Les lligues LlOP, la consolidació dels esports electrònics en català
Coneixem el funcionament de la competició oficial catalana dels videojocs Valorant i League of Legends
Els esports electrònics, també coneguts com a "eSports", són competicions de videojocs per equips que en l'actualitat s'han convertit en esdeveniments de molta popularitat. Acostumen a ser jocs en temps real, d'acció i amb camps de batalla multijugador en línia. Alguns exemples són els tornejos dels videojocs Valorant o League of Legends que aconsegueixen aglutinar milions de persones.
L'afició pels esports electrònics continua creixent i amb ella la proliferació de lligues semiprofessionals i amateurs. Catalunya no ha sigut una excepció i l'any 2020 es va fundar Gamesports Electrònics, la productora encarregada d'organitzar les "LlOP": les competicions d'esports electrònics en català.
Logotip de Gamesports Electrònics
Logotip de Gamesports Electrònics
Què són les lligues LlOP?
Les LlOP són competicions amateurs d'esports electrònics que es realitzen a Catalunya i en la que poden participar equips dels Països Catalans (Catalunya, Illes Balears i País Valencià). Actualment, compten amb dues lligues basades en els videojocs competitius del moment: la LlOP League of Legends i la LlOP Valorant, cadascuna amb la seva primera i segona divisió. Tots els partits es retransmeten a través del canal de Twitch de la competició on diversos casters (comentaristes) narren els partits en català.
La creació d'aquestes lligues sorgeix a partir d'un projecte de "Master en gestió de eSports" que van fer els fundadors de la competició: Noé Bosch i Francesc Flores. El projecte els va permetre veure la gran oferta de competicions amateurs que existeix a l'estat espanyol, però cap en català. Aprofitant aquest nínxol de mercat van decidir impulsar el seu projecte que convertiria en les lligues LlOP l'any 2021.
Coneix millor el Noé Bosch, un dels fundadors de Gamesports Electrònics i les lligues LlOP
Coneix millor el Noé Bosch, un dels fundadors de Gamesports Electrònics i les lligues LlOP
Un any més tard, la competició catalana aconseguia l'oficialitat per part de Riot Games, l'empresa creadora de League of Legends i Valorant, així com l'organitzadora de les competicions relacionades amb els seus videojocs. Aquell mateix any Twitch els va convertir en el primer canal gaming en català en fer-se socis de la plataforma de streaming.
Per dur a terme aquest projecte, la Generalitat i Òmnium han tingut un paper rellevant en la seva oficialització: "Òmnium van ser dels primers a confiar en nosaltres facilitant-nos material i suport. Per exemple, quan ens faltaven materials pels set up o benzina per desplaçar-nos". Així mateix, la Generalitat es va adonar que "es tractava de cultura digital i d'un lloc del qual els joves estaven interessats. A partir d'aquí, van col·laborar amb espais i algunes subvencions", destacava Bosch.
El paper d'Òmnium
Òmnium és una entitat que vetlla per la llengua catalana. Els seus 3 pilars són cultura, societat i llengua. Segons Irene Masana, vicepresidenta d'Òmnium Lleida-Ponent, "malauradament se sap que el futur de la llengua catalana està en crisi". Davant aquesta situació, Òmnium considera que els esports electrònics "són una gran oportunitat per introduir el català a la gent jove".
Respecte al futur dels esports electrònics, Masana explica que "la societat evoluciona" i davant aquesta realitat, "ha d'haver-hi una adaptació al moment en el qual es troba la societat". En aquest context, Òmnium aprofita que la gent jove juga a videojocs en benefici del català. Tanmateix, destaquen que hi ha una bretxa generacional perquè el 75% d'usuaris que juguen a videojocs a Catalunya són menors de 25 anys. "Existeix un part molt gran de la població que no utilitza el videojoc com a eina d'entreteniment, la qual cosa podria explicar la mala visió sobretot per part de la gent gran", assenyala Masana.
Des de les lligues LlOP, Bosch destaca que s'intenta fer molta pedagogia als pares perquè deixin entrar als nens en aquest món: "Entraran igual, i per això és millor que entrin acompanyats d'un club i de gent que ja té experiència i que els prepari en lloc de quedar-se tancats a casa i que es cremin ells sols". Una bona forma per aproximar-se és amb les parades presencials que Gamesports Electrònics organitza a diversos municipis on se celebren tornejos d'una gran varietat de videojocs.
