L'últim tros de terra abans de la pista
L'ambició de creixement de l'aeroport del Prat reobre la vella ferida del delta del Llobregat
Mentre Aena i l'administració pública pugnen per l'augment de capacitat i les connexions internacionals de l'aeroport, les entitats ecologistes i veïnals hi veuen la destrucció d’un espai natural, més pressió sobre el territori i un model econòmic que ja està transformant la vida del Prat.
"A mi, de la Ricarda, només em trauran amb els peus per davant"
Luis Martínez porta 85 anys sent el masover de la finca de la Ricarda; hi ha viscut tota una vida. Ara en té 99 i continua formant part d’un paisatge que coneix gairebé tan bé com a si mateix: l’estany, els camins, les pinedes i les cases de camp.
Les seves paraules, lluny de ser una declaració política, parlen d’una relació amb la terra que transcendeix els mapes d’infraestructures i les xifres d’inversió. A pocs centenars de metres, l’aeroport del Prat continua creixent: la proposta actual preveu allargar la tercera pista cap al mar, construir una nova terminal satèl·lit i ampliar la capacitat de l’aeroport per tal de convertir-lo en un gran centre de connexions intercontinentals. La pista, però, no avançaria sobre un espai buit: al seu davant hi ha La Ricarda, un dels paratges més singulars del delta del Llobregat.
La pregunta que travessa aquest conflicte és senzilla:
Què ha de desaparèixer perquè l’aeroport creixi?
Una ampliació que encara no es materialitza
La proposta d’Aena es concentra en dues actuacions principals. La primera, l’allargament de la tercera pista —la més propera al mar— en uns 500 metres. La segona, d'altra banda, és la construcció d’un nou edifici satèl·lit connectat amb les terminals actuals mitjançant un túnel.
El projecte també preveu actuacions a les terminals T1 i T2, així com una reorganització general de l’aeroport. L’objectiu és augmentar la capacitat de la infraestructura i reforçar Barcelona com a lloc de "connexions intercontinentals".
La xifra que apareix en els documents i comunicats institucionals és d’entre 75 i 80 milions de passatgers anuals, per sobre dels prop de 55 milions de capacitat actual. La inversió global anunciada se situa al voltant dels 3.000 milions d’euros. La proposta, però, encara no és una obra autoritzada. El projecte es troba en una fase de planificació i d’estudis ambientals, en què Aena ha encarregat la redacció del nou Pla Director i els informes necessaris per portar la proposta davant les institucions europees.
L’ampliació haurà de superar diferents fases: la planificació aeroportuària, l’avaluació ambiental, la revisió de la normativa europea i, finalment, l’aprovació definitiva del projecte.
En vermell, les zones que es veuran directament afectades per l'ampliació de l'aeroport: l'allargament de la tercera pista es farà en detriment de l'estany de La Ricarda, mentre que al nord de l'aeroport s'hi construirà la ciutat aeroportuària amb noves estacions de metro, hotels, restaurants, centres comercials i oficines.
En verd, la zona actual d'espai protegit.
En rosa fúcsia, les zones que Aena proposa protegir com a compensació pels danys del projecte actual. D'aquestes, en rosa clar, les que coincideixen amb zones que ja s'haurien d'haver protegit durant l'ampliació del 2004; i en marró, les que encara estan pendents de protegir del 2006.
La pista i el llac
El punt més polèmic, doncs, és l’allargament de la tercera pista. Sobre el paper, la infraestructura necessitaria més que una franja d’asfalt: també requeriria zones de seguretat, carrils de rodament i sistemes d’il·luminació.
La Granja de La Ricarda (Guiomar Sanz)
La Granja de La Ricarda (Guiomar Sanz)
D'aquesta manera, està previst que la nova infraestructura afecti no només els marges de La Ricarda, sinó que trenqui físicament el sistema de l’estany i el seu entorn.
Considerant la documentació ambiental i les explicacions institucionals a l'abast, sembla evident que el projecte compta amb la disposició dels espais protegits del delta per al seu desenvolupament. En resposta, les entitats contràries alerten que l’impacte no es pot calcular només en hectàrees: la continuïtat ecològica entre les diferents zones humides d'aquest antic braç del riu Llobregat tornat estany litoral també es veuria afectada.
A escassos metres de la finca de La Ricarda hi ha la Casa Gomis, una obra del racionalisme català que forma part del patrimoni arquitectònic del delta. El Ministeri de Cultura la va adquirir l’any 2025 amb l’objectiu de conservar-la i obrir-la a activitats culturals.
