I tu, què escoltes?
El pop-rock i l’alternatiu es mantenen com els gèneres més escoltats a Catalunya, mentre que les músiques urbanes són les que més han crescut en els últims 5 anys
Anant amb transport públic, per estudiar o quan sortim de festa o anem a un concert, la música forma una part molt important de les nostres vides i descriu la nostra personalitat i manera de relacionar-nos amb el món.
Cada final d'any, es popularitzen els Spotify Wrapped, que recullen la música que hem escoltat durant els últims dotze mesos a través de l'aplicació. Els resultats personalitzats dels algoritmes ens ofereixen una manera de definir-nos, però potser no som tan diferents com ens pensem.
Per saber més de l'evolució i les tendències de la música dins del panorama musical català hem analitzat les dades que es tenen. En primer lloc, els Anuaris de la Música que edita cada any Enderrock juntament amb l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), entre d'altres amb les dades de l'Enquesta de Participació Cultural del Departament de Cultura (l'antic Baròmetre de la Comunicació i la Cultura).
Al llarg del reportatge també s'hi han tingut en compte tots aquells artistes de les Illes Balears i el País Valencià que canten en català, i, per tant, hem considerat dins del panorama musical català.
Però, abans de veure l'evolució de la música catalana contemporània, cal una mica d'història...
Que no s'aturi la música!
Tant sigui a casa, de camí a la feina, de festa, o en un sopar amb els amics, la música acompanya el dia a dia de la majoria de la població de Catalunya. Així, el percentatge de persones enquestades que havien escoltat música el dia anterior supera sempre el 70%.
A banda, l'assistència a concerts es manté per sobre d'un terç de la població, arribant en anys a gairebé el 50% (2015) i amb una forta recaiguda durant la pandèmia.
Recuperació de la normalitat
Mentre que l'assistència a concerts va caure en picat a causa de la pandèmia, el 2022 es va recuperar, assolint gairebé les xifres prepandèmiques, i mostra una clara tendència a l'alta. En canvi, l'escolta de música es va veure reforçada pels anys de confinament on es va fer lloc a les nostres cases.
The Tyets presentant 'Epic Solete' a l'Acústica de Figueres. Adriana Reche / ACN
The Tyets presentant 'Epic Solete' a l'Acústica de Figueres. Adriana Reche / ACN
Anem de festival!
Els concerts i festivals són una part essencial i puntal de la música catalana, i també un espai on els artistes poden presentar nous temes i tenen plena llibertat d'expressió de cara al públic, més enllà de la seva discografia ja editada.
Els macrofestivals de pop-rock encapçalen les llistes d'assistència
Actualment, el festival capdavanter en el territori dels Països Catalans, amb una crescuda important des del 2007, és el Primavera Sound, seguit de l'Arenal Sound, a Borriana. Ambdós, festivals de música pop-rock internacional i catalana que s'han anat obrint pas dins del sector i han aconseguit un gran ressò internacional.
D'altra banda, el rècord d'assistència en aquests quinze anys l'encapçalen el Barcelona Acció Musical, amb 554.800 espectadors l'any 2007, i el Primavera Sound amb 500.700 al 2022.
També destaquen altres festivals fora del gènere pop-rock com el Rototom Sunsplash, de música reggae, i el Medusa Sunbeach Festival o l'Electrobeach, de música electrònica. Les xifres d'aquests festivals s'han anat mantenint al llarg de la dècada, convertint-los en festivals líders dels seus gèneres respectius.
Paritat sobre els escenaris
Els homes encara dominen el panorama musical, però les dones guanyen terreny
En aquests últims anys, es pot veure com més de la meitat d'artistes són homes, mentre que menys de l'altra meitat són dones. La resta de xifres les ocupen formacions mixtes.
Malgrat tot, segons les dades exposades a l'Anuari del 2023 del Grup Enderrock, la recuperació des de les programacions després de la crisi de la COVID-19, ha consolidat una certa consciència a l'hora de programar artistes femenines i grups mixtes.
Si el 2021 els concerts i festivals amb presència femenina a l'escenari eren poc més d'un terç del total, el 2022 van arribar gairebé a la meitat. La xifra és la més alta de la història i supera les bones perspectives del 2019.
