Dues mares, una criatura

La llarga lluita de les parelles de dones per formar una família

La Pilar va haver d’adoptar la seva filla. La Katy es va gastar més de 20.000 euros en tenir el seu fill. L’Annabel i la Kat van haver de lluitar contra el desconeixement del Registre Civil. L’Amada no es veia capaç de ser mare per ser lesbiana. Són alguns exemples d’històries de discriminació i lluita de les parelles de dones pel simple fet de ser mares.

La lluita pels drets LGTBIQ+ ha estat llarga. Un cop va finalitzar la dictadura espanyola es va obrir un nou escenari pel col·lectiu. Als 70 la lluita se centrava en els drets civils individuals per despenalitzar l’homosexualitat i als 80 es va obrir tímidament una conversació que obriria pas al moviment a la següent dècada. “Als 90 s’obre un debat sobre l’estatus legal de les unions formades pel mateix sexe”, explica Kerman Calvo, sociòleg expert en diversitat afectivosexual i identitat de gènere. “Això va obrir la porta perquè a partir de 1999 es generés una conversa més estreta sobre el matrimoni civil entre persones del mateix sexe”.

El matrimoni igualitari es va aprovar a Espanya el 2005 (13/2005), el quart país del món en fer-ho. Però aquesta llei no reconeixia la filiació a parelles lesbianes. Per altra banda, el 2006 va tirar endavant la llei de reproducció assistida (14/2006), que va permetre a les dones accedir a la inseminació i a la fecundació in vitro. 

Amb tot i això, l’advocat especialista en dret de família, Quim Juncosa, recorda que “es necessita que les dones estiguin casades” per reconèixer la filiació del nadó, però que a “Catalunya es permet la inscripció de fills encara que no formin un matrimoni”. Això, però, sempre que tinguin “un consentiment informat conjunt”.

El Govern va eliminar els conceptes discriminatoris amb la Disposición Adicional primera de la llei LO3/2007, i permetre a una dona casada reconèixer la filiació del nadó de la seva parella si s’havia concebut mitjançant una tècnica de reproducció assistida. Tanmateix, Juncosa recalca que “encara que estiguin casades, serà necessari trencar la presumpció de paternitat: haurem de demostrar que no hi ha un pare”. L’única manera de fer-ho és amb un certificat de la clínica de reproducció assistida que determini que el procés s’ha fet conjuntament -si no, no es podria dur a terme la filiació- i amb el consentiment de totes dues.

“Hi ha algunes qüestions administratives que no estan prou polides”, assegura Juncosa, sobre tot en el Registre Civil, on “hi ha un tema de desconeixement”. Aquesta problemàtica es veu agreujada en les petites poblacions, on el Registre Civil està menys preparat davant aquestes situacions. A més, en Kerman Calvo assegura que “en la majoria de ciutats espanyoles les parelles formades pel mateix sexe amb fills tenen una experiència quotidiana generalment bona”, mentre que a les zones rurals “és més dura” a causa de “l’aïllament social”.

L’associacionisme LGTBIQ+ va evolucionar de la politització durant els 70 a organitzacions més “socials, culturals i específiques en els 90”, segons Calvo. La dècada dels 80 va estar marcada pels estralls del VIH. La FLG, associació de famílies LGTBIQ+, neix el 2002 de la “necessitat de buscar famílies en les quals els seus infants es puguin veure identificats”, afirma la presidenta, Katy Pallàs. Actualment, és la més important en l’àmbit estatal i compta amb una massa associativa d’unes 1.500 persones.

Una de les conquestes més destacades, en què va participar la FLG, ha estat la modificació del protocol d’accés de lesbianes i dones solteres a les tècniques de reproducció assistida per la sanitat pública, l’any 2016. Les lesbianes ja no serien tractades com a “pacients”, ja que “ni estan malaltes ni tenen cap problema per gestar”, segons Pallàs. Es van designar tres hospitals – Vall d’Hebron, Puigvert i l’Hospital del Mar – a tota Catalunya. En l’actualitat, tot i la promesa d’ampliar-ho a 10 hospitals, es continuen mantenint els inicials. Les llargues llistes d’espera allunyen a les parelles de la via pública i les aboquen a una despesa econòmica que ronda els 20.000 €.

Anna Cornudella i Pilar Pujol

Pioneres prelegislació

“La meva parella legalment no tenia cap vincle amb la seva filla”. L’Anna i la Pilar van haver d’enganyar i gestar a la Bruna com a mare soltera fa 21 anys, quan la legislació encara no contemplava el matrimoni homosexual. “Era un buit legal, no hi havia cap protecció. Ens vam tirar a la piscina i confiar que ja s’arreglaria en algun moment”, explica l’Anna. Juntes, van ser pioneres: es van convertir en la primera parella homosexual en tenir una criatura a l’Hospital de Mataró.

"La meva parella legalment no tenia cap vincle amb la seva filla. Era un buit legal".
Anna Cornudella

El 2001 va néixer la Bruna mitjançant una inseminació artificial. En aquells moments, “tot era privat”, però els diners no van ser l’únic problema amb què es van trobar. El Registre Civil va ser el punt més crític, però l’acceptació social que dues dones fossin mares era una lluita diària.

