Helena Castellà, Berta Coll i Eulàlia Galante

La plataforma de micromecenatge Verkami acaba de celebrar el seu desè aniversari. Van crear-la un pare i dos fills mataronins el 2011 amb l’objectiu de fer realitat projectes d’autors i autores amb inquietuds diverses. “El micromecenatge és la suma de petites quantitats que fan possible una cosa gran, i la tecnologia ens permet ajuntar aquestes petites coses”, explica Ricard Valls, consultor de fundacions a Zohar i soci de Good Profits. A través del suport econòmic dels mecenes de Verkami, iniciatives d’arreu del món tiren endavant.

Les dades de l’últim any, el 2021, són excepcionals. “Vam aconseguir un 80% d’èxit en les campanyes publicades. Segurament mai no s’havia aconseguit una dada així a nivell mundial”, explica en Joan, el pare d’en Jonàs i l’Adrià. “Vam tardar poc a arrancar, els autors s’ho van anar dient entre ells i vam créixer molt ràpid”, assegura en Jonàs. 

La plataforma tanca el desè aniversari amb quasi 10.000 projectes i 50 milions d’euros recaptats. Més enllà de les xifres, què ha suposat, Verkami, durant aquests 10 anys? Us ho expliquem a partir de 10 projectes!

Diferents cares del micromecenatge

El micromecenatge és un sistema de finançament cooperatiu que es pot entendre de maneres diferents. Com ha traslladat Verkami aquest sistema del paper a la realitat? Ho desgranem a partir de cinc mirades diverses.

Micromecenatge en clau de futur

Tot i la trajectòria d’èxit de Verkami, aquest tipus de plataformes encara tenen camí per recórrer. Ricard Valls apunta que, actualment, les donacions online a Espanya encara suposen només el 18% del total. Aquesta dada ha augmentat a causa de la pandèmia —el 2019 suposaven el 7%—, que ha accelerat el funcionament d’aquests portals a la xarxa.

El consultor remarca que no podem comparar-nos amb els alts nivells d’integració del micromecenatge que tenen països com els Estats Units. “Allà la majoria de campanyes són per pal·liar que el sistema sanitari sigui privat. Aquí això és impensable…Les societats són diferents i la necessitat d’aquest tipus de donacions, també”, assegura. 

Tot i això, tant Valls com els promotors dels projectes de Verkami entrevistats en aquest reportatge celebren l’existència d’eines que promoguin el micromecenatge. Tenen el convenciment que la societat civil ha de poder dur a terme les iniciatives que consideri, més enllà de les conviccions de les institucions i els governs.

Recuperem la Nau Bostik

“Veia que a la Sagrera no s’hi feia gaire res i vaig decidir que jo mateix transformaria el barri”, diu l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana. Havia treballat en projectes de gran envergadura, com la supervisió de les obres del Palau Sant Jordi, però un dia va decidir centrar esforços a millorar el barri en què havia crescut. Després d’impulsar la recuperació de la Nau Ivanow i l’Espai 30, el 2015 va voler arreglar la Nau Bostik —una antiga fàbrica de cola— per convertir-la en un espai cultural. 

Va engegar un Verkami perquè la gent del barri pogués col·laborar-hi econòmicament, i finalment va recollir més de 20.000€, que van servir per començar les obres. “Al principi, tothom es pensava que estava boig, que seria impossible transformar la fàbrica. A poc a poc, però, hem aconseguit crear un espai en què passen coses meravelloses”, explica en Xavier. Set anys després, la Nau Bostik és un punt de trobada fonamental de veïns i entitats, i una cinquantena de persones fins i tot hi han instal·lat el seu despatx. 

La sardana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO

A diferència dels castells i la Patum de Berga, les sardanes encara no formen part de la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Fa cinc anys, la Confederació Sardanista de Catalunya va decidir impulsar una candidatura de la UNESCO. “La sardana és la música catalana que més ens diferencia de tot el món, i l’hem de defensar perquè no es perdi”, assegura el president de la Confederació, Xavier Tresserras. 

Per costejar la candidatura, van iniciar una campanya de Verkami. “Volíem que el projecte fos finançat pel món sardanista en general, perquè és una qüestió que afecta tots els aficionats, i per això vam optar pel micromecenatge”, explica en Xavier. Amb els diners aconseguits, van poder contractar una persona que s’ha encarregat de preparar la sol·licitud de la UNESCO. El procés encara està obert, a l’espera que el govern d’Andorra accepti presentar una candidatura internacional. Tot i això, Tresserras confia que l’any vinent finalment ho aconseguiran. 

