LA LLUITA CONTRA L'OBSOLESCÈNCIA DELS ENCANTS
Els venedors coincideixen en la necessitat de potenciar allò que fa únic el mercat
En-cant
El terme "encants" prové de la manera en què els venedors oferien els productes de cara al públic. Aquests ho feien cridant, cantant, per tant, totes les relíquies a l'abast feien una oferta "en cant". Aquest és l’origen etimològic que dona nom al mercat dels Encants de Barcelona, un dels espais de comerç més antics de tota Europa.
Es tracta d'un emblema de la capital catalana, on poden trobar-se tota mena d'objectes, ja sigui articles de moda, mobles, decoració, antiguitats, objectes originals, altres d'usats... en definitiva, podem definir aquesta fira com a un calaix de sastre gegant. El frenesí dels Encants, però, no és il·limitat. El mercat també ha de descansar. És per això que les seves portes obren únicament els dilluns, els dimecres, els divendres i els dissabtes des de les 9:00 fins a les 20:00 hores.
Fem una volta per les plantes d'aquest emblemàtic espai
Actualment, el mercat es troba ubicat a la vora del Bosquet dels Encants, un espai limítrof amb l'avinguda Meridiana de Barcelona i el Teatre Nacional de Catalunya. Però, aquest no sempre ha estat l’espai que donava vida al mercat.
Els orígens dels Encants es remunten a principis del segle XIV, on el mercat es situava davant l'església de Sant Jaume. Durant els seus 800 anys d’història ha anat viatjant per diferents indrets de la ciutat de Barcelona com la plaça Nova, la Llotja, el Mercat de Sant Antoni i finalment, la plaça de les Glòries. És en aquest darrer emplaçament on el mercat ha trobat un lloc fix on desenvolupar la seva activitat comercial. Repassem la seva història.
ÚNIC EN LA SEVA ESPÈCIE
Part de l'encant d'aquest emblemàtic espai resideix en les subhastes que es produeixen cada dia que la fira s'obre al públic. Aquestes són molt especials i és que el Mercat dels Encants és l'únic de tot el Vell Continent que encara conserva aquesta pràctica.
En Miquel Llopis, venedor del mercat des de fa més de trenta anys, es lleva a les 4:30 del matí per portar els vehicles plens de les antiguitats que ofereix a la subhasta que comença a les 8 del matí. La majoria dels lots estan conformats per antics mobles de cases que han patit un trasllat, o bé els propietaris l’han rebut en herència o perquè l'inquilí de la casa a mort. El contingut dels habitatges seran les peces que vertebraran el lot de 20 m² a la subhasta.
En Miquel explica al Diari de Barcelona que "costa molt omplir aquests 20 m² tres dies a la setmana perquè cada vegada és més difícil trobar coses interessants." No només això, també comenta que el gènere s'ha anat acabant, perquè s'ha tret del país o perquè es ven a fires internacionals a col·leccionistes. Però, no tot és tan negre. "Sempre hi haurà coses per vendre, el material no s'acabarà mai. El que abans costava molt, ara no val res, i el que abans era barat ara costa una fortuna", afirma en Miquel. Tot és una roda, tot gira.
Encara que l’activitat més singular del mercat són les subhastes, també hi ha altres tipus de comerços que conviuen en aquest espai. És per això que l’edifici, amb el que compta el mercat des de 2013, està clarament distribuït i molt ben organitzat. Per un costat tenim les parades, per l'altre, les botigues, i per últim, les parcel·les guanyades en la subhasta.
Es perd encant, però es guanya dignitat
L’any 2013 els Encants Vells van deixar de ser-ho per obrir-se a un nou espai que els hi oferia una nova manera de desenvolupar la seva activitat comercial. En el moment del trasllat al nou edifici, els venedors van haver de fer una aportació del cost total de l'obra.
L'antic mercat era un descampat, però per a molts aquesta era la veritable essència dels Encants. Potser gran part de la tradició s’ha perdut en el trasllat, però el nou edifici ha aportat una sèrie de millores per als treballadors en el seu dia a dia. Ara poden treballar quan plou, tenen magatzems on guardar els productes, a més de pàrquing per als camions amb els quals transporten la mercaderia.
