Els mercats es resisteixen
a apujar preus
Les parades del Mercat del Clot assumeixen l’encariment dels productes
per no repercutir en l’economia dels clients
“Intento no apujar el preu dels productes i treure del meu sou la diferència perquè la gent no es vegi afectada”. La Cristina treballa des de fa 20 anys a la peixateria De la Barca al Cove, juntament amb la seva filla i el seu marit Joan.
Tots dos van néixer en famílies històricament dedicades al peix, i es van conèixer al Mercat del Clot. Abans tenien dues parades independents, però amb les reformes del mercat de 1994 i 1995 van decidir ajuntar-les en una de sola.
La Cristina explica que el seu gènere, peix fresc i congelats de primera qualitat, no ha pujat excessivament. Tanmateix, altres productes com el paper, les bosses de plàstics o les safates sí que s’han encarit, i aquesta ha estat l’estocada real al seu negoci.
“Mai he cobrat per la safata perquè és un servei que dones a la clientela”, confessa. El cost addicional que tot això suposa, entre 200 i 300 euros menys al mes de benefici, ho assumeixen de la seva butxaca; al final, el que volen és que “la gent vingui a comprar”, especialment per poder ser competents amb els grans supermercats.
“Ja és difícil que vinguin a comprar al mercat, si apuges preus encara més”, segons l’Anna, de Carnisseries Anna.
Puja tot menys els sous
No totes les parades es troben en la mateixa situació que De la Barca al Cove. La majoria han vist com en els últims dos mesos els seus productes han pujat de preu, i no han tingut altre remei que apujar-los també de cara als clients.
És el cas de la Maria Josep i el Josep Maria, que treballen a Cansaladeria i Formatges J. Salvat. Fa prop d’una setmana que van decidir apujar el preu d’alguns dels seus productes, que ja no podien assumir ells mateixos.
“Nosaltres tenim un gènere una mica més especial, ibèric, de gla, i això s’està ressentint molt perquè són coses que ja abans no eren barates”, expliquen.
El mateix li passa a l’Enric, que ven pasta fresca a Celentano. La matèria primera amb què treballa és la farina, sobre la qual s’especula molt al mercat internacional, però ara han notat encara més el seu encariment. Calcula que el preu que paga pel seu producte ha augmentat en un 8%, i ha decidit que els clients assumeixin la meitat d’aquest increment.
“Per sort o per desgràcia, el nostre producte no és tan bàsic com altres, i a vegades la gent ho veu més com un producte delicatessen”, diu. És per això que la seva clientela ha continuat comprant sense queixar-se per l’augment de preus.
Pilar de Fruites i Verdures Selectes
"La mongeta, el tomàquet, els pebrots i el carbassó van pujar molt. Ja no compro tanta quantitat, només el que vaig necessitant"
La llum en els negocis
A la pujada de preus general cal sumar-hi també l’augment d’altres despeses com la pujada de preu de l’electricitat. És un aspecte que ha afectat molt als mercats locals, que treballen sempre amb llum elèctrica, amb cambres frigorífiques…
L’Esteve és la tercera generació que capitaneja El Bar del Mercat del Clot. La Mànega, i la pujada dels rebuts li està passant factura: ha passat de pagar 200 a 600 euros de llum, i quasi quatre vegades més de gas. “No puc triplicar els preus pels clients. Podria entendre una pujada d’un 5% o un 10%, però multiplicar per tres la llum i el gas? Això no hi ha negoci que ho suporti”, diu.
Fa temps que La Mànega no és concorde amb les pujades de preus, ja que els intenta mantenir per no repercutir en els seus consumidors. Tanmateix, arriba un moment que la situació és insostenible.
“Aquest any ja he hagut d’apujar preus i ja m’estic plantejant que hauré de tornar a pujar-los un altre cop”, confessa l’Esteve. Tanmateix, hi ha altres negocis que s’han pogut salvar d’aquestes despeses extra.
“Nosaltres fa un temps que ens vam canviar a la companyia elèctrica de l’ajuntament. Té l'avantatge que no busca gairebé beneficis i no ens ha apujat molt el preu de l’electricitat”, explica l’Enric de Celentano.
No hi ha desabastiment
La guerra a Ucraïna i la vaga de transportistes han tingut les seves conseqüències als supermercats de Catalunya. Molts d’ells han apujat el preu de productes que es preveu que puguin escassejar. Però quan preguntes als mercats si han notat falta de productes, la resposta generalitzada és que no.
Enric de Celentano
"La idea de desabastiment ha vingut més per la histèria de la gent, perquè en realitat mai no ha faltat el producte"
“A la nostra paradeta no hem tingut problemes d’abastiment perquè tot el que ens arriba és de màxim 150 km de distància”, explica el Josep Maria de J. Salvat. En canvi, la paradeta de la Pilar , Fruites i Verdures Selectes, sí que ho va notar: “Durant la vaga de transport el gènere trigava més a arribar i era més car, però mai m’ha faltat”.
Tot i això, els treballadors del Mercat del Clot han explicat al Diari de Barcelona que no han tingut tants problemes com els supermercats arran de la crisi del transport. Com que ells no necessiten grans quantitats de producte, en comptes de portar-los en camions grans o han fet en camions petits.
Angoixa i parades tancades
Des de la granja o piscifactoria fins a la paradeta i el forn de les famílies, existeix una cadena de provisió d’aliments inseparable. Això vol dir que si cau la primera peça de dominó, cau la resta.
L’Esteve del bar del Mercat està “molt espantat” perquè aquesta situació vagi a pitjor, i que els proveïdors cada dia arribin exigint un preu més alt. El mateix pensa la Maria Josep de J. Salvat Formatges: “Estem una mica angoixats, no tant per nosaltres, sinó en general. Si tot puja, el nivell adquisitiu de la gent baixarà”.
A més, passejar pel mercat ja no és el que era fa uns anys. “Abans a les 10 del matí, després que els pares haguessin deixat els fills a l’escola, hi havia molta vida al mercat”, explica l’Aurora de la paradeta de conserves Saladitos.
Ara, amb sort visiten el mercat una desena de persones a aquesta hora. El que més amoïna els propietaris és l’economia dels seus clients, que si no remunta, podria significar la davallada del negoci.
Built with Shorthand