Galeria d'art a cel obert
Descobrim el panorama de l'art urbà de Barcelona a través dels seus artistes i entitats culturals
“L’art és el meu refugi” reconeix Dirty, un artista i il·lustrador gràfic que va començar el seu camí artístic al carrer. “El fet de si és bonic o lleig no em resulta prou vàlid, jo prefereixo la reacció de ‘wow’”, continua. Aquesta és una discussió molt present quan es parla d’art urbà. Com ell, molts creadors comparteixen la mateixa concepció i troben en l’expressió artística una via per plasmar emocions i llançar crítiques i denúncies socials. “M’agrada el grafiti perquè és una forma reivindicativa i creativa de llibertat i poder de l’individu per sobre del sistema” afirma Vino Blanco, artista i tatuador català.
Molts veïns de Barcelona es queixen dels grafitis o d’alguns murals que es troben a les parets de Barcelona perquè “no son bonics” o “embruten el patrimoni urbà”. Però per als artistes no han de ser dibuixos necessàriament agradables a la vista, busquen commoure a l’espectador, causar-los una reacció més enllà d’un comentari o una valoració estètica. Volen fer sentir, i traspassar el seu llegat a la societat.
D’altra banda, ciutadans i visitants admiren les creacions artístiques i la seva riquesa plasmada en murals d’edificis, grafitis i tota mena de pintures de carrer. Laia Muñoz, estudiant de disseny gràfic amant de l’art urbà, defineix l’art com “la creativitat humana plasmada en alguna cosa material”. I és que és innegable que el sector forma una porció imprescindible del patrimoni cultural de la ciutat.
Durant molt de temps l’execució de l’art urbà ha estat criminalitzat, i s’ha considerat vandalisme i incivisme. Amb el temps, la concepció social ha evolucionat fins avui en dia, en què l’street art es considera una eina poderosa en matèria educativa, cultural i social. Actualment, el corrent artístic urbà de Barcelona és lliure i s'entén com l’expressió de la mateixa ciutat. De fet, la capital catalana constitueix una de les ciutats europees més permissives i una actitud proactiva amb aquesta disciplina artística, i compta amb diverses entitats culturals especialitzades en la protecció del sector.
Art urbà als carrers de Barcelona
La ciutat de Barcelona s'ha convertit en un referent mundial de l'art urbà, oferint una forma d'expressió interdisciplinària que transforma l'entorn urbà en una galeria a cel obert. A diferència d'altres ciutats on l'art de carrer és sovint restringit per regulacions severes, Barcelona ha adoptat una actitud més tolerant i integradora. Aquesta permissivitat ha permès que artistes locals i internacionals deixin la seva empremta a la ciutat, contribuint a la seva identitat cultural i atractiu turístic. Un dels exemples més notables és el barri de Poblenou, conegut per la seva concentració de murals i grafits d'alta qualitat, que atreu tant residents com turistes.
Les autoritats locals han implementat regulacions més flexibles per facilitar aquesta forma d'art. Tot i que la legislació catalana prohibeix el grafiti no autoritzat, Barcelona ha creat mecanismes per permetre i regular aquesta expressió artística. Existeixen murs legals on els artistes poden pintar lliurement sense risc de sancions, i projectes artístics amb suport municipal que integren l'art de carrer en la planificació urbana.
El paper de l'administració i la política cultural
Aquest enfocament equilibrat entre llibertat artística i respecte per l'entorn urbà ha convertit Barcelona en una ciutat model per a l'art de carrer. La permissivitat no només embelleix la ciutat, sinó que també reforça el seu caràcter obert i creatiu. L'art de carrer esdevé així una plataforma accessible per als artistes i un mitjà per a la crítica social, la celebració cultural i la cohesió comunitària.
Un actor clau que possibilita aquesta situació és l'Administració, que considera que s’ha de comprendre que, tot i la necessitat de mantenir la ciutat neta, les intervencions són inevitables i la coerció no és una solució efectiva.
L'Ajuntament i l’Institut de Cultura busquen solucions consensuades amb la col·laboració d'associacions, plataformes diverses i la ciutadania, incloent-hi l'oferta d'espais lliures. Des del 2015, l'art urbà s'aborda pel govern municipal des d'una perspectiva de política cultural, considerant-lo una eina per democratitzar l'espai urbà i fomentar la participació ciutadana. El panorama artístic barceloní també presenta un fort component de transformació social, a través de nombrosos projectes i iniciatives socials, tutelats per l'Administració, que promouen activitats inclusives i d’integració entre ciutadans.
Impacte legislatiu sobre els artistes de street art
L'Ajuntament de Barcelona redobla els esforços en la lluita contra les pintades i taques de la ciutat. Un nou contracte de neteja, valorat en 16 milions d'euros per als anys 2024 i 2025, suposa un augment del 17% respecte al seu predecessor. Aquest pla, sota l'ombrel·la del Pla Endreça Barcelona, té com a objectiu augmentar l'eficàcia i l'impacte en la lluita contra les pintades i altres elements indesitjats a la ciutat per tal de millorar la qualitat de vida urbana dels ciutadans de Barcelona.
