D'heroïnes climàtiques a emissores de CO₂
El sòl de les torberes irlandeses es va explotar durant dècades per generar energia. Anys més tard, Irlanda s’encamina a restaurar-les mentre combat contra l’extracció il·legal.
Molses verdoses i groguenques, plantes insectívores i el brunzit d’insectes, des de libèl·lules fins a arnes o papallones. Un conglomerat de flora i fauna que viu en zones pantanoses, on els aiguamolls donen vida a una biodiversitat molt particular.
A Irlanda, al voltant d’un 23 % del territori s’ha caracteritzat al llarg del temps per aquest tipus d’hàbitats, les torberes, que han esdevingut un llegat per al país, sobretot a les regions rurals.
“S’han convertit en una gran part de la cultura irlandesa i, per bo o per dolent, formen part del que som”, explica Ken Byrne, professor del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de Limerick i expert en investigació climàtica del sòl de la torbera.
Si bé més del 20 % d’Irlanda continua sent territori torbera, la biodiversitat que hi hauria d’habitar s’ha anat degradant. Ara, al voltant del 80 % de les torberes irlandeses es troben en estat de degeneració. És el que Byrne, originari de Rathangan (Kildare) —de la zona rural del país—, descriu com el vessant “negatiu” que també forma part d’Irlanda.
"Les torberes s'han convertit en una gran part de la cultura irlandesa i, per bo o per dolent, formen part del que som"
Segons explica, on va créixer, la gent treballava extraient torba —un material vegetal que s’origina a les torberes— per produir electricitat o escalfar les llars. “Potser va ser una bona decisió en aquell moment, però també pot ser que ja no ho sigui a dia d’avui. Cal reconèixer per què vam fer el que vam fer i per què pot ser necessari canviar-ho”, emfatitza Byrne.
Les torberes, captadores de carboni
La torbera és un hàbitat natural on la matèria orgànica que s’hi diposita dona lloc a la torba.
És un material generat a partir d’un procés de putrefacció natural —que es pot fer servir com a combustible—, i propens a Irlanda gràcies a, entre d'altres, un clima humit.
La singularitat que caracteritza la torbera és que es considera l’ecosistema més eficient del planeta a l’hora de captar carboni, és a dir, que absorbeix més diòxid de carboni (CO₂) del que allibera.
“Hi ha més carboni per metre quadrat en una torbera, que en un bosc sencer amb vegetació densa”, assenyala Byrne. Per aquest motiu, en condicions òptimes, la torbera esdevé una heroïna climàtica, ja que disminueix la concentració de CO₂ de l’aire.
Tanmateix, tal com explica Byrne, quan la torbera es drena per extreure’n la torba, el nivell de l’aigua baixa, i el carboni surt cap a l’exterior: “Això provoca una de les emissions de CO₂ més potents d’Irlanda”.
L'explotació industrial deixa petjada
Comercialitzar l’extracció de la torba va ser una idea que l’estat irlandès va plantejar a mitjans del segle XX amb l’objectiu d’impulsar l’economia del país, després d’independitzar-se del Regne Unit.
D’aquesta manera, l’any 1946 Irlanda va crear l’empresa de titularitat pública Bord na Móna, anteriorment coneguda com a Turf Development Board.
“Va servir com a una manera per extreure torba, proporcionar ocupació, i crear un mitjà per vendre aquesta matèria al món”, detalla Tristram Whyte, responsable de polítiques de conservació del Consell Irlandès de Conservació de les Torberes (IPCC).
El que havia de servir per fer créixer Irlanda econòmicament, però, es va convertir en no només un foment pel canvi climàtic, sinó també en un perill per a la biodiversitat.
Una qüestió que, tal com apunta Whyte, es deu a la manca de conservació de l'hàbitat fins a gairebé principis del segle XXI.
“Prop del 60 % dels ocells que es troben en perill d’extinció a Irlanda són espècies que habiten a les torberes, i entre el 40 % i el 50 % de les papallones en la mateixa situació, també”, alerta Whyte.
La biodiversitat per davant
Des de l’IPCC, Whyte treballa per conservar una part representativa de les torberes irlandeses i, així, proveir un espai per la biodiversitat que hi habita.
