Totes les cares de l'astrologia
Aproximació a la ‘influència dels astres’ a través de vuit personatges
“UN ART DE FORMULAR PREGUNTES, NO D’OBTENIR RESPOSTES”
f. [LC] [AN] [FIA] Pseudociència que tracta de les influències dels astres en el destí de les persones i de la predicció d’esdeveniments terrestres.
Potser aquesta definició fa sentir incòmoda a l’astrologia. Per a molts astròlegs la paraula “destí” i “predicció” se’ls fa estranya. Això no va amb ells (o això diuen). Quin és el panorama actual de l’astrologia? Elaborada fa més de dos mil·lennis, ara està canviant, o almenys, la forma que en tenim d’apropar-nos a ella. En mencionar la paraula pseudociència el tema canvia. L’astrologia ha desistit de voler ser una ciència. Ha abandonat la predicció tan comuna dins el mètode científic per tornar-se més flexible, i anar a tocar a la porta de la psicologia. Com han explicat els diferents astròlegs al Diari de Barcelona, en el món de la ciència actual, l’astrologia no s’hi sent a gust.
L’astrologia ha deixat de banda les prediccions per evolucionar cap a un altre tipus de pràctica. “El que la gent espera és que els diguis què passarà. Per a mi això no és astrologia. No serveix per predir res. A la gent li agradaria no haver d’assumir aquesta responsabilitat”, explica José Millán, físic, astròleg i youtuber establert a Alacant. “No veig l’astrologia com un art de donar respostes sinó com un art de formular preguntes. Cal fer-nos les preguntes adequades”, afegeix. La gent acostuma a preguntar-li si ha de vendre casa seva, casar-se o prendre alguna decisió vital, i ell respon que “no és tan important la pregunta en si, sinó què hi ha darrere d’aquesta pregunta i per què això li genera inquietud al consultant".
Quan se li pregunta per què creu en l’astrologia, ho corregeix: “No és que cregui en l'astrologia. No en parlaria com a creença. L'astrologia és un art, un art que té molta tècnica al darrere. Les estadístiques són per creure, però jo no necessito creure-hi perquè sé. Qui no pot saber necessita creure”.
Punt d'inflexió (o Mig Cel)
“Actualment, l’astrologia en general està patint un punt d’inflexió perquè existeixen moltes varietats, incloent-hi les varietats terapèutiques. I hi ha astròlegs que tenen un punt de vista molt absolutista i molt determinista en molts sentits”, explica Consuelo Ulloa, llicenciada en Sociologia i practicant de l'astrologia.
Millán també es mostra molt crític amb l’astrologia predictiva i tradicional, ja que considera que no té cap rigor: “En què es basen per dir-te que això serà així? És clar, els pitjors enemics de l'astrologia som els astròlegs”.
Però, segons explica la Maria del Mar Tort, directora de l’escola esotèrica Mariló Casals, al mateix temps, troben que en molts casos és el mateix client que demana aquestes pràctiques més deterministes.
Són dos termes que generen confusió. Els horòscops són els textos dels diaris i revistes, basats només en un petit fragment del qual és realment la carta natal que fan els astròlegs. Carmina Vilaseca, periodista que ha escrit l’horòscop a revistes i a La Vanguardia, diu que avui dia la majoria d’horòscops els fa la intel·ligència artificial a partir d’unes coordenades i que per això “moltes revistes compren la mateixa i tenen més o menys el mateix horòscop”.
Límits i fanatismes
2017. La policia Nacional deté a Pepita Vilallonga i a quatre col·laboradors seus per estafar a una anciana 300.000 € dient que estava en “greu perill de mort” si no feia el que li indicava. Aquest és un cas bastant sonat que en el seu moment va causar bastant rebombori. El fet s’inscriu dins les denominades pràctiques esotèriques on es troba l’astrologia. Vilallonga va traspassar els límits professionals, però molts astròlegs tenen un codi deontològic molt clar.
