La realitat de la regla no surt a la pantalla
La desinformació sobre la menstruació i la menopausa encara ara és protagonista en sèries, pel·lícules i mitjans de comunicació
L'inici de la menstruació
La desinformació que hi ha sobre la regla fa que a moltes nenes els arribi la menstruació per primera vegada i no sàpiguen que els està passant. Tot i que fa temps que ha anat a millor, encara queda un llarg camí per poder informar de tot el que comporta la menstruació correctament.
Un cas particular
La Júlia té 12 anys i fa pocs mesos que li va baixar la regla per primera vegada. Explica que ja li havien comentat, però que no sabia gaire què era, que els ho expliquen a l’escola per parlar del cos humà i poc més. És un moment intimidant i vergonyós per a moltes nenes, perquè en desconeixen una gran part.
"Em feia vergonya parlar-ne amb les meves amigues perquè elles no la tenien"
Un problema que ve de lluny
Tanmateix, això no només passa ara. Aquest fenomen d’amagar el que els passa a les dones es té l’arrel en una societat que no dona importància al que es pateix, sinó que històricament ha entès la menstruació com una cosa bruta, una taca. Però l’inici de la regla, antropològicament parlant, és com una flor, un capoll que sorgeix i fa que la nena es converteixi en dona. La doctora Alicia Botello Hermosa, professora a la Facultat d’Infermeria, Fisioteràpia i Podologia de la Universitat de Sevilla, està especialitzada en gènere, i des de fa 15 anys recopila i analitza les creences populars sobre la menstruació i explica que la menstruació té moltíssimes connotacions socials, culturals i biològiques.
“La regla té un caràcter positiu segons la societat. És una transformació, de nena a dona. Però no és certa, perquè amb 11, 12 o 13 anys continua sent la mateixa nena” diu Botello, fent referència a comentaris com “ja ets tota una doneta”.
La fertilitat i l'associació amb la regla
Tot aquest procés de creixement i de maduresa va lligat a la fertilitat. Quan arriba la regla per primera vegada, això implica que s’està ovulant, per tant, que aquella nena ja es pot quedar embarassada. Aquesta idea de la fertilitat és la que portava a què l’edat mínima de matrimoni fos als 12 anys, just amb l’arribada de la primera regla.
Als mitjans
Els mitjans de comunicació fa relativament poc que s’han començat a posar al dia. No fa tant, els anuncis que sortien a la televisió de compreses comptaven amb un repertori de mites i estereotips que feien més mal que bé a la societat. Una de les més destacades era la creença què el color de la regla era blau i no vermell, ja que en els anuncis no apareixia mai el seu color. "Hi havia algunes nenes que quan veien que el líquid de la regla era vermell, per exemple, pensaven que alguna cosa no estava bé per aquest tabú. És la força dels mitjans de comunicació", explica Alicia Botello. Actualment, els mitjans s’han fet ressò d’aquest fet donada la seva rellevància pública i mostren aquestes realitats.
També és important informar de la menstruació des de la ciència i la medicina. Com ho han començat a fer diferents mitjans.
Les xarxes socials
L’adolescència comença amb les nenes amagant productes menstruals moltes vegades per vergonya. No es diu a ningú el que està passant, i s'amaguen les compreses i els tampons. Toti Baches, directora de cine, explica, però, que avui dia està una mica més normalitzat i destaca el poder de les xarxes socials. “La meva filla de 16 anys, quan té una inquietud, obre TikTok i troba 50 o 50.000 noies de la seva edat que parlen d’aquella inquietud”, diu Baches. La solució a la inquietud potser no arriba, però sap que no està sola i que hi ha gent que està en la mateixa situació. Aquí és on hi ha el canvi.
El hashtag #Menstruation a Tiktok acumula més de 790 milions de visualitzacions a la plataforma
El hashtag #Menstruation a Tiktok acumula més de 790 milions de visualitzacions a la plataforma
De tots aquests temes se n'hauria de parlar més, perquè donen informació a nenes que moltes vegades no en tenen i es preocupen de què els està passant si els canvia el color o si algun més no els arriba la menstruació. Però no és únicament això, sinó també altres variacions que, si es veuen a la televisió, al cine o en mitjans, es normalitzaran.
red
Disney Pixar va estrenar la pel·lícula ‘Turning Red’ un film que es basava en una nena que una nit es lleva i s’ha convertit en un panda vermell.
