La recepta de la felicitat està a Dinamarca?
Tot i els hiverns llargs i les poques hores de llum, Dinamarca desafia els tòpics i es manté al capdavant dels índexs de felicitat
Copenhaguen va ser nomenada el 2025 la ciutat més feliç del món. La segona ciutat més gran del país, Aarhus, se situa en el número quatre del rànquing. En els últims tretze anys sempre han estat ciutats nòrdiques les que han coronat aquesta llista.
La Suden Chen és de Hong Kong i ha passat sis mesos d’Erasmus a Dinamarca. Segons el que ha pogut observar, el mal temps durant l’hivern porta els danesos a aprofitar molt més cada raig de sol: “Durant la primavera ho pots sentir molt més, la gent gaudeix de veritat del sol i de la vida”.
Venint de Hong Kong, la Suden parla d’un ritme de vida molt més pausat a Dinamarca: “Aquí no hi ha cap problema a seure i no fer res, a la meva ciutat tothom té pressa tota l’estona”.
La Suden posa en valor la resiliència dels danesos que troben maneres de ser feliços durant l'hivern. Autoria: Marine Beauduin.
La Suden posa en valor la resiliència dels danesos que troben maneres de ser feliços durant l'hivern. Autoria: Marine Beauduin.
En Christian Bjornskov és professor d’economia a la Universitat d’Aarhus i expert en les condicions que porten la felicitat als ciutadans nòrdics. Durant la seva carrera, ha escrit diversos llibres, articles i assajos sobre l’estil de vida dels danesos i el secret de la seva felicitat.
A Dinamarca la jornada laboral és de 27 hores setmanals, i els treballadors disposen de força autonomia a l’hora d’administrar-se el temps a la feina. Bjornskov també considera que aquesta consciència de tenir temps per gaudir, en lloc de viure sempre amb presses, contribueix al benestar dels danesos.
Segons Bjornskov, alguns països, com Canadà, Gran Bretanya i Alemanya, han intentat seguir aquest model i ha funcionat per millorar l’ambient laboral, però no per contribuir, en última instància, en la felicitat dels seus ciutadans.
Altres han intentat augmentar el nivell de vida millorant l’estat de benestar, molt desenvolupat a Dinamarca, i també un dels factors que contribueixen a la felicitat danesa. De fet, estudis com The Nordic Exceptionalism: What Explains Why the Nordic Countries Are Constantly Among the Happiest in the World consideren l’estat de benestar i la qualitat institucional de Dinamarca com un dels motius més importants de la seva qualitat de vida.
Tot i això, per Bjornskov no hi ha una correlació entre els dos factors: la felicitat dels danesos no deixaria d’existir si l’estat de benestar fos pitjor, i parla d’evidències que ho demostren:
En canvi, remarca un factor que considera clau: la confiança.
Els experts no tenen evidències de com va néixer en el país aquest sentiment de confiança, però han observat que ja existia des d’abans de l’arribada de l’estat de benestar, i per tant no depèn d’ell. Ara, és un sentiment molt arrelat a la cultura de Dinamarca. Segons continua explicant l’expert, aquesta confiança facilita la creació i la participació en clubs i associacions, un dels factors més importants per contribuir a un millor estil de vida.
A Dinamarca hi ha més de 100.000 associacions, un nombre molt elevat considerant la seva població de 5,7 milions d’habitants. Existeixen clubs de tot el que un es pugui imaginar: esports, jardineria, escacs, lectura, jocs de rol, radioaficionats, pintura, dards, cuina... Cada universitat del país compta amb desenes d’ofertes associatives on els estudiants poden apuntar-se. La Universitat d’Aarhus, per exemple, té 26 associacions i gairebé tots els estudiants formen part d’alguna.
Cada Universitat danesa compta amb una associació d’estudiants voluntaris que organitza el Fridaybar, unes festes que se celebren cada divendres a les facultats. A Aarhus els mateixos grups també participen anualment en una competició de rem multitudinària per la que es preparen conjuntament. Membres del Kurt Strandbar, el Fridaybar de la Universitat DMJX d’Aarhus preparant-se per la seva exhibició. Autoria: Stefania Robas.
Cada Universitat danesa compta amb una associació d’estudiants voluntaris que organitza el Fridaybar, unes festes que se celebren cada divendres a les facultats. A Aarhus els mateixos grups també participen anualment en una competició de rem multitudinària per la que es preparen conjuntament. Membres del Kurt Strandbar, el Fridaybar de la Universitat DMJX d’Aarhus preparant-se per la seva exhibició. Autoria: Stefania Robas.
Cada Universitat danesa compta amb una associació d’estudiants voluntaris que organitza el Fridaybar, unes festes que se celebren cada divendres a les facultats. A Aarhus els mateixos grups també participen anualment en una competició de rem multitudinària per la que es preparen conjuntament. Membres del Kurt Strandbar, el Fridaybar de la Universitat DMJX d’Aarhus preparant-se per la seva exhibició. Autoria: Stefania Robas.