A l’Escola Mariló casals basen el seu codi deontològic en el del tarot, ja que té uns principis i valors clars. Primer, respectar el lliure albir del consultant, no fer astrologia sentenciadora, segons Tort “m’agrada explicar que tant el tarot com l’astrologia al segle XIX eren predictius i sentenciadors. Quan arriba el segle XX amb Freud i Jung, la societat es psicologitza. Per tant, la societat queda influenciada”, i l’astrologia, també. El segon és la rigorositat, basada en el coneixement ampli, “si tens un bon coneixement de l’astrologia, seràs un bon astròleg. El que passa és que avui en dia, amb les xarxes, tothom es posa a fer continguts sense tenir una bona formació”, afegeix.
Millán posa èmfasi en la capacitat de cadascú de resoldre els seus propis problemes, i recalca que s’ha de respectar “la llibertat de l'altre de prendre les seves pròpies decisions i d'arribar a les seves pròpies conclusions, perquè si no, no sanes, el que fas és tornar al consultant dependent de tu”. Fet amb el qual coincideix Vilaseca, que només accepta una consulta a l’any per client, per evitar addiccions. “Quan tinguin un dubte o un problema fas que vulguin venir sempre a consultar-te”, afegeix. La C.H., consultant d’astrologia, ho té molt clar: “He de dir que no crec en el destí. Crec que el destí se’l fa cadascú amb les seves accions, però sí que crec que hi ha coses que no podem controlar. Aquí és on crec que entra l’astrologia”.
Des de la ciència, també es remarca la importància de respectar les decisions i acceptar les responsabilitats pròpies de cadascú. Toni Bertólez, investigador predoctoral de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), creu que un aspecte a tenir en compte dins les pseudociències és el fanatisme i les conseqüències pel pensament crític: “Si realment em crec que Júpiter m’està afectant, que l’homeopatia em pot ajudar o que en realitat el govern és una secta… Vull dir, és una escaleta de petits passos i l’astrologia no deixa de ser un petit pas”.
La divergència entre astrologia i astronomia
Als segles XVI i XVII l’astrologia es va quedar òrfena. Amb la revolució científica i el canvi de paradigma dins el sistema de coneixement, l’astrologia va començar a tenir una relació més complicada amb la ciència. En separar-se de l’astronomia, l’astrologia va quedar-se en un terreny indefinit.
L’astrologia diu que el moviment dels planetes afecta la nostra vida quotidiana. Toni Bertólez explica que la naturalesa ens pot influenciar de quatre maneres diferents: “Les dues primeres són nuclears, per tant, no hi tenen a veure, la tercera són forces electromagnètiques, que tampoc són aplicables, i l’última és la força gravitatòria, la gravetat”. Ara bé, “si ens poséssim a calcular quina és la força que ens fa Júpiter, per exemple, en el nostre dia a dia, és la mateixa força que ens fa un camió gran quan passa pel nostre costat”. Per tant, “és literalment impossible que puguem arribar a notar la força gravitatòria dels planetes”.
Poder considerar que unes dades són efecte d’unes altres és qüestió d’estadística. Per això, quan no hi ha prou confiança, la ciència ha de fer “el mateix experiment amb més mostra”. Bertólez remarca: “Tots aquells experiments que s’han fet en astrologia, quan s’ha ampliat la mostra, no han funcionat”. Per tant, l’astrologia no es pot considerar una ciència.
Un cas típic és l’efecte Mart. “Es diu que les persones que són esportistes d’elit solen néixer la primera part de l’any”, apunta l’investigador. Tot i que s’han fet estudis que demostraven aquest efecte, quan s’ampliava la mostra es perdia la relació causa-efecte. Bertólez remarca que “és molt important que siguin mostres grans, però que també siguin mostres no esbiaixades”.
El científic, però, insisteix que tot i que puguem arribar a considerar l’astrologia com a vàlida, hi ha altres problemes: “La Terra gira entorn un eix, però aquest no és estable i canvia al llarg del temps”. Això afecta l’univers, ja que, amb els anys, l’eix ha canviat i, per tant, “les definicions que es van fer fa anys ja no són vàlides”. Tots els astres i cossos celestes s’han mogut, per tant, ja no es pot afirmar que “si neixes al desembre ets capricorn perquè el sol ja no està en aquesta constel·lació pel canvi d’eix”.