No obstant això, el que aparentment era una animació més va començar les crítiques o lloances, depèn del sector, perquè feia referència a la regla. Com si el panda fos una metàfora de què a la protagonista li baixa la regla. Aquesta idea no és l’única que apareix durant el llargmetratge, sinó que es fa referència explícita al moment en què els pares pensen que, el que li està passant a la seva filla, és que li ha baixat la regla per primera vegada. I quan van a ajudar-la s'ensenya en primer pla les compresses i els tampons.
Se ha roto un tabú en el cine y concretamente los dibujos animados, en la forma de de tratarlo. Entonces por ahí si, por ahí yo creo que se está rompiendo y también en los medios de comunicación.
THE BABYSTITERS CLUB
Aquesta sèrie de Netflix, parla de problemes de la vida real des d’una perspectiva jove, d’un grup d’amigues en la preadolescència. Un dels seus capítols aborda la qüestió de la regla. Quan una de les amigues no la té i la resta sí i el procés en què les amigues ajuden la Kristy, la protagonista, en un moment per què no estava preparada. No només serveix per visibilitzar, sinó que també com a procés educatiu.
La Júlia, que ha vist ‘The Babysitters Club’, diu que al principi de veure-la no ho va entendre perquè encara no li havia vingut la regla, però que quan la va tornar a veure un cop la tenia, va entendre el que passava. “Em va agradar veure una noia que li passava el mateix que a mi, i a més al personatge que més m’agrada”
I és gràcies a aquests petits detalls en pel·lícules i series que es creen referents perquè la primera vegada que arriba la menstruació no es percebi com un concepte aliè i es pugui entendre el que està passant.
Clip: Kristy's Big Day (Temporada 1 Capítol 8)
anys de regla
Tot i que pràcticament la meitat de la població té la regla un cop al mes, és un tema que apareix poc als mitjans si no hi ha cap polèmica, com ha estat el cas recentment amb el tema de les baixes laborals per dolors menstruals.
Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, assegura que encara avui en dia “es parla molt poc de la regla”, i que no és un tema que “no està a l’agenda ni hi estarà”.
“Quan passi el tema dels permisos, es tornarà a no parlar de la regla als mitjans”.
En relació a aquest tema de les baixes laborals, Marta Corcoy destaca la falta de reportatges en profunditat que expliquin perquè poden ser necessaris i com funcionaran, així com les implicacions de la menstruació en la vida de dones que es troben malament.
Corcoy assenyala que un dels problemes és que molts mitjans estan dirigits per homes, els quals no troben que la menstruació sigui un tema rellevant. “Es veu com un tema de dones que no interessa”.
La presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya apunta, a més, que els articles que hi ha “no parlen especialment bé d’aquestes baixes”, i que això, sumat a la falta d’informació en profunditat i rigorosa, crea una manca de visualització. Assegura que hi ha molta “informació esbiaxada” que pot perjudicar el nivell de coneixement de la societat en vers aquest tema.
La llei de les baixes per menstruació als mitjans de comunicació
La baixa laboral de fins a tres dies per regles doloroses i incapacitants, aprovada pel ministeri d’Igualtat liderat per Irene Montero, permetrà a algunes dones quedar-se a casa durant aquests dies. S’haurà d’anar al metge per poder demanar la baixa a la seguretat social i serà el metge el que dirà si es dona la baixa i de quants dies. Moltes vegades això amb un historial previ de dolor menstrual o d’endometriosis. El que portarà aquesta llei és la compensació salarial des del primer dia perquè només en son tres, un fet que ajudarà a les dones que pateixin aquests dolors.
Els mitjans de comunicació es van fer ressò d’aquesta llei, sobretot per les respostes dels sectors més conservadors.