Un paisatge entre la memòria i la infraestructura
Manuel Bertrand ens rep a la finca familiar. Des de la carretera del camí de la platja (de fama local al Prat), només s'albira una façana vella envoltada de bosc. Un cop dins de La Ricarda, però, apareixen els camins, els camps, les cases dels diferents membres de la família Bertrand, l’estany i les restes d’una activitat agrària que durant dècades va ser part fonamental de la vida del delta.
La finca té més d’un segle d’història familiar. Manuel explica que ell hi va arribar amb pocs dies de vida i que hi ha passat bona part dels seus 71 anys.
"Jo, als 7 o 8 dies de néixer, ja era aquí. Vaig néixer el 5 d'agost i, només sortir la meva mare de la clínica, com que era agost, ja vivien aquí."
Fotografia familiar de la familía Bertrand (Cedida)
Fotografia familiar de la familía Bertrand (Cedida)
En aquella època, les millors zones de la finca es destinaven als cereals i l'alfals, amb una explotació que permetia diverses tallades al llarg de l’any. Amb Manuel Bertrand I, rebesavi de Bertrand, l’activitat agrícola va anar incorporant maquinària i avançant cap a una "explotació més mecanitzada".
Més enllà de la faceta agrícola, però, Bertrand veu La Ricarda com una suma d’elements concrets que construeixen la història de tota una vida: la barca del seu avi, els dinars familiars, el camí fins a l’aigua, els camps, la platja que abans arribava més endins i les cases que es van construir al llarg de diverses generacions. “Sembla un altre món, un altre poble, no?", comenta, passejant per la vorera de l'estany.
Aquesta és, precisament, la gran contradicció de la ubicació: l’aeroport està a tocar, però no forma part de la lògica visual de La Ricarda. Des de dins, l’aeroport apareix com una presència constant i alhora llunyana.
Paisatge que es veu des de la casa de Bertrand (Paula Castro)
Paisatge que es veu des de la casa de Bertrand (Paula Castro)
Jardi de la casa de Bertrand (Paula Castro)
Jardi de la casa de Bertrand (Paula Castro)
Jardí de la casa familiar (Paula Castro)
Jardí de la casa familiar (Paula Castro)
"Aquí ja no hi ha res. Quatre carpes i prou"
Quan Bertrand era petit, diu, l’estany estava ple de peixos i ocells. Amb la construcció de la tercera pista, l’entorn ha anat canviant: "Aquí recordo que anaves amb la barca i et sortien estols d'ànecs d'entre les canyes. Era preciós perquè se't posaven a volar davant de la proa de la barca".
Ara, explica, queden poques aus i gairebé no hi ha peixos: "No veuràs ocells. A part dels pardals", afegeix.
"Amb els peixos passa igual: et saltaven dins la barca o et passaven per sobre dels esquís aquàtics. Estava ple a vessar. Ara, en canvi, no hi ha res. Quatre carpes i prou".
El teixit veïnal: "Prioritzar els diners per davant de la vida"
Al Prat, l’oposició a l’ampliació s’organitza a través de diverses plataformes. Entre aquestes hi ha Ni un pam de terra, formada principalment per veïns del municipi, i Zeroport, que agrupa entitats socials i ambientals contràries al creixement aeroportuari.
En Marcel és un de molts veïns que formen part de l’assemblea de Ni un pam de terra. Explica que la plataforma no es va crear només contra l’ampliació, sinó per defensar el conjunt del delta: "Portem ja uns anys aquí, reivindicant la defensa d'aquests espais naturals", assevera.
Per a Marcel, l’aeroport no és un projecte aïllat, sinó que pertany a un model de transformació del municipi que també inclou hotels, pressió sobre el lloguer, canvis en el comerç i més dependència del turisme.
Primera manifestació de Ni un pam de terra (Cedida)
Primera manifestació de Ni un pam de terra (Cedida)
"Veiem com es va transformant aquest municipi, com el model econòmic posa per davant els diners, o sigui, que prioritza els diners per davant de la vida"
Els efectes, d'aquesta manera, no es limiten a la biodiversitat; també afecten la vida quotidiana dels veïns i la identitat del municipi. "És una amalgama de coses que fa que hi hagi una pèrdua de la identitat simplement per diners", resumeix.
Un delta que ja no pot absorbir més
Les entitats contràries consideren que el delta del Llobregat ha assumit massa infraestructures: l’aeroport, carreteres, zones industrials, urbanitzacions i ampliacions anteriors.
