Durant l'any 2023 més de 15.000 persones van iniciar un tractament per addicció. Tot i que no totes les dependències reben aquesta etiqueta, sí que són actituds molt presents a la societat actual. El metge especialitzat en conductes addictives de l’Hospital Clínic, Hugo López, concreta el problema: “No és només que una persona consumeixi una substància o que tingui una conducta repetida que va en contra de la seva salut, sinó que una addicció implica que hi ha canvis neurobiològics, en l’aprenentatge i en la motivació”. Això significa que la persona prioritzarà l’alcohol o el joc per sobre de les relacions familiars i socials.

La societat actual diferencia entre addiccions convencionals (cànnabis, heroïna, tabac…) i comportamentals (sexe, compres, videojocs…). Tot i això, del segon grup, només els jocs d’apostes estan reconeguts legalment. En aquest sentit, Otger Amatller, psicòleg especialitzat en drogodependències, assegura que el concepte d’addicció s’acostuma a banalitzar i s’etiqueten com a tals comportaments que no ho són. La clau es troba a establir protocols per tal de poder donar una resposta ràpida a la societat. Així doncs, en aquest suplement us parlem de les addiccions a través de mirades plurals.

Les addiccions s’han diversificat, multiplicat i tornat més complexes. Tot i això, algunes continuen tan presents com sempre. Substàncies com l’alcohol, el tabac o la marihuana, són les més consumides, amb un gran impacte a la salut pública. Moltes d’aquestes addiccions estan arrelades a la societat, sovint sota una falsa sensació de control i normalitat. Les formes de consum han evolucionat i ja no són les mateixes, però els efectes negatius continuen afectant les vides dels addictes i de la gent que els envolta.

Les addiccions han evolucionat amb el temps i s'han adaptat els canvis socials. Tot i que les clàssiques, com l’alcohol, el tabac o el joc, continuen presents, en l’actualitat n’han sorgit de noves, especialment entre la gent més jove. Identificar-les sovint és difícil. La línia entre obsessió i addicció és molt fina. 

A continuació trobareu una imatge interactiva amb totes les addiccions tradicionals i una entrevista a Otger Amatller, psicòleg especialitzat en drogodependències.

Oniomania: addicció a les compres

El Biel Bertran (Barcelona, 2005) va començar a gastar la setmanada i el sou en roba, la seva passió. Quan rep diners, calcula què pot comprar. Les compres eren una medicina efímera per l’ansietat que patia al batxillerat. Quan feia només dos mesos que tenia el mòbil nou, ja s’havia gastat 500€ en més de vint fundes.

Quan et vas adonar que compraves massa?

Pel meu aniversari em van donar 500€ i em vaig comprar unes sabates, tot i que em van dir que encara no els gastés, ho vaig fer sense pensar. No aguantava un dia amb diners, rebia la setmanada i el mateix dia ja dia la gastava. Els diners em cremen a les mans; prefereixo no tenir-los, per no pensar què comprar. Quan em donen els 200€ del mes, miro què comprar fent combinacions. Sempre demanava als pares i si em deien que no, recorria als avis.

Què et va dur a comprar sense control?

L’estrès i l’ansietat pels exàmens de batxillerat. Anava a botigues “barates” a comprar coses “inútils” només pel packaging. Amb la psicòloga, vam concloure que, si estava ansiós o m’enfadava amb els pares, comprava per evair la sensació. Em deien que no comprés tant i, si m’enfadadava amb ells, gastava. També m’han influenciat les xarxes i realities, com Les Kardashian, on mostren articles cars.

Com t’ha afectat?

En la relació amb els meus pares. Quan demano alguna cosa, em costa acceptar un “no”, però ho estic treballant i em pago el que puc. A més, sempre justifico tot: vaig demanar una bossa de 900€ dient que l’utilitzaria molt, però si en compro una altra, ja no utilitzo l’anterior i tinc moltes que no faig servir.

Quan vas decidir anar a teràpia?

Pensant en el futur, m’imaginava amb dificultats per estalviar i pagar les despeses bàsiques. Gastava en tonteries i si els amics deien d’anar a sopar, no podia perquè no tenia diners. Una cosa molt forta és que vaig arribar a agafar diners que els meus pares deixaven a l’entrada de casa. Això és el principal que he tractat a teràpia, hi vaig des de fa dos estius, perquè no podia seguir així.

Com vas conèixer la unitat especialitzada on t’has tractat?

No coneixia la de l’addicció a les compres, perquè no sabia ningú que en tingués. Molta gent diu ser addicta, però se saben controlar, jo a vegades necessito comprar i compro per comprar. Uns coneguts dels meus pares, amb fills en la mateixa situació, els van recomanar una psicòloga. Abans em feia cosa dir-ho, però ho he normalitzat i estic millorant.

Quina teràpia segueixes?

Parlem de les situacions en què m’ha passat, sentiments… i em dona consells: Fer “mindfulness”, apuntar com em sento quan estic malament i les necessitats que tinc de comprar, fer plans no relacionats amb gastar, no mirar botigues, fer una llista de pros i contres… Però sabia que el llistat no em serviria, si volia alguna cosa, l’acabava comprant. Un de molt últil va ser desinstal·lar-me apps que m’enviaven rebaixes i ofertes… i no m’ajudava gens.

