Vallcarca, epicentre d'un model de ciutat en disputa

Al crit de “Vallcarca per viure i no per especular” centenars de persones s’agrupaven al nucli d’aquest barri el 2 de juliol. Veïns i militants del moviment pel dret a l’habitatge es reunien per protestar contra la intenció del consistori d’enderrocar tres edificis, situats a Avinguda Vallcarca 83 i 87 bis i al número 3 del carrer Farigola, per la construcció de la Rambla Verda. Rebatejada com a “Rambla Grisa” pels graciencs, es tracta de la pedra angular del polèmic pla urbanístic impulsat el 2002 per Joan Clos que l’alcalde Jaume Collboni ha tret del calaix aquest mandat.

El 2 de juliol era la data del desallotjament administratiu dels edificis de l’Avinguda. Així, quan els serveis municipals van constatar que els blocs seguien ocupats, el consistori va anunciar a través d’una nota de premsa que sol·licitaria una ordre de llançament als jutjats del contenciós administratiu.

En total, a les tres finques de propietat municipal hi viuen 40 persones —13 d’elles menors d’edat— amb poques alternatives habitacionals que ocupen aquests habitatges des de fa set anys, després que l’Ajuntament les adquirís fruit d’un procés d’expropiació.

Fonts municipals asseguren que estan treballant per atendre situacions de vulnerabilitat i oferir els recursos adequats als veïns afectats, però des del moviment veïnal ho neguen. “Si se’ls fa fora no se’ls oferirà en cap cas una alternativa digna quan és gent absolutament exclosa del mercat de l’habitatge”, denuncia Aran Llivina, membre de Som Barri, entitat veïnal integrada a la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

“L’enderrocament d’aquests tres blocs, que deixaran durant anys solars buits en plena crisi de l’habitatge, és només la primera passa cap a l’execució d’un pla urbanístic absolutament desfasat”, explica Llivina. Tal com relata la militant, aquests enderrocaments formen part d’un pla més ampli que pretén transformar el barri de Vallcarca i que és el responsable d’altres enderrocs com el cas de l'assentament de barraques el passat 8 de maig o d’un edifici d’habitatges del carrer de la Mare de Déu del Coll el 2 de juny.

Del 1976 a l'actualitat

Imatge: Tomàs Hinojosa

L’inici de tot plegat es remunta al Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que afectava la zona de l’antic i petit nucli urbà del barri de Vallcarca. L’any 2002 el consistori de la ciutat —aleshores presidit pel govern tripartit del PSC, ERC i ICV— va fer una modificació del pla inicial (MPGM). Ara bé, malgrat els canvis, des d’un inici el pla va topar amb oposició veïnal, ja que el moviment popular de Vallcarca denunciava que el disseny urbanístic establia l’enderroc de la pràctica totalitat del nucli antic, expulsant un gran nombre de veïns del seu barri.

Davant aquesta resistència, el 2017, amb Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament, els comuns obrien un procés de participació pública per “promoure un urbanisme diferent del que proposava el MPGM” 15 anys abans. D’aquesta manera obrien a modificació la part nord del planejament coneguda com a Parc Central, però no la zona de la Rambla Verda, aprovant una nova modificació el 2018.

Malgrat celebrar en part l’aprovació del canvi en el planejament, el veïnat mobilitzat lamentava que aquest canvi no inclogués la totalitat del barri afectat pel MPGM, com és el cas dels edificis d’habitatges afectats per la construcció de la Rambla. Per aquest motiu, el 2019 van presentar una proposta alternativa per aquella zona coneguda com a Eix Verd, que, fins al moment, no ha estat escoltada.

Els anys i les modificacions passaven, però, tot i que ja s’havien iniciat un seguit d’enderrocs al barri, l’execució del pla romania encallada des del 2002. Ara, amb l’arribada de Collboni al capdavant de l’Ajuntament, el consistori ha tornat a prioritzar el projecte de la Rambla, posant en marxa els processos d'expropiació dels habitatges que hauran d'anar a terra, amb la intenció d’enderrocar-los aquest mateix mandat. Els edificis afectats són els situats entre Avinguda Vallcarca i carrer Bolívar des del carrer Agramunt fins a l'alçada d'on abans s'hi situava la mítica Casita Blanca.

Ara bé, el procés d'expropiació ha començat amb els tres edificis objecte de disputa el 2 de juliol. L'argument per iniciar per aquí l'execució és que dos d’ells es troben en sòl qualificat d’equipament i que en tots tres casos s’hi donen situacions d’infrahabitatge, fet que des de Som Barri neguen. “Estem d’acord que el taller del carrer Farigola és infrahabitatge, però en els casos d’Avinguda Vallcarca només s’han inspeccionat els baixos, mai s’ha entrat als pisos”, assegura Aran Llivina.