Tot i que encara li quedi un llarg procés fins que arribi a les nostres vides, és un punt a favor dels drets de les dones. Poder demanar la baixa i no haver d’estar patint per culpa d’un fet que, facis el que facis, no pots evitar que passi cada mes, de forma natural. Amb aquesta llei, es visibilitza una problemàtica de la regla que encara està més invisibilitzat, el dolor menstrual. Aquest dolor que moltes vegades es compara amb el de les contraccions o el d’un infart, en els pitjors casos, afecta la manera en què les dones es comporten durant uns dies al mes.
el poder de la publicitat
Els anuncis de la televisió tenen un paper molt important a l'hora de mostrar la societat i d’educar-la, perquè tothom els veu. És per això, que moltes vegades, en lloc d’informar i ensenyar, aquests anuncis desinformen i mostren una realitat que no és de cara a la gent, creant falses impressions sobre la menstruació.
1. ANUNCIS ACTUALS
Les marques de compreses o tampons com Evax o Ausònia, fan una publicitat dels seus productes a través del positivisme i de l’oblit de la menstruació. Representen els seus productes com que et fan estar bé i que, un cop posats, ni t'adones del dolor menstrual o de les olors. Però aquests anuncis el que promouen és que la regla s’ha d’amagar i que has d’estar bé si o sí. I això crea un precedent en les persones perquè, si els passa alguna cosa, com que es trobin malament, pensin que no és natural. Ensenyen moltes vegades:
- Dones fent esport, movent-se, promovent que has d’estar bé
- L’alliberament de la regla, com si no fos un fet natural i mensual del que no et pots lliurar
2. COURTNEY COX: EL PRIMER ANUNCI
L’actriu Courtney Cox, coneguda sobretot pel seu paper com a Monica a la sèrie Friends, va començar en la televisió abans de la famosa sèrie, fent en anuncis comercials. Un, concretament, va cridar l'atenció de la gent perquè va ser la primera persona a dir 'menstruació' (period) a la televisió, l'any 1985 per un anunci de l’empresa Tampax.
Pot no semblar un gran esdeveniment, però amb els tabús que encara ara hi ha, que l’any 1985 es parlés de la menstruació a la televisió va ser un abans i un després.
Un altre dels grans canvis va ser el 2020, quan Kotex (marca nord-americana de productes per a la regla) va deixar d’utilitzar un líquid blau en els anuncis i es va passar al vermell, trencant amb el mite televisiu que el color de la regla era blau.
En realitat pot canviar la manera com et sents sobre el teu període
Anunci de 1985 en què l'actriu Courtney Cox diu la paraula "menstruació" per primera vegada en un anunci de televisió
Anunci de 1985 en què l'actriu Courtney Cox diu la paraula "menstruació" per primera vegada en un anunci de televisió
Un documental per mostrar la realitat de la regla: Red Cunt
Com indicàvem a l’inici, amb aquest reportatge també volem destacar alguns dels materials audiovisuals que s’estan fent actualment que contribueixen a canviar la situació de desinformació que estem mostrant. Un d’ells és Red Cunt, un film de la directora catalana-alemanya Toti Baches que es basa en la menstruació. Per crear aquesta història, la directora va seguir dos fils conductors. El primer és la vida de la Isabel amb la Mensi, la seva regla, amb escenes de la nostra realitat actual: la primera vegada que et ve la regla, a casa, a la feina, sortint de nit. Aquest era el seu objectiu.
L’altre fil conductor és d’on ve la Mensi, que és la Menstrolàxia, el lloc on ha après a fer d’acompanyant menstrual. En teoria, totes portem una Mensi a dins, només que l’hem de descobrir. I allà, ella i les seves companyes aprenen costums, llengua, tabús, al continent on van, en el seu cas cap a Europa. Aquestes escenes, explica Baches, que tenen una altra funció “veure la nostra realitat a través dels seus ulls, d’una figura que no és com nosaltres. D’aquesta manera, ens veiem reflectides però amb molta distància. I aquesta distància ens fa pensar i repensar com vivim i què fem”.
Per tot això, Baches volia crear aquest documental i ensenyar que la regla es un procés natural i que s’ha de començar a normalitzar.
