L'estiu en què Malgrat va cuidar un niu de tortuga careta

El David Jiménez i la Maria Altarriba s'allotgen en un dels càmpings que hi ha a la malgratenca platja de la Conca. El dilluns 26 de juny de 2023 és el seu darrer dia de vacances. Abans de tornar a Piera (Anoia), el matrimoni i les seves dues filles, decideixen veure la sortida del sol a primera línia del mar. En arribar a la platja, cap a les sis del matí, albiren a la distància una closca que els crida l'atenció. “Moguts per la curiositat, vam apropar-nos i vam veure que era una tortuga que estava cobrint el seu niu”, relata Jiménez.

Es tracta d'un exemplar de tortuga careta (Caretta caretta) que acaba de pondre 131 ous a Malgrat. És el primer cop que es detecta una femella fresant in situ al litoral malgratenc i el segon niu en la història del municipi, segons els registres del projecte per la conservació de les tortugues marines Caretta a la Vista! El primer niu, l'estiu de 2011, no va descobrir-se fins al mateix dia del naixement de les cries, quan un conductor va trobar-ne un grapat desorientat travessant la carretera adjacent a la platja. El 2020, es va produir un altre intent de posta sense èxit.

Tot i no conèixer el procediment en cas de topar-se amb una tortuga nidificant, el David i la Maria van actuar correctament trucant al 112: “Vam seguir la intuïció, mantenint una distància amb l'animal i molestant-lo el mínim possible”.

La tortuga careta també es coneix popularment amb el nom de babaua, pel seu comportament afable i passiu en contacte amb les persones. “Aquesta característica, però, la fa molt vulnerable a l'activitat humana”, apunta Irene Alvarez de Quevedo, membre del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic. “Encara que depèn de cada exemplar, la majoria de les tortugues babaues s'espanten amb facilitat. Per tant, si en veiem alguna: mai l'hem de manipular, s’ha d’evitar enlluernar-la, es poden fer fotos sense el flaix i cal mantenir una distància i no fer soroll”.

La primera tasca del Centre Tecnològic BETA, que investiga i fa un seguiment del medi ​marí català, va ser comprovar que efectivament es tractés d'un niu de tortuga. Gràcies a ​la marca de les aletes a la sorra, van poder identificar el seu rastre de sortida i tornada a ​l’aigua i van poder conèixer la localització de la posta. Un cop descoberta, l’Ajuntament va ​construir un tancat de fusta al voltant del niu i el va cobrir amb una xarxa per garantir la ​màxima seguretat dels ous.

Hi van trobar 131 ous, tots sans amb l'excepció d'un que s'havia trencat durant la posta. “A la platja només es van deixar 90 ous, perquè a les postes tan grans, com la de Malgrat, ​ja s'ha demostrat científicament que baixa l'èxit d'eclosió d'aquell niu”, assegura de ​Quevedo.

Dels 40 ous destinats a la incubadora, la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) se'n va emportar tres desenes i una desena el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). Segons l'oceanògrafa del CRAM Silvia Giralt, el motiu principal de la incubació artificial és assegurar la supervivència d'una part de la posta en cas d'un incident: “Si hi ha una inundació, una patologia o un problema de contaminació a la platja i els ous deixen de poder incubar-se naturalment, almenys tindrem aquesta part que podrà tirar endavant”.

Superats els dos mesos d'incubació, 27 dels 40 ous van resultar viables. En total, 15 tortugues van ser alliberades al mar uns dies després de néixer, mentre que les 12 restants passen el seu primer any de vida al CRAM, dins del marc del projecte 'Head-Starting'. A través d'aquest programa, les tortugues es crien en captivitat temporalment fins que assoleixen el pes i la mida òptims per poder-los col·locar un localitzador a cada exemplar. “L'objectiu de la iniciativa és promoure la supervivència de l'espècie i contribuir a l'estudi d'aquests esdeveniments cada vegada més freqüents i sorprenents a la costa catalana”, posa en relleu Giralt.

Des de fa sis anys l'Ajuntament de Malgrat de Mar impulsa la Brigada Jove, un projecte per ​proporcionar una primera experiència laboral al jovent del municipi. Enguany, sis joves ​d'entre 16 i 19 anys s'han beneficiat d'aquesta iniciativa. La intenció inicial era controlar ​l'aforament a les platges, informar els usuaris de la normativa local i tenir cura dels ​espais verds del municipi. La posta de la tortuga, però, els va capgirar els plans inicials i ​durant tot l'estiu van centrar els seus esforços a fer el seguiment del niu.

