La Fundació Miró encreua
les mirades de dos artistes

El surrealisme i el fauvisme de Miró i Matisse s’exhibeixen junts per primera vegada

By NÚRIA ABATE FELIP

La Fundació Joan Miró acull una nova exposició anomenada MiróMatisse. Més enllà de les imatges, que conté obres del pintor Henri Matisse i les relaciona amb la mirada de l’artista que dona nom al museu. El director de la fundació, Marko Daniel, assegura que és una relació de cooperació i suport “realment excepcional” en el món de l’art.

L’exhibició ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb el Musée Matisse de Niça i el banc BBVA, i busca crear un diàleg entre les pintures dels dos artistes a través d’obres diferents i mostrar, així, la semblança respecte a les concepcions de l’art i la crítica cap a la tradició que tenen ambdós pintors.

_{El director de la Fundació Miró i els membres del comissariat de l'exposició "MiróMatisse. Més enllà de les imatges". Núria Abate}

_{El director de la Fundació Miró i els membres del comissariat de l'exposició "MiróMatisse. Més enllà de les imatges". Núria Abate}

Cada artista parla amb un idioma diferent, ja que la diferència generacional entre Matisse i Miró és evident. El pintor francès, nascut el 1869, feia servir els colors per expressar les emocions (fauvisme) i el barceloní, del 1893, en canvi, va anar més enllà i descomposava la forma i el color fins a reduir-los als elements més bàsics com ara quadrats i rodones pintats dels colors primaris (surrealisme).

Tot i la dispersió estilística i temporal entre Matisse i Miró, ambdós tenien una voluntat d’allunyar-se de la mirada tradicional de la realitat i de ser trencadors. D’aquest esperit crític i revolucionari de l’art en va néixer una admiració mútua, que és la que s’intenta representar en l’exposició. Rémi Labrusse, historiador de l’art, explica que no hi ha una relació de mestre i deixeble entre un pintor i l’altre: “No es tracta tant d'influència sinó d'estímul. Els artistes comparteixen intuïcions, però cadascun segueix el seu camí”.

"Pintura (El guant blanc)", 1925 de Joan Miró a l'esquerra i "Vista de Notre-Dame", 1914 de Henri Matisse a la dreta.

Ambdues obres fan servir el color blau de fons i, tot i que semblen la mateixa paleta de colors, segons el director de la Fundació Miró, Marko Daniel, "són blaus completament diferents".

Aquestes dues obres estan col·locades una al costat de l'altra ja que, tot i que cada pintor les pintés en èpoques diferents, la Fundació Miró vol mostrar el diàleg que existeix entre elles.

"Pintura (El guant blanc)", 1925 Joan Miró

Els elements que apareixen al quadre representen idees més que no pas coses concretes i estan col·locats sobre un fons indeterminat de manera precisa.

"Vista de Notre-Dame", 1914 Henri Matisse

Abstracció i simplificació de formes que Matisse aplica en la representació de Notre-Dame: la catedral queda reduïda a un conjunt de formes geomètriques.

Matisse dels detalls ornamentals per a capturar l'essència de Notre-Dame.

L'ús d'una paleta austera com el color blau pot entendre's en el context de l'inici de la Primera Guerra Mundial, que va començar en el mateix any en què Matisse va pintar aquesta obra. La sobrietat del color pot significar una representació de l'estat d'ànim i les incerteses de llavors.

Una de les comissàries de l’exposició, Veronique Dupas, explica que la llavor d’aquesta amistat i respecte entre Miró i Matisse la va plantar el fill del pintor francès, que va coincidir amb Miró a Nova York el 1934: “El fill de Matisse, Pierre, és el punt de partida entre els dos artistes. És el punt de trobada entre ells”.

Dupas afirma que durant aquesta etapa, Matisse va tenir una crisi creativa i això el va portar a fixar-se en Miró i a comprar algunes de les seves obres: “La solució a la crisi creativa de Matisse va ser Miró; troba en Miró l’estímul per a reiniciar la pintura”.

Noranta anys més tard, arriba a Barcelona una exposició que narra tota aquesta història i que intenta evidenciar la voluntat comuna que s’amaga darrere les obres d’aquests dos artistes d’estils i èpoques diferents.

Gràcies a la col·laboració de Musée Matisse de Nice i el banc BBVA, el públic podrà conèixer “l’admiració mútua”, tal com ho descriu la direcció de l’exposició, que existia entre Matisse i Miró a través dels seus quadres.

És una exhibició que obliga al visitant a fixar-se en detalls amagats com ara les taques vermelles o els colors de fons. Marko Daniel explica que “el millor d’una exposició és que la tesi es vegi en les obres que estan exposades” i assegura que quan ha entrat a les sales s’ha emocionat: “Feia temps que no veia una cosa tan especial aquí a Barcelona”.

_{“Ninfa al bosc (La vegetació)” de Henri Matisse. Núria Abate}

_{"Pintura" 1938 de Joan Miró. Núria Abate Felip}

A part de l’exposició de les obres dels dos pintors, a la fundació també han creat la sala 21, també anomenada “Sala d’espera”, un espai amb la finalitat “d’interpel·lar al màxim molts tipus de públics”, tal com ho ha presentat Blanca Àrias, una membre del departament de Programació Pública i Social del museu. Segons Àrias, “la idea d’aquest espai no és produir, sinó contemplar; accedir a aquest altre estat de la consciència”.

Els creadors d’aquesta sala la defineixen com un espai “horitzontal”, en el qual els visitants poden estirar-se en coixins fets a mà i “escapar de la rapidesa del capitalisme”.

Un dels públics principals a qui va adreçat aquest projecte són els joves, ja que l’espai té un caràcter informal i han creat un videojoc relacionat amb l’exposició de les obres de Miró i Matisse.

En aquesta sala també hi ha un racó dedicat a la lectura on s’hi pot trobar bibliografia sobre els dos artistes per a totes les edats.

Image captions