Cultura amb els 4 sentits
La diversitat funcional impedeix l'accés cultural a més de 70.000 catalans
Obrir els ulls i no veure. Voler escoltar i no sentir. Voler gaudir d’un concert, seguir una obra de teatre, entendre una pel·lícula o escoltar la ràdio, però no poder fer-ho. La cultura, que hauria de ser un dret fonamental i una expressió accessible per a tothom, encara és excloent per a aquelles persones amb diversitat funcional sensorial, és a dir, que experimenten limitacions en un o més dels seus sentits.
Els 5 sentits. Quan parlem de la cultura en 4 sentits, ens referim a les persones a qui els falta un d'aquests.
Els 5 sentits. Quan parlem de la cultura en 4 sentits, ens referim a les persones a qui els falta un d'aquests.
L’any 2024, segons l’Idescat, hi havia més de 70.000 persones amb discapacitat visual o auditiva a Catalunya.
Com el Manuel i la Miriam, apassionats per la cultura, però que sovint troben barreres que els dificulten accedir-hi en igualtat de condicions.
La Miriam
La Míriam, de 21 anys, té la síndrome de Morsier, amb la visió molt reduïda i dificultats auditives. Conserva un 80% de visió a l’ull dret, és invident de l’esquerre i té estrabisme als dos ulls. Utilitza ulleres amb lupa per llegir, un audiòfon a vegades i un bastó per desplaçar-se amb seguretat.
Sovint es troba amb dificultats a l’hora d’accedir a la cultura. Les aglomeracions, l’excés d’obstacles, els graons poc visibles i la mala il·luminació són elements que li dificulten l’experiència. Tot i aquestes barreres, hi ha iniciatives que en faciliten l'accés: audioguies, obres dissenyades per viure-les mitjançant el tacte, plataformes amb subtítols o amb opcions per ajustar la velocitat de reproducció…
El Manuel
En Manuel González, de 52 anys, va perdre l’oïda de petit i, després d’anys amb audiòfons, ara porta un implant coclear, però reconeix que no és una solució ideal: “Per molt que em defensi, encara tinc dificultats per comunicar-me.”
El cinema subtitulat, una eina d’inclusió
L’auge de les plataformes digitals i serveis OTT han comportat grans avantatges. Aquestes ofereixen la possibilitat de gaudir de més continguts audiovisuals amb subtitulació i audiodescripció. El cinema, en canvi, encara presenta dificultats. En Manuel, per exemple, admet que mira més pel·lícules estrangeres, perquè són les que se subtitulen, però lamenta que per al cinema fet a Espanya no és així. “És una llàstima, perquè et priva de gaudir de les pel·lícules fetes aquí”, explica.
El Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona, l’Inclús, visibilitza les realitats de les persones amb diversitat funcional a través de les temàtiques de les pel·lícules. També ofereix recursos que el fan accessible per a diferents col·lectius, com ara espais amb rampes, projeccions amb subtítols, audiodescripció o interpretació en llengua de signes.
Que hi hagi una rampa o un ascensor per accedir a un recinte, és important per a aquest col·lectiu. “El que per a alguns és un luxe, per a nosaltres és una gran necessitat”, explica la Miriam. També creu que “fer visibles aquestes experiències és un pas important per conscienciar la societat”.
L'Adriana Pérez, codirectora del festival, assegura que encara hi ha reptes a superar:
“Som un festival sobre discapacitat i s’ha de picar pedra per demostrar que també pot ser bon cinema”.
La importància d’adaptar els textos
Iniciatives com Lectura Fàcil ajuden a trencar barreres. L’associació adapta tota mena de textos simplificant-ne el contingut, el llenguatge i la presentació perquè siguin comprensibles per a persones amb dificultats lectores.
Aquells amb discapacitat auditiva des de la infància poden tenir problemes per entendre vocabulari complex, fet que fa que aquestes adaptacions siguin essencials. Els textos es presenten amb un vocabulari senzill, evitant metàfores i abstraccions, amb marges més amplis, paràgrafs curts, i sovint s’acompanyen d’il·lustracions per facilitar la comprensió. “Qualsevol text es pot explicar de manera més senzilla sense perdre seriositat i rigor. Tothom té dret a accedir a la lectura i a la cultura. I aquestes adaptacions són les que permeten que tothom hi pugui accedir”, explica Elisabet Serra, codirectora de l’entitat.
La música fa vibrar
Pel que fa als espectacles en viu, han començat a incorporar mecanismes, com l’existència de traductores a llengua de signes.
EnCantados és una de les entitats referents en aquest àmbit. La Francina Cortés i la Núria Martorell, creadores de l’entitat tenen com a objectiu que “qualsevol persona, independentment de les seves capacitats auditives, pugui gaudir de la música en viu”.
Han portat intèrprets de llengua de signes a concerts d’artistes com Ramon Mirabet, Coldplay, Aitana o Taylor Swift. Fan servir altres recursos, com globus d’aire que, en pressionar-los al tors, transmeten la vibració de la música. Se’n reparteixen a tot el públic per garantir una experiència compartida, sense distingir si és oient o no.
Tot aquest esforç posa en relleu una realitat sovint invisibilitzada. EnCantados reivindica, precisament, que sigui la cultura qui s’adapti, i no al revés: “És en aquest punt on la cultura esdevé veritablement transformadora: quan entretén, inclou, connecta i dona sentit”. La música no és només so, sinó que implica vibracions, emocions compartides, lletres amb missatge, ambient…
Dins l’entitat compten amb intèrprets; una d’elles, l’Eva Colldeforn, qui es descriu com un pont comunicatiu entre dues cultures: la cultura de les persones oïdores i la cultura de les persones sordes que utilitzen la llengua de signes per comunicar-se. Abans s’interpretava en llengua de signes per a les necessitats bàsiques, però ara busquen incloure també l’oci i la cultura.
Eva Colldeforn, intèrpret d'EnCantados.
Eva Colldeforn, intèrpret d'EnCantados.
“S’han fet petites passes, però encara queda molt per fer i normalitzar”.
Eva Colldeforn
La visibilització
Projectes com Apropa Cultura, el Festival de Pallassos de Cornellà i EnBucle també ofereixen experiències sensorials pensades per incloure i fer que la cultura estigui a l’abast de tothom.
Les opcions ja comencen a establir-se, però encara s’han de visibilitzar. “El problema és que la informació que s’ofereix respecte als recursos d’accessibilitat és escassa, cal més divulgació”, afirma la Míriam. La visibilització i el suport a aquestes iniciatives són passos essencials per construir una oferta cultural més accessible per a tothom.
“La sordesa és una discapacitat invisible, aparentment no saps que aquella persona té una discapacitat auditiva”
Manuel González
A través del relat, l’art i la divulgació, es poden trencar barreres i afavorir una cultura realment inclusiva.
Built with Shorthand