L’Anna Cornudella i la Pilar Pujol amb la seva filla Bruna.

L’Anna Cornudella i la Pilar Pujol amb la seva filla Bruna.

L’Anna Cornudella i la Pilar Pujol amb la seva filla Bruna.

L’Anna Cornudella i la Pilar Pujol amb la seva filla Bruna.

L’Anna Cornudella i la Pilar Pujol amb la seva filla Bruna.

L’Anna Cornudella i la Pilar Pujol amb la seva filla Bruna.

Eren l’única parella de dones amb una criatura en el seu poble, Sant Vicenç de Montalt. Van enfrontar-se al carnet d’embarassada on només es contemplava ‘mare’ i ‘pare’; tanmateix, la llevadora del seu poble va canviar aquest últim per ‘parella’. Però a l’hospital no van tenir aquesta sort. “Allà no et coneixen, i jo era mare soltera. Legalment, la Bruna era filla d’una mare soltera”.

Diu que la Bruna s’assembla a la Pilar. “Té la seva intel·ligència, la seva mateixa manera de remoure el menjar” i un caràcter molt semblant. No tenen cap vincle biològic, però la maternitat és molt més que això. “És la mare igual que jo. No és menys un pare que una mare perquè no pot gestar. Que qualsevol persona digui que no som les seves mares”. 

L’Anna no volia “abanderar-se”, però es veia obligada a “lluitar cada dia” per la seva realitat i els seus drets. Així es va començar a moure el teixit de famílies a Catalunya i es va crear la FLG, que després va desembocar en la NELFA, una xarxa de famílies LGTBIQ+ a escala europea. La Pilar va ser una de les dones que més va lluitar políticament per combatre les injustícies del col·lectiu. Va morir quan la Bruna era només una nena, però va deixar un gran llegat. Així i tot, “tenim molta lluita pendent”.

"Legalment, la Bruna era filla d'una mare soltera".
Anna Cornudella

Gràfic interactiu sobre el procés de la inseminació artificial.

Katy Pallàs i Inma Lluesma

Activisme per obrir camí

“La llei té un biaix de gènere que a les parelles de lesbianes ens juga a la contra”. La Katy Pallàs, presidenta de la FLG, ha tingut un paper actiu en la resolució dels buits legals legislatius en matèria LGTBIQ+. L’associació va ser clau en les negociacions per aprovar la llei 11/2014 contra l’homofòbia a Catalunya. “La nostra tasca s’ha diversificat, les necessitats estan canviant amb el pas del temps”.

Amb l’aprovació del matrimoni homosexual l’any 2005, la Katy no va dubtar en aprofitar per casar-se amb la seva parella. “Sabíem que el PP amenaçava de tombar-la, tenia clar que aquesta gent no em desgraciava la vida”. Poc després van iniciar el procés per ser mares a través de la fecundació in vitro. “Ningú t’avisa dels problemes que comporta l’hormonació”.

"Ens costa exigir allò que ens correspon, ens fan por les represàlies i ens conformem"
Katy Pallàs

“Ens costa exigir allò que ens correspon, ens fan por les represàlies i ens conformem”. Denuncia que les famílies lesbianes pateixen la discriminació de la invisibilitat. Parla d’una complaença que provoca que en molts aspectes la diversitat afectivosexual no es tingui en compte. “No pot ser que pel fet de ser lesbiana hagués de gastar-me 24.000 € per quedar-me embarassada”. La reproducció assistida privada, d’aquesta manera, converteix la gestació en un “procés elitista”.

L’Imma i la Katy en el seu casament.

L’Imma i la Katy en el seu casament.

L’Imma i la Katy en el seu casament.

La Katy Pallàs i la seva dona l'Inma Lluesma.

La Katy Pallàs i la seva dona l'Inma Lluesma.

La Katy Pallàs i la seva dona l'Inma Lluesma.

En els darrers anys ha augmentat el nombre de lesbianes que comencen a gestar de joves. “Cada cop la maternitat està més present en el seu imaginari, saben que la possibilitat existeix”. Tot i que es mostra optimista, és conscient que el camí recorregut no està garantit. “Ens agrada viure en la tranquil·litat, però això també dóna força a qui ens vol anar en contra”. La Katy avisa a les futures generacions que hauran d’arremangar-se. “Els temps que venen no són fàcils”.

"La maternitat està més present en l'imaginari de les lesbianes joves. Però els temps que venen no són fàcils"
Katy Pallàs

Gràfic interactiu sobre el procés de la fecundació in vitro.

Amada Rodríguez i Concha Dobón

La maternitat com a antídot de la repressió

“Vam descartar la maternitat per ser dues dones, ens feia por”. L’Amada Rodríguez i la Concha Dobón són parella des de fa quasi trenta anys. A través de l’adopció nacional, el 2008, van ser mares de la Mila, en aquell moment un nadó de pocs mesos de vida. El camí no va ser gens fàcil. “Vivíem reprimides per estar dins de l’armari, som docents i ens feien por les conseqüències de fer-ho públic”.

