Escòcia i Erasmus:
crònica d'un retorn anhelat
El Regne Unit reprendrà l’any que ve la cooperació acadèmica entre les universitats de la UE i les de les illes britàniques. Una notícia que ha estat especialment ben rebuda a Escòcia, que no amaga la seva convicció europeista i que regressa al programa del qual mai va voler sortir
Una dècada després del referèndum que validava el divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea, Londres ha fet marxa enrere. A partir del 2027, el programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ es reprèn al país britànic. Una decisió que arriba en un moment de restabliment de les relacions amb el Vell Continent i que, tot i que s’ha celebrat a banda i banda del Canal, ha caigut especialment bé al nord de l'illa: Escòcia aplaudeix tornar a formar part del circuit internacional acadèmic d'Europa. Les últimes dades ja mostraven una caiguda de més de 10.000 estudiants internacionals a la nació aquest darrer any. Els universitaris escocesos, com qui paga els plats trencats per una decisió presa per altres, assenyalen el Brexit com el culpable i es pregunten, amb recel, on són els “prats lluminosos” que un dia va prometre Boris Johnson.
Una demanda d’estudiants i del govern
“No m’imaginava fins a quin punt seria complicat estudiar a l’estranger avui dia. Els costos han estat desorbitats”. L’Elsa Bruce està estudiant el màster a Barcelona. Per a ella, el Brexit i tota la consegüent burocràcia han estat un maldecap. Només amb els tràmits administratius ha gastat unes 1.500 lliures esterlines (aproximadament 1.750 euros) en la seva mobilitat. “Crec que hi ha barreres econòmiques evidents”, afirma. “El Brexit no ha reduït l’interès per participar en un intercanvi, n’ha reduït l’accessibilitat”, sentencia.
La marxa del Regne Unit de la Unió Europea és el motor de la irritació de tota una generació d’estudiants escocesos. Els bastons a les rodes que n’han derivat fan bullir encara més l’olla: “La gent és més conscient del que s’està perdent i això genera molta frustració”, diu l’Elsa. La Brenna Mpande, estudiant de nacionalitat francoescocesa, també veu el Brexit com un mal negoci. “N’hi ha molts que haurien volgut venir al Regne Unit, però la burocràcia i la desaparició de molts mecanismes que facilitaven la mobilitat ho han fet molt més difícil”.
El desencís estudiantil també s’ha fet ressò, de forma pràcticament unànime, a Brussel·les. “El retorn a Erasmus+ era clarament una demanda per part dels estudiants”, afirma Diana Riba, vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu. El Regne Unit era una de les destinacions principals de la mobilitat intraeuropea i va passar a ser una de les principals destinacions de la mobilitat extraeuropea. Dins de la Comissió admeten que uns i altres no es podien donar l’esquena per sempre: “Havíem perdut un pol d'excel·lència universitària molt gros. El Regne Unit és un referent mundial en aquest àmbit”.
Les crítiques al Turing Scheme i les condicions econòmiques
L’any 2021 va ser quan el govern de Boris Johnson va decidir sortir d’Erasmus+ –al qual havia estat adscrit des del primer dia–. Paral·lelament, el Regne Unit el va substituir per un programa propi, el Turing Scheme, que només finançava que estudiants britànics anessin a l’estranger i no oferia el mateix sistema d’intercanvi ni de cooperació entre universitats. Entre els cursos 2020-21 i 2023-24, el nombre de noves matriculacions d'estudiants procedents de la Unió Europea a les universitats del Regne Unit es va reduir un 57 %.
Aquesta caiguda va agreujar les dificultats financeres de moltes universitats, com la de Dundee. D'acord amb les dades del Migration Observatory de la Universitat d'Oxford, el nombre total d'estudiants europeus també va baixar notablement. En conseqüència, el país va incrementar l’arribada d'estudiants no europeus. Joves universitaris arribats de països de la Commonwealth, com l’Índia o Bangladesh, en són exemples. El mercat asiàtic va ser el més potenciat, però la Comissió defensa que les connexions mai no van ser tan diàfanes com amb l’antic soci.
