El Circ Cric, la realitat d'un somni
L'avantguarda del circ en català lluita per mantenir la tradició
Despertant emocions, desafiant la gravetat, celebrant la creativitat humana, el circ s’ha mantingut al llarg de la història més enllà de la idea d’un simple espectacle d'entreteniment. Més aviat com una raó de ser per alguns. Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias (Titat Craconi) van voler fer realitat un somni, una manera de viure, un viatge que els ha portat a construir un projecte de gran reconeixement amb més de 40 anys d’història: el Circ Cric.
El que va ser la primera companyia de pallassos que parlaven en català va néixer com un espectacle de carrer. Amb la idea simple d’un nom de cap i cua, Mateu i Trias van arribar al món del circ per voluntat pròpia: “Vam voler construir el nostre circ, diferent. Ens vam inventar un circ a la nostra manera”.
Amb el temps, el Cric va créixer i la família Mateu Trias també: la parella va tenir tres fills. Tot i que els més grans no han continuat el negoci familiar, la Luara, coneguda artísticament com a Petita Lu, s’ha quedat per preservar aquesta reliquia familiar.
El Circ Cric porta a sobre una motxilla carregada de mil i una aventures que l’ha fet arribar al projecte que es coneix avui en dia. Tot va començar l’any 1975 amb les ganes de Jaume Mateu de fer de pallasso i el suport des del primer moment de Montserrat Trias. Així ens explica els inicis el mateix Jaume Mateu:
El Circ Cric cobra vida l’any 1981, però un any més tard es dissol davant la ruïna econòmica que els comporta, tot i que l’espectacle havia agradat. Haurem d’esperar més d’una dècada, fins al 1995, per tornar a sentir a parlar del circ, però aquest cop del Circ Crac.
Jaume Mateu i Montserrat Trias, que fins aleshores havien continuat amb una trajectòria personal amb companyia, decideixen tirar endavant un nou projecte: El Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), amb l’objectiu de convertir-se en el pol del circ de referència al sud d’Europa, posant a disposició del circ català un espai digne de treball al servei dels artistes i companyies dotat de totes les infraestructures necessàries.
Amb motiu de tot aquest moviment, el 2002 Mateu i Trias decideixen tornar a donar vida al Circ Cric al Montseny apostant per una evolució del circ al territori. Així ens explica la història Montserrat Trias:
Avui dia, el Circ Cric ha seguit apostant i treballant de valent per mantenir un projecte autogestionat que sorgeix de la voluntat de consolidar la feina que s’ha fet durant anys. D’ell en surten importants activitats dins del sector com l’organització Pallassos Sense Fronteres, l’activitat escolar Un Dia al Circ Cric i la recuperació del Festival Internacional de Pallasses.
A més, el CRAC segueix en peu apostant sobretot per projectes com el Circ Cric que es desenvolupen en un mitjà rural a disposició per a acollir tot tipus de companyies i artistes en un espai paradisíac amb tots els serveis necessaris. Reivindiquen que volen fer el pas de consolidació amb una acollida intensa d’activitat de creació i producció pel sector del circ a Catalunya, però no únicament del territori català: “El circ com a art sense fronteres per excel·lència planteja un intercanvi constant entre els seus artistes i companyies, i aquest intercanvi constant que volem que es doni a la nostra seu provocarà amb tota seguretat moltes possibilitats pel circ català”, explica Trias.
La família Cric
El Circ Cric acull artistes d'arreu del món, des del país veí francès a l'altra punta de l'oceà, com Argentina. Tot i tenir ambicions, passatemps i recorreguts diferents, els artistes i l’equip de suport formen una comunitat única, transversal i, sobretot, familiar. I aquest és l’encant del Cric. Una passió que ens demostren quan parlem amb ells.
La temporada d’actuacions del Circ Cric comença cada any el mes de març. L’espai natural que envolta les carpes s’omple dels artistes i la resta d’equip per tirar endavant el circ.
La més jove és Marine Grandmaison, que ens explica que ja des de petita es va sentir atreta per aquest ofici. Va començar a formar-se a escoles especialitzades de França i va arribar a l’Escola de Circ de Barcelona. L’experiència d’estar en escena constantment va ser la seva motivació per continuar en aquest món.
Des del Brasil, va arribar en Boris Ribas, qui els seus companys el descriuen com una “navalla Leatherman” perquè és pallasso, acròbata, músic i membre de manteniment. “Faig de tot, excepte entrar a les oficines”, explica Ribas.
