Shein: el gegant tèxtil que amenaça la indústria de la moda
Els dissenyadors emergents i el medi ambient són els grans afectats per aquesta empresa
Captura de pantalla de la web de Shein
Captura de pantalla de la web de Shein
Endinsar-se a la pàgina web de Shein pot arribar a resultar una experiència plaent pels compradors online: preus extremadament baixos, una varietat que actualment gairebé cap marca ofereix i un recull de totes les tendències del moment. Però tot això té un preu.
Shein és una gran multinacional d’origen xinès, que s’ha posat de moda principalment a través de la xarxa social de Tik Tok, on un gran nombre de creadors de contingut han col·laborat amb la marca, ensenyant les seves peces i fent que els seus seguidors es vegin temptats a comprar-les.
Shein va ser creat l’octubre de l’any 2008. Hi ha poca informació registrada sobre la seva fundació, però diversos mitjans de comunicació van fer públic que el creador de la companyia era l’empresari nord-americà Chris-Xu, d’origen xinès. A mesura que han anat passant els anys, Shein s’ha fet un lloc entre les principals potències de moda de fast-fashion. Fins a l’any 2021, que la seva aplicació va ser la més descarregada a 56 països del Món.
En l’actualitat, la plataforma compta amb més de 150 destins d’exportació. El seu focus de mercat és a l’estranger, està especialment centrada en els territoris occidentals, per aquest motiu no és tan coneguda a la Xina.
Els beneficis econòmics que ha generat l’empresa durant els seus anys d’activitat són molt alts. En una recent ronda de finançament, el grup tèxtil xinès va ser valorat en 100.000 milions de dòlars (92.000 milions d'euros), tal com han recollit diferents mitjans econòmics i sectorials. Tot i així, pel que fa a Espanya, els seus ingressos anuals continuen sent menors que els que registra Inditex.
Així ho mostra aquest gràfic, que presenta una comparativa entre els ingressos (de l’any 2019 i 2021) de les dues grans companyies de moda.
Font: Elaboració pròpia
Treball assalariat o esclavitud?
Malgrat que pugui semblar irresistible fer una compra a la marca, sovint els consumidors es pregunten el perquè d’aquests preus tan baixos. En primer lloc, la mala qualitat dels teixits. No és un secret que les teles que utilitza Shein han de ser, per força, les més econòmiques del mercat.
En segon lloc, les condicions laborals dels treballadors i treballadores. El salari mitjà d’un empleat de Shein és de 4.000 iuans (uns 565 euros) al mes per realitzar un mínim de 500 peces diàries, treballant 120 hores setmanals. Aquestes dades les va extreure 'Untold: Inside The Shein Machine', un documental que va destapar les nefastes condicions de treball a les que se sotmet la plantilla de Shein.
Font: Elaboració pròpia
Maltracte ambiental
El medi ambient també és un dels grans afectats per l’activitat d’aquesta macro companyia tèxtil.
La indústria de la moda representa una de les indústries més contaminants del Món. Es calcula que genera més del 10% de les emissions globals d'efecte hivernacle. A més, el sector tèxtil consumeix aproximadament 100 milions de tones de petroli cada any. Si a aquestes dades hi sumem un darrer factor, la producció a gran escala, el resultat són unes conseqüències altament nocives pel medi ambient.
La filosofia de Shein és el potenciament de la compra compulsiva. Per això, tal com assenyala Molly Miao (la mateixa cap de màrqueting), la firma llença diàriament entre 700 i 1.000 articles nous a la web. A més, quan un producte esdevé best-seller, s’engega una producció a escala massiva, que suposa un augment de les emissions de diòxid de carboni.
Finalment, a causa de la mala qualitat dels seus articles, aquests no són reutilitzables, tot el contrari, són d’un sol ús i aviat se substitueixen per uns de nous.
Abdon Vilà, desenvolupador de sostenibilitat de Columna Branding, creu que els consumidors tenim una gran responsabilitat per posar fi a la nocivitat de les empreses tèxtils.
L'activista destaca tres pilars fonamentals a l'hora de canviar la dinàmica de la indústria de la moda: un consumidor conscient, una legislació actualitzada de cara al 2030 i la responsabilitat de les empreses.
“Cal que els clients adoptin pràctiques d’economia circular. És important informar-nos per evitar caure en el greenwashing. Educar-nos sobre: l’origen de les peces de roba, quina implicació té el fet que s’hagin produït a l’altre costat del món, les diferències dels drets laborals, etc.”
Tot i així, Vilà també fa una crítica al mode de fabricació de les multinacionals de fast-fashion. “Com a empreses cal tenir present un procés de producció circular. És a dir, adaptar la maquinària per tenir el mínim de residu possible.”
