Les cendres del Cumbre Vieja

“Vam sentir els tremolors. Primer cops, com si algú estigués picant al sostre de casa; i al final, la vibració. Aquell dia aparegué el volcà”, descriuen els veïns del barri de Las Manchas a La Palma, al municipi de El Paso y los Llanos de Aridane.

El passat 19 de setembre de 2021, i després d’un eixam sísmic que es perllongà tota una setmana, el volcà de Cumbre Vieja va erupcionar a La Palma. Va ser la primera erupció a l'illa des de la del Teneguía l’any 1971, i va convertir-se en la de més llarga durada després de vuitanta-cinc dies d’activitat.

L’activitat del volcà va aturar-se el 13 de desembre, deixant un mar de lava i de destrucció al seu pas. Aquest mapa d'EpData, elaborat a partir de les dades del programa Copernicus de la Unió Europea, mostra l'abast de les destrosses: cada punt vermell és un edifici malmès.

La retirada de cendres a Las Manchas.

Las Manchas fou un dels barris que va viure de més a prop la cruesa del Cumbre Vieja. Cases soterrades sota quilos i quilos de la cendra negra que ha transformat el paisatge de l’illa i que encara avui continuen netejant els Agents Mediambientals de La Palma.

Moltes de les destrosses van ser provocades pel mateix pes de les cendres, que es fan encara més feixugues en contactar amb la pluja. Els cables d’aquest pal de llum van cedir, i l’acumulació de cendra a sobre seu acabà per doblegar la torre de ferro: el veïnat va quedar sense llum.

La lava del Cumbre Vieja baixava a una temperatura de més de 1.000ºC, segons dades de l’Instituto Geográfico Nacional. Aquest senyal de tràfic va calcinar-se del tot.

"Creien que la lava sortiria per Cuatro Caminos, però al final va desviar-se. Per a nosaltres va ser una gran diferència: allà viu menys gent, i hauria provocat menys destrosses", expliquen els Agents Mediambientals de La Palma. Molts dels habitatges dels residents van patir danys; alguns van quedar enfonsats sota una allau roent de lava i cendres.

La lava també va travessar el cementiri de Nuestra Señora de Los Ángeles, sepultant-lo fins a una altura de quatre nínxols i deixant inservible l’únic crematori de l’illa. Encara no s’han pogut traslladar les restes dels difunts a una altra ubicació, i l’Ajuntament de Los Llanos ha instal·lat una plaça commemorativa a la Plaça Espanya.

Fotografia d'Andrés González-Nandín Comes.

La lava del Cumbre Vieja va arribar fins al mar, provocant l'aparició de núvols tòxics en contactar el magma amb l'aigua salada. Al 1971, la inhalació d'aquesta mena de gasos va provocar la mort de l'única víctima oficialment reconeguda a l'erupció del Teneguía.

La pluja de cendres mentre el volcà continuava actiu suposava així mateix un perill per a les persones. “Eren com petits cristalls, i podien arribar a tallar-te. Si intentaves netejar-te la cendra del rostre amb la mà, sagnaves”, afirmen els Agents.

Tot i els esforços, encara queda molta cendra per a retirar. La pols negra continua ben calenta, i si intentes tocar-la amb la mà, se t’acaba enganxant per tot el cos.

El Cumbre Vieja encara fumeja. “Les taques groguenques al voltant del cràter són provocades per l’emissió contínua de diòxid de sofre, i són un clar indici que la lava encara no s’ha refredat sota l’escorça del volcà”, apunten els Agents Mediambientals.

Els drons de l'Institut Vulcanològic de Canàries continuen sobrevolant la zona. Vídeo d'Andrés González-Nandín Comes.

Fotografia d'Andrés González-Nandín Comes.

Els treballadors dels establiments turístics de La Isla Bonita han notat un augment del nombre de visitants; molts d’ells, interessats pel patrimoni vulcanològic. Al Parc Natural de Cumbre Vieja es fan visites guiades que permeten veure el nou con volcànic.

Un dels altres punts d’interès és el Centre de Visitants del Volcà de San Antonio, des d’on es pot passejar pel voltant del cràter i observar també el Teneguía, protagonista als anys setanta de l’última erupció que hi havia hagut a l’illa fins a l’esclat del Cumbre Vieja.

El Volcà de Teneguía va erupcionar el 26 d'octubre de 1971.