La drogoaddicció, el reflex del Minotaure

Les drogues porten els consumidors a un laberint on els addictes acaben perduts emocional i físicament. La malaltia de l'addicció els fa dependents d'aquestes substàncies, fins al punt d'haver de vèncer el seu propi Minotaure per poder escapar.

"M'he despertat a l'hospital moltíssimes vegades. Estic parlant amb tu avui i no sé realment com. Hauria d'estar mort". Als 44 anys, el Carlos, pare de família i drogodependent en recuperació a Narcòtics Anònims (NA), és a punt de complir els primers 12 mesos d'abstinència des que va provar els porros d'adolescent. "Era una criatura que no sabia el que feia i al qual ningú li va explicar que les drogues li portarien aquests problemes", confessa després d'haver arribat a NA "desesperat" i "sense ganes de viure". La cocaïna va ser el que "va fer miques" la seva vida, però en Carlos subratlla el perill de la marihuana en ser, per a molts, "la porta" d'entrada a un laberint en el qual espera, amagat, el seu propi Minotaure.

Si bé el cànnabis està cada vegada més normalitzat, Beatriz Roger i Luiso Soldevilla, fundadors del centre de desintoxicació Despierta, denuncien que està causant una “desfeta” entre els joves. Priscilia Bueno, psicòloga de la Fundación Fad Juventud, afegeix que fumar marihuana en aquesta etapa de “maduresa del cervell” pot comportar greus conseqüències, com l'alteració de les capacitats cognitives o brots psicòtics; especialment, com apunta Roger, si el consumidor pateix d'addicció, una malaltia “biopsicosocial” per la qual l'individu posseeix o acaba desenvolupant “un cervell més vulnerable del normal”.

El següent gràfic mostra les franges d'edat a les quals afecten més les drogues. Com explicaven anteriorment els experts, la marihuana està causant una “desfeta” entre els joves, mentre que la cocaïna, l'heroïna i el tabac són les substàncies que presenten més problemes en edat adulta.

En aquest sentit, Paula, addicta al cànnabis, assegura que, després de dos anys d'abstinència, encara pateix problemes derivats del consum. "Hi ha vegades que la llengua se'm trava o no em surten les paraules", explica. "És com si el fum estigués encara al meu cap", afegeix. Com en Carlos, la Paula va provar per primera vegada els porros als 14 anys per "encaixar en un grup", però a partir dels 18 aquest consum va deixar de ser social i la jove va començar a aïllar-se per consumir diàriament. Va arribar fins i tot a deixar que els pares la descobrissin per tenir "la llibertat" de drogar-se a casa: "Menjava sopa cada dia perquè gastava els meus diners en porros; era més feliç si fumava que si menjava".

Després d'una dècada i mitja consumint, perduda econòmica i emocionalment en el laberint de les drogues, la Paula va ingressar a Adictalia. És una decisió a la qual Noelia Linares, directora del Centre Terapèutic La Garriga, atorga molt valor, donat l'estigma social de la dona com a "cuidadora". Aquest biaix de gènere es constata en l'àmbit laboral: segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, les dones van ocupar el 73% dels llocs de treball a jornada parcial el 2023. Aquest estigma, com apunta la Noelia, es tradueix també en "una major dificultat a l'hora de demanar ajuda". Només una de cada divuit dones amb trastorns per consum de drogues rep tractament en comparació amb un de cada set homes, segons l'Informe Mundial sobre les Drogues 2024 de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

Per lluitar contra això, la Noelia i la Nati García, la seva mare, addicta recuperada i creadora del centre La Garriga el 2009, van afegir al programa d'ajudes grupals unes "sessions exclusives per a dones". "No volia anar-me'n sense haver deixat una teràpia per a elles", assegura la Nati, ja amb la seguretat d'haver aconseguit que un 28% dels seus pacients siguin dones. Això suposa vuit punts per sobre de la mitjana, ja que, en la majoria de teràpies, només el 20% de les participants són dones. La Noelia assenyala que, gràcies a aquest "espai segur", les participants han compartit experiències que "mai havien comptat en teràpia de grup", però també que han creat un lloc per als homes en les sessions diàries atès que les dones assisteixen amb menor freqüència.

El gràfic a continuació mostra que també existeix una diferència de gènere en el consum. Els terapeutes consultats per a aquest reportatge apunten que les dones consumeixen més substàncies depressores (alcohol i marihuana) i els homes més estimulants (cocaïna i heroïna).

La derrota davant el monstre

"Si no pares, acabes morint", reconeix l’Enric, addicte a la cocaïna en recuperació, relacions públiques de Narcòtics Anònims a Catalunya i porter d'un edifici a Barcelona. Fa vuit anys que exerceix com a conserge i recalca que, després de 30 de drogodependència, és la primera feina que ha pogut mantenir. "No sabia treballar sense consumir, no sabia ser pare o espòs sense consumir, no sabia ser fill sense consumir...", lamenta.