Les comunitats, ja sigui formades a través de les associacions o d’altres maneres, són el més important per entendre la manera de viure i veure les coses de la majoria de la població danesa. La Lisbet Albersten té 67 anys i viu amb el seu marit en una comunitat de propietat col·lectiva a Mårslet, un petit poble a 14 quilòmetres d’Aarhus. Casa seva ha estat pagada entre tots els veïns, mentre ells també contribueixen a la dels altres. A més, entre ells organitzen diversos esdeveniments i gestionen comunitàriament les despeses que suposin.
Una de les activitats en què la Lisbet participa almenys dues vegades per setmana són els sopars comunitaris. A partir de les sis de la tarda, els veïns es reuneixen per cuinar plegats i sopar junts. Tots els que vulguin poden unir-s’hi de manera gratuïta. Per la Lisbet, aquesta unió és molt important per ser feliç.
La Lisbet amb amics i família en un dels sopars comunitaris del veïnat.
A més, la Lisbet forma part de “Det Kaerlige Måltid”, una organització voluntària que prepara àpats per grups de gent vulnerable, com malalts o famílies amb pocs recursos. Segons explica, ajudar d’aquesta manera contribueix notablement en el seu benestar: “Coneixes a molta gent nova i la gent a qui ajudem estan molt agraïts de la nostra feina. És una de les coses que més m’omple”.
Així i tot, la Lisbet té clar que formar part d’aquestes comunitats és complicat sent estranger, ho associa al desconeixement de l’existència d’aquests clubs: “Seria interessant que els estrangers rebessin informació sobre les associacions voluntàries quan vinguessin a Dinamarca perquè així més gent s’hi unís”.
La Xiao Miret és catalana, però viu a Copenhague des de fa dos anys. Creu que, sense ser danès, “no gaudeixes de les mateixes experiències que ells poden tenir”, i parla de les dificultats de fer amistats amb la població de Dinamarca.
D’altra banda, la Xiao destaca els beneficis dels valors igualitaris en la societat danesa dels que, considera, “els espanyols podrien aprendre molt”.
En Mads Hald viu a Aarhus i des de fa anys imparteix classes de danès a la Universitat. Coneixent molts estudiants estrangers i està d’acord amb les dificultats que poden tenir per encaixar amb els danesos. Ho atribueix a un pensament i estil de vida molt propi de Dinamarca i que sovint no entén la gent de fora del país: el Hygge.
Hygge és difícil de definir per si mateix. És una paraula danesa que no té una traducció directa amb altres llengües i els danesos la fan servir per infinitat de coses. És part de la seva cultura i identitat.
D’acord amb el llibre “The little book of HYGGE”, de Meik Wiking, es podria descriure com “la comoditat de l’ànima”. Un sentiment d'intimitat i comoditat que parla de sentir-se a casa, còmode i relaxat amb un mateix.
El Hygge es pot aconseguir de diferents maneres, però podem fer una llista de coses indispensables per assolir-lo.
Però en Mads considera que per ser feliç no tot és tan senzill com tenir un estil de vida Hyggelig i es mostra escèptic amb l’afirmació que Dinamarca sigui un dels països més feliços del món. Creu que la majoria dels danesos es veuen a si mateixos com els ciutadans més feliços del món perquè “han crescut i après amb la narrativa de què ho són”.
De fet, en Mads no és l’únic que pensa d’aquesta manera. Des de fa anys Dinamarca i els seus països veïns han estat classificats com els llocs amb les taxes de suïcidi més elevades del món, encara que també puntuïn com els més feliços en els rànquings. Des del Danish Research Institute for Suicide Prevention expliquen que una cosa no és contradictòria amb l’altre. “Els pensaments suïcides poden fluctuar amb el temps, pots ser feliç en moments i experimentar pensaments suïcides en altres” diu la directora Anette Erlangsen. D’aquesta manera, Erlangsen afirma que no hi ha correlació entre felicitat i suïcidi.
En Christian Borjnskov també emfatitza aquesta idea, i parla de les dificultats de recuperar-se d’una depressió en països on els estàndards de qualitat de vida són més elevats.
Des de l’Institut destaquen la posada en marxa del Pla Nacional per la Prevenció del Suïcidi, que ha disminuït la mort sota aquestes circumstàncies en un 4% des del 2015. Ara, les morts per suïcidi a Dinamarca se situen per sota de la mitjana europea (12%), però per sobre d’Espanya (8.1%).
Potser la recepta de la felicitat no està a enlloc, ni tan sols a Dinamarca, tot i que el país tingui bastants ingredients.
Durant aquest reportatge he preguntat als entrevistats com avaluarien la seva felicitat vivint a Dinamarca de l’1 al 10. De cinc testimonis dos l’han puntuat amb un 8 i un amb un 6 i mig, però pel Mads i la Suden la seva felicitat arriba al 10:
Un reportatge de Núria Guardia en col·laboració amb la Comissió Europea.
Des de l'Institut per la Prevenció del Suïcidi recorden la importància de parlar del suïcidi i preguntar sempre que hi hagi indicis de pensaments suïcides. A seva pàgina web hi ha informació i consells per saber amb qui contactar per obtenir ajuda en cas de pensaments suïcides.
A Espanya, existeix la línia 024 d’atenció al suïcidi les 24 hores del dia.
Built with Shorthand