L'oci popular a Gràcia, en perill?
La Vila és el districte amb més entitats populars afiliades de Barcelona
A l’estiu, les opcions d’oci popular semblen aflorar per tot arreu i les festes majors en són la cara més visible. A Gràcia, durant set dies, les comissions de veïns exposen el resultat de mesos de feina amb els guarnits als carrers. Però, darrere dels cartons i els papers de diari reutilitzats, hi ha un sentiment de comunitat que es construeix entre calçotades i dinars durant la resta de l’any.
El teixit associatiu és un dels elements que històricament ha caracteritzat la Vila. De fet, el districte de Gràcia és el que més entitats té afiliades a la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans a Barcelona, amb tres associacions. Aquestes agrupacions, més enllà d’oferir activitats d’oci —gratuïtes, en la mesura del possible—, tenen un rol destacat en construir “espais d'organització popular, participació política, construcció comunitària i promoció cultural”, tal com apunta Marc De Juan, membre de la gestora de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans.
“Som un barri molt organitzat amb el poder popular i es nota en la resposta davant dels actes que no ens agraden”, sosté Blai Vigas, membre del Casal Popular Tres Lliris. En aquest sentit, De Juan apunta que les agrupacions són una “eina molt útil per a posicionar els moviments socials del territori”. Tanmateix, Clara Pons, membre de l’Ateneu Independentista La Barraqueta, apunta que el procés de gentrificació afecta la presència del moviment polític de la Vila: “Hi ha resistència, però també l’està matant una mica”.
Les entitats com l’Ateneu La Torna asseguren que la majoria de gent que hi pot anar habitualment a l'associació són aquelles que “han tingut la sort de poder ser propietaris de casa seva”, especialment, la població d’entre 40 i 60 anys. En canvi, la perspectiva dels joves és diferent: “Estem barallant-nos per seguir de lloguer a Gràcia o tornar algun temps a casa dels pares. La gent jove és la que més està penjant d'un fil”, argumenten des de l'agrupació.
Per tant, les agrupacions coincideixen en el fet que molts membres han de marxar del barri. Tot i això, el 2025, Gràcia va superar els 125.000 habitants per primera vegada. Aquest increment es deu, en part, a l’arribada d’immigrants al barri, que han augmentat en un 4,19 % des del 2021. El 24 % de la població total del districte és estrangera, de la qual gairebé la meitat són persones europees —encapçalades pels italians—, i les segueixen les persones migrants d’Amèrica del Sud, que suposen gairebé el 25 % dels nouvinguts.
“El gran gruix de la problemàtica és que no et pots mantenir econòmicament vivint en aquest barri”, argumenten a La Torna. De fet, el preu del lloguer del primer trimestre del 2026 és de 18,08 euros per metre quadrat, el quart més elevat de Barcelona. L'increment va ser d’un 28,4 % entre 2021 i 2025.
L’oci de pagament
No és estrany veure les paraules “specialty coffee” ('cafè d’especialitat'), “matcha tea” ('te matxa') o “wine and art” ('vi i art') entre els cartells dels locals de Gràcia. Sí, tots en anglès. D’igual manera, els preus molt sovint s’allunyen de la realitat de les butxaques dels veïns i veïnes del barri. Si bé és cert que abans del 2020 ja era una tendència a l’alça, des de la pandèmia la presència d’aquests locals ha augmentat, segons asseguren diversos ateneus de la Vila.
“Són negocis molt pensats per a persones que estan aquí de pas: jo no prendré cada dia un cafè d'especialitat. Necessitem poder anar a comprar amb preus que no siguin de luxe, sinó dels productes necessaris per al dia a dia”, relata Pons, membre de l’Ateneu Independentista La Barraqueta.
Així, veïns de la Vila, com Martí Fernández, asseguren que hi ha hagut un reemplaçament dels locals: "On hi havia una peixateria, un forn o una sabateria de barri de tota la vida, ara ja hi ha cafès d'especialitat amb els rètols fets amb IA".
De fet, al districte, actualment hi ha 32 cafeteries d’especialitat o que ofereixen aquest servei. Es diferencien de la resta de locals perquè venen un producte d’alta qualitat i, conseqüentment, els preus pugen: per exemple, el cafè sol o espresso normalment no baixa dels dos euros.
Des de les diverses entitats es percep l’auge d’aquests models d’oci com a fruit d’un procés de gentrificació: “Des del punt de vista d’aquests locals, Gràcia és un lloc fantàstic a gentrificar, per les condicions geogràfiques, el seu caràcter popular, com és de maco i les places: tot crida a fer d'aquest barri un negoci”, expliquen des de l’Ateneu La Torna. “Volem defensar que el barri no es converteixi en això”, afegeixen.