Daniel Foncubierta és malabarista, equilibrista i músic. Per Foncubierta és un goig poder ser artista al Cric: “Treballar a prop de casa, en un espai tan bonic com al Montseny, a plena natura i on s’omple de gent tan entregada, és molt bonic”.
Anastasia Karampourniouti és acròbata aèria i va marxar de Grècia per aprendre més sobre l’ofici. Amb la inspiració d’una actuació del Cirque du Soleil, es va fascinar per aquest món i va decidir dedicar-s’hi.
Marina Benites és contorsionista i malabarista. Benites va arribar a la Península fa quinze anys i en fa cinc que està vivint a Catalunya: “Em vaig enamorar del circ de casualitat i una cosa em va portar a una altra, fins a arribar al Cric”.
Anastasia Karampourniouti fent el seu número al Circ Cric
Anastasia Karampourniouti fent el seu número al Circ Cric
Molts dels membres del circ saben tocar instruments, però els músics principals són Bárbara Granados i Aleix Burgués. Què seria el circ sense ells? Els músics actuen com narradors sonors: ajuden a crear ambient, ressalten les actuacions i mantenen l’emoció del públic.
dfjsdlfndslf
"La connexió del circ amb l’audiència és vital tant dins com fora l’escenari, i el Circ Cric no s’ha quedat enrere en aquest sentit"
A part dels artistes, el Cric funciona correctament gràcies a un equip de treballadors especialitzats en diversos àmbits. Entre ells hi ha les administratives de l’oficina: Emma Escolano, Lourdes Carracedo, Maria Escribano i Montserrat Trias. Escolano assegura que gestionar un circ “és molt apassionant, a vegades molt complicat, però el que no és segur és avorrit”. Un sentiment que es pot percebre clarament només posar un peu a les oficines
En Pau Fernàndez és responsable de manteniment i, tot i que va arribar al Cric de casualitat, ja fa deu anys que s’encarrega d’aconseguir una instal·lació que defineix com a “agradable i funcional”, intentant anticipar-se a qualsevol possible imprevist.
En Lucas Witty treballa des dels setze anys al Cric i el seu vincle amb aquest sorgeix arran de la seva família. La seva feina és “fer una mica de tot, menys estar a l’escenari. Amb els nens faig una mica de monitor i de policia”, diu entre rialles.
La connexió del circ amb l’audiència és vital tant dins com fora l’escenari, i el Circ Cric no s’ha quedat enrere en aquest sentit. Joan Grivé porta la comunicació i les xarxes socials del Cric. Grivé explica que la seva tasca és “fer contingut ensenyant conceptes i coses que poden interessar als seguidors que tenim del “circo”, per així ensenyar aquest univers”.
El backstage del circ
El Circ Cric amb la seva missió principal de fer riure a l’espectador, acull tant petits com grans perquè visquin representacions màgiques. Però, com es cou tot això darrere l’escenari? Entre vestidors, els artistes s’immersen en un procés de preparació i coordinació. Des d’afinar la veu i els instruments, fins a preparar tot el necessari per a les acrobàcies. Una preparació física i mental que no abandona mai la passió i dedicació, amb uns artistes que mantenen viva l’alegria característica del Circ Cric, fins i tot darrere els escenaris.
Entre setmana, el circ du a terme activitats escolars, s’organitzen unes jornades lúdiques i educatives que combinen el circ i la natura. Els nens i nenes arriben caminant enmig del Montseny per trobar-se amb l’animació i el bon rotllo d’en Pep Callau. Pallasso animador, showman, mobilitzador de masses, en Pep Callau s’encarrega de l’acte de presentació i benvinguda al Circ Cric.
Durant l’estona d’animació, darrere l’escenari, els artistes es preparen per a l’actuació del dia. Comencen amb una reunió conjunta per repassar l’organització de l’espectacle: discussions animades sobre l’ordre de les actuacions, els canvis de d’última hora i els detalls tècnics que han de funcionar a la perfecció. Després de la reunió, els artistes es dispersen per preparar els seus propis números. Alguns es concentren en practicar rutines complicades, mentre d’altres es preparen afinant instruments, fent els últims retocs dels equilibristes i revisant material.
A mesura que l’inici de l’espectacle s’apropa, els artistes comencen els últims preparatius abans d’entrar en escena. Un dels rituals més icònics, especialment per als artistes de circ, és el procés de maquillatge. Quan ja està tot a punt, els llums s’apaguen, els mòbils es posen en silenci i només se senten alguns murmuris entre el públic: l’espectacle comença. L’essència del Circ Cric i dels seus artistes es mostra a la carpa amb una actuació dinàmica i que convida el públic a participar. Es presenten un seguit de números que captiven els més petits i no defrauden gens als més grans. Amb un fil conductor, guiat pels pallassos Tortell Poltrona i Petita Lu, es narra una història d’ensomni a través dels talents de cada artista del circ.
