La passió també et consumeix
El burnout laboral afecta un de cada dos professionals, una malaltia que gairebé el 90% dels treballadors espanyols amaga als seus superiors
"Dedica't al que t'agrada i no hauràs de treballar mai més"
Aquesta cèlebre frase s'ha repetit durant dècades com el gran mantra de la realització personal. Tanmateix, a les consultes de psicologia, aquesta promesa s'ha destapat com una de les trampes més perilloses del mercat de treball. La vocació no és un escut; sovint, és l'accelerant més potent cap al col·lapse.
"És un mite; la passió no et blinda de cremar-te", adverteix Laura Solana, psicòloga especialitzada en estrès laboral.
Al contrari, en perfils altament autoexigents, perfeccionistes i hiperresponsables, la il·lusió per la feina esdevé l’excusa perfecta per no posar límits. "El que realment ens fa estressar no és només el context extern, sinó la nostra relació amb aquest context i els nostres motors interns", explica Solana.
"Quan aquests trets topen amb un entorn de pressió, la barreja és com el foc i la gasolina"
La periodista Mar Cabra coneix bé el preu d’aquesta combustió; des de la infantesa, havia interioritzat el mite vocacional fins a l'extrem. "Creia que la passió era la gasolina necessària per arribar al capdamunt", confessa en una entrevista amb el Diari de Barcelona.
I, efectivament, va tocar el cim. La nit del 10 d'abril de 2017, va guanyar el Premi Pulitzer per destapar els Papers de Panamà, com a part de l'equip del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.
Mentre el seu mòbil no parava de rebre felicitacions que reafirmaven el seu triomf, Cabra estava sola al seu apartament de Madrid, completament esgotada. “Em vaig sentir buida: no em vaig sentir plena ni feliç”, confessa. En aquell moment, la realitat de la feina dels seus somnis la va colpejar: “Em vaig adonar que havia perseguit l’èxit incorrecte”.
Radiografia d'un burnout
Mar Cabra és una víctima més de la síndrome del treballador cremat, més coneguda com a burnout laboral. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la va reconèixer formalment com a malaltia laboral l'any 2019, però no va entrar en vigor al Codi Internacional de Malalties fins al 2022. L'organisme va definir la patologia a través de tres eixos:
"Esgotament físic i mental extrem, sensació d'ineficàcia i un marcat cinisme o distanciament respecte a la feina"
En el cas de Cabra, aquesta definició es va traduir en una desconnexió absoluta d'allò que estimava, “fins al punt de perdre la motivació per llevar-se al matí i exercir de periodista”. També explica que havia canviat la seva actitud riallera i positiva, per “la irritabilitat i les ganes de plorar constants davant la idea d'anar a treballar”.
"El burnout és una bateria que s'ha quedat al 5%"
El burnout no és una malaltia sobtada, sinó que es cuina a foc lent. La psicòloga laboral Laura Solana utilitza la metàfora del telèfon mòbil per il·lustrar-ho: "El burnout és una bateria que s'ha quedat al 5%".
Solana explica que, a mesura que l'estrès diari es manté de forma contínua i n'ignorem els símptomes, “la nostra energia interna va baixant a poc a poc fins a arribar a la reserva”.
Quan s’assoleix aquest percentatge crític, “la ment es torna lenta i incapaç de concentrar-se, fent palès un esgotament extrem.”
"El cos, com bonament pot, envia senyals, però jo no tenia ni idea d’interpretar-les”
Segons la psicòloga, el gran perill és que la majoria dels professionals ignoren els avisos del seu propi cos. En el cas de la guanyadora del Pulitzer, l'acumulació d'estrès li va provocar una torsió ovàrica i problemes de tiroides, just durant els pocs dies que no havia de treballar.
"A Espanya, un 55% dels treballadors afirma haver patit 'burnout'"
Actualment, l'esgotament laboral no és només una qüestió individual, sinó un dels principals problemes econòmics del sector empresarial.
A Espanya, un 55% dels treballadors afirma haver patit burnout, segons una enquesta a 1.500 persones elaborada per Unobravo l’any 2025.
