Pròxima estació

Què és el que més t'agrada del Metro de Barcelona?

Emma

Usuària de la L1

Carla

Usuària de la L1

Albert

Usuari de la L1

Florencia

Usuària de la L3

El metro de Barcelona veu passar milers de persones cada dia per les seves instal·lacions. Ofereix una forma ràpida i eficient de desplaçar-se per la ciutat i la seva àrea metropolitana i és conegut per la seva fiabilitat i puntualitat. Enquestant els usuaris trobem que molts pensen com la Florència, que viu a Badalona i compara el metro amb el tren “passa cada mitja hora, però el metro cada dos minuts”.

A més, hi ha altres aspectes que destaquen la xarxa de metro, com la connectivitat o la neteja, que el fan molt popular. Usuaris com la Carmen, que viu a Esplugues de Llobregat i utilitza sovint el metro, creuen que “per moure's per Barcelona el metro és la cosa més ràpida que hi ha”. Només el 2021, el Transport Metropolità de Barcelona (TMB) va registrar una demanda de 278,24 milions de viatges.

Estació Trinitat Nova Metro de Barcelona. TRANSPORT METROPOLITÀ DE BARCELONA (TMB)

A les entrevistes, l’Emma valora que estigui ben connectat i es pugui arribar a diferents àrees de la zona metropolitana. La xarxa del metro de Barcelona consta de 12 línies diferents que connecten gran part de la ciutat i els seus voltants, amb un total de 166 estacions. És per això que el Diego agraeix que el metro l'eviti haver de portar el cotxe a tot arreu i haver d'aparcar, que en una ciutat tan gran com Barcelona comporta moltes complicacions.

Què és el que menys t’agrada del metro?

Gabriel

Usuari de la L1

Javier

Usuari de la L1

Sergi

Usuari de la L1

Carmen

Usuaria de la L3

Guillem

Usuari de la L9 Nord

Júlia

Usuaria de la L2

Entre les queixes dels usuaris, la principal acostuma a ser la sobrecàrrega i aglomeració a les hores punta. En Gabriel viu a Sants i per això es mou molt per Sant Antoni i el centre, el que menys li agrada són les olors, quan hi ha molta gent i està “molt atapeït”. D’altra banda, en Javier pensa que el problema més greu del metro és "quan els vagons van de gom a gom, i has d'anar dempeus”. La Carmen també ho pensa i admet que en hores punta l'aglomeració és “terrible”.

Per altra banda, els preus també són motiu de queixes, especialment per aquells usuaris que vénen des de més enllà de Barcelona. En Guillem viu a Sabadell, i el preu del metro se li fa costa amunt.

Davant d’aquestes queixes, les autoritats competents intenten actuar en conseqüència. Els canvis, que institucions com l’Autoritat de Transports Metropolitans (ATM) duen a terme no només es basen en el que els usuaris manifesten, sinó també en les necessitats que es detecten.

Patinets Elèctrics

Per tal d’evitar accidents com el de Sant Boi de Llobregat, l’ATM ha prohibit l’accés d’aquest tipus de vehicles elèctrics. L’1 de febrer d’aquest any 2023 ha entrat en vigor aquesta normativa en els àmbits del Metro, FGC i Rodalies. L’ATM justifica la prohibició per l’alt risc d’inflamabilitat per sobrecàrrega o defecte de bateria que poden patir aquests vehicles. A més, en un comunicat de la pròpia Autoritat la gravetat del risc augmenta per ‘’l’alta toxicitat dels fums produïts en tals incendis, així com la ràpida propagació de les flames i la dificultat d’apagar aquest tipus de foc”

L’accés de patinets elèctrics al transport públic, prohibit temporalment. GENERALITAT DE CATALUNYA

Imatge interactiva de les tarifes del 2021 i 2022

Reducció de tarifes

Els usuaris del metro com l’Emma, usuaria de les línies L1, L2 i L5, es queixen del preu del transport públic tot i la reducció de tarifes que des de setembre de l’any passat el govern de l’Estat va posar en vigor i va perllongar fins l’actualitat. “Haurien de baixar una mica els preus perquè jo crec que no és accessible per tothom, consider-ho que hauria de ser-ho més”, afirma.