Luara Mateu, filla dels fundadors del Circ Cric i coneguda professionalment amb el nom de Petita Lu, és una de les pallasses protagonistes a les actuacions. Per ella el circ sempre ha format part de la seva vida:
Un cop més gran, es va voler distanciar del circ i decantar-se per la branca del teatre, sense abandonar el món de la interpretació. Així i tot, segons apunta Mateu, quan va estudiar teatre es va adonar que era diferent: “Tot i ser arts germanes no és el mateix, perquè vulguis o no, els actors són un llenç en blanc, en canvi, nosaltres treballem amb el que ja portem a sobre”.
Encara queda molt per explorar
“Soc la filla dels “jefes” inevitablement i també estic intentant agafar una mica el relleu del Circ Cric, a veure si ens en sortim.” Aquestes són les primeres paraules que ens diu la Luara Mateu, quan li preguntem pel futur del Circ Cric.
"Arribar a aquestes dimensions no era el previst, i se’ls nota la cara de felicitat quan t’expliquen el que han arribat a aconseguir"
Absolutament tothom qui forma o ha format part del Circ Cric el defineix com una gran família, però, podrà aquesta seguir viva en un futur? A Mateu i Trias se’ls nota la cara de felicitat quan t’expliquen el que han arribat a aconseguir, però són conscients que hi haurà un moment que algú altre haurà d’agafar el relleu. Aquí és quan entra en joc la Luara, que sent pallassa per conseqüència i després de veure que els seus germans han seguit per un altre camí, es troba en “l’obligació” de continuar el projecte pel qual els seus pares han lluitat tant. Afirma en tot moment que ho fa de bon grat, però veu que, si no s’arremanga ella, el futur del circ que ha vist créixer i que ha estat casa seva des de petita, pot desaparèixer.
Amb cap intenció de deixar esfumar el Circ Cric, la Luara té una missió fonamental en els pròxims anys. Això, però, no dependrà només d’ella, sinó també de com evolucioni el sector.
Quan li preguntes a en Tortell com veu el futur del món del circ, se’n va pels descosits. Ens diu sense amagar-se: “Veig el futur de la humanitat una merda”. Explica que l’únic que predomina en la nostra societat és el capitalisme, on fins i tot la cultura s’està convertint en un consum constant. És per aquest motiu que, segons ell, “l’única forma de poder lluitar contra això és amb el sentit de l’humor que ens dotarà de la tolerància suficient per poder viure amb harmonia i amb menys coses de les que tenim.”
knaskldnlask
"L’essència de continuar buscant un optimisme i una resiliència continua en peu donant sentit a la seva feina"
Mare i filla, coincideixen que el món del circ està canviant per moments. Cada cop hi ha més dificultats per mantenir el renom de ser nòmada, perquè és difícil aconseguir crear un circ de carpes i anar en ruta per municipis d’arreu. Això va fer que ells s’adonessin que el millor era instal·lar-se en un únic lloc on fos la gent qui anés expressament a veure’ls. Era llençar-se a l’aventura i confiar en la idea i el projecte, i així segueixen a dia d’avui. Aquesta és una de les característiques més especials del Circ Cric i un canvi significatiu que juga a favor seu i, com explica la Luara: “El que ja tenim aconseguit s’ha de mantenir i lluitar-ho.”
Tot i això, no tot ha canviat al circ. L’essència de seguir buscant un optimisme i una resiliència continua en peu donant sentit a la seva feina. “El que sí que veig és que tots aquests valors que jo explico, hi ha molta gent jove darrere nostre que els valora”, assegura la Montserrat. Això fa que ella se senti orgullosa de tot el seu esforç i trobi la resposta al perquè del que s’ha acabat convertint en la seva professió. “Potser no hi guanyaràs gaire, t’hauràs de buscar molt la vida i hauràs de lluitar molt, però segurament sabràs perquè ho estàs fent.” Com dèiem, hi ha joves que ho valoren, de fet es pot veure en la representació de gent inscrita en les escoles de circ. En són poques, però estan plenes. A més, hi ha un interès per part del públic, que cada cop ho veu més part d’un espectacle per gaudir en família. Així doncs, la Montserrat sense cap mena de dubte veu com el futur del circ “no està mort, està molt viu”.
Built with Shorthand