El Penjat i La Penjada

La gent de la capital de la ratafia, Santa Coloma de Farners, feia anys que els ho deien: “No us espereu, això ho heu de fer ja!”. En Pau, l’Ernest i en Pau no s’ho van pensar dos cops i l’any 2018 van crear la primera cooperativa de ratafia, La Sobirana, just al centre de Santa Coloma. 

Gràcies als mecenes de Verkami, el 2019 La Sobirana va poder comercialitzar dos nous licors: El Penjat i La penjada. Tradicionalment ja s’elaboraven licors penjant taronges al cim de l’alcohol sense que es toquessin. Així s’aconsegueix El Penjat, un licor que fa la olor i gust del fruit. En canvi, La Penjada fa servir el mateix mètode, però és una ratafia.

D’acord amb les seves arrels, les bases del projecte són el respecte per la cultura de la ratafia i l’economia social. “Fer ratafia sense entendre que s’ha de respectar el producte local no té gaire sentit. Tampoc tindria sentit no vetllar per l'impacte social de les nostres accions”. 

Jo Jet i Maria Ribot

En Jordi Jet i la Maria Ribot són els integrants del duet de veu i guitarra Jo Jet i Maria Ribot. La seva relació amb Verkami va iniciar l’any 2014 per boca-orella i amb la finalitat de donar-se a conèixer i d’aconseguir finançament per al seu primer àlbum musical conjunt, Viatges i flors. Van assolir l’objectiu amb èxit i van repetir l’experiència el 2016 i, també, el 2020. “Sempre sorprèn que la gent doni diners per alguna cosa que encara no existeix, a les persones ens agrada formar part dels naixements”, diu en Jet per justificar el suport rebut.

Els músics del Bages s’han pres les tres campanyes de crowdfunding com si es tractés d’un “test”. “Nosaltres volem fer el que fem per la gent i Verkami, com a creadors, ens permet veure si realment hi ha un potencial suport al darrere”, explica en Jet. De fet, la Maria creu que sense aquesta plataforma potser serien un projecte menys connectat amb el públic, i remarca la importància de “currar-se” la campanya per poder aprofitar totes les dimensions que ofereix Verkami. 

Poemaris Il·lustrats

Quatre artistes llagosterencs —els poetes Josep Maria Codina i Eduard Comas i les il·lustradores Paula Pozo i Alba Barceló— van trobar-se un dia al bar del poble i van decidir cocrear un llibre il·lustrat. Per finançar-lo, van optar pel micromecenatge. “Hauríem pogut buscar una editorial que ens comprés la idea, però vam preferir que fos un projecte independent. No ens volíem haver de cenyir a les dinàmiques del mercat literari”, diu en Josep Maria. 

De seguida van superar l’objectiu del Verkami. “Havíem enfocat el projecte a nivell local, i sobretot hi va participar gent de Llagostera, però vam rebre donacions d’altres llocs de Catalunya”, expliquen els creadors. El resultat final és un llibre reversible que inclou dos poemaris: Cova i guaret de Comas, il·lustrat per Barceló, i La boca de la ferida de Codina, il·lustrat per Pozo. “L’autopublicació existeix des de fa segles. Si el sistema literari veu perillós que tothom pugui publicar un llibre, tenim un problema molt gros”, reivindica en Josep Maria. No descarten fer un altre Verkami d’aquí a un temps. Aquest cop, però, ho farien al revés: publicarien un llibre d’il·lustracions literalitzades. 

Llargmetratge 'La nit no fa vigília'

A través d’un Verkami, sis estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra van fer realitat el seu projecte de pel·lícula La nit no fa vigília, un film sobre la relació intergeneracional entre una àvia i el seu net, que conviuen a la perifèria de Barcelona. "Era la plataforma que ja havíem vist fer servir en molts altres projectes de TFG", remarquen. 

Els projectes audiovisuals emergents es troben sense cap mena de finançament ni subvenció per passar del paper a la pantalla. "Si no fos pel Verkami, estaríem a zero. No hauria estat possible", diu en Gerard, un dels membres. Tot i això, tenen clar que no repetiran l’experiència: “Serveix només per iniciar-te i tampoc no seria gaire ètic. Verkami, al cap i a al fi, és demanar diners als familiars una mica llunyans (riu), i no pots estar tota la vida demanant diners”.