La crítica d'en Marcel no se centra només en la destrucció de La Ricarda, sinó en la suma de transformacions que han anat reduint el territori agrícola i natural: "Al final estem perdent territori verd, territori cultivable, per acumular més i més i més població a una zona on, per cert, la qualitat de l’aire és pèssima".
També qüestiona la promesa de creixement econòmic associada a l’ampliació. Segons el seu punt de vista, el projecte pot generar feina, però no necessàriament ocupació estable ni ben remunerada.
Tractor antic a la sortida del mas de Can Jaume el Bitxot (Guiomar Sanz)
Tractor antic a la sortida del mas de Can Jaume el Bitxot (Guiomar Sanz)
"El creixement econòmic portarà feina? Sí, però serà feina precària, i dependrem del turisme"
Des de l'assemblea també apunten als plans de transport públic; mentre es projecten connexions pensades per facilitar l’arribada de passatgers a l’aeroport, diu, els treballadors continuen patint les deficiències de Rodalies. "Pels turistes, tot. Ara, tota la gent treballadora que anem amb el transport públic a treballar, portem patint el servei de Rodalies sense cap millora des de fa molt de temps", afegeix.
Per a Ni un pam de terra, així doncs, el conflicte aeroportuari és inseparable del model de mobilitat, habitatge, turisme i alimentació.
La veu dels qui treballen la terra
"Si no pots fer una agricultura convencional, no pots vendre com a zona urbana o com a zona d'indústria de diners, aquest terreny no val res
Agustí García: la pressió de la ZEPA i els "jardiners de Barcelona"
Agustí García Segovia, de 46 anys, és pagès del Prat de tota la vida i actualment presideix la cooperativa agrícola. Per a ell, la principal amenaça del sector no és l'ampliació de l'aeroport —una obra que dona per feta perquè "els polítics ho tenen claríssim"— sinó la normativa ambiental que recau sobre els conreus: la ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).
"A nosaltres el que més ens complica la vida és la zona ZEPA. Ara mateix és més complicat això que l'ampliació de l'aeroport".
La normativa ZEPA, amb la finalitat de protegir les aus silvestres i migratòries, imposa restriccions severes sobre activitats com la collita o el regadiu. Per aquest motiu, l'Agustí ha de construir el seu magatzem agrícola a Sant Boi perquè les normatives de protecció li impedeixen fer-ho al Prat. Mentre la pagesia tradicional queda devaluada i bloquejada, denuncia que zones com les Filipines van ser comprades fa dècades per grans empreses per fer-hi hotels, anticipant el creixement de l'aeroport. Davant d'això, demana una "reparcel·lació" equitativa per a tots els propietaris.
Sobre les compensacions mediambientals que proposa Aena, García es mostra contundent:
"Ens tenen com si fóssim tontos. Nosaltres estem aquí aguantant com a jardiners de Barcelona, i no ens tenen en compte per a res".
Des de la cooperativa, així doncs, denuncien que l'ecologisme que tant s'oposa a l'aeroport no pot prosperar si condemna a la inviabilitat els treballadors que mantenen viu el delta.
Part de darrera d'un vehícle del Pagès del Remolar (Paula Castro)
Part de darrera d'un vehícle del Pagès del Remolar (Paula Castro)
Collita per vendre al Mercat del Pagès (Paula Castro)
Collita per vendre al Mercat del Pagès (Paula Castro)
Paradeta del Rebost del Pagès, durant el Mercat del Pagès del Prat els dissabtes (Paula Castro)
Paradeta del Rebost del Pagès, durant el Mercat del Pagès del Prat els dissabtes (Paula Castro)
Paradeta del Mercat del Pagès (Paula Castro)
Paradeta del Mercat del Pagès (Paula Castro)
Del camp a la taula, també la perspectiva
En una línia similar, Manuel Torres, pagès i fundador de la Granja avícola Torres, aporta una visió de primera mà que trenca amb el discurs habitual del sector: defensa la presència de l'aeroport, sense renunciar a reivindicar el valor del sòl agrícola.
"Qui treballa les terres no està tan en contra de l’aeroport com la gent del poble que no viu del camp"
Així doncs, Torres sosté que l'aeroport ha estat el pilar del desenvolupament del municipi: "Si l'aeroport no estigués al Prat, el Prat no seria el que és avui", recalca.
