El món dels oficis
“La gent s’imagina un fuster com un senyor amb la camisa oberta, ple de pols i un llapis darrere l’orella, però això no és així”
Clàudia Patllè i Maria Domènech
Els oficis han estat un motor econòmic en la nostra societat els darrers segles. Actualment, es troben a la corda fluixa, i en risc de desaparèixer, si no ho han fet ja. A través dels gremis han negociat convenis i defensat els drets dels treballadors d’aquestes feines més artesanals, que ara s'estan intentant dinamitzar per fer renéixer un sector que amb el pas dels anys s’ha ensorrat.
Garbelladors, puntaires, sargidores i bugaderes. Carreters, boters, carboners i aiguaderes. Ja no se’n veuen, ja no existeixen. Ara només formen part de l’imaginari col·lectiu, del retrat d’una època passada. Fa 90 anys, la figura del tipògraf era essencial per a la impressió de textos. Ajuntant i ordenant les lletres i els caràcters formava línies i paràgrafs que més tard es reproduïen en el paper mitjançant una tècnica de pressió. Amb l’arribada de les noves tecnologies, aquesta feina va quedar obsoleta i va desaparéixer.
No va ser un cas aïllat. Com els tipògrafs, els oficis més tradicionals han anat evolucionant, transformant-se, o en alguns casos han quedat soterrats en el passat. L’agost de 2021 va morir l’últim velluter dels Països Catalans, en Vicente Enguídanos. El mateix va passar amb en Carles Casamitjana, l’últim ferrer de Sant Privat, un municipi de la província gironina, qui el passat setembre va tancar el seu taller sense ningú que continués la tasca que hi feia. En ple segle XXI s’està vivint l’auge de la tecnologia, però alhora una pèrdua significativa del treball manual, reposat i tradicional.
Tot i aquest panorama, aguditzat sens dubte pel progrés digital, seria un error pensar que és aquesta l’única raó per la qual el món dels oficis perilla. Són molts els factors que entren en joc i suposen amenaces per a aquesta realitat laboral cada cop més minoritzada.
RELLEU GENERACIONAL
“Té més prestigi qui va a la universitat, i això és perquè s’ha construït una imatge dolenta o equivocada dels oficis”, explica Pere Solanellas, president de la federació de gremis de la provincia de Barcelona. “La gent quan pensa en un fuster, s’imagina un senyor amb la camisa oberta, ple de pols i un llapis darrere l’orella, però això no és així”, recalca. L’imaginari col·lectiu ha anat creant percepcions antiquades i confuses dels oficis avui dia.
“El problema són els nostres fills, als quals els hem donat una sobre formació que cada vegada costa més d’introduir. Surten molts enginyers per exemple, i les empreses tampoc en necessiten tants”, explica Miquel Arós, llauner de professió. La problemàtica que exposa és l’altra cara de la moneda. Estan quedant moltes vacants en el món dels oficis que ningú vol suplir, sigui per aquest desprestigi generalitzat o perquè hi ha un desconeixement sobre la forma i la necessitat d’accedir-hi. En canvi, altres professions que s’estudien a través de la universitat, sobrepassen el nombre de places que hi ha per a dedicar-s’hi. Això desemboca sovint en una situació laboral sense sortides i un canvi de rumb professional per poder aconseguir una feina.
“Aquí a la fusteria tenim un noi que ha estudiat dret i treballa a l’empresa com a comerciant atenent els fusters que venen. Un que va estudiar econòmiques, està al departament tècnic”, explica Pere Solanellas. Abans, l’herència d’un pare a un fill era l'aprenentatge d’un ofici, i molts dels que s’hi dediquen avui dia, ho fan perquè van seguir el llinatge familiar. “Els fills han vist treballar els seus pares 12 i 13 hores al dia i s’han adonat que és un món molt dur”, afegeix Solanellas. Així doncs, si ni els mateixos que ho han viscut des de petits escullen aquest camí, les persones alienes a aquesta realitat encara en queden més allunyades.
“La gent va una botiga i li diuen '150€ per tal vestit', i ho paguen. En canvi, quan tu els dius el teu preu es queixen. No entenen la feina que hi ha al darrere. Els ho faig a mida i estic un munt d’hores tallant, fent el patró, emprovant… Però com que no ho valoren, prefereixo dedicar-me només a arreglar”
Desvaloració i desconeixement
Un altre obstacle amb el qual es troben els professionals és la desvaloració de la seva feina per part dels consumidors. Els gegants industrials obliguen a tots els petits comerciants a abaixar la persiana o haver d’aprendre altres disciplines per poder continuar amb els seus negocis. Tot i això, els professionals del sector insisteixen en el fet que, a la llarga, les despeses que generen les compres contínues de productes generats en massa, és igual o superior a la inversió d’un dels seus productes amb una durabilitat molt més llarga i una millor qualitat.
