València en perspectiva: un informe general

El 29 d'octubre una DANA va arrasar una part de la Comunitat Valenciana.

Víctimes mortals, cotxes destrossats i milers de persones amb pèrdues vitals i materials.

Però, realment hi ha hagut una bona gestió durant aquest estat d'emergència?

El passat 29 d’octubre es va donar una situació excepcional a València. L’arribada d’una DANA va provocar efectes catastròfics, destrossant poblacions senceres, ponts, cases i vides. Ja ha deixat més d’un centenar de morts i milers de desapareguts, a part de tots aquells valencians que ho han perdut tot. Ha sigut la catàstrofe natural que més morts i desapareguts ha deixat a la història recent d’Espanya.

Desbordament de rius, inundacions, cases destruïdes, zones aïllades per l’aigua i carreteres tallades, han sigut algunes de les devastadores conseqüències que ha viscut una part de la Comunitat Valenciana. A llocs com la Ribera Alta o Utiel-Requena es van registrar fins a 500 litres d’aigua per metre quadrat en tot just 4 hores.

Mapa de la catàstrofe a València. Font: LEVANTE-EMV.

Mapa de la catàstrofe a València. Font: LEVANTE-EMV.

El pas de la tempesta no va afectar tan directament València capital però sí altres poblacions com Catarroja, Xest o Vilamarxant. Una de les més sonades és Paiporta, una població d'uns 27.000 habitants, a la comarca d'Horta Sud. L'alcaldessa d'aquesta localitat, Maribel Albalat, assegurava que "els primers avisos van arribar quan l'aigua era a dos metres i el mal ja estava fet." "Va agafar molta gent a les plantes baixes que ni va pensar a sortir", assenyalava Albalat. Un dels vídeos més virals d'aquella nit va ser l'esfondrament d'un pont entre aquesta mateixa localitat i Picanya, tot i que també se'n van publicar altres de poblacions on la DANA també va causar estralls.

Per què la DANA no va afectar València capital?

El desastre va afectar la zona de la comarca d'Horta Sud, on es troben pobles com Alfafar, Picanya, Catarroja, Torrent o Massanassa -que eren, de fet, alguns dels més afectats- però no València ciutat. La Riada que va viure la capital del País Valencià l’any 1957 va portar al fet que s’adoptés el “Pla Sur”, per evitar situacions com les que es van viure. Així doncs, el Govern de Franco va prendre mesures per tal que no tornés a succeir una cosa similar, actuant sobre el riu Túria, que creua la Comunitat Valenciana. Es va desviar l’antiga llera del riu cap a una artificial fins a la zona sud, fet que ha sigut clau perquè la crescuda de l’aigua amb les pluges no arribés fins al centre de la ciutat. Per això, tot i que a València ciutat no va ploure amb tanta intensitat, el desviament del riu va evitar que el desbordament es quedés a la perifèria de la comunitat. 

L’abans i el després de la desviació artificial del riu Túria. 

Es podrien haver evitat els danys catastròfics?

Els residents de la zona han denunciat als mitjans de comunicació locals i a les autoritats que no se’ls avisés amb antelació per poder-se preparar adequadament al succés. Diuen que si així hagués sigut, es podrien haver evitat molts dels efectes posteriors.

L'Avís d’alerta per part de Protecció Civil que es va donar a la ciutadania als telèfons mòbils va arribar a les 20:00 h, quan ja portava molt temps plovent. En aquell moment, ja hi havia bastant gent atrapada en edificis i molts vehicles ja havien sigut arrossegats per la força de l’aigua, fet que no els permetia moure’s de manera controlada.

Els efectes que es van donar van ser majors dels que es preveien. L’alcalde d'Alcúdia, Andreu Salom, va declarar: "Com a alcalde, ningú em va informar que el riu Magre podia desbordar-se.” A més, la situació d'alguns valencians era inevitable, ja que molts empresaris no van deixar que els seus empleats marxessin fins que va arribar l’alerta telefònica.

Tot i això, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ja alertava de l’arribada a la península Ibèrica d’una Depressió Aïllada de Nivells Alts (DANA), des del dijous 24. Llavors, què és el que va fallar? Per què no es van prendre les mesures necessàries?