El descens en les dades no només ha estat un afer estudiantil, sinó també financer. Tot i que l’acord no s’ha tancat únicament per qüestions econòmiques, les diferències de subvencions entre un programa i l’altre eren sagnants. Les universitats escoceses van obtenir un 56 % menys de finançament a través del Turing Scheme (convocatòria de 2023) que a través d'Erasmus+ (convocatòria de 2020), fet que representa una reducció de més de 7 milions de lliures (8 milions d’euros). Els socis europeus van tancar l’aixeta i van restringir el finançament destinat al Regne Unit, ja que només el 20 % dels fons d’Erasmus es poden destinar a països no associats.
L'any vinent, el Regne Unit està obligat a pagar una quota d'entrada (Entry Ticket) que abans no assumia perquè ja formava part de la Unió Europea. Londres haurà de pagar 600 milions d’euros. La negociació ha estat complexa, especialment perquè els estudiants Erasmus hauran de pagar les mateixes taxes que els estudiants locals. El Regne Unit només va acceptar aquesta condició després que la Comissió Europea reduís l'import de la quota d'entrada.
Els beneficis per als estudiants i el valor de la cooperació internacional
En continuar fora de la Unió Europea, els estudiants britànics i escocesos hauran de seguir pagant el visat per estudiar arreu del continent. Més enllà d’això, la comunitat acadèmica reconeix que la resta de l’acord comportarà beneficis. En primer lloc, les connexions entre universitats deixaran de ser unilaterals i passaran a ser bidireccionals. És a dir, en lloc d’establir llaços entre una universitat francesa i una d’escocesa, es fomentarà una xarxa d’intercanvi estudiantil i professional entre França i Escòcia.
Es fomentarà el programa en tots els seus vessants: Erasmus no és només un intercanvi d'estudiants, sinó que també impulsa la investigació, la recerca, la mobilitat de professors, les beques, entre d’altres. La politòloga i professora de la Universitat de Glasgow Nicola McEwen defineix l’Erasmus com “una experiència magnífica” i emfatitza la importància de mantenir les xarxes internacionals: “Per als estudiants i per als investigadors, aquestes col·laboracions són fonamentals per avançar en el coneixement i la comprensió”.
La politòloga Nicola McEwen posa èmfasi en el valor de les interconnexions de la xarxa universitària internacional.
La politòloga Nicola McEwen posa èmfasi en el valor de les interconnexions de la xarxa universitària internacional.
"Aquestes col·laboracions són fonamentals per avançar en el coneixement i la comprensió."
“Si no hi ha cooperació estem condemnats a perdre competitivitat internacional i integració europea”. Són paraules de Gerard Pamplona, coordinador d’un dels màsters d’Erasmus Mundus, un programa de beques de la Unió Europea per estudiar màsters internacionals. Explica que aquests programes “acceleren d'una manera significativa els processos d'intercanvi que generen noves realitats que beneficien una integració europea” i defineix les interconnexions universitàries com “el futur”. Segons Pamplona, un país al segle XXI no pot seguir sent capdavanter a escala global sense el paraigua de l'Erasmus+. “L'èxit és tan profund que, un cop es torni a implantar, s'acabaran les crítiques”, sentencia.
El retorn a Erasmus+ implica un acostament a la Unió Europea?
Molts han sostingut que aquest retorn marca un acostament de Londres a Brussel·les i que és un dogal al coll pel projecte brexiter. McEwen així ho afirma, tot i que considera que els laboristes “encara tenen una certa por de les repercussions polítiques d’una relació més propera”. Carlota Bloch, experta en relacions internacionals resident a Aberdeen, diu que aquesta acció “podria fer que la gent s'adonés del valor de tenir un vincle més estret amb Europa”.
La professora de la Universitat de Glasgow McEwen preguntada per si el retorn del Regne Unit a l'Erasmus+ indica un apropament a la UE.
La professora de la Universitat de Glasgow McEwen preguntada per si el retorn del Regne Unit a l'Erasmus+ indica un apropament a la UE.