Abdon Vilà, desenvolupador de sostenibilitat de Columna Branding
Abdon Vilà, desenvolupador de sostenibilitat de Columna Branding
Font: Elaboració pròpia
A més, molts dels dissenys que ven Shein no són originals de l’empresa. Hi ha molts casos de marques que han vist com les seves creacions s’han replicat de manera exacta a la plataforma d’ultra fast-fashion. I no només de grans marques, com ara Zara o moda d’alta costura, sinó també petits negocis emprenedors del sector tèxtil, que han estat víctimes d’aquests robatoris.
Així ho podem veure a la següent imatge , on primer es mostren els dissenys de Shein i fent clic damunt de les fotografies es poden veure els models originals.
Font: Elaboració pròpia
Logotip de Roeb
Logotip de Roeb
Una batalla legal impossible de guanyar
Tot i suposar un delicte amb conseqüències legals, Shein continua executant aquesta dinàmica de treball.
Blanca Erviti, advocada de Roeb Patentes y Marcas, un despatx d'advocats de Madrid, ens explica que la còpia dels patrons suposa un “delicte d’infracció del disseny registrat”. Aquesta infracció, tal com explica Erviti, es castiga amb penes de presó d’entre sis mesos i dos anys i multes de 12 a 24 mesos.
Però, que suposa per a una empresa de la dimensió de Shein un càstig d’aquesta mesura? “Tot i que la llei està prevista perquè a Shein no li surti a compte copiar dissenys, com que es tracta d’una multinacional lluitant contra una petita empresa, hi ha un problema de desajustament”. És habitual que l’emprenedor independent no inici un procés judicial, ja que li suposaria un cost econòmic elevat.
A més, Erviti destaca: “Shein és una marca que no té en compte el seu dany reputacional, a diferència d’Inditex per exemple”, un altre factor que contribueix a la perpetuació d’aquesta infracció.
THE COOLSLAW i SHEIN
La veu de l’emprenedoria del sector
Susana García - també coneguda com a Susana Banana a les xarxes- és una dissenyadora de moda, estilista i creadora de contingut madrilenya. L’any 2020, va llançar al mercat la seva primera marca de roba: The Coolslaw.
Ella és una ferma defensora de la moda sostenible i, a través de les seves xarxes socials, realitza activisme per tal de fer divulgació sobre els efectes negatius de comprar per Shein. “Jo pensava que la gent estava més conscienciada de totes les problemàtiques que genera Shein. Però un dia vaig passar per davant d’una botiga Pop-Up de la mateixa marca a Madrid i em vaig quedar al·lucinat de la cua que hi havia”, diu Susana al DdB.
Ella creu que és molt més “bonic” invertir en una peça que realment t’agrada, perquè li agafes una estima particular i aleshores generes un vincle amb la teva pròpia roba.
La dissenyadora afirma que la indústria de la moda cada vegada s’està estancant més, pel fet que tothom vol vestir exactament amb la mateixa roba: “Quina gràcia té portar una peça de Zara que té absolutament tothom?”, es pregunta.
A més, declara que no és només Shein la culpable d’aquest sistema, sinó que totes les marques de fast-fashion tenen responsabilitat. “Jo ara mateix estic vivint a Londres i aquí la gent aposta més per marques emergents”, afegeix. “Una de les alternatives que més he vist aquí són plataformes de lloguer de peces de dissenyador. Jo he posat un parell de cotilles de la meva col·lecció a aquestes aplicacions, perquè m’ha encantat la iniciativa”.
La Susana creu que ha de fer el màxim d’activisme possible a través de les seves xarxes, amb l’objectiu d’informar als seus seguidors i compradors dels valors de consum: “Hem de fer visible perquè les peces tenen un cert cost, i no dos euros”.
Malgrat això, es mostra bastant pessimista amb la situació actual: “És molt difícil canviar tot el sistema si la gent continua comprant a aquest tipus d’empreses. Ningú posa de la seva part”. Creu que una part important del problema també recau en els influencers, que tenen una responsabilitat en el moment en què continuen fent campanyes de promoció i col·laboració amb Shein.
Prenda de Coolslaw. Font: cedida per Susana García
Prenda de Coolslaw. Font: cedida per Susana García
Prenda de Coolslaw. Font: cedida per Susana García
Prenda de Coolslaw. Font: cedida per Susana García
Mariona Busto també és una artista emergent i té la seva pròpia marca d’arracades sota el nom “Atrevetetete”. La dissenyadora barcelonina produeix totes les seves joies amb argila, un material sostenible que ella mateixa treballa a mà.
La Mariona, igual que la Susana, té una visió pessimista sobre el futur de la indústria de la moda. Assegura que és molt difícil que els joves canviïn les seves dinàmiques de consum, ja que sempre es prioritza el factor econòmic. Ens ha convidat al seu taller, per ensenyar-nos el procés de producció de les arracades i explicar-nos les problemàtiques a les quals s'enfronten les marques locals d’avui en dia.