La guerra d’Ucraïna no només té conseqüències en els preus dels aliments, en les relacions diplomàtiques entre els països o en l’encariment del preu del petroli, sinó que també ha influenciat en els preus del transport públic. Segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana aquesta mesura ‘’busca fomentar la utilització del transport públic en la mobilitat quotidiana i ajudar a la ciutadania en un context d’elevats preus de l’energia i els combustibles’’.

Es va fer una primera mesura de setembre a desembre de 2022, on els títols integrats (T-usual, T-Casual, T-Jove, etc.) tenien una disminució dels preus del 50%. Aquesta rebaixa, però, ha estat perllongada per al 2023, tot i que no tots els títols integrats estan inclosos.

Les ampliacions a la història del Metro

Si els usuaris poden fer servir el Metro avui és gràcies a una xarxa que mica en mica va fer-se un lloc a la ciutat de Barcelona i en la vida dels seus habitants. La primera línia de metro va inaugurar-se el 1924 i des de llavors les línies del suburbà barceloní no han parat de créixer.

Fem un repàs del passat de la xarxa per centrar-nos en el seu futur.

Des de fa temps, doncs, hi ha cert debat sobre què es considera el Metro de Barcelona. Si mirem la web de TMB, el Metro de Barcelona és la xarxa de trens suburbans conformada per L1, L2, L3, L4, L5, L9, L10, L11 i el Funicular de Montjuïc. Aquestes són les línies que opera l’empresa pública.

Ara, si mirem el Pla Director d’Infraestructures que elabora l’Autoritat del Transport Metropolità, les línies L6 , L7, L8 i L12, operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, són part de la mateixa xarxa que les línies que opera TMB. Si bé aquesta distinció afecta poc o res els usuaris que fan servir aquests trens cada dia, és una mostra de l’embolic administratiu que hi ha darrere del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona en general, i del Metro en concret.

La principal administració que se n’ocupa, però, és l’ATM. Francesc Calvet, Cap de Planejament d’Infraestructuras de l’ATM, descriu que l’Autoritat està finançada en un 51% per la Generalitat de Catalunya i en un 49% per administracions locals. Entre aquestes hi ha l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), les principals funcions d’aquestes són tota la gestió de la mobilitat, però també “tot el tema de la integració tarifària, temes de comunicació, la T-Mobilitat, el tramvia, entre d'altres”, segons indica Calvet.

Funcions de l'ATM

Futur

Emma

Usuària de la L1

Naïm

Usuari de la L1

Sergi

Usuari de la L1

Una de les queixes dels usuaris del metro és el seu abast. Tot i que la xarxa de TMB es considera molt completa, cap a on s'amplia la xarxa té un impacte enorme en el desenvolupament de la ciutat, i molts usuaris s'atreveixen a somiar. “Que aquesta línia arribi a Esplugues”, demana la Carmen, amb un toc d'humor. "Que no hagis d´agafar l'autobús". Entre Àrees tan transcendents com els barris del nord de Barcelona per sota de la Ronda de Dalt o de densitat poblacional molt alta, com Montigalà o Lloreda, a Badalona, encara no tenen cap parada de Metro.

Badalona

“És un caos terrible” afirma Julio Molina, membre de la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona, que està convençut que, sense pressió política, Barcelona invertirà en la connexió amb Castelldefels abans que cap a Badalona. Pepe Sánchez de la Coordinadora d'Associacions Veïnals del Baix Besòs, assenteix enèrgicament i afegeix que “és un problema de direcció política, de líders”. Totes dues associacions reclamen l’ampliació de la L1 al centre de Badalona des que la idea es va plantejar per primer cop, a finals del segle passat.

Els veïns de Badalona també reclamen l’arribada del metro a Can Ruti. Per a Julio Molina aquest projecte és fonamental, ja que “elimina molt de trànsit i de contaminació”. Al principi, es plantejava la creació d'una nova línia de metro entre l'estació de RENFE de Badalona i el centre sanitari, la L13. Aquesta opció està descartada i des de fa uns anys les entitats reclamen o bé un metro lleuger o la bifurcació de la L1 quan s'ampliï cap al centre de la ciutat.

L9 i L10

Un altre projecte del Metro que s’ha anat retardant amb els anys són la L9 i la L10. Tot i que els primers i últims trams de la línia ja estan operatius entre Zona Universitària, l’Aeroport i la Zona Franca i entre la Sagrera, Badalona i Santa Coloma de Gramenet; el tram central de les dues línies encara no està finalitzat.