Aquesta pressió té un reflex directe en el sistema de salut català, on Pimec alerta que les baixes per salut mental s'han triplicat en l'última dècada, mentre que a escala estatal la UGT xifra en més de 670.000 les baixes per trastorns mentals durant el 2024, marcant un rècord històric.
"Les baixes laborals tenen un gran impacte en la productivitat, en la continuïtat del servei, en l'organització dels equips i en el lideratge"
César Sánchez, directiu de Foment del Treball, assenyala que la prevenció d'absentisme és una responsabilitat compartida que requereix que les organitzacions "facin un esforç per crear espais de treball saludables i evitar que l'organització sigui un factor de risc".
Desconnectar de la multipantalla
La irrupció constant de la tecnologia en el nostre dia a dia ha multiplicat exponencialment els estímuls que rebem durant la jornada laboral, convertint-se en un accelerador implacable del burnout.
"Vivim en un estat de multitasca perpetu que satura la nostra ment i ens fa perdre el control sobre el temps"
La psicòloga adverteix que eines com WhatsApp, Teams o el correu electrònic "fragmenten l'atenció i creen un escenari mental ple de finestres obertes simultàniament".
Davant d'aquesta allau de missatges, Solana explica que solem respondre de forma reactiva, deixant que els inputs exteriors ens caiguin a sobre "com una tempesta sense paraigua".
Per evitar aquesta saturació, Laura Solana recorda que "sovint oblidem que tenim el poder de tancar les notificacions", i decidir proactivament en quin moment responem, en lloc de deixar que les demandes externes dictin el nostre dia.
"Cal recuperar el control de la nostra atenció"
En aquest sentit, Sánchez subratlla que el dret a la desconnexió digital és una obligació dins el marc jurídic empresarial, més enllà d’una simple recomanació.
El directiu de foment apunta que les organitzacions ja estan desenvolupant protocols per no fomentar la dependència a les pantalles fora de l'horari de feina.
"Les empreses han de ser curoses amb els horaris, les reunions i la disponibilitat"
Tanmateix, l'aplicació real d'aquestes mesures topa amb l'estructura de l'ecosistema empresarial. Malgrat que la prevenció de riscos és obligatòria per a tothom, el portaveu de la patronal catalana admet que "les petites i mitjanes empreses sovint tenen menys recursos per invertir en mesures voluntàries de promoció de la salut, en comparació amb les grans corporacions".
La por de ser "l'ovella negra"
Tot i l'existència de protocols i regulacions, la por de ser jutjat frena molts professionals a l’hora de demanar ajuda.
"Un de cada dos treballadors (48%) té por d'aixecar la mà i dir que està malament per si això frena la seva carrera"
En aquesta línia, la consultora Hays revela que el 87% dels professionals a Espanya reconeixen haver-se sentit esgotats sense arribar a comunicar-ho a l'empresa.
Prendre decisions per protegir la pròpia salut, recorda Solana, "no és un acte de debilitat", sinó una necessitat clínica que demana rebre ajuda professional i trencar la vergonya i l’estigma.
Per a Sánchez, la solució organitzativa requereix centrar-se en la prevenció per garantir que l'entorn no emmalalteixi les plantilles, subratllant que la llei "protegeix el contracte" dels treballadors i impedeix l'acomiadament durant una baixa mèdica.
Quan finalment s'aconsegueix aturar el mànec de la gasolina, el repte més difícil és reconstruir la identitat i mirar cap a nous horitzons.
En aquest sentit, la periodista Mar Cabra va ressorgir de les seves pròpies cendres, per convertir-se en experta en benestar digital i cofundadora de The Self-Investigation, una fundació pionera que promou la salut mental en l'ecosistema mediàtic i vocacional.
Ara, el seu objectiu vital és “aconseguir que el lloc de treball no esdevingui un centre de patiment per a aquells que estimen profundament allò que fan”.
Han passat gairebé deu anys des que la periodista va tocar el cim de la seva carrera amb un reconeixement global. A part de canviar el rumb de la seva trajectòria laboral, Cabra ha redefinit per complet la seva visió del triomf:
"L'èxit és estar en calma, estar sana; des d'aquí puc ser la meva millor versió, per al que sigui que vingui"
Built with Shorthand