Arrecades de Atrevetetete. Fuente: Anna Colomer i Natalia Avellan
Arrecades de Atrevetetete. Fuente: Anna Colomer i Natalia Avellan
Arrecades de Atrevetetete. Font: Anna Colomer i Natalia Avellan
Arrecades de Atrevetetete. Font: Anna Colomer i Natalia Avellan
Taller de la Mariona. Font: Natàlia Avellan i Anna Colomer
Taller de la Mariona. Font: Natàlia Avellan i Anna Colomer
Taller de la Mariona. Font: Natàlia Avellan i Anna Colomer
Taller de la Mariona. Font: Natàlia Avellan i Anna Colomer
Taller de la Mariona. Font: Natàlia Avellan i Anna Colomer
Taller de la Mariona. Font: Natàlia Avellan i Anna Colomer
Una voluntat de canvi i renovació
Malgrat això, la multinacional xinesa també està intentant posar remei a la problemàtica amb els petits dissenyadors. Des de l’any passat, va decidir impulsar la iniciativa Shein X, en la qual es llencen col·leccions càpsula amb la col·laboració de marques emergents. L’any 2021, dissenyadors independents d'arreu del món van tenir l’oportunitat d’impulsar els seus negocis a través de la plataforma de Shein X.
Víctor Von Schwarz és un dissenyador de Sabadell que té la seva pròpia firma amb el seu nom des de fa anys. L’any passat Shein el va contactar perquè col·laborés en aquest projecte, li va interessar la proposta i va acceptar.
En general, el Víctor està molt satisfet del treball que ha realitzat amb Shein: “A nosaltres ens han tractat molt bé”, afirma. Explica al Diari la seva perspectiva envers la indústria de fast-fashion en l'actualitat i sobre la seva experiència treballant per Shein.
Taller de Victor Von Schwarz. Font: Anna Colomer i Natàlia Avellan
Taller de Victor Von Schwarz. Font: Anna Colomer i Natàlia Avellan
Taller de Victor Von Schwarz. Font: Anna Colomer i Natàlia Avellan
Taller de Victor Von Schwarz. Font: Anna Colomer i Natàlia Avellan
Taller de Victor Von Schwarz. Font: Anna Colomer i Natàlia Avellan
Taller de Victor Von Schwarz. Font: Anna Colomer i Natàlia Avellan
DISSENYADORS EMERGENTS
Susana García
The Coolslaw
"Hem de fer visible el que hi ha darrere d'uns preus tan baixos"
Mariona Busto
Atrevetetete
"Costa molt desacostumar-nos a aquest tipus de compra"
Víctor Von Schwarz
Víctor Von Schwarz
"La meva experiència treballant amb Shein ha sigut positiva"
Tot i prendre consciència dels efectes nocius pel medi ambient que suposa la fabricació i distribució dels seus productes, els joves continuen optant per Shein quan es tracta de consumir roba online.
La problemàtica de la talla única
Més enllà del factor econòmic, un altre aspecte que assegura l’èxit de la multinacional és la pluralitat que ofereix en el seu sistema de talles.
La majoria de marques de fast-fashion -com per exemple, aquelles que pertanyen a Inditex- presenten una única possibilitat de patró: la talla única. També és molt comú trobar a les botigues físiques peces que, per tenir un tallatge més gran a l’habitual, estan situades sota una secció de la botiga anomenada “plus-size”.
Aquesta distinció explícita entre cossos, recentment ha estat molt denunciada a les xarxes socials per aquells clients que es veuen discriminats davant la manca d’inclusió.
En contraposició amb aquesta dinàmica habitual, Shein proposa nombroses alternatives de tallatge per a una mateixa peça. Aquest és un dels motius que incentiva als clients a continuar comprant-hi. La plataforma no fa una subdivisió entre els apartats de talles per a cossos “normatius” i “talles grans”, sinó que s’inclou tot dins la mateixa secció.
A més, els models que llueixen les peces a la pàgina web, tenen diferents edats i tons de pell. La diversitat és un dels pilars fonamentals de Shein i ha estat un dels aspectes més aplaudits a les xarxes socials.
Els consumidors estan alertats de les problemàtiques que suposa la fabricació i venda de productes del Shein. La multinacional es caracteritza per unes condicions laborals precàries, uns efectes perjudicials per a l'ecosistema i la imitació de dissenyadors independents.
Tanmateix, el nombre de vendes que efectua la marca s'incrementa de manera progressiva amb els anys. El consum de roba de fast-fashion és una tendència que no s'atura.
Built with Shorthand