Veganisme, més que un estil de vida

L’Alicia aquesta nit vol menjar fora de casa amb el seus amics, però encara no els ha confirmat que hi pugui anar: des de fa tres anys, ha de revisar abans les cartes dels restaurants. Fa tres anys va decidir fer-se vegana. La seva motivació, compartida per milers de persones, va ser el maltractament que pateixen els animals a causa de la indústria càrnica. En comptes d’enviar-los a l’escorxador, prefereix contribuir al benestar de les espècies. Aquesta inquietud també va incidir en les creences d’en Bruno León, un activista antiespecista que publica continguts a xarxes socials: “Estava amb els meus amics en un camp on hi havia una vaca, que es va posar a jugar amb mi. Acabava d’interactuar amb ella com amb el meu gos, la diferència, però, és que la vaca estava destinada a morir a l’escorxador. Vaig decidir que mai més menjaria carn”. 

Gairebé 5 milions de persones són veganes o vegetarianes a Espanya, d’aquesta comunitat, els joves menors de 25 anys suposen el 16%. El veganisme és un estil de vida que busca fugir del maltractament animal. No només es mostra completament en contra de matar els animals als escorxadors, sinó que s’oposa a tot allò que els utilitzi per benefici dels humans: separar els vedells de les vaques –que han estat inseminades artificialment– per obtenir-ne llet, matar els pollets que no serveixen per posar ous o, fins i tot, testar maquillatge en certes espècies.

Alhora, és un moviment molt relacionat amb la lluita pel canvi climàtic. D’acord amb dades de la Organització de les Nacions Unides, fer el canvi a una alimentació d’origen vegetal redueix la petjada de carboni fins a 2,1 tones per persona. De fet, una dieta vegana genera un 75% menys d’impacte en el medi ambient que una alimentació alta en carn, ja que provoca menys emissions de gasos hivernacle i té un menor impacte en l’ús de la terra i de l’aigua, segons un informe de Nature Food.

En els últims temps, aquesta conscienciació s’ha estès: “No sé si hi ha més gent vegana, però hi ha més persones que mengen carn, malgrat que saben que no està bé. Abans el veganisme era cosa de hippies, però ara, sobretot en els joves, hi ha una consciència ambiental forta”, apunta León.

L’antiespecisme és una de les bases del veganisme, atès que parteix de la creença que no ha d’existir una discriminació vers els altres éssers animals. Es considera que la seva vida té la mateixa importància que la dels humans.

Aquest moviment, igual que moltes altres corrents, es reivindica de forma activa per les xarxes socials. Gràcies a la presència del moviment vegà a les plataformes digitals, els missatges arriben a més gent, especialment als joves, ja que és on han trobat “el racó per ser escoltats”, tal com assegura León

De tota manera, hi ha continguts a Instagram o TikTok que, tot i no estar enfocats exactament en l’activisme, tenen impacte social. És el cas de l’Álvaro Murillo, un estudiant de nutrició que publica receptes vegetarianes al seu perfil d’Instagram. Murillo combina vídeos divulgatius sobre els beneficis de certs aliments com la civada, amb elaboracions ràpides i senzilles: “Mai he pensat en el meu contingut com a activisme, però indirectament sí que ho pot ser, ja que he pogut tenir repercussió en certes persones”.

El poder de la indústria càrnica

El veganisme es posiciona en contra d’un sistema establert, històricament predominant i poderós. Marques com Heura –que produeix alternatives a la carn– s’enfronten freqüentment a aquests lobbies: “Estem en contra d'una indústria molt gran. Fa més por el poder d'incidència política i social que tenen, que la capacitat econòmica”, explica en Bernat Añaños, cofundador de l’empresa catalana. Añaños remarca que reben “denúncies de tot tipus”, com per les nomenclatures dels seus productes –per exemple, xoriço i salsitxa– o pels missatges que difonen.

Heura neix a partir de l’activisme, sota la premissa que “la carn vegetal és un vehicle de transformació”. En aquest sentit, Añaños explica que “més del 85% dels compradors són persones que consumeixen carn i peix diàriament”, de manera que busquen apropar-se a un tipus de públic que estigui disposat a endinsar-se a poc a poc en una alimentació més vegetal.

Alimentació saludable

Freqüentment, hi ha moltes reticències sobre l’impacte nutricional d’una dieta vegana. Álvaro Murillo argumenta que “qualsevol dieta mal plantejada pot comportar un dèficit nutricional; però si està ben estructurada no suposa cap problema”.

En aquesta línia, Maria Manera Bassols, Dietista-Nutricionista, portaveu del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) afegeix que “les persones que segueixen una alimentació vegetariana, en general, s'acosten més als objectius de salut i nutricionals que les seguidores d’una dieta omnívora”. “En el nostre entorn, la realitat és que les dietes omnívores són malsanes”, afegeix Manera.

Des del moviment antiespecista, ho tenen clar: “Ser vegà és el futur”, afirma l’activista Bruno León. Però per arribar a aquesta destinació final calen molts canvis estructurals, que s’han de dur a terme mitjançant una “transició llarga i sense deixar enrere ningú”, segons adverteix el cofundador d’Heura, Bernat Añañas.