La primera vegada que em vaig tacar, jo no ho sabia això. Em vaig sentir tant estúpida… I jo no vull que passi això, i m’agradaria que ningú se sentís així per la regla.
FLEABAG I LA REGLA
La realitat de la regla des de l'humor feminista de Fleabag
Fleabag, creada i protagonitzada per Phoebe Waller-Bridge, és una sèrie del segle XXI, amb temàtiques actuals. Una d’elles: la regla.
En el vídeo a continuació de la sèrie surt una representació de com pot afectar la regla. Com és el dolor menstrual representat amb les persones que estan amb ella al metro, les punxades de dolor que adverteixen el moment final: quan t’ha de baixar la regla. Fleabag crea aquesta escena que es va fer viral en xarxes socials perquè representava perfectament aquest moment que moltes dones han sentit, el mal de panxa, el dolor als ronyons i als pits. Una altra representació que ajuda a visibilitzar i a informar a través de, en aquest cas, una pantalla.
Aquest gag de la sèrie "That 70's Show" és un bon exemple per introduir l'últim apartat d'aquest reportatge, que tracta sobre la menopausa. En el vídeo es pot veure clarament la desinformació sobre aquest procés i la burla que se'n fa sovint en la societat.
La menopausa és un procés natural pel que passa la meitat de la població. De fet, tal com apunta la doctora especialitzada en ginecologia Jen Gunter, “la majoria de les dones passen un terç o fins i tot la meitat de la seva vida en la post-menopausa”.
Tot i això, les expertes estan d’acord en què la menopausa és un fenomen del que es parla de forma molt limitada, fent referència a alguns dels símptomes més bàsics (calorades, canvis d’humor…) sense entrar en profunditat o explicar les implicacions que pot tenir, per exemple, en la salut. A més, quan se’n parla, molt sovint es fa en un to de burla o de ridiculització cap a les dones que la tenen.
La ridiculització de la menopausa
Els tabús i els estereotips sobre la regla no deixen d'afectar la vida de les persones menstruants quan aquesta desapareix. Quan això passa, amb la menopausa, les menstruants encara han de viure una nova etapa repleta de desinformacions i, encara pitjor, burles i ridiculitzacions.
La menopausa acostuma a aparèixer entre els 45 i 55 anys, tot i que també pot arribar abans o després. Passa quan els ovaris deixen de fabricar les hormones que regulen la funció reproductiva.
Alicia Botello explica que, mentre que les connotacions amb la primera regla són fortes però positives ("la nena s'ha convertit en una dona"), amb la menopausa no passa el mateix. Assegura que totes les connotacions associades a aquesta són negatives. Per exemple, destaca alguns de les creeences més arrelades de quan una dona té la menopausa, com que "ja és una vella" o que "ja no són atractives sexualment".
"Me han llegado a decir que una mujer 'ya está seca' o 'se ha vuelto huraña' por tener la menopausia, y eso es totalmente falso y estereotipado".
I és que és cert que, en mitjans de comunicació, la gran majoria de publicacions només es queden a la superfície del que és la menopausa, tractant els temes que se sap que "donaran clics":
"Normalising menopause"
En aquest context de buit informatiu i superficialitat, moltes expertes defensen que s'ha d'anar més enllà. "Cal normalitzar la menopausa". Aquesta és la bàsica però essencial conclusió a la qual arriba un article científic publicat aquest mateix mes de juny encapçalat per Marta Hickey (Professora d'Obstretia i Ginecologia a la Universitat de Melbourne).
Explica que, mentre les publicacions de mitjans de comunicació donen a entendre que moltes dones que pateixen durant la menopausa i busquen tractaments hormonals, "la veritat és que no hi ha una experiència universal i la majoria de les dones prefereixen no medicar-se si no tenen símptomes severs".
Crear una experiència positiva de la menopausa
L'article de Hickey conclou que, "entendre la influència dels factors socials i culturals és essencial per reduir les experiències negatives de la menopausa". En relació al periodisme, també apunta que la informació contrastada i basada en evidències científiques sobre els efectes habituals a esperar de la menopausa "poden ajudar les dones a preparar-se i empoderar-se per encarar la menopausa de forma segura i tranquil·la". D'aquesta manera, l'estudi fa una crida a proveir informació empírica i real, sense alarmismes ni estereotips, per tal de normalitzar i desridiculitzar la menopausa.