El punt d’inflexió va arribar arran dels problemes de salut de la Concha, diagnosticada de lupus. “Quan va sortir de l’hospital per primera vegada em va dir que volia tenir una criatura, però jo no em sentia preparada”. A través de la teràpia, l’Amada va acabar reconciliant-se amb el seu instint maternal. En un primer moment es van decantar per acollir, però finalment van veure que la fórmula idònia era l’adopció.

"Vam descartar la maternitat per ser dues dones, ens feia por"
Amada Rodríguez

El primer pas va ser presentar la sol·licitud, encara amb la por de ser reconegudes com a parella. Després, es van enfrontar a un cap de setmana on es reunien les diferents famílies adoptives. “Vam pensar que si algú ens coneixia, diríem que cada una anava pel seu compte”. Quan els van posar l’etiqueta ‘Família Dobón Rodríguez’ al principi els va envair el nerviosisme. “Finalment, va ser una experiència molt bonica, ens van tractar amb total normalitat”. L’adopció nacional va ser l’opció quasi obligada, ja que en el moment només Sud-àfrica i Brasil permetien adoptar a parelles homosexuals.

Des que van iniciar el procés fins que les van trucar amb una proposta d’adopció va passar poc més d’un any i mig. “Va ser molt ràpid perquè la Mila era racialitzada i no gaires famílies estan obertes a aquesta possibilitat”. La maternitat les va empènyer a obrir-se amb la seva família i fer el pas definitiu per sortir de l’armari.

“Vivíem reprimides per estar dins de l’armari, som docents i ens feien por les conseqüències de fer-ho públic”
Amada Rodríguez
L’Amada i la concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la Concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la Concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la Concha amb la seva filla, la Mila.

L’Amada i la concha amb la seva filla, la Mila.

Annabel Durán i Kat Soria

Un futur optimista

L’Annabel i la Kat són un exemple de progrés. Fa quatre anys, el 2018, van tenir dos bessons, l’Emma i el David. Ens expliquen una història d’amor a la maternitat, un camí amb algun entrebanc però amb menys problemes que generacions anteriors. Ara, tenen un Instagram on ensenyen la seva vida familiar: @mamistwo

Són parella des dels 18. Van començar a plantejar-se la maternitat als 28, i amb 35 van quedar-se embarassades amb el mètode de reproducció assistida ROPA per recomanació de la doctora. “La part bonica és que les dues mares estiguin involucrades en aquesta maternitat, però realment tampoc és necessària. No ho tenim mitificat.”

“La part bonica és que les dues mares estiguin involucrades en aquesta maternitat, però realment tampoc és necessària"
Kat Soria

“Ens vam gastar en els nens 20.000 euros, així per sobre”. L’Annabel i la Kat van fer sis inseminacions artificials abans de provar el mètode ROPA. També van estar a la llista d’espera de la Seguretat Social. Això sí, com a dona soltera, no com a parella de dues dones. Però quan li van trucar, quatre anys més tard, els nens ja havien nascut. 

L'Annabel amb els nadons en braços a la piscina fa uns anys.

L'Annabel amb els nadons en braços a la piscina fa uns anys.

L'Annabel amb els nadons en braços a la piscina fa uns anys.

L'Annabel amb els nens, més grans, a la mateixa piscina.

L'Annabel amb els nens, més grans, a la mateixa piscina.

L'Annabel amb els nens, més grans, a la mateixa piscina.

La Kat llegint un llibre a la seva filla i el seu fill.

La Kat llegint un llibre a la seva filla i el seu fill.

La Kat llegint un llibre a la seva filla i el seu fill.

Al Registre Civil van patir el mateix que les altres parelles de dones: “un desconeixement total” de la diversitat familiar, i que va comportar que les registressin de manera errònia. Pel que fa a l’educació, ja van “buscar escoles lliures”, on hi hagués més famílies homoparentals. “Volíem un entorn una mica més lliure perquè no et passin certes coses”. 

Han marcat, per la seva filla i el seu fill, “un camí que no estigui delimitat per home i dona” o els estereotips de gènere. Esperen un futur millor per l’Emma i el David. Creuen que la situació ha millorat, però encara falta camí. 

"Hem buscat escoles amb entorns més lliures pels nostres fills per evitar certes situacions"
Annabel Durán

Gràfic interactiu amb el procés del mètode ropa.

No abaixem la guàrdia

L’evolució dels drets LGTBIQ+ ha tingut un creixement exponencial. Tot i això, el sociòleg expert, Kerman Calvo, ens adverteix que “això no vol dir que no sigui un camí amb resistències i algun entrebanc”. “Jo crec que és imparable”, diu, “però encara hi ha oposició”. Tot indica que la gran majoria de les societats occidentals viuen amb molta normalitat la diversitat sexo genèrica. “La direcció està ben marcada, i no crec que res del que passi ens pugui desviar del nostre camí”. La Katy, l’Anna, la Pilar, l’Amada, l'Annabel, la Kat i moltes altres dones han fet camí. El futur queda en les nostres mans.