“A la gent gran els agafa nostàlgia quan ens veuen la roba que portem” 

Quins són els vostres referents?
Oscar: Referents de moda en tinc molts, sobretot més antics. M'agrada molt vestir com Keith Richards, Mick Jagger, els Rolling Stones... Pel que fa als discos, tinc bastants referents: Greil Macur, Rob Sheffield, gent que col·lecciona vinils... crec que és interessant l'opinió que ofereixen.

Alex: Jo m'inspiro amb Pinterest, amb les xarxes socials i també amb la gent que veig pel carrer o del meu entorn. Crec que ens retroalimentem tots de tots una mica, t'inspires del que vas veient i vas agafant una mica de tot. I al final ho acabes transmetent en un outfit.

Quin paper té el món de la moda dins la vostra vida?
A: Des de petita ha sigut el meu hobby. Igual que hi ha gent que li agraden els cotxes, a mi m'agrada la roba, els bolsos i els complements. Per mi és una forma d'expressar-me, de divertir-me, de poder canviar de personalitat i ser cada dia una persona diferent.

O: És una pregunta difícil, la veritat és que no ho penso gaire. Si veig una cosa i m'agrada, me la compro, i si no, no. Intento tenir un estil afí a mi, llavors em guio una mica pels meus gustos. La música que escolto m'influeix bastant en la forma de vestir, per això vaig cap a un estil més antic.

Què significa per vosaltres les coses vintage i la roba de segona mà?
A: Vaig descobrir el vintage a Londres, ja que aquí a Barcelona no hi havia quasi res. Va ser un descobriment el fet de poder comprar jerseis Ralph Lauren per només trenta euros. Des de llavors quan vaig de viatge, el primer que faig és anar de ruta vintage: s’ha convertit en una de les meves passions. També crec que està bé reutilitzar i tenir en compte les quantitats de roba que es produeixen ara mateix.

O: Jo em dedico més a comprar discos. Podria haver tirat pels cromos o les cartes de Pokémon, però m’agrada molt la música, i crec que és un objecte més de col·leccionisme perquè estàs comprant una peça d'art d'un artista. És veritat que noto que a l'hora de comprar s'ha perdut el fet d’anar a les botigues i comprar música. Per mi és un ritual.

Fins a quin punt creieu que la roba vintage forma part d’una moda o hi ha uns ideals darrere?
A: Crec que és una mica les dues coses. Hi ha gent que conec que només compra roba de segona mà per motius ideològics. En el meu cas, m’agrada perquè és una manera de reutilitzar, però també perquè pots portar peces úniques. Si compres roba a les típiques botigues, al final vas vestit com tothom.

O: Jo faig el que he fet sempre. Amb el meu pare anàvem a comprar discos, i ara ho segueixo fent. M'agrada donar suport al comerç local i a les botigues de música de Barcelona. Tot i això, també escolto música a Spotify.

Quin percentatge de roba vintage o de segona mà teniu en el vostre armari?
A: Jo diria que un 60% és vintage i un 40% no. Quan faig neteja d’armari, mai dono el que és vintage perquè és especial, i perquè un top blanc d'una botiga convencional el puc tornar a trobar, però una peça vintage no.

O: Jo tinc molta roba vintage, diria que el 90% del meu armari. Però no compro gaire roba, no soc consumista, només compro coses concretes de tant en tant i que sé que em posaré segur.

Per què vau començar a consumir coses de segona mà?
A: Perquè quan vivia a Berlín tenia molt pocs diners, i l'única roba que em podia permetre era d’una botiga de segona mà, on tenien una secció de rebaixes. També era una forma de poder permetre'm comprar alguna cosa cada mes.

O: Jo anava en cerca de camises Pendleton, que no es venien enlloc, ja que són camises americanes. M'agradaven perquè les hi veia als meus artistes preferits i volia vestir com ells, i a les úniques botigues que les trobava era a les vintage. Després, quan vaig viure als Estats Units, anava al Goodwill perquè no tenia diners. Era genial perquè podia tenir el meu estil i a sobre em sortia bé de preu.

Fins a quin punt creieu que el consum de les coses vintage està relacionat amb la nostàlgia?
A: En el nostre cas no es tracta de nostàlgia perquè comprem roba de quan encara no havíem nascut. Potser els hi agafa nostàlgia a la gent gran quan ens veuen vestits. L'Òscar connecta moltíssim amb la gent més gran per la música que escolta o per la roba que porta. Crec que vivim en una època de nostàlgia, tots els biopics que es fan, musicals, pel·lícules antigues que es tornen a fer...Clarament, està de moda el vintage.

Creieu que la tendència del vintage seguirà en el futur o és passatgera?
A: Potser baixa una mica l'auge. Al final la gent que ho fa per estar a la moda ho deixarà de fer, i la que està acostumada a comprar d’aquesta manera continuarà. Jo porto en aquest món des dels 14 anys i seguiré igual.

O: Pel que fa als discos, considero que serà per a sempre. Crec que és bonic ensenyar música, redescobrir nous grups i alimentar la curiositat. És com fer una memòria històrica de la música, encara que també m’agrada fomentar cantants actuals, s’ha de trobar el balanç.