No només això, amb la nova infraestructura, el model de neteja ha millorat: els botiguers no han de recollir els productes en venda de divendres a dissabte, el què els hi redueix la càrrega de treball.
Però, no tot són coses bones. El José Nebot, afirma que amb el trasllat, el mercat ha perdut part del seu encant. També ha suposat una davallada de les vendes, ja que ara mateix es troben en un punt on falta clientela.
L'essència dels Encants Vells era el gran reclam del mercat per atraure el públic. Tot i això, les millores que aporta el nou espai atorga més dignitat laboral als comerciants, per això, la majoria d'ells estan satisfets amb el canvi.
De tota la vida, o en busca d'una nova vida
Persones com en José Nebot o en Miquel Llopis porten lligats al mercat des que van néixer, d'altres, com l'Abel Rguiaa, treballen als Encants d'ençà que van emigrar a Barcelona. Els primers són la darrera generació de famílies amb una tradició comercial als Encants, però, ara són ells els qui porten l'ofici heretat dels seus pares.
En canvi, l'Abel i altres botiguers del mercat van arribar a les portes de l'establiment a la recerca de feina. Molts immigrants van haver de començar des de zero. A diferència dels que han heretat una parada, aquests no tenien una base per explotar el seu negoci, però de mica en mica han pujat esglaons fins a establir el seu lloc fix als Encants.
L'Abel explica que en el seu cas, i el d’altres companys, va escollir treballar als Encants i no una altra feina perquè "es guanyen diners". Segons explica. “encara que és una feina dura, si treballes obtindràs més beneficis que en altres sectors. A més, no has de respondre a les ordres d'un superior”.
Cada vegada són més els immigrants que formen part de la xarxa de comerciants del mercat, fins a tal punt que són majoria a la zona de les subhastes. En Miquel i l'Abel coincideixen que aquesta tendència respon a "una cultura treballadora que els porta a dedicar-se a la feina que els d'aquí no volen".
Com és ser dona al mercat?
La subhasta: un espai regnat pels homes. La cosa canvia quan passen les hores del dia i les botigues obren les portes. Cada vegada es poden observar més rostres femenins darrere les parades, però la quantitat d'homes al mercat encara supera a les dones. Mari-Pau Suïls, venedora dels Encants, creu que encara que existeix aquesta desigualtat: "Som moltes les dones que tenim el nostre negoci i treballem igual o més que qualsevol home".
El mateix pensament té la Marta Gutiérrez, treballadora i heretera d'una parada familiar, qui afirma que en proporció hi ha més homes que dones, però tot depèn de quina sigui la teva actitud. En canvi, la Sandra Jiménez, comerciant del mercat des de fa 28 anys, opina que els Encants és un món masculinitzat on les dones han de guanyar-se el respecte dels seus companys. "Mai he tingut cap problema, però, quan vaig començar notava que no em prenien seriosament", comenta la Sandra.
En general, totes tres coincideixen que la presència femenina al mercat és inferior a la masculina, "igual que la resta de sectors". Per algunes això no suposa un inconvenient en el seu dia a dia, mentre que d'altres tenen l'esperança que aquesta desigualtat canviï en els anys vinents i que cada vegada es tinguin més en compte les dones al mercat.
Res és com era abans
Els Encants d'abans eren l'IKEA, el Wallapop, el Vinted o el Palo Alto d'avui dia. Un lloc on les famílies podien trobar gangues dels electrodomèstics que necessitaven per a la llar, o on una parella que s'independitzava adquiria mobles per a la seva nova casa. La irrupció de les grans cadenes de producció, les botigues de segona mà i els magatzems com el Corte Inglés s'han menjat el terreny que temps enrere governava els Encants.
Ara s'han d'adaptar a les noves formes de vendre, però molts dels que porten tota la vida treballant al mercat, no estan disposats a fer-ho. La nostàlgia pel passat està passant factura a les vendes dels Encants, però també hi ha altres motius com el desconeixement del mercat o la falta de col·laboració entre els venedors, que expliquen l'endarreriment d'aquest establiment respecte d'altres amb una naturalesa semblant.
