De Zeleste a Razzmatazz: 50 anys d’un llegat
Nostàlgia i futur de la nit barcelonina
Avui és dimecres i has acabat exàmens. Els teus amics, com de costum, et recorden que hauries de comprar l'entrada per sortir a Razzmatazz aquesta nit. Tots sabem que has volgut esperar fins a l'últim moment, pot ser per donar-te un aire d'interessant, però sabies des d'un principi que hi acabaries anant. I que, a sobre, valdria la pena.
Les nits universitàries a Razz mai defrauden. Però, alguna vegada t'has parat a pensar quina història amaga una de les sales més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona? Quants grups han compartit el seu talent sobre l’escenari? Quin llegat hi ha darrere de l'espai que t'ha vist tantes vegades donar-ho tot en cada cançó?
L’ORIGEN
A finals dels anys 60, en mig d’un procés de repressió imposada pel franquisme, milers de garatges de Barcelona eren plens de grups de joves fent música inspirats pels Beatles i els Rolling Stones. Més enllà dels garatges, aquests joves es reunien a un “bareto petit” conegut com la Enagua. Aquest espai es va anar creant d’una manera molt orgànica, segons conten, i poc a poc el menut bar va esdevenir l’escenari de moltíssimes nits de jam sessions que van acabar derivant en el que més tard s’ha conegut com música progressiva, un estil basat en la improvisació i la influència de grups estrangers.
Manel Joseph, cantant de l'Orquesta Plateria recorda com eren les nits al bar la Enagua abans que es creés Zeleste
Víctor Jou, un arquitecte nascut a Barcelona i enamorat de la música, va viatjar a Londres a finals dels anys 60 i es va enamorar dels bars i els pubs que oferien música en directe cada día. A la seva tornada a Barcelona, junt amb l’arquitecte Pepe Aponte, Jou va començar els tràmits per obrir una sala de ball i concerts a Barcelona, la sala Zeleste. Finalment, al maig de 1973 el número 65 del carrer de la Plateria (ara conegut com carrer de l’Argenteria), just enfront de la Basílica de Santa Maria del Mar, es va convertir per sempre en la Sala Zeleste.
Concert a Zeleste (Cedida per Rafael Moll)
Concert a Zeleste (Cedida per Rafael Moll)
Com es va crear Zeleste? Qui era Víctor Jou?
A més de la propia sala, fruit del seu èxit, Víctor Jou va ampliar la marca Zeleste a un segell discogràfic i una escola de música al mateix edifici del carrer Plateria. El segell Zeleste-Edigsa, que va crear en col·laboració amb el productor musical Rafael Moll va produir els primers treballs d’alguns dels grups que freqüentaven la sala, o que fins i tot van néixer allà, com el primer disc de la Companyia Elèctrica Dharma o el consagrat ‘hime’ Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa. L’ambient de la sala, la nit de cap d’any de 1974, i especialment el segell amb Edigsa, van tenir una contribució importantíssima a l’escena musical catalana: l’Ona Laietana.
Segons Manel Joseph, cantant de la Plateria, la sala va quedar “molt maca, però va perdre la seva essència”. Una essència caracteritzada pel seu caràcter “interclassista, ja que a una mateixa nit podien coincidir a la sala noms de reconeguts polítics de la ciutat com Pasqual Maragall o Narcís Serra, fins al lumpen de la delinqüència”, recorda Joseph.
Interior de Zeleste (Cedida per Rafael Moll)
Interior de Zeleste (Cedida per Rafael Moll)
ZELESTE 2.0
La reforma de la sala Zeleste va començar a ser el principi del fi de la marca. Seguint amb el seu esperit visionari, al 1986 Jou va decidir canviar radicalment el panorama, la geografia i la història de Zeleste i va traspassar el seu llegat a un parell de naus industrials al barri del Poblenou, concretament al carrer Almogàvers. El creador de la sala va fer un exercici semblant al de 1973, ja que al barri del Poblenou per aquell moment pràcticament només hi havien fàbriques abandonades.