Cesk Freixas

Poca gent pot dir que gràcies a Verkami ha tirat endavant quatre projectes. Una d’aquestes persones és el cantautor català Cesk Freixas, conegut sobretot per cançons com La petita rambla del Poble Sec. A més, ell va ser la tercera proposta musical a Verkami, després de Miquel Gil i Faèrica. Ho va fer amb el seu quart disc, l’any 2011. 

“Al principi la gent no entenia per què demanava diners per avançat als seguidors si no era un artista amateur”, explica en Cesk. Amb el pas dels anys, però, la situació ha canviat: “Ara s’entén com la creació d’un vincle especial amb els seguidors… Sense aquestes campanyes no aconseguiria una connexió tan forta amb la gent que m’escolta”. Aquest 2022 ha aconseguit finançar a través dels seus mecenes el seu novè disc, Versos que es fan cançó. “Els números no paren de créixer”, hi afegeix.

Verkami li permet treure un nou disc nou i espectacle cada dos anys. El cantant afegeix que li resultaria difícil aguantar tants anys a la indústria amb un sol disc, i que sense la iniciativa segurament “s’hauria hagut de reinventar”. 

Corre el Dakar 2022

Sense fer massa soroll, Joan Lascorz (Hospitalet de Llobregat, 1985) va fer-se un lloc al Ral·li Dakar 2022 després de la seva convulsa trajectòria en el món del motor. L’any 2012 va tenir un accident a Imola (Itàlia). Una fractura a les vèrtebres va deixar-lo tetraplègic. Tot i no pujar mai més en una moto, tenia clar que el seu somni, el motor, no l’abandonaria mai. 

El desembre del 2021 va engegar una campanya de Verkami per fer el projecte de la seva vida. Ara, però, al cim d’un buggy. “Mai m'hauria imaginat fer el Dakar tetraplègic. Sabia que era difícil, però alguna cosa em deia que ho aconseguiria”. Malgrat l’alegria continguda, Lascorz insisteix en l’elevat cost de la cursa: “El pressupost inicial era de 350.000 euros. Verkami i els espònsors m’han ajudat a baixar a uns 220.000 euros, que és molt”. 

Lascorz va poder competir en la categoria side-by-side (SSV T4) i va quedar novè de quaranta-quatre. Al sostre del buggy, hi portava cadascun dels noms dels mecenes. “No ho vaig fer sol”, afegeix. Parlant del Dakar 2023, el pilot conclou que “si ho ha aconseguit una vegada amb Verkami, per què no una altra?”.

Woman's Back

A la Maria Prandi li encanta fer travesses de muntanya, però l’any 2015 va ser operada de càncer de mama i va estar a punt d’haver de deixar aquesta afició. Els metges la van advertir que no podia dur motxilles a fi d’evitar l’aparició de linfedemes —inflamacions cròniques— a la zona operada.

Inconformista, la Maria va contactar amb una empresa distribuïdora de material esportiu i els va proposar crear una motxilla que s’adaptés a les necessitats de les dones que han passat per aquesta cirurgia. Ara, la Maria, juntament amb en Jordi i la Lali Costa d’Esportiva Aksa, és cofundadora de Woman’s Back.

“Primer de tot, vam patentar el sistema i vam validar-lo amb l’Hospital de Sant Pau”, explica la Lali. La proposta d’engegar un Verkami va aparèixer davant la necessitat d’oferir un producte més econòmic i a curt termini. La Lali assenyala que “tenir un estoc fix permetrà poder abaratir el preu final perquè ara treballem sota demanda”. Amb peticions que arriben d’arreu del món, l'estoc de Woman’s Back cada dia és més a prop de ser una realitat.

Investigació de Crític

Arrel d’una investigació sobre els grans tenidors de pisos a Catalunya, CRÍTIC ha acabat personant-se en un procediment judicial. El motiu és un contenciós administratiu davant del TSJC que presenta la Cambra de la Propietat Urbana per evitar facilitar dades, tot i la petició de la Comissió de Garantia pel Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). 

“Engeguem aquest Verkami, a efectes pràctics, per obtenir informació”, remarca la periodista Laura Aznar, integrant de la cooperativa. CRÍTIC necessita recursos per personar-se en aquest procés judicial, perquè és l’única manera de poder publicar la informació en cas de guanyar. Si perden, no només han de pagar els costos dels seus advocats —Col·lectiu Ronda—, sinó també els costos judicials de qui interposa el procediment.

“Verkami ens permet defensar-nos d’acord amb la filosofia que tenim com a projecte, que es basa en la cooperació i la col·laboració, depenent de la gent i no pas de bancs i grans empreses”, apunta la Laura.