Una estructura professional
Bosch no amaga la seva inspiració de les lligues professionals més properes: la LEC, la lliga europea del videojoc League of Legends, i la 'Superliga' LVP, la lliga espanyola del mateix joc. "Ens emmirallem amb tots aquells que tenen més història que nosaltres", reconeixia el cofundador. Per aquest motiu, l'estructura competitiva de la Lliga LlOP difereix poc de les de primera divisió.
L’any es divideix en 3 períodes de competició anomenats ‘split’: el primer té lloc a l’hivern, del gener fins al març, el segon període de primavera-estiu va des de l’abril fins al juliol i, finalment, des de setembre fins al desembre tenim l’split de tardor. Cada període acaba amb una final presencial, on es destaca la que té lloc el mes de desembre al SAGA saló del gaming a l’Hospitalet de Llobregat. Els equips poden fitxar entre bloc i bloc, però la plantilla ha de mantenir-se estable durant els períodes de competició.
La LlOP Challenger, la lliga del videojoc League of Legends en català, es duu a terme en els tres splits amb un format similar al de la primera divisió europea. Aquesta consta d'una primera fase regular d'una volta, de la qual els sis primers equips es classifiquen per a la segona fase que correspon als playoffs o fase eliminatòria. Finalment, només queden els dos equips que disputen la final de la lliga.
En el cas de la lliga LlOP Valorant Tier 1 trobem un format diferent que també s’emmiralla en la Valorant Champions Tour, la lliga europea del videojoc d’acció tàctica de Riot Games. La competició es basa en el format de torneig suís que implica que els equips s'enfrontin per parells durant 5 jornades. Una característica que destaca del format és la separació dels equips en el upper bracket, on van els equips que guanyen les partides, i el lower bracket, on els conjunts que perden les partides tenen l’oportunitat de guanyar i continuar competint o bé de quedar eliminats.
Segons el resultat de la primera jornada els equips poden passar l’upper bracket, on es troben els que han guanyat el primer partit (1-0), o bé al lower bracket, on aniran els equips que han perdut (0-1). En la següent jornada els equips que hagin guanyat competiran entre ells, a la vegada que també ho faran els que hagin perdut.
Aquesta fórmula es repeteix fins a arribar a la cinquena jornada en què els equips amb tres victòries s’enfronten en la final de la part alta de la classificació: el guanyador es classifica per a la gran final. En la sisena jornada trobem la final de la part baixa de la lliga, allà s’enfronten l’equip derrotat a la final de l’upper bracket i el millor equip del lower bracket per arribar a la gran final.
Els equips de les lligues
Competicions amateurs com les Lligues LlOP atrauen molts jugadors joves que busquen un futur en aquest sector. Tanmateix, les històries sobre com les persones acaben en un equip són diverses: des d'aficionats del League of Legends o el Valorant que tenien curiositat per provar què se sent en competir, fins a amistats que animen als del seu entorn a participar.
Tot i que un dels objectius de les lligues LlOP sigui la promoció del català, no és obligatori que els jugadors siguin catalans, però sí els diferents clubs: "Igual que el Barça, l'Espanyol, el Lleida o del Girona, han de tenir un municipi al seu nom, tenir el sentiment de pertinença i fer derbis", afirma Noé Bosch.
Les lligues amateurs no queden lliures de l’esforç i la dedicació que han d’aplicar els diversos equips que formen el sistema competitiu de les LlOP. Els entrenaments acostumen a fer-se diversos dies a la setmana i poden durar entre dues i tres hores, tant pels equips que competeixen a la lliga LlOP del Valorant com del League of Legends.
Aquests estan compostos per una part teòrica, on s’estudien estratègies i es corregeixen errors, i una altra de pràctica on es porten a terme tots els continguts teòrics disputant partides d'entrenament contra altres equips. Els jugadors també entrenen de forma individual per millorar, sigui fent partides classificatòries o amb programes de tercers que, en el cas del Valorant, ofereixen exercicis per millorar la punteria.
