La guerra civil, en cartes
El paper del teixit associatiu excursionista en el conflicte
Laia López, Josep Buades i Martí Fontané
La Guerra Civil Espanyola continua sent un dels períodes amb més interrogants de la història del país. A través de relats com el de la família Roca, es fa evident la importància del teixit associatiu català sobre la conservació de la memòria històrica.
Amb cartes. Així és l’única manera en què l’Albert Roca pot connectar amb un dels moments més importants de la vida del seu pare, en Jeroni. Ell les enviava des del front de Guadalajara, en plena Guerra Civil, i el Foment Excursionista de Barcelona les recollia i difonia a través dels seus butlletins.
L'Albert a casa seva, al barri barceloní de Sant Gervasi.
L'Albert a casa seva, al barri barceloní de Sant Gervasi.
Assegut al menjador de casa, l'Albert ens explica la història del seu pare: quan en Jeroni acabava de fer 18 anys, la guerra va arribar a la capital catalana. Malgrat que no era un jove massa implicat en la política, va començar a freqüentar un club d'interpretació que acabava de néixer al seu barri, la Barceloneta. El grup estava vinculat al Foment Excursionista de Barcelona, i formava part del conjunt d'iniciatives solidàries amb els afectats pel conflicte bèl·lic. Allà, hi va conèixer l'Enriqueta, que més tard es convertiria en la seva dona.
Quan, l'any 1938, en Jeroni va veure que començaven a cridar els seus amics per marxar al front, va decidir que era hora de posar-se en marxa: com que hauria de marxar fos com fos, va fer-ho de forma voluntària com a carabiner. El perquè? Era la posició on es cobrava millor.
L'Alcàrria: com era la vida al front?
Amb només 20 anys, en Jeroni se'n va anar al front de l'Alcàrria, a Guadalajara, a lluitar amb el bàndol republicà. Moltes vegades, les complicacions no eren especialment causades per l'activitat bèl·lica, sinó per les condicions climàtiques.
Carta enviada pel Jeroni als seus companys del grup excursionista de Bracelona, i recollida pel butlletí.
Carta enviada pel Jeroni als seus companys del grup excursionista de Bracelona, i recollida pel butlletí.
Aquest context d'estar lluny de casa i envoltat de desconeguts, tant el Jeroni com la resta de socis que estaven al front buscaven petites motivacions per fer els seus dies més amens. Des de l'associació, van aconseguir les adreces on es trobaven bona part dels membres, i van iniciar un intercanvi de cartes trinxera-ciutat.
Així és com va sorgir una nova via de comunicació que se separava de l'oficial, la que era controlada pel règim.
Els socis que es van quedar a la seu barcelonina van començar a publicar les cartes que els arribaven dels seus companys. Així, el butlletí que el grup publicava mensualment va passar de ser el mitjà de difusió de les activitats programades a un document històric.
En Jeroni va estar a Guadalajara fins que va acabar la guerra civil, l'any 1939. Com molts dels soldats republicans, va ser reclòs a un camp de treball; en el seu cas, el de Toledo. La policia franquista va admetre el seu perfil com a "no perillós", cosa que li va permetre tornar a Barcelona amb els seus companys. Però les condicions no van ser les millors:
Les condicions del viatge de tornada d'en Jeroni, explicades per l'Albert.
Les condicions del viatge de tornada d'en Jeroni, explicades per l'Albert.
Després de dos anys fora de casa, en Jeroni va poder tornar al seu pis de la Barceloneta. Malgrat que a molts soldats l'experiència al front va esdevenir traumàtica, ell ho explicava com un esdeveniment més de la seva vida.
Foment Excursionista de Barcelona
El Foment Excursionista de Barcelona va ser, durant molt temps, la segona casa d'en Jeroni. Fundat l'any 1922, només va caldre un any perquè s'impulsés la publicació de butlletins per als seus subscriptors. La Montse Planas és la responsable del local i explica que el teixit associatiu sempre ha sigut molt important a Barcelona, per la seva funció de reflectir "l'esforç de la societat cívica per a sobreviure amb dignitat a temps complexos".
La vinculació emocional a una associació, explicada per la Montse Planas, responsable del Foment Excursionista de Barcelona.
La vinculació emocional a una associació, explciada per la Montse Planas, responsable del Foment Excursionista de Barcelona.
Històricament, l'excursionisme sempre s'ha vinculat amb la defensa del catalanisme. És per això que bona part dels socis, homes en la seva totalitat, van ser reclutats a la guerra.
