Independència sobre rodes
La història de la Lucía, una jove de 20 anys amb una afectació als músculs, l'espasticitat
La Lucía, una jove de 20 anys, té una afectació als músculs que li produeix rigidesa, dificultant-li la mobilitat i no permetent certs moviments.
La Lucía ve de Villarrobledo, un poble del costat d’Albacete i fa 3 anys que va decidir venir a Barcelona per començar els estudis universitaris. Des de llavors, viu sola en una residència d’estudiants. Tot i les dificultats que això li pot comportar, ella des d’un inici sabia que volia mudar-se, ja que és una persona molt independent que constantment cerca nous reptes.
El reportatge pretén donar veu a la Lucía i a totes les persones que van en cadira de rodes, especialment les persones joves; normalitzant les seves vides i mostrant tot el que poden fer soles. També pretén mostrar totes les complicacions que tenen per poder executar les mateixes activitats que persones que no van en cadira de rodes i el temps que hi dediquen, generant així una conscienciació en les persones que no ho vivim.
Crear una consciència col·lectiva de totes les coses que cal fer per aconseguir l’adaptabilitat i inclusió completa és especialment important avui dia, que tothom es pensa que ja està tot fet. Però per a algú que viu diàriament amb una discapacitat això no podria estar més allunyat de la realitat.
La Lucia a l’entrada de la seva residència d’estudiants. Ens convida a endinsar-nos en la seva vida.
En una cafeteria amb una amiga. Part del que defineix a la Lucía són les seves relacions: és una noia molt sociable, li encanta escoltar i parlar de les seves coses amb amigues.
Posant-se la moto per poder moure’s. La clau de la independència de la Lucía és poder comptar amb una moto que s’uneix a la seva cadira i li permet desplaçar-se amb facilitat.
Demanant l’ascensor per anar a la feina. Dintre la rutina de la Lucía, està anar a la feina per poder permetre’s la residència on està. Només pel fet de ser adaptada, el preu augmenta.
La Lucía i una amiga assegudes. Una al costat de l’altre, sense diferències reals però amb desigualtats físiques.
Guardant la compra del mes. L’autonomia de la Lucía és completament possible, però molt més dura que d’altres. Intentar arribar a l’altre cantó de la taula és més complicat des d’una cadira.
Posant la rentadora mensual. Tot i semblar una tasca simple, el transport de la roba és tot un repte. Arribar a posar-la dins la màquina és un esforç i una inversió de temps.
Entrenament de cames i braços. La Lucía entrena quinzenalment per guanyar força i poder realitzar les tasques diàries de forma autònoma i el més fàcilment possible.
Maquillatge per carnaval. L’art és la forma en què la Lucía s’expressa amb la resta i amb ella.
Concert de Nerve Agent. El que més li agrada a la Lucía, com a qualsevol jove, és sortir de festa i escoltar música. I aquest grup és del seu poble i sempre li recorda casa.
Built with Shorthand