Des de l’Ajuntament asseguren que el pla “no regula l’art urbà a la ciutat, el que sí tracta és la retirada de pintades en espai no autoritzats”. L’Institut de Cultura és l’organisme que gestiona l’art urbà a través del programa Murs Oberts, el qual posa a disposició de la ciutadania zones delimitades i específiques on es permet fer tota intervenció artística. És un sistema que defensa la llibertat d’expressió dels artistes locals, tot i que “no podran tenir cap tipus de continguts ofensius, sexistes, xenòfobs o amb finalitats publicitàries”.
En reflexionar sobre la dinàmica entre la creativitat artística i les normatives legals, es veu la necessitat de trobar solucions que beneficiïn artistes, societat i legalitat. Creix el debat de si la il·legalitat és legítima per evitar imposicions externes, però també es qüestiona si això no imposa una nova forma de coerció.
El rostre i la firma de l’art urbà
DIRTY: L’ Street art com a refugi personal
"Jo crec que la lluita és més amb un mateix que amb tota la resta. El que més m'està costant és, psicològicament, gaudir del camí."
Dirty és un artista i il·lustrador gràfic procedent de l’Hospitalet de Llobregat que es dedica al món de la creació artística i del muralisme. L’any 2001 va començar la seva relació amb l’art de carrer, però, després de vuit anys pintant moltes lletres, parets i grafitis va adonar-se que no l’omplia i va interrompre la seva activitat artística. Al cap d'uns anys va tornar a agafar el pinzell, però pintant d’una altra manera: va deixar de firmar les seves obres amb el seu nom i es va endinsar al món del dibuix i la il·lustració. Actualment, també intervé espais i ha col·laborat amb empreses i institucions com TV3 o l’Ajuntament de l'Hospitalet.
L’artista percep la pintura i el dibuix com el seu refugi, com un espai on sentir-se còmode i transcendir més enllà d’un mateix. Defineix l’art urbà com un joc, una acció per gaudir i superar nous reptes que et proposis. Els elements essencials que busca plasmar a les seves obres son la pregnància i la iconicitat, trobar l’impacte que marca profundament la ment i el cor de l’espectador.
La forma, la línia i l’aplicació del color que duu a terme l’artista construeixen un imaginari estilístic que caracteritzen la identitat de Dirty, el qual insisteix en la idea d’obtenir un conjunt i que la seva marca estigui present en totes les seves peces.
Durant els mesos d’abril, maig i juny Dirty presenta la seva exposició “Cuatro”, una col·lecció formada per diverses peces molt elaborades que parlen de l’amor propi i la protecció de la felicitat i el benestar emocional. L’exhibició es fa dins de la galeria Montana Gallery situada al barri de Ciutat Vella, espai destinat a visibilitzar el talent emergent d’artistes locals focalitzats en el món del grafiti i el street art.
BL2A: Els carrers com a espais de denúncia
Convençut que el carrer és l'espai més lliure i democràtic per exposar, l'artista urbà BL2A comença a mostrar el seu treball donant forma a les seves obres en rajoles que rescata de les runes urbanes per arreglar-les posteriorment als carrers. I encara que l'artista ha evolucionat i experimentat amb altres suports, l'origen del nom amb el qual signa és el resultat d'aquest suport inicial.
Va néixer a Figueres l’any 1985 i actualment viu i treballa a les muralles de la ciutat de Barcelona. BL2A aconsegueix convertir els seus rostres imaginaris en multitud d'elements que, combinats amb objectes quotidians, els permeten adquirir significats singulars totalment diferents dels que inicialment es podria esperar d'un retrat. L'artista creu fermament que l'autor no ha de ser més important que la seva obra i aquesta és la raó principal per la qual prefereix romandre en un cert anonimat.
Projecte Casa de Balneari: L'art urbà que transforma ciutats
"Vaig començar a dibuixar per riure'm de mi mateix i de la forma descontrolada en què treballem més per comprar coses que no necessitem"
El Projecte Casa de Balneari sorgeix de forma improvisada i s'ha convertit en un fenomen urbà. Tot i no ser un il·lustrador professional, l'escriptor darrere d'aquest projecte va començar a dibuixar sobre temes relacionats amb la feina, una temàtica recurrent en la seva obra.
Els seus primers dibuixos van aparèixer en un magazín i aviat van evolucionar al format d'adhesius que es van enganxar pels carrers, abordant aspectes de la feina, l'ús dels diners i les formes de vida contemporànies. "No hi ha discursos que assenyalin la relació entre felicitat, diners, consum i dedicació a la feina", comenta l'autor. "Ni en política ni en altres branques s'aborda això".
L'art urbà, específicament el paste-up, s'ha convertit en el seu mitjà més directe per expressar i mostrar aquests discursos. "La gent ocupa i habita el carrer molt més que una galeria, un llibre o una revista", afirma. Els cartells han tingut una gran acollida gràcies a la diversitat del públic urbà i la seguretat que brinda aquest espai.