Va assistir a sessions de NA per intentar controlar l'addicció, però va renunciar quan es va assabentar que era "un programa d'abstinència completa". Va drogar-se diàriament durant 10 anys, tocant "els fons més bèsties" fins a arribar a patir cinc infarts cerebrals i un coma pels quals va estar un mes i mig ingressat a l'hospital. L’Enric encara no era conscient, però la cocaïna el manipulava des de feia anys i l'havia transformat en una bèstia que era el reflex dels seus desitjos més irracionals i pensaments més foscos: el seu propi Minotaure.

"M'atrevia amb tot", confessa el porter, "no m'importava morir, el que em feia por era com". En aquest sentit, la Beatriz Roger (Despierta) explica que els addictes poden ser víctimes de “l'alienació mental transitòria” que pot provocar la drogodependència: “Pel seu cervell circula una gasolina falsa [droga] que deteriora el sistema nerviós i inflama l'escorça frontal fins a distorsionar la percepció de la realitat”. “És la malaltia de l'autoengany”, afegeix Soldevilla.

"M'atrevia amb tot", confessa l'Enric, "no m'importava morir, el que em feia por era com"

El monstre es va menjar i va dominar tant l’Enric que va acabar abandonant a la seva dona i al seu fill d'un any per a poder “consumir tranquil·lament”. “No m'identifico per a res amb aquesta persona”, admet. L'addicció i les “decisions impulsives” van acabar també per “arruïnar” a la seva família: “La meva mare no pagava la hipoteca… Sempre em donava diners fins que ja no va haver-hi més i ens vam quedar al carrer”, se sincera.

Les famílies, preses de la bèstia

Els familiars i éssers estimats, com subratlla la Noelia García (CT La Garriga), filla d'addicta, també pateixen les conseqüències de l'addicció; és el que s'anomena coaddictes. "És una malaltia que afecta el que la pateix, però també tot el seu entorn més pròxim", apunta. Per ajudar-los, el centre La Garriga ofereix teràpies familiars i de parelles perquè aquests, com va fer ella durant la recuperació de la seva mare, entenguin la malaltia i puguin crear un "entorn no perjudicial" per al malalt.

Roger i Soldevilla assenyalen, però, que aquest entorn no ha de "sobreprotegir" l'addicte, sinó confrontar uns certs comportaments perquè comprengui realment que el Minotaure el domina i s'adoni del problema. "Si hi ha un moment que no dius prou, estàs estimant-lo malament", assegura la Beatriz, "perquè li permets continuar consumint et converteixes en còmplice". Aquests xocs inicials, puntualitza l'Alfonso Santos, addicte en recuperació i fundador de Adictalia, acabaran per construir una "millor relació" si el malalt es recupera, com l'Enric, que va poder reparar el vincle amb el seu fill en escapar del laberint.

La teràpia, el fil d'Ariadna

Les sessions de grup van ser la salvació de tots dos; el fil d'Ariadna que els va mostrar la sortida d'aquell embull de drogues del qual eren presos. "Em vaig assabentar que l'addicció era una malaltia en els grups i per a mi va ser una gran alegria... Creia que era mala persona", assegura Santos. En aquesta línia, estan agraïts del seu últim consum per no matar-los i obligar-los a parar: "Em van dir que ja no podia consumir més perquè el meu cos segurament no ho toleraria i llavors vaig recórrer de nou a aquest lloc on ja vaig estar i sabia que la gent es mantenia neta", explica l’Enric recordant la seva arribada a Narcòtics Anònims després del seu ingrés hospitalari.

"Em van dir que ja no podia consumir més perquè el meu cos segurament no l'anava a tolerar"

Al principi, no va ser fàcil. "Una persona que fa 20 anys que consumeix porta un retard de consciència. Hi ha gent que deixa de consumir i no sap tenir parella perquè mai n'ha après", assenyala Santos. No obstant això, l'Enric va comprendre que, després d'una vida tapant les emocions amb la droga, havia de "desaprendre" per tornar a aprendre a gestionar els sentiments i controlar així els impulsos del Minotaure. "Les drogues em van prometre una vida diferent, però van acabar tancant-me en la mateixa habitació en la qual jugava només de petit, perquè era la meva única manera de consumir", reconeix l'Enric.

Experiències com aquesta van servir a en Carlos, que ho havia provat tot per deixar les drogues, a entendre que hi havia llum al final del túnel: "L'ajuda d'altres addictes ha resultat ser el suport més gran que he tingut en la meva vida". Els mateixos que fa anys l'haguessin convidat a entrar al laberint són els que li van mostrar la sortida a través de les teràpies de grup i una rehabilitació que li permet estar inserit en la societat.

Aquest efecte mirall, gràcies al qual els nous membres veuen possible una vida diferent, també serveix als més veterans per recordar-los el seu passat i que l'addicció és una malaltia crònica, progressiva i mortal. Malgrat haver sortit del laberint, l'Enric assegura que els addictes han de viure "en un estat d'alerta": "Hem de matar un lleó cada dia", conclou. Però ja no estan sols davant del Minotaure: ara compten amb els fils d'Ariadna, siguin els telèfons o les sessions grupals, per no tornar a perdre's.

Per a qualsevol consulta sobre drogues, tant problemes de drogodependència com informació, podeu trucar al telèfon de Línia Verda (900 900 540) de dilluns a divendres de 9 h a 20 h, el servei d'informació, orientació i atenció personalitzada adreçat a qualsevol persona major d'edat.