El passat i present del moviment veïnal a Canyelles

Miquel Abton, vicepresident de l'associació de veïns: "Tot el que hi ha al barri no està aquí perquè l'administració ens ho hagi donat"

Núria Guardia i Laia Rubia

Edificis emblemàtics Pl. Karl Marx - Núria Guardia i Laia Rubia

El districte de Nou Barris ha protagonitzat capçaleres durant els darrers mesos. La pel·lícula El 47 s’ha encarregat de donar veu a un moviment veïnal històric que ha configurat la Barcelona que coneixem avui dia. Torre Baró, però, no va ser l’únic barri lluitador. A l’altra banda de Collserola, Canyelles va passar de ser un terreny de barraques a un barri edificat entre els anys 1970 i 1980. Gràcies, sempre, a la lluita d’un veïnat que no es va conformar.

Manuel Sánchez, actual president de l’associació veïnal de Canyelles, recorda els inicis de l’activisme a la zona.

Les mobilitzacions van emprar tota mena de mètodes a l’hora de reclamar millores. Una d’elles va ser la lluita per aconseguir el mercat de Canyelles.

El transport públic va ser una lluita constant a Canyelles, i fins al 2001 el barri no va tenir parada de metro.

Els habitants van construir una “parada de metro fictícia” que va romandre en peu fins a aconseguir que se'n fes una de verídica.

El Manuel explica que els veïns van haver de mobilitzar-se fins a l’Ajuntament per demanar que el metro arribés al barri.

El veïnat ha canviat molt al llarg dels anys, de carrers sense asfaltar i sense serveis s’ha convertit en un barri acollidor. L’Ignacio, veí de Canyelles des de fa 48 anys, sosté que actualment pot considerar-se “el millor barri de Barcelona”.

En Miquel Abton, per la seva banda, destaca com el barri està “prefabricat”. És el vicepresident de l’associació veïnal i assegura que, en el seu moment, es va passar “del barraquisme horitzontal al barraquisme vertical”.

Actualment, amb un moviment veïnal molt menys viu que anys enrere, Canyelles encara demana millores. Una d’elles és el poliesportiu. La seva construcció es va aprovar fa vint anys, però continua sense fer-se. En Miquel Abton denuncia la manca d’atenció que reben per part de l’administració.

Del poliesportiu se n’han fet quatre projectes, i els veïns fa quaranta anys que l'esperen. L’Associació també lamenta la poca implicació dels joves en l’activisme, consideren que viuen els problemes “d’una altra manera”, i en molts casos fan “un mínim”.

"S'ha d'entendre que tot el que hi ha a aquest barri no està aquí perquè ens ho hagin donat, està aquí perquè hi ha hagut un moviment associatiu. Nosaltres marxarem, i quan això passi, si no el continuen els joves, tot s'enfonsarà", insisteix el vicepresident.