El turisme lloga Barcelona: pisos plens i barris buits
L’evolució dels HUT a Barcelona
El creixement exponencial dels últims deu anys i quines repercussions ha tingut en la ciutat
En una Barcelona envaïda, cada cop és més normal trobar-nos carrers plens, maletes rodant i visites guiades a cada cantonada. El turisme, un fenomen que abans veiem des d’uns altres ulls, avui és un dels principals causants de la crisi residencial de Catalunya, i especialment a Barcelona.
De percebre-ho amb entusiasme i relacionar-ho amb la prosperitat a un “Guiris go home”, aquest canvi de percepció ha anat alimentant-se a mesura que a la ciutat han proliferat els brunch, Airbnb's i cafès d’especialitat. Amb la massificació i gentrificació de la ciutat, s’han perdut els veïns de tota la vida, i tots pisos plens de records que acollien a famílies s’han convertit en allotjaments temporals per als visitants de Barcelona.
La magnitud del fenomen es veu reflectit en les dades: Segons l’Observatori del Turisme de Barcelona, la ciutat va rebre un total de 7,6 milions de turistes entre gener i juny del 2025. Només a l’agost, l’INE va enregistrar més de 2,7 milions de turistes, un flux que ha augmentat un 2,6% en comparació a les dades del 2024.
Mentre que Barcelona es promociona com a una destinació global idíl·lica, els residents hem detectat una transformació en l’ecosistema urbà de la ciutat. L’augment d’habitatges d’ús turístic (HUT) ha estat un factor clau en els darrers canvis del mercat del lloguer i ha marcat una nova etapa a Barcelona.
Aquest reportatge analitza aquest creixement exponencial dels HUT a Barcelona la darrera dècada, i estudia l’impacte que ha tingut en els diferents barris de la ciutat.
En quatre anys apareixen 7.000 nous habitatges d'ús turístic
Actualment, hi ha quasi 11.000 habitatges d’ús turístic distribuïts pels diferents barris de Barcelona. Destaca sobretot el barri de la Dreta de l’Eixample, que acumula més de 1.500 residències turístiques. De fet, el districte de l’Eixample acumula, per si sol, quasi 5.000 habitatges d’ús turístic, el més notable amb diferència.
Al barri de la Dreta de l’Eixample el segueixen Sagrada Família, Vila de Gràcia i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Tots tres compten amb entre 500 i 1.000 pisos turístics, unes xifres que han crescut en els últims anys.
De fet, l’augment d’aquest tipus d’immoble ha estat present a tot Barcelona. Des del 2008, quan n’apareixen 400 nous; el 2025, que fregaven els onze mil; hi ha hagut un augment d’uns 600 pisos per any. El creixement, però, no ha estat gradual.
La crescuda més important té lloc entre els anys 2011 i 2014. Entre aquestes dues dates Barcelona passa de no arribar als 2.000 habitatges d’ús turístic, a tenir-ne més de 9.000. El 2014 és l’any en què apareixen més pisos turístics: a la xifra anterior se li sumen 2.863 més. L’any previ tampoc fa curt, amb uns 2.500. Així doncs, en quatre anys apareixen 7.000 nous habitatges d’ús turístic.
Aquest fenomen pot tenir diverses explicacions. En primer lloc, s’ha de tenir en compte que Barcelona es comença a consolidar, encara més, com a destinació turística global i de cap de setmana. D’altra banda, coincideix amb l’aparició d’una empresa que reestructura la forma en què fins al moment es viatjava: Airbnb.
Aquesta plataforma digital neix l’any 2007 i comença a permetre que els viatgers s’allotgin en pisos de la ciutat, fent competència al model d’estada hoteler. Segons la Vanguardia, l’impacte d’Airbnb es comença a notar a Barcelona l’any 2012 i suposa un abans i un després en el sector. A poc a poc, els propietaris, en comptes de llogar els seus pisos a residents habituals, comencen a cedir-los al sector turístic, ja que sovint els dona una font d’ingressos més elevada.
Al fenomen Airbnb se suma l’aparició d’aerolínies de baix cost. Si bé Vueling ja havia iniciat la seva trajectòria el 2004, Ryanair comença a operar a Barcelona a partir del 2010. La possibilitat d’arribar a Barcelona des de diferents capitals europees i per pocs diners fa que la ciutat experimenti una afluència encara més gran de turistes.
