Tan forta com una dona
La Jéssica Martín té 25 anys i és una de les poques referents femenines en cal·listènia al nostre país
“Em vaig enamorar de la cal·listènia des del primer dia. Em va motivar molt i al parc hi havia un ambient molt familiar on tothom s’ajudava”
L’esport sempre ha format part del seu dia a dia. La Jéssica ha practicat voleibol, senderisme, gimnàs... Però no en trobava cap que li acabés d'agradar: “Estava apuntada al gimnàs amb una amiga i fèiem classes dirigides, però com no ens agradava, mai no hi anàvem”.
Fins que un dia un conegut els va dir d’anar a provar al parc de barres i va trobar el seu esport ideal
“El gimnàs és més individual, estàs tancada i tot es mou molt pel físic. En les barres, tot es mou pel que el teu cos és capaç de fer”.
Aquest conegut que va proposar a la Jéssica i la seva amiga d’anar a entrenar amb el seu grup ara és la seva actual parella.
Com altres noies que s’endinsen en esports com la cal·listenia, al principi la Jéssica tenia la por de posar-se massa forta
"M'acostumen a dir que tinc cos d'home, però m'és força igual. Estic tan còmoda amb el meu cos i m'agrada tant el que faig que no m'importa. Veig el meu físic com un resultat del que em fa feliç. I si soc feliç, què importa que el meu cos canviï?"
“De petita em van operar dues vegades del cor perquè tenia una coartació aòrtica. Em vaig passar molts anys de la meva vida sense poder fer esport, perquè el metge no em deixava. Fins que amb 15 anys em van donar l'alta amb revisions”, explica.
La coartació de l’aorta és un defecte de naixement en el qual una part de l’aorta, el tub que porta la sang oxigenada al cos, és més estreta que l’usual. En conseqüència, el cor es veu obligat a treballar amb molta més força per impulsar sang. Aquesta és la raó de la cicatriu que travessa l’esquena de la Jéssica.
Entrena gairebé cada dia a la setmana, i les seves mans són un reflex de l’esforç i el sacrifici que suposa practicar la cal·listènia
Però el que va començar com un hobby, s’ha convertit en un treball. Actualment, la Jéssica Martín és entrenadora de cal·listènia.
“Moltes noies m’escrivien per Instagram preguntant-me com podien aconseguir més força, com fer alguns trucs… YouTube era una manera fàcil d’ajudar la gent i em generava ingressos; a més, no és el mateix respondre 50 persones que penjar un vídeo que tothom pugui veure”
Avui dia, la cal·listènia és un esport molt masculinitzat, i la majoria dels esportistes que entrenen als parcs de barres són nois.
Tot i això, cada cop són més les noies que, com la Jéssica Martín, s’animen amb aquest i altres esports.
"Quan era petita, no recordo veure a cap noia musculada i fent esports de força. Mentre més noies siguem, més referents hi haurà i més nenes podran sentir-se identificades en un futur"
Built with Shorthand