AA1: àmbit d’expropiació de la Rambla Verda entre Agramunt i Ballester i on s’ubicarà el dipòsit pluvial. Ajuntament de Barcelona

AA1: àmbit d’expropiació de la Rambla Verda entre Agramunt i Ballester i on s’ubicarà el dipòsit pluvial. Ajuntament de Barcelona

En total, el consistori destinarà 7,6 milions a enderrocs i compensacions per la construcció d'aquesta Rambla. D'executar-se el projecte, es contempla la construcció d’edificis d’habitatges, un dipòsit pluvial i equipament municipal. Pel que fa a la futura urbanització de la Rambla Verda, s’ha obert un procés per dissenyar un projecte de zona verda per als 2.800 metres quadrats de l’àmbit "que incorpori usos veïnals, espais de joc i d’estada".

Dels habitatges construïts, sobre el paper consta que s’hi construiran 522 pisos, 204 dels quals seran públics. Ara bé, des del moviment veïnal no els surten els comptes i asseguren que les dades estan tergiversades. Dels edificis projectats els veïns asseveren que només un 25% seria públic, enfront d’un 75% privat, la major part en mans de Núñez y Navarro.

Això seria així perquè s’inclou en el recompte edificis ja construïts que van servir per reallotjar les famílies expropiades amb l’execució del MPGM el 2002 (Avinguda Vallcarca 103-105 i 93), tal com consta als mateixos documents del consistori. “Aquests casos no els considerem habitatge públic perquè són els recursos que ells generen per allotjar la gent que ells mateixos expropien”, puntualitza Llivina. Més enllà d’aquests edificis, també denuncien que s’inclouen en el parc públic d’altres que no són iniciativa pròpia de l’Ajuntament, sinó d’una cooperativa i una fundació.

Construir una vida en la incertesa

Fotografia: Tomàs Hinojosa

En Germán davant de casa seva. Tomás Hinojosa

Manu i Germán. Tomás Hinojosa

Joan i Germán passejant per l'Avinguda. Tomás Hinojosa

Dies abans del desnonament, un grup de veïns del barri ens rebien a l’espai comunitari la Fusteria del carrer Argentera. Entre ells, hi havia en Germán, un dels afectats pels enderrocs del pla. Quan s'efectuï el seu desallotjament, no tindrà dret a una alternativa habitacional pel fet de ser llogater i haver entrat a casa seva el gener de 2019, després de l’aprovació del MPGM.

“El que més ploro és la pèrdua d’aquesta llar”, començava aquest veí de 73 anys. “M’he fet un lloc entre els veïns, m’he acostumat als comerços d’aquí, tinc proximitat a l’hospital, que necessito pels meus problemes de salut… em volen prendre tot això, el meu futur ara és absolutament incert”, lamentava. Per aquest motiu, en Germán relata que el seu estat de salut està empitjorant: “Tinc problemes de memòria i mobilitat que, pel fet de viure en aquest estat constant de tensió, s’estan agreujant”.

Com altres veïns que es troben en una situació similar, en Germán assegura que li han posat moltes dificultats i denegat l’accés a un certificat de vulnerabilitat, tot i que per qüestions econòmiques, amb uns ingressos de poc més de 500 euros mensuals, hauria de poder accedir-hi. També denuncia que des de serveis socials li han prestat una atenció “del tot insuficient”: “L’assistenta em va preguntar si tenia possibilitat de tornar al Perú, el meu país d’origen, per trobar una alternativa habitacional allà”.

"L’assistenta em va preguntar si tenia possibilitat de tornar al meu país d’origen per trobar una alternativa habitacional allà"
Germán, veí afectat

En Manu, membre del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, també ha vist situacions similars a les assemblees de la seva organització. “Cada setmana arriba gent al sindicat de part de Serveis Socials que ens diuen: ‘M’han dit els assistents que ells no em poden ajudar i que vingui aquí a veure si em podeu trobar una alternativa’”, relata. “Moltes vegades acabem ocupant pisos perquè no tenim més opció i després el mateix Ajuntament ens fa fora i tornen a enviar aquesta gent a Serveis Socials; no té cap mena de sentit”, continua.

Per la seva banda, fonts municipals neguen amb rotunditat el que relaten tots dos testimonis. Asseguren que des de Serveis Socials mai s’ha derivat ningú a assemblees del sindicat, com tampoc denegat informes de vulnerabilitat per raons que no siguin estrictament d’atenció social.