L’equip de Guinea Pink Baldwin (Valorant) tenen els conceptes d'esforç i dedicació ben interioritzats degut a la llarga durada dels entrenaments: “Si vols competir, t’has de sacrificar”, destaca Neskym8 (Antonio), l’entrenador de l’equip. Gabriel, conegut amb el ‘nickname’ Alfonsito i capità de l’equip, reconeix que amb tantes hores d’entrenament a vegades és complicat pels jugadors poder equilibrar la balança entre els estudis, o la feina, i poder descansar. Floust (Álvaro) aclareix que juguen “de forma voluntària” i que “els sacrificis es fan difícils, però valen la pena”.
Dintre dels equips existeixen diverses idees sobre el que suposa competir en una lliga com la LlOP. Alguns jugadors de l’equip de League of Legends de Gaming Barcelona ho veuen com una oportunitat per donar-se a conèixer i arribar a les millors lligues: “crec que treballant dur i amb una mica de sort es pot arribar a qualsevol lloc” afirmava Bubapu (Alberto). Per una altra banda, el jugador conegut amb el nom de ‘Appl3yard’ considera que de moment el millor que es pot fer és “tenir la mentalitat que és el teu ‘hobby’ i el que hagi d’arribar, arribarà”.
Ambdós clubs coincideixen que les LlOP ofereixen oportunitats que altres tornejos amateurs espanyols no tenen. Un exemple és que cada jornada s’emet en directe i compten amb diversos narradors. Així mateix, Tricieta, CEO de Gaming Barcelona, agraeix que les finals de cada split siguin presencials perquè permet “desvirtualitzar els jugadors” i que es puguin conèixer en persona. També destaca que permet fer molta més cohesió de grup entre els jugadors d’un mateix equip i dels altres que participen en la competició catalana.
Els entrenaments acostumen a fer-se diversos dies a la setmana i poden durar entre dues i tres hores
Imatge d'una competició que oferia el SAGA Saló del Gaming cedida per Gamesports Electrònics (Flickr)
Imatge d'una competició que oferia el SAGA Saló del Gaming cedida per Gamesports Electrònics (Flickr)
Alguns jugadors de l’equip de League of Legends de Gaming Barcelona ho veuen com una oportunitat per donar-se a conèixer i arribar a les millors lligues
Imatge de l'equip Gaming Barcelona aixecant el trofeu d'una final de la lliga LlOP Valorant cedida per Gamesports Electrònics (Flickr)
Imatge de l'equip Gaming Barcelona aixecant el trofeu d'una final de la lliga LlOP Valorant cedida per Gamesports Electrònics (Flickr)
Els tècnics darrere la pantalla
Dins del món dels esports electrònics, existeixen càrrecs que fan possible les retransmissions de partits. Un d’ells és el de caster, com és el cas de la Laia Patau, qui porta ja 3 anys de comentarista tant per l’equip del Barça del Valorant com per la LlOP de League of Legends. “És com ser narrador de futbol que podries sentir perfectament a la ràdio, però de videojocs”.
"El fet de retransmetre en la meva llengua materna és una manera de no perdre la veu”
Imatge cedida per Gamesports Electrònics de la 'caster' Laia Patau amb el realitzador Max Pujol i un component de l'equip de Green Dolphins (Flickr)
Imatge cedida per Gamesports Electrònics de la 'caster' Laia Patau amb el realitzador Max Pujol i un component de l'equip de Green Dolphins (Flickr)
Patau sempre li ha agradat la creació de contingut en català. "El fet de retransmetre en la meva llengua materna és una manera de no perdre la veu”, assenyala la comentarista. Reconeix que se sentiria “bastant estrangera” si ho fes en castellà. Tot i aquesta predisposició, castejar en català suposa un gran esforç d’investigació i traducció en equip, ja que aquests videojocs “estan només en castellà, i no hi ha l'opció de tenir-los en català”. Per aquest motiu Gamesports Electrònics va realitzar el diccionari del League of Legends en català.
Fer de caster té uns requisits i unes competències associades. Patau destaca alguns com el carisma i la personalitat, és a dir, “ser una mica un personatge”. Entre altres, “és fonamental ser recíproc amb el xat. Una de les claus és anar agafant fluïdesa amb el temps a l’hora de retransmetre i mirar de no entrebancar-te a la vegada que mires moltes coses alhora”, afegia la caster.