El climatòleg expert de la Universitat d’Alacant va declarar que “l’error va ser la transmissió de l’avís a la població”. Tot i que la quantitat exacta d’aigua que va caure era molt difícil de preveure, sí que va haver-hi un avís meteorològic amb temps suficient, però aquest no va tenir la difusió necessària per poder prendre les mesures que feien falta. Segons Maria del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Barcelona, “el que ha fallat ha sigut la gestió de l'emergència, la part políticoadministrativa”.

El problema erradica principalment en l'actuació que es pren a Espanya enfront dels fenòmens meteorològics. A diferència d'altres llocs com els Estats Units –on els fenòmens meteorològics adversos són més freqüents– Espanya no compta amb una educació a la població necessària per prevenir els riscos que es deriven d'aquests desastres, en part perquè aquí aquests successos són menys habituals. De fet, als EUA disposen d'una Llei de Gestió de Riscos Catastròfics Globals. En aquesta situació cal considerar que amb l'arribada al poder del Govern Regional de Carlos Mazón es va suprimir la Unitat Valenciana d'Emergències. Aquesta mesura va ser aprovada el febrer de 2023 per la Generalitat Valenciana, dirigida en aquell temps per Ximo Puig (PSOE). Tot i això, pocs mesos més tard, el PP suprimia aquesta mesura, segons el mateix partit, perquè era un projecte que "afegia més complexitat a la gestió de les emergències a la Comunitat Valenciana."

El president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón.

El president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón.

D'altra banda, meteoròlegs com José Miguel Viñas declaren que l'avís a la població amb mesures concretes no s'hauria pogut fer per les limitacions en el camp de la predicció meteorològica. No se sabia que les conseqüències serien tan devastadores, per la qual cosa això també hauria pogut dificultar un avís a la població amb les mesures concretes necessàries. Pel que declaren que tot i que la predicció hagués sigut més primerenca, molts cops les pluges tenen un factor que sempre és imprevisible.

Un instrument potent de difusió

Les xarxes socials –com cada succés que commou a alguna part de la població– està servint d’altaveu i de mitjà de difusió d’informació rellevant respecte a la catàstrofe. Molts influencers i organitzacions del país pengen dia darrere dia històries, publicacions i Reels que parlen sobre la situació que es viu a les zones afectades. A través de les seves xarxes socials estan utilitzant el seu abast per compartir advertències meteorològiques i mesures de seguretat arribant a l’audiència de manera més propera i més immediata, que és el que es necessita en casos com aquests. A més, la majoria ajuden a difondre imatges de persones desaparegudes que encara busquen als seus familiars.

Un pont de solidaritat

La implicació de la gent enfront d'aquesta catàstrofe ha sigut un símbol que ha demostrat la unió de tota la població. A xarxes s'ha difós el missatge de "només el poble salva el poble", fent referència i denunciant la poca ajuda que estan rebent els pobles valencians per fer front a les conseqüències que ha deixat la DANA. Encara hi ha centenars de desapareguts i el desplegament de militars, bombers i policies ha sigut tardà i reduït en comparació amb el que es necessita. La Raven, una veïna del poble d'Alaquàs declarava: "Resistim gràcies a la solidaritat veïna i obrera". També confessava desesperada que "està tot ple de fang, electrodomèstics, cotxes... Necessitem que vingui maquinària i professionals des de fora. No estan enviant a ningú". Molts dels afectats declaren "sentir-se abandonats", i que "si no fos pel poble, no sé què hagués sigut de nosaltres", deien alguns veïns de Paiporta, un dels principals pobles afectats.

A més dels voluntaris valencians que han pogut apropar-se caminant fins als pobles, hi ha hagut una mobilització molt gran a tot Espanya per ajudar des dels diferents punts de l'estat als damnificats. S'han organitzat múltiples recollides dels aliments i eines que més es necessiten, desenes de cotxes s'han mobilitzat per portar béns de primera necessitat als afectats i s'han establert molts fons de recaptació per aquells que volguessin fer una aportació econòmica. Tot un poble s'ha bolcat plenament en la causa de diverses maneres amb un mateix objectiu: ajudar en una de les catàstrofes més grans que s'han viscut a Espanya i que sens dubte, marcarà un abans i un després.