Des que s’ha reactivat el pla urbanístic, des del Sindicat han detectat un biaix racista, argumentant que hi ha diversos edificis que es troben en una situació similar a la dels edificis que s’enfrontaven a l’ordre de desnonament el dia 2, però que el procés s’ha començat precisament contra aquests perquè acullen moltes famílies de la comunitat gitano-romanesa. “Diuen que en aquests habitatges es donen ‘dinàmiques d’assentament’”, segueix en Manu. “Nosaltres tenim clar que han començat contra aquesta comunitat perquè saben que és més fàcil anar contra ells, que és més fàcil criminalitzar-los i perquè hi ha una part del veïnat absolutament xenòfob i racista que hi dona suport”.

En la trobada, també ens acompanya en Joan, membre de l’associació veïnal Som Barri i veí de Vallcarca de tota la vida que ha pogut viure l’evolució del barri al llarg dels anys. Davant l’inici d’execució del pla el 2002, en Joan va decidir iniciar un procés de documentació de la història del barri i enviar tot un seguit de cartes a l’Ajuntament per intentar posar-hi fi, sense èxit. “Vaig pensar que si anaven a trinxar tot això, havíem de trobar la manera de poder recordar-ho”, exposa. “La integració de què tant parlen aquí és modèlica, tots som veïns, estem totalment imbricats aquí, i amb els enderrocaments també destrueixen tot això”, lamenta en Joan.

"La integració de què tant parlen aquí és modèlica, tots som veïns, estem totalment imbricats aquí, i amb els enderrocaments també destrueixen tot això"
Joan, veí membre de Som Barri

És una situació que també lamenten des de Docents 080, els equips educatius mobilitzats contra els desnonaments que també afecten els infants i adolescents. “Si no hi ha dret a l’habitatge, tampoc hi ha dret a l’educació”, lamenten l’Anna Pérez i la Montse Colé, membres del col·lectiu. “En situacions com les que vivim a Vallcarca, la comunitat educativa ha de solidaritzar-se, és un problema que ens afecta a tots”, conclouen.

La denúncia de "barricidi"

Fotografia: Tomàs Hinojosa

“El que està passant al barri és un cas paradigmàtic de gentrificació salvatge, perquè pretenen fer-nos fora, enderrocar-ho tot, i construir-ho de nou amb una nova població”, valoren des del Sindicat d’Habitatge. Els motius que explicarien aquesta “amenaça especulativa” és la situació del barri de Vallcarca: aquest sector de Barcelona que acull el Park Güell, el 2024 va rebre més de quatre milions de visitants, segons dades de l’Ajuntament. “Al voltant del nucli del barri s’han començat a construir promocions de luxe, la voluntat és clara”, afegeixen.

Des de l’inici dels enderrocs, el sindicat calcula que s’han expulsat fins a 250 famílies de Vallcarca. “Només s’ha enderrocat i expulsat al veïnat, han passat els anys i aquí no s’ha executat cap projecte: tots aquests solars els van deixar buits i abandonats”. Segons relaten, aquests espais estaven tancats i van acabar funcionant “com a abocadors”: “Vam haver de ser els veïns els qui els vam obrir, els vam netejar, i els vam omplir de vida”.

Per aquest motiu, denuncien que a Vallcarca s’està cometent un “barricidi”, no només per “l’expulsió” dels residents dels edificis afectats pel pla, sinó també per la “destrucció” dels espais comunitaris que s’han construït en els solars que han restat buits les darreres dues dècades

L’altra cara de la moneda: Un pla que “treu el barri de la provisionalitat”

Fotografia: Tomàs Hinojosa

Una de les peces clau en l’execució del pla dins del consistori ha estat Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia i regidora del districte de Gràcia. “A Vallcarca hi havia una situació absolutament enquistada, amb l'arrencada del mandant vam voler treure al barri d’aquesta situació de provisionalitat perquè els objectius que es van apuntar el 2002 continuen sent imprescindibles avui”, subratlla Bonet.

"Els objectius que es van apuntar el 2002 continuen sent imprescindibles avui"
Laia Bonet, primera tinenta d'alcaldia

“Aquesta no transformació ens ha portat a un context de vulnerabilitat que no ens podem permetre a la ciutat de Barcelona”, argumenta la tinenta. Negant el relat del moviment popular de Vallcarca, Bonet assegura que “des de l'Ajuntament, s'està fent un seguiment a través dels serveis socials de quina és la realitat de tots aquests assentaments per poder oferir els recursos que pertoquin en funció de les circumstàncies”.

Amb l’entrada del govern socialista al consistori, els veïns de Vallcarca denuncien que ha estat impossible reunir-se amb la regidora, malgrat que amb els governs anteriors hi van mantenir un contacte fluid. Preguntada per si té previst iniciar algun procés de diàleg, Bonet nega les acusacions d’aquesta part del veïnat i considera que “des del primer moment s’ha treballat en termes de diàleg per rebaixar la tensió”.