Malgrat que el canvi de localització no va agradar als clients més fidels de la sala, Zeleste va esdevenir la seu de concerts memorables que van deixar empremta per sempre a Barcelona. Alguns dels concerts més destacats dels últims anys de Zeleste els van donar la banda Oasis, Extremoduro, Sopa de Cabra o l’exBeatle Paul McCartney que va presentar al carrer Almogàvers el seu àlbum en solitari en un dels concerts més exclusius de la sala.
A la Barcelona de finals dels anys noranta no s’hi trobava cap ambient musical similar al nou Zeleste, que va esdevenir un espai únic, especialment pels seus concerts. Disposava de diferents espais que en el passat havien sigut naus de la zona industrial del Poblenou.
La necessitat de reformar el local va representar greus pèrdues econòmiques, ja que les despeses van superar els càlculs inicials. La gestió de la sala es va complicar progressivament i durant aquest període, l'empresa Almogàvers Societat Anònima, encarregada del Zeleste, va acomular grans deutes. Van ser anys difícils per a Jou, qui l'any 1998 va decidir contractar un nou gerent, Lluís Torrents, amb una àmplia experiència en la gestió de sales de concerts.
L'entrada al nou segle no va portar bones notícies a Zeleste: el recinte acumulava amb la Seguretat Social un deute de més de 350 milions de pessetes. La situació no es va poder remuntar i l'empresa va entrar en fallida. En Lluís va gestionar el tancament de l'empresa de forma ordenada, però a l’any 2000, la sala va reobrir sota el nom de Razzmatazz.
NOUS INICIS
Els escenaris es trobaven en un estat desolador, ja que no gaudia de cap tipus de manteniment, degut a la manca de recursos econòmics. A més, l’espai estava desproveït d'equips, degut a l'embargament dels seus actius: sistemes de so, llums i, fins i tot, el mobiliari de les oficines. Per aquest motiu, es va haver de recórrer al lloguer del material necessari per continuar la seva activitat. Amb temps, dedicació i inversions significatives, es va aconseguir adequar la sala a les exigències d’aquell moment.
Els Arctic Monkeys van actuar per primer cop a Barcelona a la sala Razzmatazz, i l’esdeveniment va ser determinant per consolidar l’espai com un referent en l'escena musical a la ciutat. Abans de programar concerts més multitudinaris, la banda anglesa va optar per presentar-se en una actuació més íntima, marcant un precedent significatiu.
A més, Razzmatazz va ser precursora en brindar oportunitats a talents emergents, com Franz Ferdinand, qui va iniciar la seva trajectòria musical al seu escenari. La llista d’actuacions destacades continua amb figures de fama internacional com membres dels Rolling Stones i Eminem, entre altres celebritats.
Els músics que actuen potencien la seva atmosfera singular. Les instal·lacions harmonitzen l'encant industrial original amb les últimes innovacions tecnològiques. El recinte, format per tres antigues naus industrials compta amb un disseny únic que permet la celebració d'una àmplia varietat d'esdeveniments: des de concerts íntims fins a sessions de club. Totes les sales han estat concebudes per acollir actuacions de format mitjà, inaugurant així una proposta innovadora que satisfà les necessitats de l'escena musical.
UNA MARCA CONSOLIDADA
Razzmatazz ha experimentat un fascinant canvi generacional al llarg dels anys. L'arribada del 2015 va marcar un gir significatiu, ja que es va iniciar la introducció de gèneres com el reggaeton combinat amb trap i dembow, assenyalant un gran canvi en la proposta musical de la sala. Els dies que coincideixen amb concerts i sessions de club representen tot un repte logístic, amb poc temps per preparar-ho tot. Malgrat aquest desafiament, Razzmatazz ha demostrat la seva capacitat d'adaptació, mantenint-se com a sala de concerts i discoteca rellevant en l'actualitat.
L'any 2020 quedarà marcat en la nostra memòria per la pandèmia de la COVID-19. Durant aquesta crisi, la indústria musical es va enfrontar a grans desafiaments econòmics. Els acords entre les 'associacions del sector i les autoritats no van ser suficients per alleujar la difícil situació.
"El llegat de Zeleste és més un tema romàntic que no real" afirma Torrents. Destaca amb contundència que l'activitat actual de Razzmatazz supera amb diferència el nombre d’artistes que va acollir la seva predecessora.