Lluitar contra la desinformació de la menopausa
Ella y el abanico
Afortunadament, igual que hi ha desinformació, també hi ha informació de qualitat. A continuació destaquem alguns recursos informatius que poden servir per millorar el coneixement sobre la menopausa a la societat. Un d’ells és “Ella y el abanico”, un projecte de Marta Roura. Fundat al 2010, el projecte té per objectiu "fer més fàcil el camí fins a una de les etapes més llargues en les vides de les dones: la menopausa", tal com s'explica a la seva pàgina web. Per això, expliquen que està dirigit a dones d'entre 40 i 60 anys que busquin informació sobre la menopausa i tot el que l'envolta.
Informació, sobretot, contrastada i pensada per a les dones. En el vídeo a continuació, per exemple, l'encarregada de la xerrada era la Dra. Imma González, especialista en medicina biològica, estètica i de l'envelliment.
Els articles al seu web i unes jornades de conferències anomenades "Forums Mujer y Menopausia" són les principals formes de comunicació d'aquest mitjà.
L'actriu britànica Naomi Watts explica la seva experiència amb la menopausa a través del seu Instagram personal
L'actriu britànica Naomi Watts explica la seva experiència amb la menopausa a través del seu Instagram personal
Utilitzar la plataforma
L’actriu britànica Naomi Watts va explicar la seva experiència amb la menopausa precoç en el seu instagram personal. Recorda que va començar el procés abans que les seves amigues, i que “ningú en parlava”, cosa que feia que ella no sapigués com “demanar ajuda”. Assegura que ni els doctors tenien aire res a dir, i que va entendre que sempre hi havia hagut un “codi de silenci” en què les dones havien d’aguantar i no parlar sobre aquest tema. Per això, l’actriu demana que es parli de la menopausa per tal “d’ajudar a crear una base més sana per les futures generacions”.
"What really happens to your body during menopause"
En aquest vídeo la ginecòloga Jen Gunter, columnista al New York Times, explica ràpidament, però molt clarament què és exactament la menopausa. A més, com feia Marta Hickey en el seu article, destaca que la menopausa és diferent en cada dona, i no hi ha una experiència que sigui universal i igual per a tothom. Per això, recomana que "si hi ha símptomes greus o malestar, cal consultar un metge especialista, i no dependre o començar tractaments d'hormones que no estan provats científicament". Una vegada més, veiem com les expertes en la menopausa demanen que no es faci cas de la desinformació i els estereotips que moltes vegades es difonen sobre la menstruació.
Portada del llibre "The Menopause Manifesto", de Jen Gunter, publicat el 25 de maig de 2021
Portada del llibre "The Menopause Manifesto", de Jen Gunter, publicat el 25 de maig de 2021
Jen Gunter és doctora ginecòloga, viu als Estats Units i té un ampli historial com a activista per a la normalització de la menopausa i la llutia contra la desinformació sobre aquesta
Jen Gunter és doctora ginecòloga, viu als Estats Units i té un ampli historial com a activista per a la normalització de la menopausa i la llutia contra la desinformació sobre aquesta
Jen Gunter també és columnista del New York Times, on escriu articles com aquest, parlant de la menopausa
Jen Gunter també és columnista del New York Times, on escriu articles com aquest, parlant de la menopausa
De fet, Jen Gunter és una gran activista per promoure informació rigorosa sobre la menopausa. El maig de l’any passat va publicar un llibre anomenat “The Menopause Manifesto”, en què contrasta mites i estereotips sobre la regla amb evidències científiques mentre explica en profunditat i rigor la naturalesa de la menopausa i totes les seves fases i components.
“Tot i la naturalesa universal de la menopausa, moltes dones no estan ben informades dels símptomes, canvis físics i preocupacions mèdiques”.
