'Expats' que abracen el català

Milers d’estudiants internacionals arriben a Catalunya i decideixen aprendre i parlar català per voluntat pròpia, fins al punt de dominar-lo

Un reportatge multimèdia de Carla Comas, Elsa Flórez i Laura Nuel'

Després de l’ajornament de l’oficialitat del català a Europa, ens fixem en un fenomen cada vegada més habitual a Catalunya: els expats que arriben i opten per aprendre la llengua catalana i utilitzar-la en el seu dia a dia. En Finn Higgins és un noi australià de 24 anys i fa poc més d’un any i mig que viu a Barcelona, on estudia un màster de Paisatgisme. La seva relació amb la llengua catalana l’ha portat a fer-se viral a les xarxes, arran d’un vídeo on explicava per què va decidir aprendre-la.

“És una decisió d’educació, d’aprendre la llengua del lloc on et trobes”, explica en Finn. El jove australià comenta que des de la seva arribada les seves connexions socials van ser en català. Això li va suposar una tasca difícil, ja que no podia expressar-se amb comoditat. En Finn destaca la importància d’aquesta decisió, i remarca que utilitzar el català des del primer moment va ser clau per poder aprendre’l i integrar-se a la ciutat.

Per familiaritzar-se amb la llengua, expats com en Finn opten per apuntar-se a cursos lingüístics de català, com per exemple les classes gratuïtes del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). També destaca que li va anar molt bé veure programes com Crims i llegir en català. Poc a poc, els capítols que tant li costaven d’entendre, van deixar de ser una tasca per convertir-se en una afició que fa per diversió.

El cas d’en Finn no és un cas aïllat. La Lydia Bakaganni, una estudiant grega del mateix màster que en Finn, també va decidir aprendre català, malgrat que va tenir alguns problemes. “Quan vaig arribar, ni sabia que aquí es parlava català. Al principi em costava distingir-lo del castellà. Però per mi era important integrar-me i, per respecte, volia aprendre’l”, assegura.

El que han decidit en Finn i la Lydia no és habitual. La gran majoria d’expats, segons L’Estadística de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges (ECEPH) de l’any 2023, opten per perfeccionar el seu nivell de castellà i deixar el de català amb imperfeccions. Tot i així, quasi un 30% dels expats no saben res de català.

Ara bé, la situació en els estudiants joves que fan vida a les ciutats es ben diferent. La seva experiència reflecteix una realitat cada vegada més freqüent entre l’alumnat internacional que arriba a Catalunya. Segons explica l’Elisenda Campmany, Coordinadora de Català d’Idiomes de la Universitat Pompeu Fabra, aquest canvi és molt evident.

Campmany remarca que l’interès per la llengua no és només acadèmic, sinó profundament social, ja que aprendre català els ajuda a crear vincles i a sentir-se part de la comunitat.

L’Elisenda assegura que, poc a poc, els cursos universitaris es van obrint a públic extern que s’interessa per millorar el seu nivell lingüístic. Aquest percentatge se situa actualment en un 13%, però ha crescut considerablement amb el temps.

El fenomen deixa una pregunta oberta: Què passarà amb aquest català après quan els estudiants tornin als seus països d’origen?

Vols posar-te a prova? Fes aquest test per esbrinar quin és el teu nivell de català!