Dins del món de les retransmissions, és important la relació amb els jugadors i inclús els espectadors. “A les LlOP fem molts esdeveniments presencials. Desvirtualitzes a la gent i fas una miqueta de pinya, surts de festa i en aquest sentit fas molta comunitat”. D’altra banda, amb els jugadors, els xats dels directes i Twitter tenen molt de poder: “Hi ha molta comunitat, hi ha molt mem, vas xerrant, vas fent amics i he tingut la sort de fer-me amic d'uns quants jugadors”.
La principal diferència entre un realitzador de televisió i d’esports electrònics recau en el mitjà. En lloc de retransmetre de manera tradicional per la pantalla de televisió, es fa per internet amb plataformes com Twitch o Youtube. Per tant, la feina de realitzador és la mateixa que la d’un realitzador de televisió. Canviar les càmeres, escollir què es mostrarà però, de forma telemàtica.
Max Pujol, valora la retransmissió en català com una cosa “innovadora i en auge. Sobretot per la gent de Catalunya que no vol que es perdi l’idioma”. Els esports electrònics porten al voltant de 10 anys al mercat i considera que “era hora que es comencés a fer en llengües que no fossin les majoritàries”.
En la tasca de realitzador la comunicació és molt important , per corregir i donar indicacions als observers si a algú se li'n va la càmera o no s’enfoca bé. “Lo bo és que puc estar comunicat amb tots els casters", explica Max Pujol. “Jo sóc qui porta tot el streaming. Si passa alguna cosa, ho soluciono”. Dins d’aquesta tasca, hi ha diversos reptes. Un d’ells és davant un imprevist “solucionar-lo a l'instant”.
Pel que fa a la comunicació amb comentaristes, jugadors i espectadors, Max Pujol parla d’una relació “més propera del que es creu”. En tot moment es comunica per Discord i inclús es fan alguna que altreabroma. El realitzador també es manté molt connectat amb els espectadors: “puc parlar en qualsevol moment amb ells amb el xat” i, per tant, contestar, apostar qui guanyarà o banejar si la situació ho requereix.
Max Pujol destaca dues habilitats i competències en la realització. La primera és que li ha d’agradar “moltíssim” els jocs que retransmeten. “Al final són 20 partits setmanals d’una hora cadascú i s’ha d’estar tot el temps pendent de què està passant. Si la pantalla es veu negre durant cinc segons és culpa teva”. La segona habilitat és tenir cert tipus de coneixement dels programes que s'utilitzen a l'hora de retransmetre les partides: “S’ha de tenir la coherència i aprendre bé les coses”.
Les dones en les LlOP
El món dels videojocs i els esports electrònics encara està masculinitzat. Tot i la creació de diverses lligues femenines, la igualtat de gènere en el sector encara és llunyana. L'ideal per moltes jugadores és aconseguir un ecosistema de lligues mixtes on puguin participar, com és el cas de les LlOP.
Miyuuri, jugadora i capitana de l'equip de Dream Makers a la lliga LlOP de League of Legends, recalca la manca de referents femenins en el sector: "Si les dones no s'han interessat en el competitiu, potser és perquè tampoc hi ha un referent femení a cap lloc, a cap lliga. Penso que és important que en algun moment existeixi aquella persona". Així mateix, considera que les lligues haurien de ser mixtes. Tot i els estereotips instaurats sobre les dones, Miyuuri competeix "amb ganes de guanyar i demostrar que s'equivoquen".
Pel que fa a les comentaristes, a part de Laia Patau només trobem dues dones més: la Lucecita i l'Ariadna. Laia Patau considera que hi hauria d'haver més presència femenina en el sector, però a la vegada, és una cosa que tampoc es pot forçar: "les dones haurien de tenir la confiança suficient per ficar-se en un entorn tan masculinitzat i exposar-se".
"Les dones haurien de tenir la confiança suficient per ficar-se en un entorn tan masculinitzat i exposar-se"
El futur de les competicions d'esports electrònics apunta a ser molt pròsper i consistent, ja que cada vegada la gent, i els més joves, entenen i s'interessen més per aquest món. En conseqüència, Bosch preveu expandir les LlOP a escala mediàtica millorant els equips de retransmissió on cada vegada hi ha més preparació i eines per atreure espectadors mitjançant els visionaments en directe de les competicions i les interaccions en directe amb el públic. També preveu millorar les parades i finals presencials, ja que suposen un punt de trobada per equips i jugadors. D'aquesta manera es crea una comunitat: el factor clau que sustena les competicions LlOP i les fa crèixer.
Built with Shorthand