Turisme o habitatge:
un futur incert
L'augment de pisos turístics implica problemes pels ciutadans a l'hora de buscar allotjament
“Has de conèixer molt bé qui són els clients que fiques a casa”, explica Arnau Jové, propietari d’un pis turístic a Barcelona. Jové haurà de tancar el seu pis de cara als propers anys com la situació continuï així. El passat novembre, la Generalitat va anunciar un Decret Llei per reduir el nombre de pisos turístics a Catalunya. En aquell moment, hi havia 100.000 pisos que anaven desviats al mercat turístic i, això, sense tenir en compte els que són il·legals perquè no tenen llicència.
Per convertir-se en un pis turístic, no s’ha de passar unes proves molt complexes, ja que només cal disposar de la cèdula d’habitabilitat, garantir el manteniment del pis, proporcionar un servei d’assistència i pocs requisits més. La problemàtica no resideix en la facilitat que hi ha per obtenir la llicència, sinó que aquestes són a perpetuïtat i revocar-les no és gens fàcil. Amb aquest nou decret, les llicències tindran una durada de cinc anys i, en passar aquest temps, s’han de tornar a revisar o retirar.
Quines són les principals conseqüències dels pisos turístics?
Els allotjaments turístics suposen que pisos ja existents vagin destinats al sector del turisme en detriment dels ciutadans, el que provoca que els residents tinguin menys habitatge disponible. No obstant això, hi ha opinions diverses, ja que els propietaris de pisos turístics ho consideren un avantatge, com és el cas de l’Arnau Jové, que defensa:
“L’existència de pisos turístics no és perjudicial. Al contrari, és un bon incentiu per al turisme i l’economia de la ciutat”
En el cas de Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va anunciar que eliminaran tots els pisos turístics de Barcelona l’any 2028. El govern de la ciutat vol acabar amb aquesta mena d’habitatge perquè es converteixin en habitatges residencials. Les dades no menteixen: hi ha més de 10.000 pisos desviats al mercat turístic al municipi, sense comptar els que no tenen llicència. Segons va declarar l’alcalde, l’habitatge s’ha convertit en “el principal problema de Barcelona, sobretot per a la gent jove i les classes mitjanes, que es veuen obligades a marxar de la ciutat”. Però, com s’ha comentat, no tothom pensa el mateix. En contrast, el sector dels propietaris de pisos turístics rebutja aquestes noves mesures. Jové considera que la norma és “massa estricta” i argumenta: “Si volem estar a l’altura de les capitals europees, hem de mantenir un nombre significatiu de pisos turístics a la ciutat”.
La distribució
No tota la ciutat té la mateixa quantitat de pisos turístics. Mentre que hi ha zones on el volum és molt alt, n’hi ha d’altres on no n’hi ha cap, segons dades de l'Ajuntament. Al mes de setembre, dels 73 barris que formen la capital, en només 8 no hi ha pisos turístics: Montbau, la Clota, Can Peguera, Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona i Baró de Viver. D’altra banda, la Dreta de l’Eixample (1738), Sagrada Família (814) i la Vila de Gràcia (794) són els que en tenen més. Barris com Sant Gervasi-la Bonanova han duplicat el nombre de pisos turístics, tenint 33 en 2022 i 70 actualment.
El Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístic
El Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístic va entrar en vigor l’any 2022 i consisteix en la regulació d’allotjaments d’ús turístic, que no només inclou pisos turístics, sinó també llars compartides, albergs de joventut o hotels, entre d’altres. Aquest pla es va crear per fer conciliable els habitatges d’ús turístics de Barcelona amb un model urbà sostenible que fos compatible amb millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Parada de Bús Turístic a la Sagrada Família.
Parada de Bús Turístic a la Sagrada Família.
Els turistes, l'altra part de l'equació
Un dels col·lectius més afectats és el dels turistes. La reducció de l’oferta de pisos turístics pot dificultar l’accés a allotjaments assequibles, especialment durant la temporada alta. A més, la disminució d’opcions d’allotjament a través de plataformes populars com Airbnb podria incrementar els preus dels hotels, fent que viatjar a Barcelona sigui més costós.
Alguns turistes, com la Rachel, que s'allotjava en un apartament a la ciutat, entenen les dificultats que genera als ciutadans la gran quantitat de pisos d’allotjaments que hi ha:
“Entenc que és molest si vius aquí. Els barcelonins haurien de tenir la primera prioritat quan es tracta de tenir un apartament”.
La Berlin, una noia alemanya, afirmava: “A Berlín passa el mateix. Si tots els apartaments fossin només per a Airbnb, tot estaria buit. La gent normal no hi podria viure i això augmenta el preu i provoca problemes d’habitatge”.
Aquesta regulació dels pisos turístics no només afecta el mercat immobiliari i els turistes, sinó que també influeix en la identitat i el teixit social dels barris. A mesura que els habitatges es converteixen en allotjaments temporals, la sensació de comunitat es veu minvada, especialment en zones amb una alta concentració de pisos turístics. Els comerços locals es transformen per adaptar-se a les necessitats dels visitants, i els serveis comunitaris perden la seva rellevància.
Built with Shorthand