Vivint i convivint
"Em dic Natàlia i tinc càncer"
Així comença un dels articles que Natàlia Pinyol va escriure pel diari Setmanari l'Ebre. Té vint-i-un anys i té el limfoma de Hodgkin.
Fa un any i mig va començar a rebre quimioteràpia però els quatre primers tractaments no li van funcionar. Després va provar la immunoteràpia i aquesta va donar bons resultats. El següent que va haver de fer per combatre el càncer va ser rebre un trasplantament de medul·la i el seu germà va ser el donant.
Després d'estar ingressada a l'hospital durant tot l'octubre de l'any passat, ara no ha de rebre cap tractament. Natàlia ha tornat a la universitat per continuar amb els seus estudis. Nous companys, nova rutina.
El càncer li ha fet apreciar més que mai l'acompanyament i suport de la seva família, amics i parella. També, ha après a valorar el fet de passar temps sola.
Al cap i a la fi, Natàlia conviu amb el càncer i alhora viu. El més important.
La Natàlia va molts matins a l'hospital Duran i Reynals (ICO) de l'Hospitalet de Llobregat, per continuar amb el seguiment de la seva malaltia. Sempre acompanyada de la seva mare, Maria José Darder. El seu pare i el seu germà estan a Tortosa, on viuen.
Els resultats de la darrera prova que va fer-se van ser positius per primera vegada després d'un any i mig.
Després del trasplantament de medul·la ha de tornar a vacunar-se contra molts virus, com si ho fes per primera vegada. L'última setmana va rebre la vacuna de la Covid-19.
Després de les visites a l'hospital va a la Universitat Pompeu Fabra pels matins. No ho fa amb els companys que va començar la carrera, perquè el curs anterior no va poder acabar totes les assignatures. Ara va amb els que fan un curs menys.
Va començar anant sola a les classes, però ara ja està coneixent alguns dels alumnes, amb qui pren un cafè i menja algun dolç entre classe i classe.
Tant quan rebia quimioteràpia com durant el procés del trasplantament, la Natàlia va continuar els estudis. Es va matricular igual a les assignatures i les seguia des del llit de l'hospital. Reconeix que continuar amb el curs li dona vida. Mentre la malaltia li ho ha permès, no ha parat mai.
Quan acaba les classes i torna al seu pis d'estudiants, fa feina amb la companyia de Cinta, la seva parella.
En el seu dia a dia també dedica temps a estar sola. Amb la malaltia ha
aconseguit valorar la riquesa d'aquestes estones fent allò que més li agrada, com llegir.
Built with Shorthand