“M’agradaria no oblidar-ho mai”
Dotze persones amb diversitat funcional pugen sobre l’escenari per parlar de què ens fa ser qui som
El Teatre de l'Ateneu d'Igualada amb les entrades exhaurides, instants abans de començar la funció de FrankMents.
El Teatre de l'Ateneu d'Igualada amb les entrades exhaurides, instants abans de començar la funció de FrankMents.
El Miquel fa d'aviador a FrankMents
El Miquel fa d'aviador a FrankMents
La Laura Navarrete confecciona vestits a FrankMents
La Laura Navarrete confecciona vestits a FrankMents
La Montse Marchante fa de ballarina a FrankMents
La Montse Marchante fa de ballarina a FrankMents
La Laura, l’Isaac, la Montse, la Verònica i en Miquel són persones amb diversitat funcional que s’han enfrontat a l’escenari per primer cop, al costat de set companys més. Ho han fet com a protagonistes de l’obra FrankMents, que ha tancat l’última edició de la Mostra d’Igualada, la fira de teatre infantil i juvenil que organitza cada any la capital de l’Anoia.
L'espectacle es va adaptar a les inquietuds dels protagonistes
FrankMents recupera el mite de Frankenstein per parlar de què estem fetes les persones, de les nostres capacitats i discapacitats, fortaleses i vulnerabilitats, i de com ens sentim quan perdem allò que millor sabem fer. Els artistes són usuaris de la Fundació Àuria, que treballa amb persones amb discapacitat funcional. I han comptat amb l’ajuda artística de la companyia Farrés Brothers i l’acompanyament constant de Jennifer Bordera, facilitadora teatral, que els ha ajudat a gestionar les seves emocions dalt l’escenari.
Els protagonistes s'emocionen en recordar el dia de l'estrena
L’argument de l’espectacle es va adaptar a les necessitats i les inquietuds de cada un dels protagonistes. “Faig el meu paper perquè m’agrada viatjar pel món”, explica Miquel Castells, que es posa a la pell d’un aviador. Li va costar, al principi, treure’s la vergonya, però al final, fins i tot assajava a casa un cop acabat l’espectacle, per no oblidar-lo.
Isaac Mancebo: “Després del teatre em vaig sentir molt guapo”
Laura Navarrete confessa que a ella també li costava “controlar els nervis”. En aquest sentit, el procés la va ajudar a gestionar els seus sentiments. Ara s’emociona en recordar el dia de l’estrena, que va ser “molt important” per ella. El cas contrari és el de Montse Marchante, que feia de ballarina de flamenc i, precisament, el que més va haver de treballar era “no ballar” quan pujava a l’escenari.
L’espectacle va esgotar totes les entrades i va sortir a mitjans com TV3 i TVE. “No esperàvem que vingués tanta gent i tantes càmeres de televisió”, explica Veronica Paz, que feia de narradora. Però tots comparteixen una sensació d’eufòria després dels aplaudiments. “Després del teatre em vaig sentir més guapo”, celebrava l’Isaac. “Per a molts ha estat un repte personal i una gran victòria”, apunta Bordera. Esperen poder continuar vivint aquesta experiència portant l’espectacle a més pobles i creant propostes noves. Tots coincideixen que, a la pròxima, faran un espectacle d’humor.
Fer una fira de teatre més inclusiva
FrankMents s’emmarca dins del programa Mostra Diversa de la Mostra d’Igualada, que busca “crear un espai d’expressió, participació i creació escènica, trencant barreres, promovent la inclusió social a través del teatre”. La Fundació Àuria, impulsora del projecte, aspira a poder repetir l'espectacle en altres indrets i a fer més creacions artístiques de cara a la pròxima edició de la fira de teatre infantil i juvenil.
Però aquesta experiència que molts d'ells l'han viscut com un joc, ha trencat tabús. Asseguren que demostrar que tothom pot fer creació cultural no ha estat un camí fàcil, però també remarquen que l'obra de teatre que han construït plegats la recordaran “per sempre”.
Built with Shorthand