De la mateixa manera, Fernández denuncia la disminució d'opcions econòmiques al barri: "És una mica cansat el fet d'estar buscant llocs que no estiguin de moda, no siguin d'especialitat o no paguis 20 euros per una hamburguesa o un cafè".
Entrada de l'Ateneu Independentista La Barraqueta
Entrada de l'Ateneu Independentista La Barraqueta
Entrada de l'Ateneu La Torna
Entrada de l'Ateneu La Torna
Entrada del Casal Popular Tres Lliris
Entrada del Casal Popular Tres Lliris
Xarxa intergeneracional
D'una banda, la majoria de les entitats populars tenen la “voluntat de fer espais intergeneracionals on hi hagi activitats per a gent de totes les edats”, segons afirma De Juan. En aquest sentit, el membre de la Xarxa apunta que a Barcelona existeix un “moviment juvenil molt fort que ja disposa de molts espais per a desenvolupar les seves activitats”. De fet, els ateneus com La Torna o La Barraqueta asseguren que, tot i que el gruix es troba entre els 20 i 40 anys, hi assisteix població de diverses edats.
En termes generals, des de la Xarxa de Casals i Ateneus expliquen que hi ha una tendència al creixement d’aquests espais, tot i que no tots hi estan censats, per tant, és difícil quantificar les dades exactes. A la pràctica, algunes associacions com La Barraqueta detallen que el nombre de persones es manté estable. Alhora, a La Torna observen que “sempre hi ha fluctuacions”, com a conseqüència d’un canvi de dinàmica del barri: “El procés de gentrificació que ha patit Gràcia ens afecta tant en la implicació com en l'assistència”.
D’altra banda, hi ha espais dirigits als joves, com caus i esplais, que des de La Torna defineixen com a “una eina imprescindible per a l'educació de les joves i dels infants al barri des d’una perspectiva absolutament anticapitalista”. Tanmateix, hi ha espais com el Casal Popular Tres Lliris, que es presenta com un dels espais de referència per al jovent de la Vila. L’espai ofereix activitats culturals i tenen una posició política clara, però lluny de la militància de cap partit: “Som obertament antifeixistes, antiracistes i som feministes”, apunta Vigas. L’entitat funciona essencialment pel boca a boca i acull activitats com xerrades, exhibicions o tallers de diferents tipus. “Som un espai que tothom del barri ha trepitjat algun cop”, assenyala Vigas, que descriu el casal com un lloc al qual els joves acudeixen abans de decidir militar en cap organisme concret.
Tot i això, la resta d’opcions del barri han fet que la quantitat d’assistents disminueixi: “Es podria dir que l'oci privat se'ns ha endut una mica aquesta part de gent d'uns 20-30 anys”, relata Vigas. Tanmateix, des del Casal comenten que es tracta també del resultat d’una dinàmica interna: “El públic que intentem apel·lar no era el que acabava venint”.
Un oci limitat
Una de les queixes més recurrents entre els ateneus i casals són les traves burocràtiques en el moment d’ocupar l’espai públic. “Tot implica demanar permisos i entregar plànols. Políticament, imagino que hi ha la directriu d'acord amb una política de 'quan abans s'acabi, millor: menys soroll'. Volen que Gràcia sigui un museu i és complicat”, critiquen des de La Torna. Vigas, membre del Casal Popular Tres Lliris, apunta que des del Districte es posen restriccions horàries i materials: “Abans es podien fer festes fins a les 2 h i ara, fins a les 22 h. Per una banda, ha crescut l'oci privat i, per l'altra banda, se'ns han tallat molt les ales en les entitats populars”.
Des de l’Ajuntament de Barcelona detallen que Gràcia és un “districte especialment tensionat pel que fa a l'ús de l'espai públic”, però matisen que anualment, des del 2022, es donen una mitjana de 700 llicències per activitats en l’entorn urbà al barri. D’altra banda, la institució apunta que durant la Festa Major de la Vila es permeten activitats fins a les 3.30 h de la matinada en determinats dies. Tot i això, no concreten les restriccions horàries fora de la programació de les festivitats.
Les agrupacions apunten que es tracta d’un “peix que es mossega la cua”: l’arribada de nous residents a la Vila s’ha traduït en queixes pel soroll, que tenen un impacte en les polítiques que s’implementen. “Totes aquestes normatives han accentuat que hi hagi persones que pensen que tot ha de ser com elles ho veuen, sense formar part de la comunitat”, exposen des de La Torna.
Built with Shorthand