La primera previsió per a la finalització de les obres era per al 2007, ara es treballa amb la data del 2028. Plataformes com Volem L9 fa temps que reclamen la cobertura del metro d'aquests barris del nord de Barcelona i monitoren els treballs administració respecte a la construcció de la línia. David Rodríguez, portaveu de VolemL9, sap que el tram central és el més important i espera que els projectes es “finalitzin aviat, i es pugui començar la construcció de les estacions que falten i del túnel que ja està en marxa”.

La tuneladora que s'havia aturat fa uns anys a Zona Universitària ha començat a funcionar de nou i s'espera que el túnel estigui completament acabat el 2027 i que les dues línies estiguin operatives totalment el 2028. Juntament amb la L9 i la L10, les obres de la L8 són les úniques que s’estan duent a terme actualment.

Qui decideix quines obres es fan i quines no és l’ATM, que regula la planificació de la Xarxa. El document marc de l’ampliació del Metro és el Pla Director d’Infraestructures (PDI), que es publica cada deu anys i, a més de la xarxa de Metro, especifica actuacions en tota mena d’infraestructures. L’últim és el PDI 2021-2030, que recull totes les actuacions previstes i n’estableix l’ordre de prioritat.

Calvet també explica la Taxa Interna de Retorn (TIR), l'indicador que utilitzen per establir l'ordre de prioritat de les actuacions. La metodologia del TIR es basa en una anàlisi cost-benefici. Dins dels beneficis hi ha variables com l'estalvi de temps dels usuaris o la menor congestió de la xarxa viària. D'altra banda, els costos inclouen la inversió, l'increment de les despeses d'explotació de l'operador i l'impacte sobre el territori, entre d'altres.

L’actuació amb la TIR més gran actualment, un 10,7%, és la de la L8.

Arribarà fins a l’estació de Gràcia, on s’uniran les línies de FGC del Llobregat i del Vallès. L’ampliació contempla la creació de dues noves estacions, una a Hospital Clínic, amb correspondència amb la L5 i l’altra a Francesc Macià, on connectarà amb el Tram que ja estarà enllaçat per la Diagonal. Es preveu que la L8 estigui totalment operativa el 2030.

La següent actuació amb més TIR és la finalització de la L9 i la L10

La segueix de prop l’ampliació de la L1 a Badalona. Tot i que la seva taxa de retorn és elevada, les obres per l’actuació de Badalona encara no tenen data d’inici. El PDI apunta que els treballs començaran el 2028, però encara res està estipulat. El document, però, no contempla l’altra actuació que reclamen les entitats veïnals, la L13.

L’última actuació en Fase A, la de principal prioritat segons l’ATM mirant el TIR, és la de la L4 des de La Pau fins a la Sagrera. Les obres, en aquest cas, estan parcialment acabades, ja que la L9 i la 10 utilitzen temporalment el túnel de la L4 fins que s’acabi l’estació d’alta velocitat de la Sagrera. El PDI contempla l’obertura de l’estació de Santander, l’única nova plantejada en l’ampliació, el 2024.

En Fase B, és a dir, amb menys prioritat, el PDI contempla moltes més ampliacions

El perllongament de la L2 fins a l’aeroport;

l’arribada de la L3 a Sant Feliu de Llobregat...

i a Trinitat Vella;

l’arribada de la L1 a l’estació de tren del Prat de Llobregat i...

...l’ampliació de la L12 fins a Esplugues per Pedralbes.

Hem recollit totes les ampliacions en el següent mapa interactiu. Passeu el ratolí per sobre de les diferents ampliacions, marcades amb línies discontínues, per veure un mapa satèl·lit de l’ampliació amb el nom de les noves parades. Si voleu saber-ne més, feu dos clics en les línies discontínues i accedireu a informació encara més detallada sobre cada una de les ampliacions.

Moltes d’aquestes actuacions amb menys prioritat, però, fa anys que estan projectades. Els retards i les promeses incomplertes se succeeixen especialment en barris de la perifèria de Barcelona. El paper d’equilibrador social que fa el transport públic, doncs, encara s’ha d’explotar molt més. Queda veure quina serà la pròxima estació per a la xarxa del Metro de Barcelona.