Dinàmiques lingüístiques a la música
La música té una gran importància en la transmissió de la llengua, i les dades de consum i producció musical també ens donen molta informació sobre la vitalitat i l'ús que es fa del català.
El català continua sent minoritari en termes d'escolta musical, unes dades que s'han estancat respecte al 2019 (46%), quedant en un 42% el 2022. Una xifra que millora lleugerament els percentatges de l'etapa pandèmica (41% el 2020 i 2021), i que deixa enrere els anys fatídics per la música en català d'abans del 2015.
Per la seva banda, el castellà és la llengua preferida per escoltar música pel 75% dels enquestats. En segona posició, l'anglès s'endú pràcticament el 70% de les respostes, un percentatge que s'acaba de completar amb el francès i l'alemany (vora el 6 i l'1%, respectivament). Finalment, la música instrumental ha escalat 5 punts en els darrers anys i ha passat del 9,3% el 2019, al 14,2% en el 2022.
Poc més de la meitat d'artistes o grups catalans programats en festivals o concerts del territori toca en català.
Pel que fa a la presència de grups catalans als cartells dels concerts i festivals es pot veure un augment considerable l'any 2020, ja que, tenint en compte les restriccions per la pandèmia, es va apostar per artistes catalans que van oferir concerts més propers, amb molt menys públic de l'habitual i distància de seguretat.
No obstant això, a partir del 2022, es pot veure una considerable disminució d'artistes catalans, eclipsats per la tornada d'artistes internacionals i nacionals als escenaris. El 2022, tot i ser menys artistes catalans, el percentatge que canta en català augmenta.
La producció fonogràfica en català decau lleugerament
Paral·lelament, la producció d'àlbums en llengua catalana ha experimentat una enorme crescuda des dels anys noranta a causa de l'enriquiment i consolidació musical prèviament vista.
Tot i això, el 2022 les edicions de discos en català van baixar un 4% en el segon any de caiguda des del 2020. Però, la producció de treballs de pop-rock ha augmentat un 5% gràcies a l'increment del 15% de les gravacions de rock, punk, i metal (262 àlbums), mentre que el pop es manté pràcticament en la mateixa xifra (433).
Per gustos, colors musicals
L'estil de música més escoltat al llarg dels anys, és el pop, que com el seu nom indica, representa les manifestacions culturals consumides pel públic en general. A Catalunya, aquesta tendència es tradueix sota el que es podria englobar en el pop-rock i l'alternatiu.
Aquesta ha sigut l'evolució dels gèneres musicals més escoltats a Catalunya des del 2010:
En particular, aquest tipus de música, molt popularitzada en els 2000, va continuar mantenint-se en primera posició d'escolta, amb dos pics: el 2012 (72,6%) i el 2018 (74,4%), amb una baixada important el 2014. Pel que fa a l'escolta en concerts, des del 2016 més gent s'ha sentit representada amb aquest estil (per sobre del 50%).
Es pot veure una gran diferència inicial entre l'escolta i l'assistència a concerts de música melòdica i d'autor, arribant a un 50% d'escolta el 2010. Tot i això, a partir del 2016 les xifres es consoliden (vora el 40%), amb l'assistència sempre en xifres lleugerament més baixes.
Les músiques urbanes són les que més han crescut en els darrers anys, amb una pujada que gairebé va duplicar la seva popularitat abans del 2017 (38,6% al 2018 i 37,1% al 2020). Des llavors, la seva popularitat s'ha mantingut de forma esglaonada, mai per sota del 30% en escolta i amb un 29,4% d'assistència a concerts l'any 2022. Amb tot, podem afirmar que aquest estil ja s’ha fet un lloc en pòdium del panorama musical català, ara caldrà veure quina ha sigut l’evolució aquest 2023, ja que tot apunta que haurà batut rècords.
L'escolta de jazz i blues ha mantingut un augment constant des del 2010, amb una considerable baixada d'assistència a concerts l'any 2014. D'altra banda, aquesta va superar l'escolta l'any 2021, amb un total de 35% d'assistents. El jazz és un gènere amb certa popularitat entre de la població catalana, malgrat ser superat pels gèneres majoritaris com el pop-rock o les músiques urbanes.
