Tornar a l’analògic amb el rock d’Alberto Lozano

Jaqueta de cuir dels anys vuitanta i preparat per cantar i tocar. Alberto Lozano (Martorell, 24 anys) utilitza per als seus concerts aquesta peça de roba del seu avi amb la que, inconscientment, mostra aquest element de família i tendresa que es relaciona amb la seva música; a més, el fa sentir còmode damunt d'un escenari. "L'actitud que es mostra a l'escenari també forma part de com és algú a la intimitat", explica Lozano.

A l’escenari és on ha après, de forma involuntària, a deixar fora pors i vergonyes. L'artista argumenta que durant els últims anys ha fet la feina més difícil: compondre les cançons, decidir-se a gravarles, barrejar-les, tenir un bon treball final a l'estudi i parlar amb discogràfiques, festivals i bandes. Expressa com, després d'aquest llarg període que l'ha portat fins on és ara, el que li queda és l'empenta final de sortir a l'escenari i estar una hora tocant i cantant les cançons que se sap de memòria. D'aquesta forma, el martorellenc fa un procés d'introspecció i s'adona que tenir por o vergonya en el moment de sortir a l'escenari és completament absurd i inútil.

Tanmateix, aquesta soltesa i aquest comportament carismàtic no fa que sigui una persona diferent. Lozano creu que el públic percep una altra part d'ell que probablement el mateix músic també desconeixia. Admet que visualitzant vídeos i imatges que s'han gravat dels seus concerts, no s'acaba de reconèixer gaire. Però, al cap i a la fi, ningú pot amagar qui és. L'artista afirma com enganyar a l'audiència o un mateix no és una opció i creu que el que es mostra a l'escenari també forma part de com és la persona a la intimitat.

L'estil de l'artista barreja moltes influències, però actualment es classifica en la música rock, ja que la seva versatilitat fa que hi càpiguen molts gèneres diferents, des d'un soft rock a un rock més agressiu i descarnat passant per un folk rock inspirat en Bob Dylan. El que té en comú la seva música és una aposta per un so concret que es feia als anys 60 i 70.

Per ell és una "aposta determinada per allunyar-se de l'estil hegemònic d'avui dia", en el qual hi ha una barreja híbrida del reggaeton, l'urban, el rap o el tecno. Lozano fa una aposta per la música que s'ha fet tota la vida en un estudi amb instruments reals i persones reals partint de progressions harmòniques que ha desenvolupat amb l'ajuda de Toni Torres, productor i bateria de l'artista. Part d’aquests temes parteixen d'idees originals que neixen a la seva habitació.

Precisament, aquesta habitació ha sigut el lloc que ha vist créixer i formar-se al músic. Amb 12 anys, es va apuntar a classes de música per aprendre a tocar la guitarra, però només va fer-ne un parell d'anys. Gran part del que ha après ha sigut de forma autodidàctica al dormitori: primer amb la guitarra i després l'any 2019 quan es va comprar un teclat.
Tota aquesta facilitat per aprendre i aquesta passió es remunta a la seva infància. El principal responsable és el seu pare, que l'acostumava a fer-li escoltar, habitualment al cotxe, una bona selecció de música que ell mateix havia fet. Allà, Lozano va ser introduït a un univers de referències musicals, amb bandes i artistes com els Beatles, Stevie Wonder, la Electric Light Orchestra, i fins i tot música clàssica. Uns anys més tard, a la seva adolescència va descobrir més música que s'apropava més al seu "jo" de l'època amb bandes com Arctic Monkeys o Oasis, que també van influir molt en com pensa la música l'artista avui dia.

Una de les cançons que ha sortit d'aquesta barreja de referents és 'Back to Analog' que apareix en el seu primer disc 'Out there for you to see' (Allà a fora perquè ho vegis). Pel músic, aquest tema és una "declaració de principis i intencions". Una forma de dir a l'audiència que la seva aposta és decidida a tornar al que és analògic, a una època i a un estil de vida molt concret. Tanmateix, la lletra d'aquest tema és una mica més subtil i no parla exactament d'això. De tota manera, Lozano va trobar a través d'un desengany amorós la manera d'expressar aquesta necessitat de tornar a unes maneres de fer de dècades passades.

El músic afirma com, més enllà del que estigui dient a la lletra, el títol i la sonoritat de la cançó s'entenen molt bé entre ells i transmeten clarament el missatge de com s'identifica la seva música. És un tema que expressa l'anhel del projecte de l'artista martorellenc. ‘Back to Analog’ i totes les seves cançons han estat gravades a ‘Here Comes The Sound’, un dels pocs estudis de Barcelona que aposta per aquest tipus de música i que té un equip tècnic vintage per aconseguir-ho.

Tot i que sembli que estigui nedant a contracorrent, Lozano creu que en el rock sempre troba un forat. “El que és important és que la música sigui bona i això farà que sempre hi hagi una audiència”, explica l'artista.
El martorellenc creu que sempre hi ha un públic disposat a gaudir d'aquesta música, en anar a concerts i comprar vinils i discos.

Lozano ofereix una oportunitat per aquelles persones que no s'identifiquen amb la música d'avui amb una aposta decidida per tornar al so dels 60 i 70.