"La gent no ve als Encants perquè no els coneixen"
La majoria dels que visiten aquest espai són persones de tota la vida, fidels devots de l'aire que es respira entre les parades del mercat. Els rostres que es passegen per les parades del centre comercial fa anys que ho fan. Els Encants han consolidat un públic adepte, però encara tenen dificultats per aconseguir nous compradors. Però, quins són els motius que porten algú a visitar el mercat?
Tot i això, encara hi ha persones que porten tota la seva vida vivint a Barcelona i mai han trepitjat el mercat. Els venedors asseguren que la falta de publicitat és el principal motiu. Els botiguers demanen fer més promoció de l'establiment, com qualsevol altre centre comercial.
Però, aquestes peticions semblen ser difícils de materialitzar sense la implicació de l'administració de mercats municipals de Barcelona, ens expliquen els treballadors. Molts consideren que els Encants estan abandonats per la Junta de Mercats, però això no ve de nou.
“Els Encants mai han desenvolupat una publicitat ben feta”, afirma un dels comerciants. Quan encara eren els Encants Vells, l'administració deia que era difícil desplegar una publicitat del mercat, ja que no tenia ni horari ni estructura fixa. Ara sí que les té. Els venedors creuen que amb el nou canvi la imatge del mercat ha millorat i cal potenciar-la, perquè la manca de promoció suposa una pèrdua de clientela.
"En el mercat l'interès personal està per sobre del col·lectiu"
Venedors del mercat afirmen que la falta de cohesió entre els venedors empitjora la imatge de l'establiment. Encara que sembla paradoxal, tenint en compte l'estructura i organització del mercat, cadascú va la seva. Però, això sempre ha estat així. Gairebé ningú col·labora amb iniciatives publicitàries que s'han impulsat des de l'Associació de Venedors.
A més, ara mateix, a la junta ha de formar-hi part un total de vuit comerciants del mercat, actualment només són cinc. Ningú vol carregar amb més responsabilitat de la que els hi pertoca. "Entre nosaltres no ens posem d'acord per defensar aquest mercat, com esperem que l'administració ens ajudi", afirma en Miquel Llopis.
Quin futur els hi espera?
El passat és conegut, el present s'està escrivint, però el futur és incert. Ni els mateixos comerciants, aquells que porten tota la vida en el negoci, poden fer un pronòstic segur sobre l'evolució del mercat.
Alguns pensen que el negoci està dat i beneït. Les poques vendes, la ferotge competència de les grans cadenes i el poc suport de les bases familiars per a tirar endavant el negoci, els conviden a pensar que el futur dels Encants és negre. D'altres, però, confien en l'essència del mercat i tenen l'esperança que els trets característics d'un espai emblemàtic serà el que els condueixi a la salvació.
On tothom coincideix és en què les noves generacions no veuen massa clar el fet d'endinsar-se en el món dels Encants. “La feina de l'autònom comerciant és dura i no sempre està recompensada”, afirma l’Abel. Llarguíssimes jornades de treball, sense descans els caps de setmana, en busca constant de nova mercaderia... amb la possibilitat existent que arribi el dia de venda i no n'extreguis ni un euro de benefici. Segons l’Abel, “els joves d'avui en dia prefereixen no embrutar-se les mans, sinó que opten per estudiar una carrera i desvincular-se així del negoci familiar”.
De ben segur, si es volen assegurar la permanència, els Encants s'hauran d'adaptar als nous mètodes de producció. Hauran de fer ús de les noves eines publicitàries en què s'han convertit les xarxes socials per atraure el públic més jove. Si no fan l'esforç de cridar l'atenció a les noves bases de la societat, el motiu de tancament del mercat no serà la falta de mercaderia, serà la tristor, l'obsolescència i la soledat en què quedaran els espais de venda d'aquest històric encreuament.
Max Sagués i Lola Santiago
Built with Shorthand