La història del Júpiter en defensa de la llibertat
El club gris-i-grana és una de les entitats més estimades del futbol català per la seva narrativa durant el segle XX
“El Júpiter va ser un club molt perseguit per ser fidel a les seves idees, projectes i valors”. Amb aquesta frase, el president del C.E. Júpiter, Joan Rión, explica la història d’una entitat esportiva marcada per la repressió del segle XX a Espanya. Des de la dictadura de Primo de Rivera al 1923 fins a l’aixecament militar nacional l’any 1936, passant per la dictadura de Francisco Franco on la repressió més forta arribà durant els anys quaranta i cinquanta.
La fundació del C.E. Júpiter al maig de l’any 1909 de la mà dels germans escocesos Mauchan a l’antiga cerveseria Cebrián -on ara es troba l’orxateria ‘El Tío Che’ a la Rambla del Poblenou- marcaria l’inici d’un equip que reflectiria la història de la política catalana del segle passat.
Vídeo d'elaboració pròpia.
La Manchester catalana
El fum que ascendia lentament des de les xemeneies de les múltiples fàbriques per a confondre's amb els núvols és el que donava forma a principis del segle XX al barri barceloní del Poblenou. Abans, però, era una zona dedicada principalment a la pesca i la ramaderia fins que a finals del segle XIX va començar a créixer a un ritme vertiginós, gràcies a l’arribada del sector tèxtil. “Francesc Cambó va batejar al barri com la Manchester catalana”, explica Frederic Porta, periodista esportiu especialitzat en la història del Júpiter, en al·lusió al caràcter industrial i obrer del Poblenou.
La idiosincràsia del veïnat no va tardar a contagiar al Júpiter que va mostrar des dels seus inicis la seva ideologia anarco-sindicalista, obrerista i catalanista. Una clara mostra va ser el seu primer escut on es mostrava la bandera catalana i a dalt una estrella blava que recorda a l'actual estelada.
Aquesta tendència va provocar molts problemes al club anys més tard en un context on la inestabilitat política a Espanya ja es va fer notar a partir de la Setmana Tràgica (1909), que va derivar en la derrota de l'exèrcit espanyol a Annual, localitat marroquina, l’any 1921. El cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera al 1923 com a conseqüència de la derrota al Marroc fou la primera pedra en el camí del conjunt català.
La repressió política i la Segona República
La dictadura del capità general de Catalunya va perseguir als moviments anarquistes i, per tant, el Poblenou es va veure afectat per les mesures estatals. El Júpiter va haver de canviar el seu escut perquè el que tenia inicialment es considerava massa semblant a la bandera independentista catalana, segons les autoritats de l’època. Una corona presidia el nou emblema amb barres grises i vermelles, i es va passar a una forma triangular en comptes de rodona.
No obstant això, esportivament no li anava del tot malament. “Paradoxalment, i malgrat la repressió que patí durant la dictadura de Primo de Rivera, el Júpiter va viure durant els anys vint alguns dels principals èxits esportius de la seva història”, explica Ramon Usall en el seu llibre, Futbolítica. La proclamació com a campió d’Espanya de segona categoria al 1925 n’és un bon exemple.
Quan mor Primo de Rivera l’any 1930 i un any després arriba la Segona República, el Júpiter va poder respirar una mica més tranquil. L’acte de restitució de l’escut amb el llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, al 1931, a qui van entregar-li una insígnia d’or i brillants, va donar-li momentàniament una altra vegada la personalitat al club, gràcies al nou context polític: “L’escut és un signe que representa l’entitat. Quan te'l tornen, és com si et retornessin part d’allò que et van treure”, afirma Frederic Porta. És en aquesta època quan el Júpiter aconsegueix, el 1934, l’ascens a la segona divisió de la lliga espanyola, categoria en la qual es va mantenir fins a la temporada 1935-36.
"Tots els moviments reivindicatius del barri passaven per les trobades que es feien al camp. Tant pel que fa a sindicats, economats o trobades de mítings", explica el president Joan Rión. La lluita davant el cop d'estat militar al 1936 no va ser una excepció. És en aquest moment, quan sorgeixen diverses llegendes entorn dels jupiteristes que es congregaven a les files del sindicalisme-anarquista per lluitar contra l'intent colpista.
Aquestes faules estan vinculades al pistolerisme, al·ludint que els combatents anarquistes utilitzaven les pilotes de cuir del club per ficar-hi dins armes: "Això ha anat passant de pares a fills per simbolitzar el caràcter dels seguidors del Júpiter, però no hi ha cap dada que ho confirmi", diu Porta.
Durant aquest context bèl·lic, un dels futbolistes que més va destacar va ser Francisco Mañé, exporter del Júpiter i de l’Espanyol als anys trenta. Mañé va ser un jugador tan important pel club del Poblenou que avui dia es conserven fotografies seves al túnel d'entrada del Camp Municipal de la Verneda: "Durant la Guerra Civil, va enviar a la meva família a un poble, Monistrol de Calders (Barcelona), perquè al Poblenou cada dos per a tres hi havia bombardejos. Ell es va quedar lluitant al front amb la República i durant un període va fer també de guàrdia d'assalt", explica l'Alba Valenciano, besneta de l'exporter.
El Mundo Deportivo dedica una peça, “El lunes homenaje a Mañe”, a Francisco Mañé, exporter del C.E. Júpiter. Imatge cedida per la família del jugador.