La popularitat música llatina va disminuir notablement el 2013, una tendència contraposada a l'evolució de la música en directe. Tanmateix, l'any 2016 hi va haver un gran boom de l'escolta de reggaeton, fet que coincideix amb les dinàmiques del folk, flamenc i world music. Les xifres, però, decauen, i el seu espai no se’l queda un gènere en concret, sinó que conflueixen les músiques urbanes i el lideratge sostingut del pop-rock i l’alternatiu.
La música clàssica, simfònica i orquestral conflueix en escolta i assistència l'any 2015, amb l'augment de concerts d'aquests estils. El punt àlgid d'escolta i assistència és el 2021, on l'assistència se situa al 33,5% i l'escolta a un 32,7% del total. Es tracta d'un gènere poc popular entre la gent jove, per tant, la seva popularitat s'escau dins d'un segment molt concret de població, el de la gent gran.
Un sector que ha anat a l'alça aquest 2023, on els concerts de música clàssica han crescut més d’un 30% en un any, segons l'informe de l'Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACMIC).
Finalment, pel que fa al folk, el flamenc, i la world music, es pot veure un seguiment irregular, amb una important pujada de l'escolta l'any 2017 respecte al 2016, amb un 37,6% del total, i una altra pujada destacable l'any 2021 de l'assistència a concerts, amb un 31,4% del total.
Indie català
Cançó melòdica i d'autor en català
Urbana en català
Jazz i blues
Salsa i llatina
Música clàssica
Folk i sons del món
La constel·lació de la
música catalana
NOTA METODOLÒGICA:
Per elaborar aquest gràfic s'ha recorregut a les dades que ens proporciona Spotify Artist Network, elaborat per labs.polsys, a través de l'algoritme que desenvolupa Spotify i la seva interfície de programació, per classificar cada artista. Ho fa per gèneres i les escoltes en comú que té amb altres artistes, així com la proximitat de les seves composicions, entre d'altres. A cada artista o grup se li atorga un node (és a dir, un punt amb un identificador) i les arestes que són les connexions amb altres artistes, i se'ls situa espaialment segons la proximitat.
Nosaltres hem recopilat les dades de dos grups catalans que han sigut i estan sent molt importants en els últims anys: The Tyets i Oques Grasses. Ja que agafant-ne només un els grups de música i artistes quedaven molt limitats, amb dos, la mostra ja és prou considerable i apareixen els grups de més pes en l'escena catalana. Malgrat això, és només una petita mostra i no representa la totalitat de la música en català.
Per combinar els dos datasets, s'ha utilitzat el codi de programació python, amb el qual s'ha afegit els nodes no coincidents i s'ha ajuntat les seves arestes. Un cop teníem la nova base de dades, l'hem obert amb el programa Gephi.
El primer pas ha sigut netejar el gran nombre de nodes que teníem (més de 650), això s'ha fet amb els criteris de popularitat (és a dir, nombre d'escoltes) i s'ha esborrat els menys significatius. Així mateix, s'ha esborrat alguns dels artistes que Spotify no té classificats en un gènere, per tant, no coneix o no identifica. Alguns, però, han estat classificats manualment. Seria el cas, per exemple, de Mushkaa, que ha estat classificada dins de la música urbana en català. També s'ha corregit aquells artistes que estaven repetits. La selecció final ha estat de més de 300 artistes (pots consultar la base de dades resultant).
Tot seguit, s'ha assignat manualment els colors per cadascuna de les combinacions de gèneres designades pel programa, s'ha fet seguint una llegenda de colors per cada gènere on es degrada la paleta cromàtica segons la combinació, és a dir, si es mencionaven dos o més estils, s'ha buscat un color intermedi. Tanmateix, de vegades aquests colors designats segons el gènere musical poden no ser els més adients per designar el grup o artista.
També s'ha escollit que segons la popularitat de l'artista o grup, els seus nodes tinguessin una escala diferent. Finalment, s'han executat les funcions de maquetació Force Atlas 2, Noverlap i Expansion que li han donat forma, i s'ha optat perquè es mostressin les arestes i les etiquetes de cada node.
En color groc estan representats els artistes d'indie català. Destaquen noms com La Ludwig Band, Ginestà, Triquell, Socunbohemio, Jo Jet i Maria Ribot, Renaldo & Clara, MARIA HEIN, JULIETA, Maria Jaume o Ferran Palau.
