Quins partits polítics lideren les noves formes de comunicació en xarxa?

En el panorama polític contemporani, les xarxes socials han esdevingut un espai imprescindible que configura una plataforma dinàmica on es desenvolupa la interacció constant entre polítics i ciutadans. Segons l’Estudi del iAB Spain, un total de 30 milions d’usuaris que representen el 85% dels ciutadans les empren. Aquesta transformació en el paisatge informatiu, impulsada per l'agilitat digital i la cerca incessant d'interconnexió, planteja interrogants fascinants sobre com consumir i compartir coneixement institucional en el futur, i l'impacte que té en el vot final a les urnes, especialment entre el sector més jove.

A mesura que la tecnologia s'entrellaça amb el teixit de la nostra societat, les xarxes socials han emergit com l'epicentre de la recerca i el consum de notícies per part de milions de persones tal com mostra l’Informe sobre Notícies Digitals del 2023 del Reuters Institute. En conseqüència, la gent ha abandonat gradualment les fonts de notícies convencionals en favor de l’experiència més immediata, personalitzada i interactiva que ofereixen les plataformes socials. Fins a tal punt, de convertir-se en la base sobre la qual es construeix la nostra percepció dels esdeveniments polítics i institucionals. 

Actualment, els mitjans tradicionals, especialment la premsa escrita, han vist una disminució de més de la meitat del seu consum des del 2013, mentre que les xarxes socials han experimentat un creixement del 20%. Segons el mateix informe de Reuters, només el 24% de la població jove utilitza mitjans convencionals per informar-se, en comparació amb el 39% que prefereix les xarxes socials. Un canvi que reflecteix una transformació en els hàbits de consum, ja que cada vegada s’opta més per les plataformes digitals. 

Així mateix, segons l’estudi realitzat per Science 4 Insights a base de dades estretes del CIS, quan es tracta de política, el 75% dels joves de la denominada generació Z segueixen l'actualitat política en diaris digitals almenys dues vegades per setmana. Aquesta xifra és lleugerament inferior a l'ús que en fa la generació següent, els millenials, dels quals un 85% asseguren fer-la servir com a font d'informació prioritària. Les xarxes son valorades de manera similar per tots dos grups. Vuit de cada deu asseguren contemplar-les com a manera de mantenir-se al corrent dels assumptes polítics. En conseqüència, és d’esperar que la pràctica de la comunicació institucional en campanya  hagi patit un gran canvi de paradigma que ja s’ha vist reflectit a les passades Eleccions Generals del 23J. 

Un sector significatiu de la generació Z, amb edats compreses entre els 18 i els 26 anys, va exercir el seu dret a vot per primera vegada el passat 23 de juny. Malgrat representar només l'11% del cens electoral segons l'Institut Nacional d'Estadística, aquest grup demogràfic constitueix més de la meitat del seu col·lectiu i va jugar un paper clau en una legislatura on cada vot era crucial per a la formació d'un nou govern. Per tant, quin paper van jugar els mitjans digitals i les xarxes en aquesta decisió? 

La preferència política d'aquesta generació es manifesta de manera clara, establint una divisió generacional entre els partits tradicionals, com el PP i el PSOE, i els nous grups polítics. Partits emergents com VOX i SUMAR obtenen la majoria dels vots dels ciutadans menors de 44 anys. És particularment sorprenent destacar que, segons les dades compartides a RTVE estretes del Centre d’Investigacions Sociològiques, SUMAR es converteix en la formació més votada en el grup d'edat de 25 a 34 anys, tot i que aquesta posició no es manté en la franja de 18 a 24 anys, on la preferència s'inclina cap al PSOE i després cap al PP. Així, es posa de manifest una dinàmica política que reflecteix la diversitat d'opinions i les preferències de la generació Z, la qual emergeix com a actor clau.

Els partits polítics espanyols, plenament conscients del poder i l'abast de les xarxes socials, han trobat en aquestes plataformes un potent altaveu per difondre missatges, imatges i narratives. La comunicació online, no només estableix connexions emocionals sinó que també busca captar l'atenció i el suport de la ciutadania, que es tradueix en vots a les urnes. En aquest sentit, les campanyes electorals s'han diversificat per tal d'adaptar-se a les dinàmiques de Facebook, Twitter, Instagram, YouTube o TikTok, mitjançant la presència activa i l'engagement directe amb l'electorat. Ara bé, no tots ho fan amb la mateixa efectivitat.

La presència digital de PODEMOS és notòriament dominant en comparació amb altres formacions polítiques. Especialment a les plataformes de Facebook i Twitter, on ha aconseguit reunir una base de seguidors consistent, superant el milió en cada cas. Seguit de VOX, qui malgrat les seves marcades disparitats en la inversió publicitària respecte les altres formacions, clarament despunta com la segona formació política que millor sap rendibilitzar l'entorn digital. Els tradicionals partits del PP i del PSOE obtenen un tercer i quart lloc amb un resultats significativament inferiors. Tots dos generen impactes molts similars a cada espai amb petites variacions.

