Un mur de solidaritat insuficient

Són les deu del matí. A la Rambla de Badal es respira un aire de tranquil·litat, però durarà pocs minuts. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha convocat una concentració per donar suport a la Jennifer i frenar el desnonament previst tan sols una hora més tard, promogut pel fons voltor Coral Homes, propietari d’un dels majors portafolis d’actius del sector immobiliari (més de 35.000 construccions). És el tercer cas en la mateixa zona al qual han de fer front d’ençà que ha sortit el sol. La Jennifer va arribar a Espanya amb la seva parella ja fa set primaveres i viu amb els seus dos fills, nascuts a Barcelona, de 5 i 2 anys respectivament. Tot i portar gairebé dos anys empadronada a Catalunya, continua sense tenir papers. És la tercera vegada que passa pel mal tràngol de rebre una ordre de desnonament. Ja fa un temps que la Jennifer va ser atreta per una oferta de pis molt econòmica al barri de Sants, i va decidir entrar-hi a viure amb la seva família. Un cop tancada la porta, constants maldecaps i preocupacions. El que semblava una oferta a bon preu va resultar ser una estafa. En assabentar-se’n, la Jennifer va denunciar immediatament la seva situació. Immersa en processos judicials, ha fet tots els possibles per poder accedir a un habitatge social, denegat per part de l’Administració.

Un camí ple de peripècies

Foto: Martí Monasterio

Són dos quarts d’onze del matí. A poc a poc, comencen a arribar els primers voluntaris de la PAH. Mentre els dos menors treuen el cap per la finestra, conscients, a la seva manera, del que està a punt de succeir, la Jennifer baixa al replà de l’escala per sentir l’escalfor dels allà presents. Entretant apareix un treballador de la SIPHO, encarregat de la mediació entre les parts. Un servei implementat durant la legislatura d’Ada Colau centrat en l’acompanyament dels particulars. Fins al moment, l’ambient és tranquil, i no hi ha indicis de presència policial. Amb el pas dels minuts hi ha un degoteig constant de voluntaris, que van tenyint de color verd la vorera dreta de la Rambla de Badal.

Són les onze del matí. Arriba la comitiva judicial. La Jennifer, un dels portaveus de la PAH, el membre de la unitat SIPHO i la comitiva es reuneixen al mig del carrer. En aquest moment, els voluntaris congregats decideixen fer-se notar, lluint tota mena de càntics. També són molts els vehicles que decideixen fer sonar el clàxon en passar, generant un ambient festiu i alegre. La reunió dura uns vint-i-cinc minuts i finalment la comitiva, veient la situació, decideix prorrogar el desnonament.

Ambdues parts intercanvien documents i conclouen que la Jennifer haurà de fer entrega voluntària de les claus abans del pròxim 15 de novembre. Una solució que no acontenta la família, però que els permet guanyar marge de temps per trobar solucions. Una d’aquestes passa per la taula d’emergència, un mecanisme de l’Administració que garanteix el reallotjament en un habitatge digne, en cas de patir un desnonament o causes similars.

Foto: Martí Monasterio

La realitat és que en el cas de la Jennifer, no té dret a accedir-hi, tot i que els seus fills tinguin la nacionalitat espanyola. A banda, 700 famílies col·lapsen actualment un temps d’espera que pot arribar a superar els quatre anys. Són les dotze del matí. Un cop marxa la comitiva judicial, tothom respira més alleugerit.
Els voluntaris de la PAH s’acomiaden entre càntics i crits d’eufòria. Per avui, la seva tasca ha finalitzat aquí . La Jennifer torna al pis i abraça els seus fills.

Text: Júlia Paz, Adrià Polo i Jan Wiedemann
Fotos: Martí Monasterio