En taronja se situen els artistes classificats com a mestissatge, una barreja de gèneres on l'indie té molt pes, però també altres estils com el pop-rock. Manel, Doctor Prats, Buhos, Els Amics de les Arts, Txarango, Els Pets, Mishima, Blaumut, són alguns dels màxims exponents.
En les tonalitats verdoses es representen les fusions i mestissatges amb elements de folk i sons tradicionals. Hi tenen cabuda grups com Germà Negre i, més tirant cap a verd festuc, altres grups com Oques Grasses, Getrudis o Antònia Font.
El vermell representa el rock i el pop-rock, en què es troben molts grups catalans de l'eclosió als anys noranta: Sopa de Cabra, Sau, Gossos, Lax'n'Busto o Pau Riba.
En les tonalitats liloses es troben aquells grups i artistes que barregen sons del món, estils molt diversos o són més inclassificables. Són exemples Dusminguet, que fan "música de molts colors", i Maria Arnal, que barreja l'electrònica amb rock i flamenc.
Les tonalitats blaves representen les músiques urbanes. Això engloba molts estils diferents: ska, trap, rap, electrònica, hip-hop...
En blau cel s'hi situen artistes que agafen alguns elements d'aquest gènere, i sobretot els nous grups emergents catalans que es nodreixen de moltes sinergies entre molts estils diferents.
En aquesta part, al centre a dalt, han quedat molts artistes bascos, valencians i fins i tot asturians, que fan música més underground i que d'alguna manera manté vincles, sobretot, amb la música urbana catalana.
En aquest sector es troba tota la música urbana i llatina del panorama espanyol, de la qual la nova música emergent catalana també recull reminiscències d'aquesta música i que gairebé només està connectada per artistes com 31FAM, Kulto Kultibo (basc) i Día Sexto (valencià).
Cap a on evoluciona la música en català?
Un canvi de ritme
El panorama ric i divers de la música catalana està evolucionant. Aquest 2023 s'ha demostrat que la música en català està arribant a llocs on no havia arribat mai, i molt probablement això es veurà reflectit en l'escolta i la producció de música en català. Aquest juny, The Tyets van ser el primer grup en català amb més d'un milió d'oients al mes. The Tyets i Julieta, van fer sold-out a Londres. I aquesta mateixa artista va estrenar el primer tema en català al Gallery Sessions. Dos passos importants per la internacionalització de la música en català.
Irene Mendoza, periodista musical a El Panorama, exposa que hi ha hagut un "canvi de paradigma" i que "la música en català està vivint època daurada". "La música en català s'enganxa i es viralitza", remarca, i "cada setmana hi ha una nova cançó en català", fet que no solia passar. A més, s'està aproximant molt més a les tendències actuals que escolten els joves i s'estan introduint "bases de trap i beats de reggaeton" en "cançons que no es poden emmarcar en cap gènere concret".
Pots escoltar l'entrevista aquí:
Una visió que també comparteix Júlia Mèrida, musicòloga i creadora de contingut mallorquina al pòdcast cultural Pati de butaques. Assegura que "ses línies entre gèneres s'estan dissolent", i és que "cada vegada més artistes o grups estan apostant per a fer música molt diferent dins d'un mateix disc o projecte". Així, els nous artistes que sorgeixen són difícils de classificar. La Júlia també apunta com d'atemporals i útils són les etiquetes per l'ésser humà, malgrat que cada cop es van dissolent i barrejant més. El que canviarà i ja està canviant, assenyala, és la manera en què ens acostem a escoltar nous gèneres, en un futur més lliures de prejudicis i barreres preestablertes per nosaltres mateixos. La música canvia, però també la nostra mirada, avançant cap a una potser més transparent i desproveïda de complexos.
Amb tot, des dels anys cinquanta del segle passat, a la consolidació de l'escena indie a partir del 2000, passant per l'esclat del pop-rock català, el gènere per excel·lència, i també per gèneres ben diversos i amb influències internacionals com la música urbana, la rumba, el punk i l'electrònica, l'escena musical catalana s'erigeix en un ecosistema a part, però connectat. Un panorama únic i autosuficient, que es nodreix, al mateix temps, d'una gran varietat de gèneres diversos, enriquint-se cada vegada més.
Built with Shorthand