D'una altra banda, és convenient assenyalar que, la plataforma en la qual tots els grups disposen de més seguidors és Twitter. La xarxa social preferida per obtenir informació política, tal com conclou l'anàlisi realitzat per l'agència de recerca El Departament, comissionada per Twitter Espanya. Aquest estudi posa de manifest que el 64% de la població utilitza Twitter, almenys una vegada a la setmana, per mantenir-se informat sobre temes polítics. Contràriament, les plataformes on menys seguidors tenen de manera generalitzada són els de format vídeo i imatge. És a dir, Instagram, Youtube i Tik Tok, deixant entreveure un gran marge de millora necesari.

D'acord amb les dades de la biblioteca d'anuncis de Meta, tots el partits més votats a les passades eleccions van destinar recursos considerables per difondre els seus missatges a una àmplia audiència virtual. De manera generalitzada, han anat augmentant el pressupost progressivament des del 2019. Malgrat això, es detecten divergències significatives entre les inversions de cada partit i els resultats obtinguts.

Destaquen els casos de VOX i SUMAR. VOX, amb una inversió total de 21.173 euros des del 2019, ha aconseguit rendiments notables. D'altra banda, SUMAR, tot i ser una formació de nova creació, ja ha invertit 11.545 d'euros des de l'octubre del 2022, conseguint duplicar els seus resultats a les xarxes socials clau entre l'abril (abans de les eleccions generals del 23 de juny), i el novembre (després de les eleccions). Aquesta disparitat demostra la rellevància de les estratègies digitals en la política actual i com la gestió eficaç pot generar un impacte significatiu, independentment de la quantitat de diners invertida.

La selecció de les plataformes adequades es converteix en un pas fonamental, ja que cada una presenta la seva pròpia dinàmica, format i llenguatge. Així doncs, la comprensió profunda de l'audiència objectiva esdevé essencial, amb l'anàlisi detallat dels seus interessos, preocupacions i comportaments en línia. La interacció constant amb els usuaris també es presenta com una pràctica clau, adaptant-se de manera dinàmica a les reaccions i les tendències que emergeixen.

En el context de la generació Z, Instagram continua sent de les xarxes socials més utilitzades, tot i que el creixement imparable de TikTok s'endú l'atenció de totes les altres plataformes, fenomen que no passa desapercebut. Per aquest motiu, sorprèn que partits com el PSOE obtinguin en aquesta el seu pitjor resultat. Alhora, el segon suport majoritari per menors de quaranta anys, Instagram, tampoc assoleix els resultats esperats ni iguala la xifra de seguidors obtinguts a espais com Facebook, on la resta de generacions sí que es mostren més actives.

Una recent investigació realitzada per Hootsuite, intranet especialitzada en la gestió de xarxes socials, ha revelat la seva presència i percepció a partir de l'examen dels comentaris estrets dels usuaris de cada partit polític. Els resultats mostren que aproximadament el 41% dels esments als partits tenen una connotació negativa, mentre que només un 6% és positiva, reflectint una baixa popularitat de la classe política.

En centrar-se en els principals partits, destaca que el PSOE acumula el nombre més gran de mencions totals, tot i que el 52% d'aquestes són negatives, en comparació amb només un 2% de positives. PODEMOS és el segon partit més esmentat, amb un menor percentatge de comentaris negatius i més missatges positius, un 10%. VOX ocupa la tercera posició en nombre d'esments, amb un 42% de comentaris negatius, mentre que el PP rep un 39% d'esments amb una connotació negativa. Aquestes dades subratllen els reptes que alguns partits tenen per millorar la seva imatge pública a les xarxes i remarca la idea que tant PODEMOS com VOX són els que més profit treuen a les eines digitals.

En conclusió, la simbiosi entre política i xarxes socials ha donat lloc a una sèrie d'impactes que redefineixen la manera en la qual les noves generacions i els nous votants conceben l'actualitat. No es tracta només d'un canvi o translació d'uns mitjans a uns altres, sinó una revolució en la forma en què consumim, compartim i participem en el discurs informatiu global.

La interacció directa entre polítics i ciutadans en aquesta àgora digital ha alterat la dinàmica tradicional de manera que constitueix una eina d'empoderament ciutadà i de participació democràtica. La immediatesa de les respostes i la possibilitat d'expressar opinions sense filtres han transformat la manera en què es perceben i es gestionen les relacions polítiques. Tanmateix, no només es tracta dels followers o els likes, sinó de què els missatges traspassin la pantalla i aconsegueixin apel·lar al receptor. Com es desprèn d'aquesta reflexió, el món de les xarxes socials no sempre és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat i capacitat d'adaptació.