Segons explica el membre del grup, l'organització es va consolidar l’any 1982 com a una entitat benèfica, amb l'objectiu de fer investigació per millorar la situació dels hàbitats en qüestió.
Més concretament, Whyte detalla que ho fan a través de xerrades divulgatives basades en la idea de sostenibilitat.
Ara compten amb sis reserves naturals –entre les quals el Bog of Allen Nature Centre, on s'ubica l'entitat– que usen per finalitats educatives.
“Les utilitzem per generar consciència sobre les torberes, per investigar i per ensenyar a la gent com poden protegir-les”, emfatitza Whyte.
Posar-hi fre
Amb el canvi climàtic a l’ordre del dia, el punt clau, segons coincideixen Whyte i Byrne, resideix en les tasques de rehabilitació i restauració.
“El clima ha canviat i, per tant, no podem estar segurs que retornaran 100 % al que eren, però sí que hi ha la possibilitat d’actuar-hi per combatre el canvi climàtic i potenciar la biodiversitat”, detalla Byrne.
Whyte destaca que el temps per aconseguir-ho dependrà de com es va extreure la torba. “Si la torba més vermellosa encara continua a sobre, es pot frenar el drenatge perquè l’aigua torni a pujar, i així es poden veure bons canvis entre cinc i deu anys”, explica.
Per part de l’estat, l’empresa pública Bord na Móna va començar a rehabilitar i restaurar pels volts de l’any 2010 les zones d’on extreia la torba.
“Un dels plans que es duen a terme és el Peatlands Climate Action Scheme, que pretén rehabilitar 33.000 hectàrees de torberes”, exposa el Departament de Comunicació de la companyia, que afegeix que fins al moment ja se n’han assolit prop d'unes 20.000.
D’altra banda, hi ha el pla per restaurar al voltant de 8.125 hectàrees de torberes elevades. Segons detalla l’empresa, en aquest cas, es pretén tornar a dotar el terreny de les “condicions necessàries per formar torba” i, per tant, tenint en compte la biodiversitat que hi habita.
A partir d’aquí, l’any 2021, Bord na Móna va anunciar el cessament definitiu d’extracció de torba i va començar a apostar per l’energia renovable.
Tot i que l’única empresa amb llicència per extreure torba anunciés la fi d'explotació de l’hàbitat natural, només un any més tard la Comissió Europea (CE) va exigir a Irlanda que aturés els talls de torba en àrees protegides si no es volia enfrontar a accions legals. Ho va fer sota la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE):
Sense canvis significatius, el març del 2024 l’organisme europeu va remetre Irlanda davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per no aplicar correctament la mateixa directiva. “S’estima que les torberes degradades irlandeses emeten 21,5 milions de tonelades de CO₂ a l’any”, va assenyalar la CE en la demanda.
L’organisme es manté en la qüestió que mentre “les autoritats irlandeses han actuat per parar el tall de torba, hi continuen havent activitats d’extracció”.
Un factor que Whyte categoritza com un dels reptes de futur més complicats d’afrontar: “Un dels perills per ara és l’extracció il·legal, és a dir, empreses privades que continuen extraient torba sense permís”.
Així, malgrat que l'extracció pública ha cessat i hi ha en marxa programes de rehabilitació, encara hi ha espais on no es gestionen les emissions contaminants que es generen, tal com puntualitza Whyte.
En aquest sentit, considera que un dels problemes és que no es dona suficient importància a la biodiversitat: “Històricament, hem estat més preocupats pel que es pot extreure de l’interior de les torberes, que pel que viu a la seva superfície”.
Una realitat que, segons detalla, encara es viu a dia d'avui amb el declivi de la flora i la fauna, i que només es pot revertir amb la restauració de les torberes.
“Veiem molta pressa per les renovables, però si les torberes estan en bon estat, ja són heroïnes climàtiques: es queden el carboni i al mateix temps proveeixen un espai per espècies –reconegudes per la Directiva d’Hàbitats–, que només habiten en aquest ecosistema”, sentencia Whyte.
Built with Shorthand