La sol-edat
Aquest reportatge tan íntim vol captar la idea d’envellir, mirant a un escenari molt proper, els meus avis, des d’un forat molt personal, el meu ull. He intentat, doncs, captar la quotidianitat que ha acompanyat l’Enriqueta (80) i el Ventura (82) des de fa 56 anys.
Vol immortalitzar tendresa, companyia, amor, però també solitud, envelliment i el pas per una època crua, per la pandèmia, que els ha fet que el temps els pesés encara més a l’esquena.
L’Enriqueta i el Ventura davant la porta de la casa, on han viscut durant 56 anys. Aquí han vist créixer tota la seva família, des de fills fins a nets. Ha estat, doncs, un espai on totes les etapes vitals hi han tingut cabuda. També ha estat refugi sempre que ho han necessitat, com durant la pandèmia de la covid. Benvinguts al caliu de casa seva.
El Ventura fa teatre des dels 9 anys. Actualment, en té 82 i encara
apareix a totes les obres que es fan al poble. Molts dels escriptors
que el coneixen, solen crear personatges pensats perquè els representi.
L’Enriqueta va treballar tota la vida entre ganxets i agulles. L’any
1967 va obrir la seva botiga on ensenyava a fer ganxet i mitja a
tothom qui hi anés. Avui dia encara fa tota classe de detalls per a
regalar.
L’Enriqueta i el Ventura al seu dormitori. De fons, sobre el tocador, tres retrats dels seus fills. D’esquerre a dreta: la més petita, la Núria, el Sebastià, el mitjà i el Salvador, el més gran.
L’hora de dinar de diumenge. Aquesta taula sempre plena de diaris i altres coses, als àpats es converteix en un espai conjunt. Entre setmana el Ventura sol cuinar pels dos, en canvi, al cap de setmana procuren demanar menjar per emportar als restaurants del poble, a Navarcles. Com sempre, el Ventura veu vi i l’Enriqueta aigua.
L’Enriqueta mirant una fotografia de les dues netes més grans. La va fer ella, ja que sempre va acompanyada d’una càmera. Li agrada molt fotografiar tots els moments feliços que viu, i sobretot la gent que l’envolta.
El Ventura ordena la col·lecció de camises que ha aconseguit tenir amb el
temps. Gràcies a les seves obres de teatre té un armari ple de peces de roba que ha utilitzat per a les funcions i que reutilitza sovint a la vida real.
Al menjador és l’espai comú que més comparteixen. L’Enriqueta sempre seu al sofà i el Ventura a la gandula o a la butaca. Ella passa les hores fent ganxet i mirant la tele i ell ho fa llegint el diari i escoltant la ràdio, sobretot quan fan futbol.
L’Enriqueta i el Ventura tornant a casa. Aquest espai al descobert també s’ha convertit en part de casa seva i és on han gaudit de l’esbarjo tant fills com nets. Aquí veiem com ella venia d’ajudar a Càritas i ell de fer la compra. A l’Enriqueta aquesta entitat li ha ocupat part de la seva vida i actualment, encara hi col·labora i es mantenen vives entre les dues.
Pel que fa al Ventura cada matí surt a caminar i a esmorzar amb els seus amics. Ella ja no surt tant a fer el vol, ja que últimament té més dolor a les cames i a l’esquena.
Aquest és el seu dormitori. A la tauleta es poden veure dos marcs de fotos, un amb les fotografies dels seus fills i les seves parelles i al de darrere, els seus nets; la representació perfecta del que els fa feliços, la família. Quan van ser grans van canviar el llit de matrimoni per dos d’individuals. L’espai més íntim de la casa, encara els continua semblant el lloc més acollidor de tots.
Built with Shorthand