L'empremta cultural que aporta l’espai a l'escena musical actual és indiscutible, també com a discoteca. Des de l’inici van decidir gestionar la seva pròpia programació i aquesta autonomia va implicar la necessitat d’una estructura més gran, amb molt més personal, sent aquesta la principal raó de les seves nits memorables, que ara podem gaudir de dimecres a dissabte.
UNA SALA ADAPTADA AL SEU TEMPS
Segons Sergi Núñez, periodista de la revista musical ‘Enderrock’, Razzmatazz és un espai de referència per a molts tipus de cultura. Esdevé un dels grans centres de referència per la gran quantitat de propostes que acull dins de les seves instal·lacions. El seu complex format per tres sales de concerts i dues de discoteca, possibilita la creació d’una programació molt variada, sent tot això, la clau del seu èxit.
Més enllà de la música
Razzmatazz sempre ha estat un espai afí a la comunitat LGTBI. La sala presenta diferents sessions integrades per artistes del col·lectiu, com El Dirty dels dimecres. En Lluís afirma que aporten una gran riquesa i fins on ell sap, malgrat l’evolució de les noves generacions, continua veient la mateixa diversitat en el públic que freqüenta Razzmatazz durant les nits.
A principis d’any, es va incloure la figura de l’orientador d’igualtat, per tal d’assegurar un ambient inclusiu i respectuós a la sala, comprometent-se així en la lluita contra l’assetjament i la discriminació. A més el personal, està format per prevenir i actuar davant de qualsevol acte de violència masclista o LGTBI-fòbica.
La Unitat d'Igualtat a Razzmatazz: Treball i Impacte
La Unitat d'Igualtat de la Sala Razzmatazz, proporcionada per l'Observatori Contra l'Homofòbia, opera itinerantment per detectar i intervenir en situacions de discriminació i assetjament basades en el gènere, l'orientació sexual i la identitat de gènere. La coordinadora d'igualtat actua de manera preventiva, desplegant protocols per garantir la seguretat i el benestar dels afectats, aquesta iniciativa a Razzmatazz és pionera a Catalunya. No existeix cap legislació que exigeixi la presència d'un orientador d'igualtat a discoteques, però la figura ha demostrat ser eficaç en altres sales com la Sala Apolo. Tot i ser una iniciativa innovadora, l'orientador d'igualtat ha generat un impacte positiu, moltes persones se senten més segures i disposades a denunciar incidents davant del personal de sala o seguretat, contribuint a una resposta ràpida i eficient.
De la mateixa manera que Jou va diversificar el món Zeleste creant un segell discogràfic i una escola de música, Razzmatazz ha buscat expandir-s’hi amb col·laboracions junt amb festivals de renom com el Primavera Sound o el MIRA oferint concerts coprogramats als esdeveniments. Un tret característic coincident de les dues sales, més enllà de l’espai, és el seu caràcter diversificador en perseguit l’objectiu de ser més que una simple una sala de concerts o una discoteca corrent i treballar així per la cultura i la música de Barcelona, consolidant-se com representants de l'evolució d’aquestes a la ciutat.
Des dels seus inicis a la Plateria fins a convertir-se en un epicentre de la música internacional, Zeleste, i després Razzmatazz, han estat un testimoni actiu de les transformacions del panorama musical i un espai que ha donat veu a una infinitat de talents. Al llarg de les dècades, ambdòs sales han hagut d'adaptar-se i resistir als desafiaments que han amenaçat la seva continuïtat però fruit de la seva implicació per la innovació han aconseguit deixar un segell per sempre a la cultura de la ciutat. Un llegat inesborrable de Barcelona.
La seva història és aquesta, però també la de tots aquells que han ballat de sol a sol cada nit, de tots aquells que han celebrat grans fites allà, de tots aquells amors d’una nit dels que les sales han estat testimoni, de tots aquells que han descobert nova música sota les seves llum i de tots aquells als qui encara els falta anar-hi. Perquè com diu un dels dj residents de la sala, Dj2d2, “la millor nit a Razzmatazz encara ha d'arribar…”.
Built with Shorthand