Les causes de l'augment dels pisos turístics entre 2011 i 2014: l'Airbnb, les aerolínies de baix cost i la manca de regulació.
Tanmateix, encara s’ha de tenir en compte un altre factor: la manca de regulació. En un principi els HUT no es veuen com una amenaça i això afavoreix l'obertura de pisos turístics, que creixen exponencialment.
A poc a poc, però, les institucions s’adonen del que comporta aquest model d’allotjament turístic. Si bé ja el 2012 la Generalitat fa una de les primeres regulacions clau amb el Decret 159/2012 per regular tant els establiments com l’habitatge turístic -i l’Ajuntament de Barcelona suspèn la concessió de llicències- és amb l’alcaldia d’Ada Colau quan s’imposen restriccions més fermes per aquesta problemàtica.
A partir del 2015 la crisi de l'habitatge passa a ser un dels punts de mira de l’Ajuntament, i així mateix ho és l’allotjament turístic. Se suspèn la concessió de noves llicències o se’n retiren de ja atorgades, s’organitzen inspeccions per destapar pisos turístics il·legals, es limiten les places turístiques… entre d’altres mesures. Tot i això, una de les més rellevants és la creació i aprovació el 2021 del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).
Aquesta iniciativa, que entra en vigor el 2022, regula la implantació d’establiments d’allotjament turístic. Divideix la ciutat en quatre zones diferents i en destaca les necessitats de cadascuna. Per exemple, a la primera zona – que acumula el 60% d’ofertes de places (on es troben, entre d’altres, Ciutat Vella i l’Eixample) – es prohibeix la creació de nous HUT i s’hi expressa la voluntat de decreixement dels ja existents. Algunes de les altres zones tenen una normativa més permissiva, però totes busquen limitar la situació per tal d’“alleugerir la pressió turística” i “millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes”.
Però no va ser tan fàcil arribar a aquest pla. El primer PEUAT estava redactat el 2017, però el 2019 el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya el va declarar nul. Tot i que l’Ajuntament va recórrer contra la sentència, això va generar un buit legal fins a l’aprovació de l’actual normativa que va obligar l’Ajuntament de Barcelona a donar d’alta 615 HUT.
Així doncs, durant els vuit anys de mandat de Colau hi va haver un augment d’uns 1.000 habitatges d’ús turístic, que contrasten amb els 7.000 en quatre anys que havia tingut lloc anteriorment. Collboni, seguint l’herència, ha estat també contundent i ha posat com a objectiu extingir els pisos turístics el 2028. “Barcelona no es pot permetre tenir habitatges dedicats exclusivament a l’activitat turística mentre existeix un dèficit clar d’oferta que ha multiplicat el preu del lloguer”, deia l'alcalde barceloní.
Però no tothom troba suficients les mesures preses. Tot i que la normativa imposada ha mantingut en una xifra estable la creació de nous habitatges d'ús turístic, les veïnes dels barris expliquen que a l'hora de la veritat no és eficient. La pressió turística i l'expulsió indirecta dels barris a través de, per exemple, la pujada de preus dels lloguers, afecten el dia a dia dels residents de Barcelona. El Sindicat de Barri del Poble-Sec expressa que "per anys d'experiència" sap que "ni els polítics ni els rendistes faran absolutament res per millorar la vida de la classe treballadora". "Només les veïnes organitzades hem aconseguit millores", conclou.
"Ni els polítics ni els rendistes faran res per millorar la vida de la classe treballadora. Només les veïnes organitzades hem aconseguit millores"
El 29% dels pisos que ofereix Airbnb no tenen llicència
Un tema que porta temps sobre la taula, i que fins al maig no se n'havia parlat amb contundència, és la manca de llicència dels pisos que s'ofereixen a Airbnb. En total, un 29% dels pisos no tenen número de registre.
El govern espanyol (Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030) va ordenar el passat maig a Airbnb el bloqueig d'uns 65.000 anuncis sense número de registre a l’estat. La justícia estatal va avalar l’actuació, i Airbnb va esborrar les ofertes a finals de juliol. Tot i això, el mateix ministeri va informar que s’han detectat altres 50-70.000 anuncis addicionals amb problemes.
El gràfic ho evidencia: a tots els districtes de Barcelona hi ha més anuncis a Airbnb que pisos amb llicència, i en alguns casos la diferència és de milers d’habitatges.