Què t’ha fet deixar l’hàbit?

He millorat perquè les ganes de comprar han disminuït. Ara cobro per les pràctiques, i he vist que guanyar diners és molt més difícil del que sembla, ara els dono més valor. La meva mare va venir la primera sessió a explicar el seu punt de vista, mesos després va veure que m’ho pensava més abans de comprar. He notat millora des de l’any passat perquè puc entrar al Zara i dir “no ho necessito”, però en certs moments em costa.

Quin consell donaries a algú en una situació similar?

Que ho parli, és senzill, però m’ha ajudat bastant. Jo comprava sense preguntar, i ara, les meves amigues m’han fet adonar-me que tinc coses similars que no faig servir tant. La teràpia la recomanaria si s’explica tot bé, perquè si saltes parts, no millores.

La depressió porta a l’addicció? O és l’addicció que indueix a la depressió? La paradoxa de l’ou i la gallina es trasllada a l’àmbit de la salut mental. Els experts no són capaços de donar una resposta exacta sobre la direcció d’aquest vincle, però no hi ha cap dubte de la influència directa que hi ha entre les dues patologies.

Tot i que costa definir què és causa i què efecte, es calcula que entre el 20 i 50% de la població amb depressió pateix també una addicció. La depressió és una situació de vulnerabilitat que genera un estat de tristesa, desmotivació i malestar. En aquest context el consum de substàncies pot convertir- se en una escapatòria de la realitat. “És una manera de superar o suportar allò que no gestiones d’una altra forma”, afirma el doctor Xavier Fàbregas, director i fundador del centre de tractament d’addiccions Mas Ferriol.

L’addicció no fa referència només al consum de substàncies com l’alcohol o drogues, sinó que les xarxes socials o els videojocs també poden ser un detonant clau per a la persona deprimida que les utilitza per fugir temporalment de les seves preocupacions. Aquests mètodes d’evasió creen un reforç positiu a curt termini que genera una dependència a l’hora d’afrontar les emocions negatives. En el moment que l’hàbit de consumir comença a ser freqüent i d’amagat, l’addicció es converteix en un camí que du a l’aïllament social.

D’altra banda, les persones que tenen addicció tenen una major tendència a patir depressió. Aquests símptomes depressius pel consum de substàncies “esdevenen per dos mecanismes”, explica Pol Bruguera, psiquiatre de l’Hospital Clínic i del Gabinet Col·lectiu Galton. El primer mecanisme és l’efecte directe que produeix el síndrome d’abstinència. Això provoca que l’absència d’una substància que s’ha consumit continuadament generi “dificultat per sentir alegria, il·lusió, és a dir, tenir un bon estat d’ànim”. Quan es produeix això, els símptomes depressius es multipliquen. Aquest seria l’efecte tòxic, mentre que el segon marc tracta un aspecte més psicològic, que consisteix en la lluita interna que genera l’addicció. El debat entre voler i no voler consumir genera un estrès amb un mateix que, mantingut al llarg del temps, és habitual que provoqui un quadre depressiu. La percepció de l’entorn sobre aquest hàbit, molt variant segons el context social i el tipus d’addicció, influeix de manera molt directa en el sentiment de culpa de la persona addicte.

La vulnerabilitat en els joves

Els casos de depressió i addicció en adolescents i joves són especialment complicats. És una època on es comença a experimentar amb substàncies, especialment amb l’alcohol i el tabac. Per la majoria no suposa cap problema major, però, per aquells que tenen problemes de salut mental, això pot acabar en
una addicció. A més, l’adolescència és un període d’inestabilitat emocional que pot anar acompanyat de símptomes ansiosos o depressius, fet que augmenta el risc de trobar en les substàncies una manera d’evadir-se.

L’abús d’antidepressius

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica que Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb més consum d’antidepressius. Tot i que molts cops el medicament és necessari per revertir la enfermetat, hi ha altres mètodes que es poden utilitzar, com per exemple la psicoteràpia, i no es tenen en compte per falta de personal sanitari en el servei públic. Els metges de família acaben atenent casos de salut mental sense ser aquell el seu àmbit.

Davant d’un cas de depressió recepten el medicament perquè és la vía ràpida, és més fàcil i es poden receptar sense que sigui necessària una especialització. Això és un problema perquè suposa un abús d’aquest medicament. El consum d’antidepressius per si sol no genera directament una dependència, però “el mal ús de la medicació pot crear addicció”, com confirma Eduard Hernández, coordinador del Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD).

La velocitat de les aplicacions d’apostes online, la promesa del cos perfecte i l’obsessió per la validació a xarxes oculten una cara que pot anar més enllà de les aspiracions per complir el desig personal: la mina d’or que suposen totes les conductes de risc per a les indústries que hi ha darrere.

Moltes empreses i models de negoci tenen com a objectiu convertir-les en activitats de plaer i consum excessiu. És per això que es planteja qui és realment el beneficiari en aquest món tan extens, i també s’obre el debat per conèixer fins a quin punt, es tracta d’un guany necessari i real o perillós i de risc.