El Mundo Deportivo dedica una peça, “El lunes homenaje a Mañe”, a Francisco Mañé, exporter del C.E. Júpiter. Imatge cedida per la família del jugador.
El ‘Xisco’, com li diu la seva família, també era obrer del barri del Poblenou i és un dels molts exemples de la repressió que va patir el Júpiter a causa del seu passat lligat a la resistència obrera, durant les dècades dels trenta i quaranta.
Frederic Porta considera que la Guerra civil i la postguerra són els fets que més van marcar la repressió esportiva i institucional del Júpiter. El periodista tarragoní destaca la falta de memòria històrica com un dels problemes per explicar el relat del club i recalca “la por a la repressió” com una de les causes de la pèrdua de documentació. Un aspecte amb el qual també està d’acord l’Alba: “Una de les qüestions fonamentals a l’hora d’estudiar la classe obrera i treballadora és que no arriben a l’arxiu. Hi ha una invisibilitat d’aquestes persones”. Així mateix, la guerra a Espanya va provocar que el Júpiter fes front a afusellaments d’alguns dels seus jugadors, com Carlos Ibáñez, qui “va ser afusellat al Camp de la Bota, precisament el terreny de joc que havia vist néixer l’equip del Poblenou”, exposa Usall.
El defensa, que també va jugar a l’Europa, el Catalunya, l’Oviedo i l’Espanyol entre les temporades 1930-31 i 1935-36, va afiliar-se a la CNT i a l'Ateneu Llibertari d'Acràcia. Ibáñez va ser acusat de formar part del Comitè de Txeques de la Sagrera i de cometre saquejos i alguns assassinats, fets en els quals no va estar present, segons un article de Xavi Silvestre pel web de TV3.
Una vegada acabada la guerra, el Júpiter va continuar patint amb la dictadura franquista. Des de la tornada a l’escut que havia lluït amb Miguel Primo de Rivera fins al canvi de localitat de l’estadi l’any 1948. Va passar del carrer Espronceda (al Poblenou) a la Verneda del barri de Sant Martí: el club quedava completament orfe dels seus orígens. Abans, però, el C.E. Júpiter ja havia jugat els seus primers partits de la història al descampat del Camp de la Bota.
Mapa d'elaboració pròpia
També, va veure com passava a denominar-se Club Deportivo Hèrcules per una temporada al 1940, canviant així el nom originari de l’equip: “Pel camí, l’equip va ser depurat a la postguerra, però volien convertir-lo en filial de l’Espanyol. Aquest no ho va acceptar perquè preferien no tenir filials”, comenta Frederic Porta. El periodista català assegura que “l’Espanyol no tenia cap problema amb el règim i de fet va reiniciar les activitats més ràpidament que altres clubs”.
Recuperar la memòria històrica per continuar viu
Imatge: fototerra.cat
El primer alè pel C.E. Júpiter va arribar al 1959. Aquest any, en plena dictadura, es va fer un gran pas per recuperar la memòria històrica de l’equip barceloní: tornar a vestir els colors gris i grana a la samarreta que tant l’havien distingit durant els anys vint. “Quedaven enrere així els colors verd-i-blanc de la samarreta que l’havien identificat durant la Segona República i el primer franquisme”, s’explica a Futbolítica.
No obstant això, per a Ramon Usall la restitució de la identitat va cobrar forma de debò quan els socis acordaren restaurar l’escut original després de la fi de la dictadura franquista, l’any 1989. D’aquesta manera, a partir del 1990, el Júpiter tornava a col·locar la bandera catalana i l’estel al seu escut. Els colors de la samarreta deixaven enrere la repressió de tants anys.
El jugador del C.E. Júpiter, Patrick Chico, lluint els colors gris-i-grana característic de l’equip. Imatge: Twitter (@CE_Jupiter)
El jugador del C.E. Júpiter, Patrick Chico, lluint els colors gris-i-grana característic de l’equip. Imatge: Twitter (@CE_Jupiter)
Actualment, el C.E. Júpiter manté viva la seva identitat històrica i continua sent una institució obertament antifeixista i catalanista: "Estem al barri i a la ciutat. La part esportiva és el motor i la manera d'arribar a molts llocs, però la nostra funció social és molt important. Som més que un club municipal i és rellevant que se'ns consideri una institució històrica que es manté fidel als seus ideals. Hem sigut l'única entitat esportiva a Catalunya reconeguda per la Real Orden del Mérito Deportivo", apunta Joan Rión.
El màxim mandatari del club de la Verneda considera que és primordial continuar divulgant els valors de l'entitat "amb les pròximes generacions i juntes directives", ja que "s'han de conservar i són una part molt important de la nostra essència".
Una manera de ser i treballar que aquesta temporada 2022-23 s'ha traslladat també als terrenys de joc, perquè l'equip va certificar al maig d'aquest any l'ascens a Primera Catalana.
Aquesta és la història d'un club que reflecteix la Catalunya del segle XX i que ha defensat les seves arrels durant dècades. Un equip que cada vegada que salta a la gespa no només defensa la seva porteria, sinó que també és reconegut per la seva motxilla del passat caracteritzada per la insígnia obrerista i catalanista.
En paraules del president, així és el C.E. Júpiter: una entitat "fidel als seus ideals" i "oberta a tothom".
Built with Shorthand