“Gairebé cada dia de juliol i dels primers d'agost ens apropàvem al tancat per verificar ​que tot estigués al seu lloc i per prendre la temperatura dels ous”, destaca Miguel Vergel, ​coordinador de la brigada.

Izan López, informador ambiental de la brigada i aficionat a ​la biologia marina, detalla que prendre la temperatura era una tasca essencial, ja que ​determina el sexe de les cries: “Per sobre dels 29 graus, la probabilitat de ser femella ​augmenta. També havíem de vetllar que no baixés excessivament perquè una ​temperatura inferior a 23 graus podria ser letal”.

En Miguel, l'Izan, el Pol, el Joel i el Sergi i l'Àlex, que no van poder participar durant les ​gravacions, coincideixen que aquesta experiència els ha servit per convertir-se en uns “especialistes” del món dels quelonis: “Vam començar sense la més remota idea i hem ​acabat l'estiu sabent-nos tots els noms d'espècies de tortugues!”.

El dia del naixement s'apropa i és essencial reforçar la presència de personal autoritzat al ​niu. A la Brigada Jove se li sumen un centenar de persones que es van oferir voluntàries ​per vigilar el tancat des del 4 d'agost i fins al naixement de les tortugues. Els torns, de tres ​hores de durada, es realitzaven les 24 hores del dia, fins i tot durant la nit i la matinada. ​La tasca dels voluntaris consistia a vetllar perquè tot estigués bé, evitar que ningú s'hi ​apropés i informar els interessats de la zona.

La majoria dels participants eren de Malgrat i dels pobles del voltant, però també s'hi ​trobaven amants dels animals que, engrescats pel projecte i amb l'esperança de ​presenciar el naixement, venien de municipis més llunyans. Per fer més amens els ​temps d'espera, els voluntaris disposaven de cartes per passar l'estona i el consistori malgratenc va proposar començar un diari en què recollir les experiències dels ​torns de voluntariat, així com un bloc de dibuixos per a la mainada.

L'ajuntament va habilitar un formulari a la seva pàgina web per a la inscripció al ​voluntariat. A partir d'aquí, es van establir els torns, sent les hores més crítiques les ​compreses entre la nit i la matinada. Durant aquest període, la majoria dels torns ​quedaven buits, deixant el niu desemparat. “No era la freda brisa nocturna ni ​l'avorriment, sinó el fet de quedar-se sol enmig de la foscor entre les 3:00 i les 6:00 h de ​la matinada”, comenta la Itziar, una voluntària que va fer guàrdia en aquest horari.

A l’altra cara de la moneda, l'Ismael i la Gemma, una parella de voluntaris, no van fallar ​cap dia de custòdia des del 4 fins al 20 d'agost, cobrint el torn de 0:00 h a 3:00 h. “Per a ​nosaltres, la recompensa no és veure sortir les tortugues, sinó haver tingut cura del niu”.

Al capvespre del dimarts 22, van néixer vuit cries i, durant la matinada del dimecres 23 ​d’agost, van sortir-ne deu més.

Dijous 24 d'agost: Mbappé i la rebel·lió

Si hi ha un moment que l'Izan, membre de la Brigada Jove, mai oblidarà, és quan va haver d'alliberar una tortuga, sol i sense supervisió de les tècniques.

Entre el dijous i el divendres al matí van néixer els exemplars restants.

La temperatura del niu va permetre a les científiques conèixer que les eclosions van ​començar el 16 d'agost. Tenint en compte que les tortugues no van sortir fins al dia 21, ​les cries havien sumat uns deu dies sota terra. És per això que les científiques van ​considerar necessari obrir el niu i ajudar a sortir els exemplars que quedaven a l'interior.

Aquesta tasca va començar a les 7 h del divendres. Utilitzant un nivell com a guia, les ​científiques van retirar amb cura la sorra que cobria el niu. Quan es va detectar una ​tortuga, se li va permetre sortir per si mateixa. Després, es va registrar la profunditat a la ​qual es trobava l'animal. Aquest mateix procés es va repetir amb els ous que es van ​trobar, tant els que havien desclòs com els que no. Totes aquestes informacions es van ​sumar a les dades recollides durant aquests dies sobre les característiques de les ​tortugues, i seran útils per a la recerca científica i l'anàlisi.