L'Eixample i Ciutat Vella, els més destacats
A l’Eixample, prop de 5.000 pisos tenen llicència, però Airbnb n’ofereix al voltant de 6.800. A Ciutat Vella, la desproporció és encara més marcada: només 1.200 llicències, mentre que la plataforma mostra uns 4.500 anuncis.
Això confirma que, malgrat la retirada inicial dels 65.000 anuncis irregulars ordenada per Madrid la primavera de 2025, continua sent un problema a Barcelona.
Distribució geogràfica: la invasió de l'Eixample
Tot i que veiem com el fenomen dels HUT ha generat un gran impacte en la ciutat barcelonina, no ha afectat per igual els districtes.
El creixement d’habitatges turístics a l'Eixample des del 2008, per exemple, destaca per sobre d’aquest mateix a la resta de districtes. Aquesta zona central de la ciutat es situa com l’epicentre del fenomen, arribant a quasi 5.000 HUT l'any passat. Aquest creixement exponencial es fa notar molt perquè contrasta amb l’evolució dels HUT de la resta de districtes barcelonins, els quals no superen els 1.500 HUT al llarg d’aquests 17 anys.
Així mateix, l'Eixample és el districte que concentra més habitatges d'ús turístic per persona de tot Barcelona. Té 18 habitatges d'ús turístic per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra duplica el nombre de HUT al barri de Gràcia, el segon amb més concentració d'aquest tipus d'habitatge. El tercer d'aquest rànquing és Ciutat Vella, amb 7 pisos turístics per cada 1.000 habitants.
Aquest augment accelerat al barri de l’Eixample es concentra en 4 anys, entre l’inici de la dècada del 2010 fins al 2014, i es pot relacionar amb factors contextuals de l'època, com hem explicat. En primer lloc, l’atractivitat turística del districte és la base del perquè tants pisos d’aquest tipus s’han agrupat en aquesta localització cèntrica de Barcelona. Així mateix, aquest tràmit de creixement coincideix amb les inversions immobiliàries que es van fer després de la crisi del 2008. Barcelona va rebre molta inversió exterior en aquests anys, especialment en les zones cèntriques de la ciutat.
En aquesta franja temporal, els fons d’inversió també van començar a comprar habitatges massivament a l’Eixample, ja que hi havia una alta expectativa de revaloració. A més a més, era un moment en què un habitatge d’ús turístic era molt més rendible que un pis de lloguer residencial convencional.
Continuant amb la qüestió de la distribució geogràfica dels HUT a la ciutat barcelonina, impressiona el fet que gairebé la meitat dels pisos turístics de Barcelona es troben en un sol districte. Enguany hi ha quasi onze mil habitatges d’ús turístic a Barcelona, i uns 4.900 estan conglomerats a l’Eixample, mentre la resta es distribueixen en els altres districtes de la ciutat. Així mateix, aquesta zona té aproximadament quatre vegades més HUT que la resta de districtes.
Pujada del lloguer
La pressió turística no només es reflecteix en el nombre creixent d’habitatges d’ús turístic, sinó també en l’encariment progressiu del lloguer. El gràfic del preu mitjà per districtes mostra clarament que viure a Barcelona s’ha convertit en un luxe cada cop més difícil d’assumir per la població resident. Tot i això, per analitzar adequadament les dades cal excloure els districtes de Sarrià–Sant Gervasi i Les Corts.
En aquests casos, els preus elevats responen sobretot al seu alt rendiment socioeconòmic i no tant a l’impacte del turisme. Un cop apartats aquests dos districtes, la fotografia de la ciutat canvia i deixa entreveure una correlació més directa entre presència de HUT i preu del lloguer.
L'Eixample concentra gairebé la meitat dels pisos turístics de Barcelona
L'Eixample té 18 habitatges d'ús turístic per cada 1.000 habitants, el doble que Gràcia
Quasi 11.000 habitatges d’ús turístic a Barcelona l'any 2025
Viure a Barcelona s’ha convertit en un luxe cada cop més difícil d’assumir per la població resident
El preu de lloguer a l'Eixample és de....
1.276
€
És el districte més car per viure, després de les zones amb més alt poder adquisitiu.
L'Eixample té més de...
5.000
HUT
La concentració de HUT en zones especialment atractives del districte pressiona el mercat residencial i dificulta l’accés a l’habitatge als veïns de tota la vida
El segueixen Sant Martí (1.098€) i Gràcia (1.083€), dues àrees que també destaquen per l’elevada presència de pisos turístics. En totes dues, el fenomen de substitució d’habitatge residencial per allotjament de curt termini ha contribuït a tensions evidents en el mercat del lloguer.
