Les xarxes socials impulsen un nou boom del running entre els no iniciats
Un fenomen social que no para de créixer
Cada vegada n'hi ha més. A les sis del matí o després de la feina, corren en grup pels carrers de la seva ciutat. El que fa uns quants anys era únicament un esport d’alt rendiment, ara s’ha convertit en un fenomen social.
"L’any 2010 ja es va viure un boom molt marcat del running", explica Robert Usach, doctor en ciències de l’activitat física i l’esport. "I ha tornat a haver-hi un altre pic post-pandèmia", afegeix.
El que ara mateix ja veiem com una cosa habitual, l’any 2010 era una clara novetat. Veure gent corrent pels carrers de pobles i ciutats constantment es va convertir en un boom on tothom s’hi unia. Robert Usach destaca el fet que les xarxes socials estan portant a molta gent a animar-se a entrar en un nou esport. Per altre costat, la pandèmia va portar a molta gent a començar a fer esport però de manera individual.
Ara, anys després, el volum dels entrenaments ha augmentat més d’un 7% en el que portem de 2025, segons l’informe Runnometre basat en una enquesta realitzada pel portal runnea.com. Aquest augment també s’ha vist reflectit en les lesions que pateixen els esportistes, sobretot aquells que comencen a córrer per primer cop i sense cap experiència prèvia. Fascitis plantar per unes males bambes, sobrecàrregues o esquinços de turmells són les lesions més comuns entre els runners. Tot i això, una bona preparació prèvia, un bon equipament i una bona conscienciació entre els esportistes podrien ajudar a minorar totes aquestes lesions.
Curses masificades i corredors desinformats
Malgrat tot, moltes persones s’hi llancen de forma desinformada, empeses per les xarxes socials o pel desig de participar en curses populars amb amics o coneguts. Sovint, ho fan sense coneixement tècnic, ni hàbits d'entrenament adequats. Aquest desconeixement també es trasllada al terreny organitzatiu: hi ha corredors novells que no saben com funcionen les curses, i això pot generar problemes per a aquells que hi participen de forma competitiva o com a part d’un entrenament rigorós.
Els portals especialitzats d’internet i les plataformes socials contribueixen a aquesta idealització del running com una activitat lúdica i accessible a tothom. Això, que en part és cert, també pot resultar enganyós si es perd de vista que, malgrat la seva aparent senzillesa, córrer bé implica tècnica, progrés i coneixement. És fàcil començar, però també és fàcil fer-se mal.
En aquest context, aplicacions com Strava han guanyat un paper central en la manera com les persones s’organitzen, registren i comparteixen les seves activitats esportives. Strava és una xarxa social per a esportistes que permet enregistrar sortides amb GPS (com córrer, anar en bici o nedar), fer seguiment del progrés, i interactuar amb altres usuaris mitjançant comentaris o els anomenats kudos, una mena d’aprovació o “m’agrada” que es pot donar a cada activitat publicada.
Aquest component social —i en especial, el reconeixement mitjançant kudos— s’ha convertit en un element motivador per a molts corredors. L’activitat esportiva compartida rep significativament més atenció que la que es fa en solitari.
Font: electroiq.com
La comunitat com a resposta
Davant d’aquest panorama, han nascut iniciatives que volen ajudar a democratitzar l’accés al running de manera saludable. És el cas dels RunClubs, grups organitzats de corredors que es troben per entrenar junts amb l’assessorament de persones expertes. La seva filosofia passa per fer de córrer una experiència col·lectiva: compartir entrenaments, aprendre i, sovint, acabar esmorzant plegats. Més que fer esport, es tracta de crear comunitat.
Una visió que comparteix Hugo Bravo, organitzador d’un run club a Sitges, que ho resumeix així: “El missatge que tinc amb mi mateix és el disfrutar patint”. Per a molts, córrer és una manera d’explorar els límits personals i trobar-hi plaer malgrat l’esforç.
Alguns d’aquests clubs estan liderats per atletes o entrenadors professionals que posen èmfasi en la progressió i la tècnica. Altres, com el RunClub d’Oysho, aposten per activitats gratuïtes i accessibles, amb grups separats segons nivell i entrenaments dissenyats per ajudar a millorar a cada persona segons el seu ritme i condició. Entrenadores com la Daniella o la Jana són un exemple d’aquesta voluntat d’integrar tothom.
"El missatge que tinc amb mi mateix és el disfrutar patint”
Hugo Bravo
Organitzador d'un run club a Sitges
Més enllà de la moda
Però no tot són flors i violes. Hi ha qui critica certs RunClubs per falta de rigor o per centrar-se més en la imatge que en el contingut. Segons la corredora amateur Claudia Capel, alguns grups “se centren massa en la part social i s’obliden de formar i acompanyar adequadament la gent que comença”.
Amb tot, el running continua sent una de les activitats físiques més esteses i transversals del moment. És barat, fàcil de començar i ofereix beneficis físics i mentals evidents. Ara bé, si es vol convertir en un estil de vida durador, cal fer-ho amb coneixement i responsabilitat.
Built with Shorthand