LA BARCELONA MÉS UNDERGROUND

QUÈ VOL DIR SER UNDERGROUND?

Hi ha diverses maneres d'entendre aquest concepte, però, com diu Fortuny "l'underground és la manera de donar resposta al que mana". En Jaume, de la banda mallorquina de Tebals, puntualitza que aquest concepte existeix perquè "tots hem sigut joves i hem volgut fer música diferent de la que hi ha".

Animales de Ámbito Social considera que l’Underground és un "concepte il·lusòri" sovint condicionat pels números i estadístiques dels artistes. El grup barceloní assenyala que per a ells, la pertinença a l'underground la determina el fet de "començar amb recursos diferents dels d'una discogràfica o el suport d'un estudi".

Bala Klava coincideix en la idea que underground no equival a "que t'escoltin tres persones", Germán, bateria del grup, considera que aquest concepte artístic es basa en el fet "d'arriscar-te tu mateix a portar el teu missatge artístic amb dignitat".

El concepte de la comercialització és el que a vegades pot xocar amb aquest terme. En aquest sentit, Sobregnosis esmenta que la comercialització en si mateixa no és negativa però depèn de l’actitud i els valors que l’acompanyen. 

I QUÈ FEM AMB EL MAINSTREAM?

El triomf de gèneres com el reggaeton, el dembow o el trap, es deu principalment als ritmes, els quals "ajuden molt en un context juvenil i festiu", esmenta Fortuny. La raó per la qual l'hegemonia dels gèneres urbans és tant duradora, és perquè "els artistes són punters, hàbils i no es queden en un so fix".

El corrent majoritari sempre ha tingut la seva altra cara de la moneda, el que es coneix com a música "alternativa" o "underground". Alguns dels artistes d’aquest últim ecosistema musical són crítics amb el que predomina a les discoteques, ja que consideren que "està buit de contingut". El grup de Sobregnosis critica que la majoria d'artistes veuen el benefici econòmic com a fi últim del seu art: "si no poses l'art al centre deixes de ser un artista i esdevens més aviat un empresari" afegeix en Roger, el bateria.

Tebals, també es mostra crític amb el fet que certa part del reggaeton es faci exclusivament amb una finalitat econòmica. "No em ficaré amb ningú per guanyar pasta amb sa música perquè al final jo també en vull, però no fins es punt de sacrificar es meu art per aconseguir-ho", puntualitza el Jaume, el baixista.

Animales pensa que sovint aquests estils musicals només se centren en l'entreteniment i han abandonat la cerca de sentiments. Tot i això, creuen que és un error negar la música actual.

Bala Klava prefereix mirar-s'ho des d'una altra perspectiva, pensen que el mainstream genera un espai perquè els altres gèneres sonin més originals. Però coincideixen amb Animales que ser mainstream no vol dir fer música per a un públic reduït. "Hi ha propostes que estan ben fetes i per aquesta mateixa raó es fan mainstream", afegeix la Natàlia, baixista del grup.

La formació de queer-punk Ruïnosa y las Strippers de Rahola veuen amb bons ulls l'existència del mainstream musical actual, "com més cosa hi hagi -i si és respectuosa- millor. Al final cadascú té els seus gustos sigui algú més rocker o més reggaetoner" esmenta l’Anna, baixista del grup. El Jaume, vocalista de Ruïnosa, afegeix: "si la música té alguna cosa singular, es tracti del gènere que es tracti, nosaltres ho apreciarem". Tebals tampoc es tanca "si algun dia volem fer un reggaeton el farem, vull dir sa meva alarma per despertar-me és Tego Calderón així que cap problema" afegeix en Carlos, teclista de Tebals.

ES POT VIURE DE LA MÚSICA?

El sector de la música, és com molts altres, un espai bastant precari. Les principals dificultats de les bandes juvenils giren entorn de la manca de temps i de recursos econòmics. La major part del que generen en les seves actuacions, ho reinverteixen en futurs concerts o gravacions. "Gravar a un estudi no és barat, els últims tres temes ens van sortir per 400 pavos", explica Roger de Sobregnosis. 

Sempre estarà present també la qüestió del temps disponible a invertir, "el temps d'assaig sempre es veu reduït perquè tens un compromís, un examen, la feina". En aquest sentit, la crítica de Balaklava coincideix amb Sobregnosis, tal com esmenta Albert, guitarrista del grup: "El que és difícil és ser pobre", referint-se que cadascú té les seves qüestions personals diferents, que determinen la quantitat de temps "que pots dedicar al teu projecte".

La major part dels grups de l'underground barcelonès fan els seus concerts a sales, bars musicals i casals de joves com ara la Sala Meteoro o l'Espai Fontana i centres socials okupats i autogestionats. Ruïnosa és el principal grup que actua en locals afins al col·lectiu LGTBIQ i avisen que la majoria d'aquests espais "no estan materialment capacitats per a dur a terme un concert", com a conseqüència "hi ha menys espais de punk per al col·lectiu".

La publicitat i l'anunci de concerts també queda sota gestió dels grups, la majoria d'ells contacten coneguts i persones externes per a la preparació dels cartells. El merchandising sembla ser una bona via per a obtenir ingressos. Bandes com les Strippers de Rahola produeixen i distribueixen les seves pròpies samarretes. Sobregnosis han optat per muntar i vendre CDS físics.

La cooperació té una forta presència a l'escena musical underground, prova d'això és el Sarnafest, un projecte de festival underground amb la presència de sis grups, organitzat i gestionat pels mateixos integrants.

"Quatre drags en un escenari ja és política"

Es defineixen com a banda subnorpunk travesti i van néixer després de la pandèmia amb la intenció de gravar un videoclip. Dos anys després han acabat fent Queer Punk, escrivint una obra de teatre i somiant amb una gira, "som actors i el que volem és viure del show", explica l'Anna. Tot i que no ho van parlar, des del primer moment van saber que no podien sortir a l'escenari d'una altra manera que no fos travestint-se.

La seva música busca l'humor, "mentre les lletres sonin macabres, guarres i esperpèntiques estaran bé". Són conscients que la seva banda va lligada amb un discurs polític molt fort, però a dalt de l'escenari només volen passar-s'ho bé. "Som un grup LGTB, però no fem lletres combatives ni polítiques", diu en Marcel. "Jo com a Jaume ja faig política, com a Ruïnosa em vull divertir", apunta el cantant.

El show el munten elles soles des del maquillatge, que tarden dues hores a fer-se, fins a les cançons pensades per divertir al públic. Amb la seva presència escènica es mengen l'escenari i creen una atmosfera que enamora a aquells que les escolten.