El terreny on inicialment va construir la granja Torres, que llavors era a Sant Ribes, va ser expropiat per la primera ampliació. "A mi em va enxampar just al centre. Però que els ho preguntin als de les Cases de les Palmeres, si els va portar perjudici aquella expropiació, perquè fins llavors ells no havien tingut escriptures dels habitatges. Llavors es van fer les escriptures", relata Torres.
L'anàlisi del granger s'estén també a La Ricarda, un espai natural que, malgrat la seva altíssima protecció, considera totalment desconnectat de la vida quotidiana de la població del Prat: "Per visitar-la avui dia cal demanar permisos i seguir recorreguts estrictament establerts", assevera. Aquest aïllament, afegeix, contrasta profundament amb els seus records de joventut, quan l'espai formava part del paisatge obert del poble.
"La Granja de La Ricarda és un lloc prohibit. Jo anava caminant des d'allà on em donés la gana, a La Ricarda... Però érem lliures, ni tan sols havíem de demanar permís"
Torres adverteix que la defensa del territori no pot limitar-se a blindar espais naturals, sinó que requereix condicions per mantenir l'activitat econòmica. Actualment, assegura, el Parc Agrari està infrautilitzat: "Sabeu quina part d'aquesta zona de reserva agrícola s'utilitza actualment per a l'agricultura? No arribarà al deu per cent". El conflicte, així doncs, pren una nova dimensió quan es planteja que no és només quanta terra queda, sinó qui la pot treballar i en quines condicions.
Les compensacions ambientals: reparar o substituir?
El projecte ,preveu mesures de compensació ambiental. Una de les fórmules plantejades és crear o restaurar altres espais naturals per compensar les hectàrees afectades. Les entitats contràries consideren que aquesta operació no pot reproduir la complexitat de La Ricarda, i posen en dubte que es pugui reconstruir artificialment un ecosistema amb les mateixes característiques. "Crear un llac artificial en un altre lloc no és el mateix. A Cal Arana ja ho van fer, però no es pot comparar" assevera Marcel.
La pregunta que sorgeix llavors és si una nova zona humida pot tenir el mateix valor que un estany litoral amb una història ecològica i territorial pròpia. "Les propostes de mesures compensatòries considerem que són insuficients, els propis biòlegs ho diuen", afegeix el portaveu.
Malgrat tot, el projecte haurà de demostrar que les indemnitzacions compleixen els requisits ambientals exigits per les institucions competents. Més enllà de la tramitació, però, els sectors oposats plantegen un dubte confluent: si els ecosistemes són interdependents, es poden separar les hectàrees afectades del conjunt del Delta?
La manifestació del 20 de setembre
El conflicte tornarà al carrer aquest diumenge amb la manifestació convocada per Zeroport i altres entitats socials i ambientals, sota el lema: "No a l’ampliació de l’aeroport".
La convocatòria vol recordar que el projecte encara no està tancat i que resten fases decisives abans que es pugui convertir en una obra. Els reclams de les entitats inclouen la protecció efectiva de La Ricarda, el Remolar i el conjunt del Delta. També rebutgen que l’ampliació es presenti com una necessitat inevitable i defensen alternatives basades en la millora del ferrocarril, la coordinació dels aeroports catalans i la reducció de la dependència del turisme massiu.
Per a les plataformes, el fet que el projecte es trobi en una fase més tècnica no vol dir que el conflicte s’hagi aturat. Al contrari: és ara quan es decideixen els detalls que marcaran l’impacte final.
Un futur entre l’aeroport i el Delta
La proposta d’ampliació avançarà durant els pròxims anys entre estudis, informes, negociacions i decisions administratives. Si rep totes les autoritzacions, les obres encara quedarien lluny. Això no obstant, al Prat, el futur ja es discuteix en present.
Mentre els partidaris de l’ampliació hi veuen més connexions, més capacitat i més activitat econòmica, les entitats contràries hi veuen una intensificació d’un model que ja està generant problemes d’habitatge, contaminació, soroll i precarietat.
I a La Ricarda, Lluís Martínez contempla amb resignació un paisatge que, en 99 anys, ha anat perdent aigua, camps, ocells i peixos al mateix temps que l’aeroport guanyava avantatge sobre el terreny.
Estany de la Ricarda (Paula Castro)
Estany de la Ricarda (Paula Castro)
Antiga granja de La Ricarda (Cedida per la família Bertand)
Antiga granja de La Ricarda (Cedida per la família Bertand)
Built with Shorthand