En canvi, al Parlament de Holyrood, hi ha qui posa aigua al vi. Preguntat per si la reincorporació a Erasmus+ implica una Gran Bretanya més europeista, el diputat de l’SNP Alyn Smith és lacònic: “Ho espero, però no ho crec”. “Això posa encara més en evidència el problema psicològic del govern britànic, perquè considera la UE com si fos un restaurant a la carta: volem això, això i això, però la resta no”, diu. “La principal lliçó que hem après és que sortir vol dir sortir. Si no formes part del club, no en pots gaudir-ne dels avantatges”. Amb relació al parer del Partit Conservador i Unionista, la formació s’ha negat a fer declaracions.
Els darrers sondejos ja apunten un penediment de gran part de la societat britànica. L’enquesta de YouGov indica que un 56 % de la població opina que abandonar el projecte europeu va ser un error. En Rory McGee, estudiant edimburguès de 19 anys, parla de “ressentiment”. És una de les veus d’una generació que es troba en un món que no han triat: “L’any 2016 érem massa joves i sentim que la gent més gran va decidir per nosaltres. Ara som precisament nosaltres qui en patim les conseqüències”.
“L’any 2016 érem massa joves i sentim que la gent més gran va decidir per nosaltres. Ara som precisament nosaltres qui en patim les conseqüències”
Les diferències entre Escòcia i el Regne Unit
El Govern d’Escòcia va publicar fa un any un informe criticant que el Turing Scheme no reemplaçava adequadament Erasmus+ i que posava universitats i centres de formació en desavantatge, amb problemes d’accessibilitat i de finançament respecte al programa europeu. De fet, Escòcia i Gal·les van signar, a principis de 2021, una declaració conjunta en què explicaven que volien continuar gaudint dels beneficis d’Erasmus+ encara que el Regne Unit se n’hagués desdit. Tot i que fonts de la Comissió Europea confirmen que haurien vist amb bons ulls aquesta operació, expliquen que les bases reguladores no preveuen que una part d'un país hi participi i no la totalitat.
“Escòcia té voluntat de nació i, en temes educatius, té una clara independència, maduresa i estructura universitària, com si fos un país”, destaca Diana Riba. És per això que la mobilització per part de les seves universitats ha estat total. Per formar part d’Erasmus+, els centres han de demanar l’Erasmus Charter for Higher Education (ECHE), que ha de ser aprovat per la Comissió. 24 institucions escoceses ja ho han demanat, una xifra altíssima tenint en compte que només hi ha una vintena d’universitats a Escòcia (entre aquestes 24 també hi ha altres centres d'educació superior).
De fet, les xifres anteriors al Brexit ja mostraven que Escòcia era més atractiva per als estudiants internacionals que la mitjana del Regne Unit. Dades del 2018 indiquen que els estudiants d’arreu del món representaven el 22 % de l’alumnat a les institucions d’educació superior escoceses, davant del 19 % al conjunt del Regne Unit. Malgrat això, la formació independentista líder a Escòcia, l’SNP, creu que les divergències polítiques xoquen frontalment amb la unitat de la comunitat educativa: “Entre les institucions acadèmiques hi ha pràcticament unanimitat. Tant a Anglaterra com a Escòcia totes les universitats volen formar part d’Erasmus. El problema és el govern britànic”, comenta el diputat Smith.
El pacte contempla, de moment, només el curs 2027-28. Això no significa que la Gran Bretanya estigui en període de prova, sinó que a partir de 2028 es renovarà el Marc Financer Pluriennal (MFF). Cada set anys, la UE torna a decidir quants calers hi destina i amb quines prioritats. La Comissió confia que el Regne Unit es mantindrà en el programa peti qui peti, però també mira de cua d’ull el color del govern. Si partits d’extrema dreta com Reform UK arriben al poder, podrien fer trontollar l’acord. La Unió Europea i la gran majoria d’estudiants escocesos, però, esperen travessar el Rubicó d’una vegada per totes i potenciar una Escòcia oberta de mires i amb intercanvis culturals com a horitzó.
Un text de Roger Roura Piris per Corresponsals del Canvi, un projecte del Diari de Barcelona amb la col·laboració de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Built with Shorthand