Gunter apunta que part d’aquesta desinformació o buit informatiu ha estat culpa de “la misogínia en la medicina”, amb gran historial “de negligència mèdica cap a les dones”. Apunta que aquesta és la raó per la qual moltes dones no saben diferenciar el què és un símptoma “habitual” i el que no ho és.
També fa una crida a viure una “menopausa feminista”. Part dels seus arguments en aquesta línia són en relació amb les preocupacions sobre els canvis físics que pot provocar la menopausa en una dona. Tot i que reconeix que, efectivament, és usual i normal que hi hagi canvis físics, Gunter escriu que “tots els cossos són bonics, i que l’objectiu és donar informació per entendre com pot canviar un cos durant la menopausa i més enllà, i les implicacions en la salut que pot tenir”. La doctora també dona una sèrie de consells per fer front, per exemple, a la pèrdua de massa muscular que pot provocar l’envelliment i que s’accelera amb la menopausa, entre altres.
Informació de qualitat per curar en salut
Un dels punts més rellevants del “The Menopause Manifesto” de Jen Gunter és el que fa referència a les malalties cardiovasculars. La doctora explica que una dona mor cada minut d’una malaltia d’aquest tipus, però que només una petita minoria de dones ho identifiquen com una amenaça per a la salut. Resulta que les possibilitats que una dona pateixi una malaltia cardiovascular augmenten amb la menopausa, però que aquesta és una informació bastant desconeguda.
En aquest punt, l’autora torna a posar en relleu la negligència i desconeixement que hi ha sobre les malalties en les dones en l’àmbit mèdic. Afirma que “les dones de cinquanta-cinc anys que tenen un atac de cor mentre estan a un hospital tenen dues o tres vegades més possibilitats de morir en comparació amb un home de la mateixa edat”. Això es deu al fet que les dones no tenen els mateixos símptomes que els homes, però com que no es coneixen, no s’identifiquen a temps per tractar a la pacient.
“Estem acostumats a veure homes amb dolors de pits i atacs de cor a la televisió a les pel·lícules, però les dones sembla que sempre morin de càncer o d’accidents tràgics”.
La realitat, però, és que moltes dones moren de malalties cardiovasculars entre els cinquanta i els seixanta anys. És per això que Gunter subratlla que és important que “el concepte de menopausa s’expandeixi més enllà dels símptomes als quals es dona atenció als mitjans i a les xarxes, com les calorades, els canvis d’humor o dificultats amb el sexe”.
En definitiva, Jen Gunter és una de les persones de referència als Estats Units i a escala mundial en la feina diària per lluitar contra la desinformació sobre la menopausa, així com altres temes com la regla o la salut sexual.
La doctora Jen Gunter també fa servir el seu Twitter per desmitificar i difondre informació rigorosa i basada en la ciència. En aquest cas, més enllà de la regla, assegura que va haver d'escriure aquest article sobre les pastilles anticonceptives per contestar "un article de merda de Buzzfeed" que era enganyós i no citava fonts de qualitat.
Per tancar aquest petit recull de bones pràctiques, tornem a destacar una escena de la sèrie Fleabag, que en aquest cas parla de la menopausa. En aquesta escena, la dona que té la menopausa li explica a la protagonista que, en realitat, no és tan terrible com se’ls fa pensar. Com demanava Toti Baches, es parla d’aquest tema de manera lleugera, àgil, i divertida, sense que sembli una desgràcia per a les dones.
Encara queda molt per millorar
Tot i que la informació que hi ha actualment sobre la regla ha millorat i ha augmentat, encara no és bona. Toti Baches explica que la gran causa és el patriarcat, i que tant la desinformació de la menstruació com la ridiculització de la menopausa tenen com a objectiu desempoderar la dona.
Per tal de millorar això en el futur, en els mitjans de comunicació, Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes, diu que s’han de començar per crear referents i començar a parlar-ne en profunditat i, sobretot, donant veu a les dones que ho viuen.
La bona informació sobre la regla i la menopausa és essencial, totes les expertes hi estan d'acord. Ha d'estar basada en el coneixement científic, però també ha de tenir un llenguatge apte per a tothom, perquè pugui arribar a totes les edats i persones. I, el més important, se n’ha de parlar amb naturalitat.
Built with Shorthand