— Anem a aquesta vora del mar.
— Banyem-nos a l'altre, que hi ha menys onades.
— Però si aquesta és millor!
— Sí, sí. Anem a aquesta vora que l'entrada és més plana.

El 10 de gener, l'Azucena (73), la Trinidad (67), la Flor (64), el José (75) i la Lourdes (74), es troben a les 9.15 del matí, ni un minut abans ni un després, davant del petit espigó que separa la platja de la Barceloneta i la de Sant Miquel. Es troben per banyar-se al mar, tal com fan la resta de dies de l'any.

Primer es canvien al Passeig Marítim, davant la mirada de turistes encuriosits i l'afecte de veïns i treballadors del barri, que les coneixen de fa anys i els desitgen un bon dia abans no s'embrutin de sorra. Després, guarden la roba en bosses de plàstic, es posen els barrets de natació i es dirigeixen cap a la mar mentre debaten quina de les dues ribes és millor per a fer el seu bany.

Aquest ritual matinal es remunta al 2014, quan l'Azucena i el José, acabats de jubilar, van decidir, paral·lelament però sense pactar-ho, anar a nedar cada dia a la costa de Barcelona. Llavors encara eren desconeguts, però en veure's dia rere dia, van decidir començar a anar-hi junts, per vigilar-se les coses que deixaven a la platja mentre l'altre es banyava.

"Al principi érem només nosaltres dos, després es va unir un matrimoni... el grup ha anat canviant, hi ha gent que s'ha afegit i gent que s'ha mort", explica l'Azucena.

Anys després, es van afegir a la colla la Trinidad i la Lourdes, la dona del José. També la Flor -l'única banyista que no està jubilada- que es va unir sense saber nadar, però que n'ha acabat aprenent de la mà de les seves companyes.

Així i tot, quan ara són a l'aigua, la resta continua pendent d'ella: "El José i l'Azucena neden mar endins, són els valents, però jo em quedo ben a prop del voral, per vigilar les nostres coses i per estar per la Flor", explica la Trinidad.

Amb el bon temps hi ha més gent que s'anima a sumar-se als seus banys a la Barceloneta. "Nosaltres som el grup d'hivern", apunta la Lourdes.

Per aquest motiu, elles cinc s'han batejat d'una forma diferent del conjunt de gent que es reuneix a l'estiu. "El nostre xat de Whatsapp es diu 'Les del Parxís'", perquè la seva rutina sempre acaba al Centre Cívic Barceloneta, on juguen algunes partides d'aquest joc de taula mentre prenen cafè, xerren i esmorzen.

— Però us banyeu cada dia? Encara que plogui?
— Hi ha dies que plou i ens banyem, sí. Només no ens banyem els dies que hi ha molt d'onatge.

Abans de trobar-se a l'espigó, la Trinidad, veïna de la Barceloneta de tota la vida, s'aixeca a les sis del matí i passeja davant de la platja.

A l'albada, fa una fotografia de la sortida del sol i l'envia pel grup de Whatsapp: "Ho faig perquè vegin com està la mar". "Després ells han de respondre amb 'bon dia' i, si venen a banyar-se, han de posar un emoji d'un home nadant", explica la Trinidad.

Ara bé, si aquell dia fa mal temps, no posen l'emoticona, però, tanmateix, es troben per passejar i fer el cafè.

"Això és una medicina per a mi", subratlla l'Azucena.

"Si no fes això, m'estaria a casa tot el dia. A vegades fa fred i em fa mandra aixecar-me, però em forço a venir perquè jo visc sola i aquesta és una forma d'estar acompanyada. Quan arribo aquí i estic amb ells és una meravella i em dic: 'Hòstia Azu, com no hauries de venir!'".

Davant de la pregunta si mai s'han posat malaltes o han agafat fred, responen que no a l'uníson. "No hem passat ni un refredat, ni una febre: sortim de l'aigua sanes i renovades".

Raonen que banyant-se i nadant cada dia de l'any s'acostumen al fred i es preparen per a l'hivern. "Però no ho dieu gaire fort! Que al final l'Ajuntament ens cobrarà comissió", bromeja l'Azucena amb les seves companyes.

Prenent el cafè, parlen sobre les coses que els preocupen. "Ens molesten els gossos, els seus amos els deixen lliures per la platja… i hi fan les seves necessitats i s'embruten… i se sacsegen… i ens deixen les coses totes plenes de sorra", es queixa en José. "També ens emprenya la gent que ve a robar, sempre hem d'estar pendents de la nostra roba quan ens banyem".

I els amoïna la joventut. "El que fem cada dia no ho farien mai les noves generacions", afirmen denotant com de lluny elles se senten dels més joves. "A mi em neguitegen, els veig tot el dia amb el cap ficat al mòbil i no veuen el que passa al seu voltant", diu l'Azucena.

Expliquen que el barri ha canviat sota la seva mirada. "Abans les portes estaven obertes i quan passejaves podies parlar amb els veïns, ara això ja no passa: les portes estan tancades o són espais turístics", relata l'Azucena.

Tanmateix, no acaben de veure amb mals ulls la Barcelona ofegada pel turisme: "Abans a mi no m'agradava aquesta platja, era tan estreta... Però, a partir de les olimpíades, físicament va millorar molt".

"Hi ha velleses lluminoses, divertides i curioses i d'altres que no ho són", reivindicava Emma Vilarasau als Premis Gaudí d'enguany en recollir el premi a millor actriu protagonista del 2024. I així és: la Lourdes, el José, la Flor, la Trinidad i l'Azucena van molt més enllà de la imatge que ve al cap quan pensem en gent gran.

No només es banyen cada dia. A més a més, la Lourdes va a la coral del Centre Cívic; el José cada dia fa la vertical abans de banyar-se i està a una agrupació musical com a trompetista. "Toquem sardanes, boleros... una mica de tot per a gent d'una certa edat".

L'Azucena també va a gimnàstica i ha corregut diverses curses. "El meu net m'ha ajudat molt, m'ha ensenyat a respirar mentre corro i, gràcies als seus consells, l'any passat vaig guanyar una cursa".

Continuant amb el discurs de Vilarasau, sí, hi ha dones de més de 60 anys que ni estan malaltes ni necessiten que les cuidin. Elles no volen perdre’s un bany. I nosaltres, com deia l’actriu, no ens podem permetre el luxe de perdre les seves mirades.