^{_{LAIA AGUILAR, ESCRIPTORA I GUIONISTA}}

Wolfgang ha traspassat fronteres i ja és la segona pel·lícula en català més taquillera de la història. El relat d’un nen que ha de digerir el dol de la seva mare ha tocat la fibra de l’espectador. L’autora del llibre convertit en film, Laia Aguilar, recull a la trama tot allò que per ella és la cultura: obrir finestres i replantejar-se mons. Parlem amb l’escriptora i guionista d’èxit, llengua i precarietat.

··· Com estan rebent les bones crítiques de Wolfgang?

Estem molt contents. La pel·lícula tenia vocació comercial i l’objectiu era anar als cinemes, però no ens esperàvem que hi hagués tanta gent a les sales. El primer cap de setmana va ser espectacular perquè vam fer història. Va ser l’estrena més espectacular que hi havia hagut a Catalunya i ens hem anat mantenint molt bé.

··· Per què tria un personatge com en Wolfgang?

Jo no volia fer una pel·lícula o un llibre sobre un nen amb altes capacitats ni sobre un nen i la relació amb el seu pare. El que volia fer era una pel·lícula sobre un nen que està intentant digerir un dol que és incomprensible per ell. Aquí per mi està el focus de la novel·la i també de la pel·lícula. La part de la música té un punt autobiogràfic meu: jo no soc cap talent extraordinari, només tocava el piano, però vaig voler que la música fos una peça clau del personatge perquè ens ajuda a transmetre les emocions d’aquest personatge que, a vegades, li costa expressar-se emocionalment.

··· Com ha estat treballar amb altres guionistes essent l’autora del llibre?

Jo he intentat aportar l’essència del personatge, del sentiment que arrossega en Wolfgang i la història amb el seu pare, que és la trama principal del llibre. Els altres guionistes també han aportat punts de vista interessants i ho hem acabat fent els quatre.

«Si un escrit pot ajudar a visibilitzar un col·lectiu, hi estic a favor»

··· Quina responsabilitat social sent com a escriptora?

Tot el que s’escriu després es llegeix i, per tant, arriba a les persones. Conté un missatge i fa que la gent pensi, es qüestioni i es posicioni. Si un escrit en acabat pot ajudar a visibilitzar un col·lectiu, hi estic a favor. Cal intentar tractar aquests temes amb respecte, sensibilitat i cura, però alhora defensant la idea que això ha de poder ser ficció.

··· El món de la literatura és més precari que el del guió?

Són dues realitats que no tenen res a veure. M’agradaria que es pogués viure de l’escriptura sense més ni més. Però costa, s’han de vendre molts llibres i es llegeix poc. Tot i això, no em puc queixar perquè Wolfgang, és una novel·la que s’ha llegit moltíssim entre els joves. He escrit llibres que s’han llegit, però, tot i això, veig que s’ha de picar molta pedra.

··· Li agradaria dedicar-se només a la literatura?

M’agrada més escriure llibres que guions, però la literatura és solitària. Quan he estat tancada a casa escrivint he trobat a faltar molt treballar en equip fent guions. Combinar tots dos gèneres per mi és perfecte. A més, ara estem en un moment molt potent audiovisualment i m’interessa estar-hi.

«Abans teníem una mena de complex de dir “el català no arribarà enlloc”. Ara penso tot el contrari»

··· Les noves plataformes han fomentat el consum de la cultura?

A Catalunya, estem en un moment en què l’audiovisual ho està petant més fort que mai. Que hi hagi tota mena de productes, des del més "autoral" fins a un cinema comercial és molt positiu i cal aprofitar-ho. Abans teníem una mena de complex de dir “el català no arribarà enlloc”. Ara penso tot el contrari. Pots fer un producte fet aquí i després s’exporta a altres països: del català al món.

··· Quan escriu en català ho fa amb consciència de mantenir la llengua o és un acte natural?

Com que la literatura és tan íntima és un acte que em surt natural. Una ha d’escriure amb la seva llengua materna, el que li surt de dins. Però també m’agrada de reivindicar el català i mantenir viva la llengua.

«Les dades respecte a la literatura juvenil són molt esperançadores»

··· Segons el Ministeri de Cultura, ara mateix els joves entre 14 i 24 anys són els que més llegeixen. 

Últimament, tinc la percepció que els joves cada vegada estan llegint més i això fa molta il·lusió. Aquests joves lectors seran els lectors del futur. Són els més importants. El món dels adults costa més, però les dades respecte a la literatura juvenil són molt esperançadores.

··· Com valora si un llibre seu ha tingut èxit o no?

És una pregunta difícil. Sempre penso que per a mi l’èxit és arribar als lectors i que s’emocionin llegint el meu llibre. És quan vaig a una escola i em trobo un nen que no és lector, que s’ha llegit Wolfgang o Juno, s’ha emocionat i li ha obert una petita porta a continuar llegint i tirant endavant. M’enduc molt l’èxit a l'àmbit personal, més que a dades, xifres, números o crítiques.

··· Quin pes tenen els premis literaris?

Hi ha premis lligats al prestigi i hi ha premis lligats purament a l’èxit comercial (que ajuden a vendre més llibres, en definitiva). Crec molt més amb l’escriptura com a carrera de fons, de trajectòria llarga i pausada. Com a lectora em passa el mateix. A l’hora de triar un llibre em refio més de l’autor o de l’editorial que publica el llibre, que no pas d’un premi literari en concret.

··· I per acabar… Què és per vostè la cultura?

La cultura és aliment, és ànima. No entenc la meva vida sense cultura. Per a mi, l’escriptura, llegir, veure bones pel·lícules i anar al teatre és una necessitat. T’obre una finestra, fa replantejar-te mons, pensar sobre tu mateix i sobre la teva vida. És una finestra al món.