Per tant, la tendència és clara: els districtes amb més HUT també són els districtes on viure és més car. Això reforça la hipòtesi que el turisme, sobretot quan es concentra en determinades zones, accelera l'encariment del lloguer i contribueix a la gentrificació dels barris.
El Sindicat de Barri del Poble-sec, en contra de l’auge del turisme
“Estem contundentment en contra d’un barri convertit en atracció turística”. El Sindicat de Barri del Poble-Sec, entitat clau en la defensa dels drets d’habitatge del veïnat, té clara la seva posició respecte a la gentrificació. “No volem formar part d’un projecte de ciutat-aparador que, per tal d’atraure els interessos del turisme, expulsi les veïnes del barri i el buidi de contingut vital”, denuncien. Ells, més que cap altra entitat ha viscut de primera mà el desnonament de residents “de tota la vida” per la conversió dels pisos en lloguers turístics. A més, afegeixen, aquest fet “fa que la convivència sigui incòmoda, que el preu de l’habitatge pugi i que els carrers s’omplin de persones a les quals probablement no tornes a veure mai més”.
“No volem formar part d’un projecte de ciutat-aparador que, per tal d’atraure els interessos del turisme, expulsi les veïnes del barri i el buidi de contingut vital”
Però més enllà d’això, els preocupa l’encariment dels pisos: “Els apartaments d’ús turístic són espais que en lloc d’allotjar persones que viuen a la ciutat, s’utilitzen per especular i guanyar diners amb el sector turístic. Això fa que l'oferta de pisos per viure-hi baixi i, per tant, els preus pugin”. Fet que es demostra amb els gràfics exposats anteriorment. Critiquen, alhora, la figura del propietari. “Per ell és molt més rendible llogar un pis a turistes que a persones de la ciutat, ja que generalment els turistes estan disposats a gastar més diners per un allotjament.”
Barcelona de cara al futur
Davant aquest panorama, el futur de l’habitatge a la ciutat es presenta incert. Malgrat les regulacions introduïdes els darrers anys per limitar el creixement dels HUT, el preu del lloguer continua augmentant i la pressió turística encara és un dels factors que més preocupa als veïns. La voluntat política d’aturar l’expansió de pisos turístics no sembla suficient i xoca amb un mercat globalitzat i la demanda creixent de pisos turístics, que no mostra signes de retrocés.
Metodologia
Hem treballat amb quatre datasets.
- El primer, obtingut a Open Data BCN, recopila dades sobre el nombre d’habitatges d’ús turístic a Barcelona (districte, barri, data d’emissió…). Podeu trobar les dades originals del nombre de HUT aquí.
- El segon, obtingut a Idescat dona dades sobre el preu mitjà anual i per trimestres del lloguer (en els diferents barris i districtes de Barcelona). Podeu recuperar les dades originals aquí
- El tercer, també d'Idescat, informa sobre el nombre d'habitants per districte de Barcelona. Podeu trobar les dades originals aquí.
- El quart, obtingut a Inside Airbnb, recopila els pisos oferits pel portal a Barcelona. Podeu recuperar el dataset aquí.
Per tractar les dades, en primer lloc, hem scrapejat el dataset dels HUT per a poder classificar-los segons l’any d’emissió. L’arxiu original presentava les dades en format dia/mes/any, per la qual cosa vam haver de filtrar les dades per a classificar-les únicament per any i així posteriorment obtenir una cronologia.
Posteriorment, hem filtrat les dades de cada any pel districte i barri del qual formaven part per així fer una anàlisi territorial. A més, també hem creuat les dades del nombre de HUT per zona amb el nombre d'habitants corresponent per poder fer un estudi comparatiu més significatiu.
En referència a Airbnb, per demostrar l'accés de pisos que el portal ofereix, hem creuat el dataset que inclou el nombre de pisos disponibles a Airbnb amb el dataset del nombre de HUT (on apareixen els que tenen llicència).
Pel que fa a la resta de dades, no hem necessitat scrapejar, però sí que hem creat diversos fulls de càlcul per creuar i relacionar les variables. No hem utilitzat intel·ligència artificial en l’elaboració d’aquest projecte. Totes les visualitzacions han estat creades amb les eines Flourish i Datawrapper.
Built with Shorthand