La desGràcia del barri
La vila s'ha convertit en un cas paradigmàtic de la gentrificació a Barcelona
Una nova realitat
A la terrassa d’un bar de la plaça del Sol, a la Vila de Gràcia, a la dreta hi ha una parella que parla en italià, a la taula de l’esquerra, una dona es dirigeix al seu nadó en anglès, i a la de davant tres nois conversen en francès. Però el que pot semblar una anècdota aïllada, sense més transcendència, ha esdevingut la realitat dels veïns i veïnes del barri. Sortir a esmorzar i adonar-se que la cafeteria de tota la vida s’ha convertit en un brunch, l’augment del cost de vida i la pèrdua de cohesió amb el veïnat, formen part de la quotidianitat dels graciencs.
Aquesta transformació de Gràcia té nom: gentrificació. Es tracta d’un procés global basat en el consum: la població amb més poder adquisitiu busca viure en zones 'interessants', però el sòl és finit i l’augment de la demanda fa pujar el preu. Per tant, els veïns no poden pagar el lloguer i es veuen obligats a marxar. En canvi, l'antropòleg José Mansilla defensa que la gentrificació s’ha d’entendre des d’un “punt de vista de classe, perquè hi ha una necessitat d’explotació del consum”, és a dir, que el sòl urbà esdevé un objecte de valor dins el sistema capitalista. Així, Gràcia s’ha convertit en un cas paradigmàtic de la gentrificació a la capital catalana, perquè el seu ambient, la vida de barri, les festes i l’oferta cultural l’han convertit en un barri cool.
Es poden fer moltes coses per frenar la gentrificació, però no hi ha voluntat política. Nosaltres tenim la ciutat que ha volgut tenir el PSC
José Mansilla
Què està passant?
L’atractiu de la capital catalana, en particular del barri de Gràcia, ha cridat l'atenció de la població estrangera. No només ha incrementat el turisme, sinó que també s’ha disparat el nombre d’expatriats que s’hi instal·len: uns 100.000 segons les estadístiques de població estrangera de l’Ajuntament. S'anomena expats als immigrants amb poder adquisitiu mitjà alt i sous superiors a la mitjana catalana o espanyola. Molts d’ells són nòmades digitals, que viuen en un país, però treballen a distància en un altre.
El fet que arribin nous residents amb aquestes capacitats ha provocat un encariment del preu de l’habitatge, que ha forçat molts veïns habituals a buscar pis en una altra zona de la ciutat o marxar de Barcelona. Mansilla reconeix que els expats “tenen una forma de viure la ciutat que no és la nostra”, però alerta dels perills de caure en aquest discurs “xenòfob” que en els darrers anys ha guanyat espai.
"El problema és el sistema que permet que hi hagi expulsió de les classes populars"
Ell explica que l’expulsió de les classes populars del barri és fruit de l'especulació de l'habitatge, i la responsabilitat queda en mans tant de les immobiliàries com de l'Ajuntament que ho permet: “Es poden fer moltes coses per frenar la gentrificació, però no hi ha voluntat política. Nosaltres tenim la ciutat que ha volgut tenir el PSC”. Assegura que mai s’ha fet política d’habitatge a Barcelona perquè no interessa al sector polític ni econòmic, i reitera que no és una qüestió de nacionalitat, sinó de classe social: “L’australià que es compra un pis a Gràcia no és el culpable. El problema és el sistema que permet que hi hagi expulsió de les classes populars. No és millor un català que balla sardanes si també contribueix a l'expulsió."
S'ha perdut la cohesió
Els veïns que hi segueixen vivint —perquè van comprar el pis fa dècades o perquè tenen una renda antiga— lamenten que en els darrers anys els pisos que queden buits els agafen gent que no coneix el barri. La Milagros Piélago, antiga propietària d’un bar i veïna des de 1968, explica que al seu bloc de pisos ara només hi ha tres veïns locals, la resta són estrangers.
A més, lamenta que amb l’arribada del nou veïnat s’hagi perdut la cohesió del barri: “Abans tots ens coneixiem, anaves pel carrer i deies bon dia a tothom. Ara ja no”. Ens explica que era habitual sortir al carrer i veure als veïns petant la xerrada asseguts a cadires que havien tret a la porta de casa, feien vida de poble, “però ara tothom va a la seva”. “Ara ja no hi ha nens jugant al carrer”, afegeix.
El comerç, també tocat
La gentrificació i aquest canvi de perfil dels veïns també ha afectat els comerços locals. Això ho han notat tant la Milagros com la seva filla, Susana Fontal, que ara és la propietària del bar familiar. Mentre fa anys vivien de la mateixa gent del barri, ara principalment viuen de la gent que treballa per la zona. Això és així perquè molts dels veïns nouvinguts tenen un estil de vida diferent i, per tant, unes necessitats que no se satisfan en un bar de barri.
“Els pijos ja no volen una ‘xistorra’, volen un muffin”, riu Mansilla mentre assenyala la terrassa d’un bar. I aquests muffins es troben en comerços de l’estil brunch o cafeteries d’especialitat que han fet un boom en els últims anys. La problemàtica, aleshores, es troba que no hi ha espais de trobada permanents ni comuns. Perquè mentre els veïns de sempre van als bars, els nouvinguts van als cafès d’especialitat. I és exactament aquesta manca d’espais comuns que fa que no es creï una dinàmica de familiaritat com la que hi havia a Gràcia anys enrere.
"Les festes del barri cada cop estan més orientades als turistes que busquen festa a Barcelona"
Les festes de Gràcia també han estat víctimes de la massificació que es viu a la vila. Cada vegada hi ha menys carrers que es guarneixen, i això és un reflex que els veïns estan menys implicats en les activitats del barri, ja que la gentrificació és tan gran que quan arriben les festes gran part dels seus habitants marxen del barri. Fontal assegura que cada cop més “és una festa orientada als turistes que busquen festa a Barcelona”. Durant les festes, caminar pels carrers és tot un repte: gent per tot arreu, dificultat per travessar d’un carrer a l’altre, gent orinant a les cantonades...
La gentrificació no s’atura i va deteriorant Gràcia. El que abans era un espai de vida comunitària, arrelat i compartit, avui es veu desdibuixat per l’arribada d’un nou model de consum i de relacions efímeres amb l’entorn. Els veïns i veïnes cada vegada tenen més clar que cal lluitar per frenar-ho, com ho van fer amb el Primer Congrés contra la Gentrificació de Gràcia el maig passat. Però malgrat la voluntat de canvi, l’antropòleg Mansilla remata: “Res canviarà mentre continuï governant el mateix color polític que no té cap d’interès en canviar les coses”.
La gentrificació no s’atura i va deteriorant Gràcia
El que abans era un espai de vida comunitària, arrelat i compartit, avui es veu desdibuixat per l’arribada d’un nou model de consum i de relacions efímeres amb l’entorn
Built with Shorthand