Iniciatives solidàries
Per a una associació sense ànim de lucre com el Foment Excursionista de Barcelona, la marxa de molts dels seus socis al front va causar una aturada important de la seva activitat no només esportiva, sinó també cultural i social.
Tot i que l'associació té la seva seu al barri del Poble-Sec, s'hi inscrivien socis de quasi tots els barris de Barcelona.
Entre aquestes propostes, el Foment va impulsar moltes activitats per mantenir unida bona part de la ciutat, entre elles el club d'interpretació de la Barceloneta. Abans que en Jeroni Roca marxés al front la seva tasca va ser vetllar per l'ús d'aquest espai, clau per donar a conèixer a més persones l'associació. De fet, l'any 1945 es va produir el boom pel que fa al nombre de persones inscrites al club.
|
Associats |
Associades |
Infantils |
|
|---|---|---|---|
|
1923 |
70 |
25 |
- |
|
1932 |
92 |
41 |
2 |
|
1938 |
58 |
68 |
27 |
|
1940 |
78 |
90 |
17 |
|
1945 |
361 |
284 |
52 |
|
Nombre d'associats a l'entitat des de 1923 a 1945. Font: Foment Excursionista de Barcelona. |
|||
Evolució dels escuts de l'entitat. Font: Foment Excursionista de Barcelona.
Evolució dels escuts de l'entitat. Font: Foment Excursionista de Barcelona.
Imatges dels combatents al front de Guadalajara, extretes de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Imatges dels combatents al front de Guadalajara, extretes de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
La Guerra Civil, entre la revolució i el conflicte
La vida d’en Jeroni Roca, com la de tants joves, es va veure truncada a partir del 18 de juliol, el dia en què els militars sublevats es varen aixecar en armes.
A finals de juny del 1936 les forces d’esquerres guanyen les eleccions generals. Per primera vegada la CNT, el gran sindicat anarquista, que era l’organització més gran de l’estat, no demana l’abstenció, i el Front Popular treu majoria absoluta. Després d’això, diversos militars organitzen i preparen un colp d’estat, que es materialitza el 18 de juliol de 1936.
El bàndol rebel començant l’ofensiva al front de Guadalajara el 1937. Imatge de l’Arxiu Federal Alemany
El bàndol rebel començant l’ofensiva al front de Guadalajara el 1937. Imatge de l’Arxiu Federal Alemany
La rebel·lió triomfa a diversos llocs de l’estat, però a Barcelona els sublevats són derrotats, principalment, per la classe treballadora de la ciutat. Els anarquistes saquegen casernes i aconsegueix fusells, que els serveixen per derrotar el general rebel Goded el mateix dia 19. Els milicians dels diversos partits i organitzacions parteixen cap al front, que se situa en línia recta davant les ciutats de Terol, Saragossa i Osca.
Durant aquests primers mesos de guerra l’exèrcit republicà no té una estructura clara, funciona a través de milícies de voluntaris que les gestionen les pròpies organitzacions. Majoritàriament, són del PSUC (comunistes) o de la CNT, que en els primers mesos de guerra és qui té el control efectiu de bona part de Catalunya i del front.
A pesar del fervor revolucionari els republicans no aconsegueixen conquerir cap capital de província a Aragó, i sota la pressió dels sublevats, tots els esforços es concentren en la defensa de Madrid. La columna Durruti, una gran milícia d’anarquistes que havia intentat posar setge a Saragossa, es desplaça a la capital. Allà hi morirà el seu mític líder, Bonaventura Durruti. És en aquest context, ja a l’any 37, que l’exèrcit franquista, amb l’ajuda dels italians, fa una ofensiva per Guadalajara per encerclar Madrid. En aquell moment les milícies ja s’havien integrat, algunes no de bon grat, a l’Exèrcit Popular.
Durant el març del 37 l’exèrcit rebel, i especialment els italians, viuen una de les seves pitjors derrotes a Guadalajara. Després de la batalla es convertirà en un front estable, sense gaire moviment, dur per les condicions climàtiques però sense molts combats. És en aquest front que arribarà en Jeroni Roca el 38, i hi romandrà fins al final de la Guerra. Després tornarà a Catalunya com a soldat voluntari capturat. A peu i fent estada a la presó de la plaça de bous de Terol. A Barcelona hi trobarà una ciutat vençuda, en la qual haurà de reconstruir la seva vida.
La història, en format vídeo
Josep Buades, Martí Fontané i Laia López
Vídeos: Propis
Fotografies: Pròpies, Foment Excursionista de Barcelona i Arxiu Nacional de Catalunya
Built with Shorthand