Consulta que consultaràs
Sobta saber, però, que hi ha una part dels consultants habituals que tenen formació superior. Com bé indica l’estudi La creencia en la unión del ser humano y el cosmos, elaborat per la Universitat de Múrcia, amb 800 enquestes a joves entre 20 i 24 anys, va demostrar que els estudiants universitaris tenen una major disposició a creure en l’astrologia, sobretot els de la branca de Ciències de la Salut. També va establir que els no universitaris tenen en millor consideració l’horòscop. Tort afirma que una bona part dels seus consultants provenen de la branca de ciències de la salut, especialment d’Infermeria i Psicologia. Millán rep un perfil molt similar.
L'edat de les persones consultants és cada cop més baixa, i Ulloa ho ha notat. Tot i això, la sociòloga remarca que té persones de totes les edats “des dels 20 fins als 60, fins i tot algun cop he tingut algú de 80 anys”. Cal dir, però, que els lectors dels horòscops de les revistes escrits per Vilaseca solen ser noies d’entre 15 i 30 anys, mentre que La Vanguardia té un públic més generalista. Ulloa està d’acord, la seva proporció d’homes ronda el 5 %.
Com és que tantes dones creuen en l’astrologia? Bé, hi ha diversos factors. Primer de tot, l’astrologia s’ha adaptat a les masses en el format que coneixem com a l’horòscop, el qual s’ha venut sobretot en revistes de caràcter ‘femení’, on es parla sobretot de la vida amorosa, tòpic que el patriarcat ha imposat a les persones de gènere femení. La C.H. de petita va créixer amb “la revista de música Super Pop que totes les meves amigues la compraven” la qual incloïa una secció d’horòscop que va causar furor als 2000. Tot i que el seu interès va anar més enllà i es “comprava uns llibrets que es deien Los Signos del Zodiaco”. A més, segons un estudi de Pew Reasearch Center les dones tenen més tendència que els homes a ser creients d’alguna religió o altra forma d’exercir la fe.
Per a Ulloa no tot depèn dels astres. El context juga una part important, les desigualtats no es poden determinar amb els astres, ja que els éssers humans tenim agència i lliure albir.
Renéixer a través de les xarxes socials
L’astrologia ha tingut un repunt d’èxit entre els joves gràcies a les xarxes socials. Com apunta Charas Vega, administradora de @charcastrology, “l'astrologia connecta perquè ha sabut adaptar-se al llenguatge dels joves”. A més a més, s’ha convertit en una moda perquè “la part espiritual” que no omple la ciència “s’ha d’omplir amb alguna cosa”. Ulloa afegeix “els joves som els que més tractem de buscar respostes, de saber perquè estem aquí, de saber com som, de tractar d’entendre’ns”.
Vega atribueix el seu èxit al seu contingut, afirma: “El llenguatge dels mems és el llenguatge de la joventut”. Ulloa segueix la mateixa estratègia: “Els mems serveixen per transmetre informació, i quan vaig començar a transmetre l’astrologia i vaig començar a utilitzar aquesta mena de símbols se’m feia molt més fàcil transmetre aquella informació”.
L'instagramer va començar amb @charcastrology el 5 de març de 2020, com a forma d’escapar de l’estrès. Pel seu contingut s’inspira en el seu voltant i els seus gustos: “M’agrada molt el cinema, m’agrada molt la música, m’agrada molt la moda i parlo de totes elles al meu compte”. Però destaca que el que l’ha fet triomfar és parlar “de cultura d’internet i d’actualitat”.
Ara compta a més de 81.000 seguidors a Instagram i col·labora amb diferents organitzacions: “L’astrologia és més un mitjà que un fi”, afirma. Les empreses el fan servir perquè “dona bona publicitat”. Ara mateix combina diferents feines per arribar a finals de mes, però reflexiona: “Potser en un futur ja en tindré prou amb l’astrologia i podré deixar les altres feines”.
Built with Shorthand