“EN LA SALUT I EN LA MALALTIA, TOTS ELS DIES DE LA MEVA VIDA”
En Gregorio (Granada, 1942) i la Montse (Viladecans, 1943) viuen feliçment casats des de fa 57 anys en un petit pis de Viladecans.
Lamentablement, el transcurs de les seves vides ha estat marcat pels seus dolors físics.
La Montse, des dels 27 anys, desenvolupa una malaltia autoimmune, artritis reumatoide, que afecta tots els ossos del seu cos provocant-li múltiples deformacions i trencaments. Ha visitat el quiròfan desenes de vegades, per a intervenir les seves mans, peus, turmells, maluc i totes dues cames, a més d'un desgast progressiu i evident en els seus vertebres i en la columna.
Aquesta degeneració li ha ocasionat no poder desplaçar-se de manera autònoma per a realitzar cap de les rutines bàsiques quotidianes i l'ha condemnat a estar asseguda en una cadira de rodes les 24 hores del dia.
En Gregorio pateix múltiples dificultats visuals i ha estat operat diverses vegades amb trasplantaments de retina i glaucoma en estat molt avançat. La seva visió en l'ull esquerre és nul·la i, en el dret, tan sols del 20%. L'amor que tenen l'u per l'altre ha aconseguit suportar aquestes adversitats i no els ha llevat les ganes de viure.
El seu dia a dia és molt complicat, sobretot per a la Montse, que no pot fer res més que veure com en Gregorio s'encarrega de totes les tasques de la llar, amb les seves dificultats evidents de visió.
Les seves vides s'han convertit en un exemple de superació, demostrant que la flama de l'amor que els envolta mai s'ha refredat, sinó tot el contrari, que cada dia està més VIVA.
Totes els dies, en Gregorio es desperta a les 07.30 i, després d'arreglar-se, li porta l'esmorzar a la Montse al llit, sobre les 09.30.
En Gregorio, per motius obvis, és incapaç d'aixecar la Montse. Fins a les 10.30, que arriba a casa una cuidadora durant una hora, ella roman tombada al llit.
Des que li van practicar un trasplantament de retina i el van operar de glaucoma, en Gregorio cada dia ha d'aplicar-se una solució en gotes a l'ull dret, que l'obliga a tancar els ulls mitja hora.
La primerenca artritis reumatoide de la Montse li ha afectat notablement a les mans, desgastant-li sobretot els ossos . És incapaç de sostenir res amb elles i té moltes dificultats per poder menjar o fer tasques bàsiques del dia a dia.
Quan la cuidadora aixeca la Montse del llit, l'asseu en una cadira de rodes al saló, davant de la televisió. Aquí roman quieta fins a l'hora de menjar, impotent de no poder ajudar en Gregorio en les tasques domèstiques.
En Gregorio mai no ha sabut cuinar, ja que la Montse se n'encarregava. L'evolució dels dolors físics d'ella ha obligat en Gregorio a aprendre'n i, des de fa anys, només ell s'encarrega de cuinar, malgrat els seus problemes evidents de visió.
Tots els migdies mengen junts, acompanyats sempre d'un got de Negre d'estiu. La Montse ha de posar-se un pitet, ja que la seva poca estabilitat a les mans sovint la taca de menjar.
Totes les tardes, a les set de la tarda religiosament, tots dos berenen. La Montse ha d'estovar les galetes en suc o llet, ja que li costa empassar. En Gregorio, malgrat que no ho necessita, també ho fa per acompanyar la seva dona.
"I AIXÍ ESTIMAR-TE I RESPECTAR-TE TOTS ELS DIES DE LA MEVA VIDA"
Built with Shorthand