Així doncs, el diagnòstic que tots fan de la situació actual coincideix: gran part de la població desconeix la feina que veritablement duen a terme i tot el que suposa. Aquesta recerca ens endinsa en el món d’algunes d’aquestes persones, i a través dels següents vídeos s’il·lustra la història i el dia a dia d’un sabater, una modista i un fuster.
Històries en primera persona
Joan López
Sabater d’ofici, va heretar del seu pare ‘Joan Sabaters’, una sabateria local, de producte artesà on busquen cuidar la seguretat del peu a través del calçat
Antonia Baron
Modista d’ofici, va obrir el seu taller de costura. Amb els anys s’ha vist obligada a deixar de banda la moda i dedicar-se als arreglos
Antonio Solis
Ebenista d’ofici, va començar a treballar de molt jove, aprenent del seu pare. Argumenta que la millor formació que poden rebre els joves és la d’un mestre artesà
Antecedent històrics
Un element que esdevé de gran importància en tot aquest context són els gremis. Originaris de l’Edat Mitjana, van començar essent agrupacions d’artesans i comerciants. A poc a poc, però van anar fragmentant-se fins a crear comunitats específiques per a cada ofici. Encara que podien ser rivals, els gremis van néixer amb l’objectiu de col·laborar i crear una xarxa de suport entre els professionals de la mateixa disciplina, a més de formar els anomenats aprenents, que continuarien amb la tasca dels seus mestres en el futur. D’aquesta manera, el coneixement es traspassava de generació en generació i l’ofici perdurava en el temps gràcies a la formació que els joves rebien dels que s’hi dedicaven.
En ple segle XXI tant el concepte de gremi com el d’aprenent ha evolucionat, però encara tenen molt de pes i s’enfronten cadascun a diferents reptes. Per una banda, la figura de l’aprenent se suma a la llista de problemes que encaren els professionals de l’ofici. En el seu inici, el jove que volia formar-se anava al taller i pagava per rebre aquelles lliçons, sense cap mena de compensació econòmica més enllà d’una propina en casos excepcionals.
Ara, la situació ha fet un gir de 180 graus, i acollir estudiants en pràctiques és tota una odissea. Els que van a l’empresa a formar-se suposen un cost econòmic i el temps d’un treballador que ha de deixar de produir per dedicar-se a formar als alumnes. S’ha perdut la figura dels aprenents, ja que legalment s’han convertit en estudiant de pràctiques. La gran diferència és que les generacions anteriors arribaven al cas de pagar als seus mestres per tal que els ensenyesin l’ofici, mentre que avui dia és il·legal i aquests aprenents s’han convertit en estudiants que han de cobrar per la seva feina.
Lluites com aquestes són les que encaren els gremis. Advocant pels valors amb els quals van fundar-se, avui en dia continuen essent un espai de xarxa pels professionals d’un mateix sector, on es comparteix i es busquen solucions col·lectives. “Un agremiat es pot valdre de molts beneficis. Li pot sortir més barat l’RC (l’assegurança de responsabilitat civil), pot fer cursos amb nosaltres, rebre assessorament jurídic… El que procurem és ajudar amb el que es pugui davant de la indústria.” Explica en Miquel, que és ponent d’electricitat del gremi de Terrassa a més de ser-ne el tresorer.
QUÈ ENS DEPARA EL FUTUR?
Els oficis estan a la corda fluixa, però si es reinventen, tecnologia i artesania no haurien de ser contraris excloents. En Ruben Vallés explica com a la seva empresa, on treballen la fusta, han sabut unificar tradició i modernitat per continuar treballant amb un producte de primera, amb una mà d’obra professional i formada, i automatitzant processos de fabricació.
Tot i això, també és a la mà de la població advocar per un canvi de conducta. Una mentalitat més basada en la reparació i la reutilització. Posar en pràctica el tantes vegades repetit missatge de consumir en comerços locals, i començar a tenir en compte quina mena de negocis vol recolzar-se. Els qui treballen en un ofici duen a terme una tasca professional, però també una de tradicional i memòria. A través d’aquestes figures es va conformar el comerç que hem heretat i la forma de relacionar-nos entorn els béns i productes.
Built with Shorthand