L'escalfament global

El canvi climàtic està provocant la migració ​de les tortugues cap al mar Mediterrani. ​Segons l'informe TSM elaborat per la ​Fundació Centre d'Estudis Ambientals del ​Mediterrani (CEAM), la temperatura mitjana ​d’aquest mar ha experimentat un augment ​d'1,4˚C entre els anys 1982 i 2022. Aquest ​increment de les temperatures ha generat ​un desplaçament de les tortugues que ​tradicionalment habitaven en mars de ​clima més càlid cap a la conca ​mediterrània.

Registre dels moviments migratoris de la tortuga careta des de 1990 fins a l’actualitat

Una nova tendència

La tortuga careta acostuma a viure a les aigües calentes de les plataformes continentals, badies, llacunes i estuaris, i fins i tot dins dels ports.

El Mediterrani Occidental ha estat històricament habitat per juvenils i subadults que sols s'hi alimentaven, però no es reproduïen. Malgrat això, des de 2010, s'ha observat una colonització activa de l'espècie per adults que venen a reproduir-se. La nidificació ha augmentat exponencialment en els últims anys, i actualment és habitual trobar nius o intents de nidificació gairebé cada estiu. La població mediterrània és d'unes 2.000 femelles reproductores.

Com queda el mapa mundial?

Al món hi ha set espècies de quelonis repartides pels oceans Pacífic, Oceànic, Índic i la Mediterrània.

En les últimes dècades, s'han registrat ​canvis significatius en les poblacions de ​tortugues. Un estudi publicat a la revista ​acadèmica PLOS One revela un notable ​augment del nombre d'exemplars de ​tortugues marines després de rebre ​protecció sota la Llei d'Espècies en Perill ​(ESA) als Estats Units. Un grup ​d'investigadors va examinar 31 poblacions ​marines al país nord-americà i va descobrir ​que el 75% de les tortugues van ​experimentar una recuperació després de ​rebre la protecció legal.

A més, un altre estudi, encapçalat pel ​biòleg grec Antonios Mazaris, reafirma ​l'evidència que les poblacions de les set ​espècies de tortugues marines del món ​estan creixent gràcies als esforços de ​conservació portats a terme durant els ​últims anys.

Registre mundial de les set espècies de tortuga als mars i oceans

El nom científic Caretta caretta es refereix a la tortuga careta o babaua; Chelonia mydas és la tortuga verda; la Dermochelys coriacea equival a la tortuga llaüt; la Lepidochelys olivacea és la tortuga olivàcia; la Eretmochelys imbricata vol dir la tortuga carei; la Natator depressus vol dir la tortuga plana d'Austràlia i la Lepidochelys kempii fa referència a la tortuga bastarda.

2023, l’any de la tortuga careta a Catalunya

El litoral català ha experimentat un creixement exponencial en la nidificació d'aquesta espècie de tortuga marina. Fa deu anys, assolir la xifra de 10 nius a les platges de Catalunya era impensable, la qual cosa indica que el 2023 és un any excepcional. Els pròxims estius seran clau per revelar si aquest fenomen es mantindrà com una tendència.

Segons un article publicat a l'organització ​per la protecció marina Ocean Care, entre ​2010 i 2022 tan sols van documentar-se 38 ​nius a Espanya. L'estiu de 2023, en poc més ​de tres mesos, van registrar-se a la costa ​espanyola 29 nius en localitzacions on les ​tortugues marines mai havien fet una posta ​i a prop de l'activitat humana. Catalunya ​encapçala la llista amb 10 nius, seguida de ​València amb nou, cinc a les Illes Balears, ​tres a Andalusia i dos a Múrcia.

Aquesta xifra suposa un augment ​significatiu respecte a l’any anterior, quan ​només es van comptabilitzar cinc nius a les ​platges catalanes. A més, ha estat la ​primera vegada que se n’han detectat a les ​tres províncies costaneres de Catalunya.

Un clam a la responsabilitat ciutadana!

Els experts en conservació de les tortugues marines destaquen la importància de la formació municipal per a una correcta gestió dels esdeveniments de nidificació, ja que la majoria de les amenaces que afecten aquests animals provenen de l’activitat humana. Segons les dades recollides, el 60% dels nius al Mediterrani espanyol han fracassat a causa de molèsties humanes, com ara el desenvolupament costaner, la contaminació o el turisme. Per això, reclamen una millora en la detecció i la protecció dels nius, així com una major sensibilització de la ciutadania.