Un dels beneficiaris actuals de la publicitat és TikTok, ja que genera la major part dels seus ingressos a través d’espai publicitari. Segons el portal web Statista, TikTok va ingressar aproximadament 13,5 milions d’euros l’any 2023. És per aquest motiu que l’app necessita una audiència constant que consumeixi contingut sovint, per obtenir els majors beneficis possibles. A més, documents interns de la xarxa social, filtrats en una demanda judicial que investiga la plataforma demostren que l’empresa ByteDance, propietària de TikTok, és conscient que la xarxa és addictiva i que va ser fabricada amb aquest propòsit. 

A diferència del joc, on els diners s’aposten de manera directa, en el cas de TikTok els guanys econòmics venen del consum realitzat pels usuaris. No obstant això, en ambdós casos, els principals beneficiaris són les empreses privades que estan darrere d’aquestes plataformes

És cert que no totes les conductes abusives tenen darrere una empresa que en surti molt beneficiada. És evident que els guanys són elevats, però en molts casos, no poden considerar-se desproporcionats, ja que la logística que hi ha darrere requereix d’aquests marges de benefici. Entre aquestes podem parlar de les clíniques estètiques, ja que, actualment, una de les majors preocupacions de la societat és complir amb els cànons de bellesa.

Una de les incògnites és el benefici econòmic que generen les clíniques estètiques i el marge de guanys que obtenen.  El doctor Santiago Elvira de la clínica Egos explica que “hi ha molta llegenda urbana en aquest tema”. “Al final els preus s’han ajustat molt i són competitius, els marges són els que són, hi ha molta gent treballant darrere i molta despesa”, afegeix l’expert en aquest camp.

És cert que els preus dels processos, sobretot de les cirurgies, són elevats, però el que realment es paga és el cost habitual d’una operació. “La clau aquí és que es tracta d’un servei privatitzat i no pas que els professionals vulguin treure més benefici econòmic”, explica el professional.

"Els marges són els que són, hi ha molta gent treballant darrere i molta despesa"

Tanmateix, Elvira afegeix que no es poden tractar les cirurgies estètiques igual que una addicció al joc o a les substàncies: “Sotmetre’s a un procediment quirúrgic o a un tractament estètic que els donarà una satisfacció, entenc que sí que pot tenir certa addicció com a tal, però cirurgies te’n fas dos, tres, quatre, al llarg de la teva vida, l’altre és un consum repetitiu diari. Crec que no és comparable."

Així doncs, és evident que els marges de benefici de les indústries implicades en activitats potencialment addictives són molt elevats. No obstant això, és fonamental distingir entre aquelles on els diners invertits van directament als propietaris, i aquelles on el preu que paga el client es correspon més amb el cost real que suposa per a l'empresa.

Tot el dia enganxats. “Les famílies arriben aquí desesperades”, afirma Rita Antón, coordinadora clínica de l’hospital de dia Desconect@, un centre poc convencional: “Els nanos li diuen cole”. En uns baixos del Putxet, desenes d’aules amb portes de vidre i noms inspiradors: Diana de Gal·les, Roger Federer, Marie Curie...The individual frames of a traditionally animated film are photographs of drawings that are first drawn on paper.

“L’aula terapèutica és un projecte dirigit a adolescents que estan en un moment complex”, explica la psicòloga, “tinc el meu fill tancat a casa i no pot anar a l’escola, ens diuen molts pares”. Tot i que molts dels nois tenen diagnòstics de neurodesenvolupament, com ara autisme, a Desconect@, un gran nombre està patint un problema d’abús de noves tecnologies: “El criteri és la funcionalitat: si l’adolescent no està podent sostenir l’escola, ni una convivència familiar adequada, considerem que és un problema”.

Basat en grups classe d’entre dos i vuit alumnes, l’aula terapèutica és l’hospital de matins de Desconect@, on els joves fan les assignatures que farien al seu institut, però adaptades: “Un coneixement més oral que copiat, amb un psicòleg que els visita; l’objectiu és que, mentre es recuperen, no perdin el curs”. Molts dels estudiants, que fan des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat, venen derivats des dels seus instituts, on han “tirat la tovallola”.

Després de les classes, depenent de les seves necessitats, els nois poden assistir a teràpies tant de grup com individuals amb el seu psicòleg o psiquiatre: “A la tarda s’ofereix contenció, protegir els adolescents, que estiguin en un lloc segur on es tractin i a la vegada tinguin un oci saludable sense pantalles”.

La coordinadora rebutja dir-ne addicció quan es parla de menors, ja que és “contraproduent” dir-los addictes quan estan construint la seva identitat; considera que és millor parlar d’un consum excessiu. “L’abús és el símptoma d’un malestar que no se sap gestionar”, i aquests joves, per evadir-se dels problemes, es refugien en les noves tecnologies. “Busquem entendre què passa a nivell emocional, personal i familiar, quines àrees de la vida cal reparar per no recórrer a les pantalles”.