El projecte destaca pel seu humor i respecte, sense dirigir-se a ningú en particular ni atacar, sinó normalitzant aspectes de la vida per fomentar la felicitat. "Vaig començar a dibuixar per riure'm de mi mateix i de la forma descontrolada en què treballem més per comprar coses que no necessitem", explica l'autor. Aquests problemes transcendeixen el local i tenen un missatge internacional, ressonant en ciutats tan diferents com Barcelona i Berlín, on també han tingut un impacte significatiu.
L'essència del projecte rau en l'ús extrem de l'humor, la ironia i l'exageració. "És l'art que té com a suport la ciutat", comenta l'artista, que utilitza pòsters i impressions per a les seves intervencions. Valora positivament la permissivitat de Barcelona amb l'art urbà, destacant la facilitat per treballar en barris com El Born, el Barri Gòtic i el Raval.
El propòsit de Casa Balneari és denunciar i cridar l'atenció sobre problemàtiques com el preu del lloguer, que no es controla, convertint-se en un art transformador. L'obsessió per aquests temes genera un efecte en el públic, que reprodueix i difon els missatges a través de xarxes socials i enganxant els cartells en diferents ciutats del món.
El projecte ha rebut una resposta molt positiva, transcendint cultures, gèneres, nivells econòmics i races, cosa que motiva l'autor a continuar. "Sempre hi ha inspiració i és un projecte que seguirà mentre puguem seguir mossegant la realitat", conclou l'autor.
El paper de les entitats culturals en el panorama de l’art urbà
Rebobinart, productora d’art urbà
Rebobinart és una entitat cultural que busca professionalitzar el col·lectiu d’artistes urbans i impulsar la creació de projectes com una nova via d’arribar als ciutadans. Els seus programes persegueixen una forta missió de caràcter social, i van des de murals de gran format i comunitaris, intercanvis artístics, exposicions, festivals o tallers participatius. Tots ells reivindiquen i comparteixen l’objectiu comú de revalorar l’activitat artística i empoderar els seus artistes.
“L’art és una eina poderosa de comunicació, d'educació i de divulgació”, expressa Marc Garcia, fundador i director de Rebobinart.
Clica a la pregunta per veure la resposta:
Nau Bostik, focus cultural de La Sagrera
Artistes a les galeries, als carrers i a les xarxes. Productores treballant amb altres entitats, empreses i Ajuntaments. L'art urbà ha experimentat un canvi radical en els últims anys, i la Nau Bostik és un clar exemple d'aquest fenomen. Situada a La Sagrera, a Barcelona, aquest espai autogestionat s'ha convertit en un referent cultural des de la seva reobertura el 2015. Amb un fort compromís amb la diversitat i la sostenibilitat, la Nau Bostik promou activitats culturals i recreatives, convertint-se en una plataforma per a la difusió del coneixement i la informació. Tot i la seva importància per a la comunitat local, s'enfronta a una disputa urbanística que amenaça el seu futur.
L’any 2023, l’Ajuntament de Barcelona va decidir intervenir per salvar la Nau Bostik mitjançant un nou Pla de Millora Urbana (PMU). Si bé la decisió va rebre l’aplaudiment de diverses entitats culturals i professionals que tenen la seva seu a la Bostik, el gest va generar una onada d’inquietud entre els veïns del barri.
Alguns d’ells expressen preocupacions sobre el soroll i la congestió de trànsit durant els esdeveniments a la Nau Bostik, fet que ha motivat la demanda de mesures per mitigar aquests impactes negatius a la zona.
La disputa també ha revelat preocupacions sobre els canvis en l’edificació del barri i el risc associat a l’amiant present als teulats de l’espai. El trasllat de l’edificabilitat que estava prevista per al PMU abans de decidir salvar la Bostik va generar moltes queixes, ja que els veïns ja estan vivint les repercussions de les obres a l’estació ferroviària propera. Pel que fa a l’amiant, la falta d’un estudi actualitzat sobre la descontaminació és el que més preocupa.
Davant aquesta situació, més d’onze comunitats de veïns van presentar al·legacions contra el projecte PMU, els quals van argumentar la manca de consens i de sessions participatives significatives.
De moment, però, la Nau Bostik es manté activa i cada dia dona més oportunitats d'exhibició a més artistes de tota Barcelona. La seva supervivència depèn de la col·laboració efectiva entre les autoritats, els artistes i la comunitat local per tal de poder mantenir un espai que sigui un motor de creativitat i cohesió social a Barcelona.
Entre la llibertat i la regulació
L’art urbà a Barcelona representa una simbiosi única entre la creativitat dels artistes i la permissivitat institucional que facilita l’expressió cultural en espais públics. Aquesta convivència es reflecteix en l’obra de figures com Dirty o BL2A, qui troben en els murs de la ciutat un llenç per les seves emocions, crítiques socials i recerques personals.
Entitats com Rebobinart i espais com la Nau Bostik contribueixen a aquesta evolució amb l’oferta de plataformes per la difusió de l’art i la fomentació de la participació comunitària.
Tot i les tensions inherents entre la llibertat artística i la regulació municipal, Barcelona, de moment, demostra la possibilitat de trobar un equilibri on l’art de carrer floreixi sense comprometre l’ordre urbà.
Built with Shorthand